
I demà... Dia de l'orgull friqui!
Com penseu celebrar-lo?

Powered by ScribeFire.
Ah, sí, en aquest bloc parlem de programari lliure i, fonamentalment, de GNU/Linux; però no espereu trobar ací gaires solucions magistrals: no sóc més que un modest padawan que tracta de deixar un testimoni del seu procés d'aprenentatge.


Powered by ScribeFire.

Powered by ScribeFire.
Powered by ScribeFire.


Powered by ScribeFire.
color white/brown yellow/cyani abans de la línia
#title Inicio normal / Normal Bootafegim les següents:
## Menús de les Live instal·lades: adapteu-lo, si cal, després
## de cada instal·lació.
title PartedMagic 0.4.9
rootnoverify ($(grub_drive),0)
chainloader +1
title Xubuntu 10.4 Alternate - Beta 1
rootnoverify ($(grub_drive),1)
chainloader +1
title Ubuntu 10.4 Live Desktop - Beta 1
rootnoverify ($(grub_drive),2)
chainloader +1
title Kubuntu 10.4 Live Desktop - Beta 1
rootnoverify ($(grub_drive),4)
chainloader +1
title Xubuntu 10.4 Live Desktop - Beta 1
rootnoverify ($(grub_drive),5)
chainloader +1
title Lubuntu 10.4 Live Desktop - Beta 1
rootnoverify ($(grub_drive),6)
chainloader +1
title PARTICIÓ DISPONIBLE: MAGATZEM
rootnoverify ($(grub_drive),7)
chainloader +1
syslinux -d /boot/syslinux /dev/sdx1on caldrà modificar sdx1 en funció del punt exacte de muntatge de la nostra clau.
# grub
grub> find /boot/grub/stage2 # Per identificar la unitat i partició on es troba el SGD.
(hd0,0) # Normalment, la unitat interna (no ens interessa)
(hdx,y) # Probablement, la que estem cercant (x i y seran xifres).
grub> root (hdx,y) # Les xifres que l'última resposta del pas anterior (si no
# hem inserit cap altra clau USB).
# Obtindrem un missatge avisant-nos que la partició està
# formatada com a fat32, del que no en farem ni cas.
grub> setup (hdx) # Sempre amb la primera xifra de la darrera resposta
# de la consulta.
grub> quit
# sync # Ens assegurem que s'ha escrit la informació a la unitat USB.

Powered by ScribeFire.

Powered by ScribeFire.
Feia temps que volia provar a fer una instal·lació minimalista d'Ubuntu, ço és, partint d'una de les mini.iso que podem trobar als repositoris d'Ubuntu. La idea és que a Acopdegarròtix (un Pentium III Coppermine a 797 MHZ i 256 MB de RAM) no li puc posar aplicacions pesades, i al petitó de l'Idèfix (ASUS EeePC 701, amb només 4 GB de memòria sòlida) li convé estalviar espai.
Com que la mini.iso de la Jaunty encara no ha sortit, he decidit fer una prova amb la de la Hardy sobre Acopdegarròtix. Així, doncs, les passes que he donat fins ara són:
Ja he passat la fase de definir les particions i ara s'està
instal·lant el sistema base. La meva intenció, quan hagi acabat aquesta part del procès, és fer un upgrade (amb "apt-get dist-upgrade") a la Jaunty RC abans de continuar instal·lant els paquets que necessito.
Continuarem informant.
Observacions:
I després d'una llarga instal·lació (dues hores i tres quarts; però cal explicar que l'ordinador és molt vellet i que no sempre m'hi trobava al davant quan sortien els missatges reclamant-me alguna intervenció), vet aquí que el Grub m'ha reconegut correctament tots els sistemes que tinc instal·lats (el nou i el vell, que no l'he volgut eliminar), i que, en triar el nou, hi he pogut entrar en mode consola, com estava previst.
Primera fita important: faig un ping i sembla que tinc Internés. Investigo amb apropos i veig que tinc instal·lat w3m; navego fins a la pàgina de Google sense cap problema (sense veure publicitat, que diria l'RMS ;-), provo una cerca qualsevol (d'això, res: "l'aventura del pingüí") i observo que els accentes i les dièresis funcionen a les mil meravelles. Un clic més i puc llegir aquest mateix post en mode text: fantàstic (el post, no: el resultat de la instal·lació).
Provo man man i em surt en castellà, sembla que les locale s'han configurat sense problemes. Més endavant, ja miraré de passar-ho a català. Llàstima que crec que les pàgines man no estan encara traduïdes.
De moment, no tinc activat el suport per al ratolí: sudo apt-get install gpm (descarregarà 213 KB i ocuparà 557 kB; no descarrega cap altre paquet). I s'activa ell solet: ja tinc el ratolí en marxa!
Això em recorda que encara no sé quan ocupa aquesta instal·lació minimalista: df em diu que només ocupo 744740 B en el directori "/": només 728 MB! Començo a sentir-me més que moderadament satisfet amb l'experiència.
Amb sudo apt-get update ; sudo apt-get upgrade observo que tinc el sistema totalment actualitzat. És l'hora de passar de Hardy a Jaunty. I observo que apt-get dist-upgrade té un nom enganyós, ja que no serveix per passar a la següent versió d'Ubuntu (ja ho sospitava, però no n'estava segur).
Després de cercar una mica més per la xarxa, trobo do-release-upgrade -d, que descubreix la Release Candidate de la Jaunty i em pregunta molt amablement si vull començar l'actualització. M'informa que desinstal·larà un paquet, n'instal·larà 17 de nous i n'actualitzarà 224; haurà de descarregar 111 MB, que calcula que trigarà 7 minuts en descarregar-los amb la connexió actual i que l'actualització pot dur unes hores.
Encara no m'he recuperat de la sorpresa per la quantitat i la claredat de la informació que m'adono que, al costat de les opcions per Continuar [sN], hi ha una altra que diu Detalles [d]. I com que sóc més curiós que un porc, prem d, faltaria més. I una altra pantalla amb la indicació del paquet a eliminar (libxcb-xlib0) i les llistes completes dels 17 que afegirà i dels 224 que actualitzarà. Bocabadat una vegada més, prem s i començo l'actualització a Jaunty.
I mentre es va actualitzant, faré una pausa per dinar, que ja toca.
---------------------------------------
Després de 40 minuts descarregant paquets, l'instal·lador m'ha mostrat la pantalla de "Configuring libc6"; no hi he entès res, però on deia "Services to restart for GNU libc library upgrade" he suposat que necessiva reiniciar alguna cosa; he dit que sí a la llista que em presentava (rsync cron atc) i, després de reiniciar aquests serveis, ha començat a desempaquetar i,després, a configurar tot el material. I, a la fi, m'ha demanat reiniciar.
Ubuntu 9.04 acopdegarrotix-jaunty-mini tty1
acopdegarrotix-jaunty-mini login: giorgio
Password: _
Ho reconec: quan he vist aquesta pantalla, m'he emocionat. I, tot seguit, he continuat fent comprovacions.
Internet continua funcionant (encara no he provat el wifi, ja li arribarà el torn).
El directori "/" ha passat a ocupar 973 MB. Tenint en compte que ara hi ha unes 210 MB a /var/cache/apt/archives/, corresponents als paquets descarregats, això faria unes 760 MB, de manera que no hem pujat tant des de les 728 MB de la Intrepid.
Amb aquesta instal·lació, he arribat a tastar un altre nivell de flexibilitat dels sistemes GNU/Linux, la personalització gairebé absoluta, saber quines coses hi ha al meu ordenador fins al més mínim detall. Per anar més enllà, hauria de clavar-me a compilar el kernel, o provar el mateix amb alguna de les distros "dures" (Slackware, Gentoo),o intentar propostes tan suggerents (i tan treballoses) com Linux From Scratch. Però, de moment, ja em dono per satisfet.
A nivell pràctic, aquest experiència em serà molt útil de cara a repetir-la amb l'Idèfix (que, pobret meu!, sempre està amb "/" al 85% o més d'ocupació).
De moment, crec que no instal·laré cap entorn gràfic: deixaré el Fluxbox per més endavant i aprofitaré per gaudir de l'experiència d'un sistema només de consola. De tota manera, continuo tenint instal·lada la Xubuntu en una altra partició, tampoc és aquesta la meva màquina principal, i crec que és una oportunitat magnífica per aprendre unes quantes coses i veure fins on puc arribar amb l'entorn d'escriptori més addictiu de tots.
I crec que ja em puc treure l'etiqueta de "debutant" ;-) .
Ahir, dissabte, 26 de gener, es va celebrar a Ca Revolta la Gresca Gutsy, una install-party al voltant de la Gutsy Gibon, la versió 7.10 de la distribució Ubuntu.
L'organització corria a càrrec de Vicent Cubells, membre del Catalan LoCoTeam d'Ubuntu al País Valencià). En un ample saló de Ca Revolta, una de les organitzacions culturals més actives de la ciutat de València, membres del Catalan LoCoTeam van resoldre els dubtes dels debutants i van ajudar a realitzar un bon grapat d'instal·lacions completes.
Però tot no havia de ser teclat i pantalla. La vesant lúdica d'aquesta trobada va estar marcada per una entretinguda partida al Freevial (versió lliure d'un popular joc de preguntes realitzat i mantingut per Carles Oriol i RainCT, entre altres membres del LoCo català). També va tenir molt d'èxit la petita exhibició gastronòmica a l'hora de dinar, on, a més de l'oportunitat de conèixer millor les persones que ens recolzen i ens ajuden a través del xat o de la llista de correu o dels fòrums, ens vam poder delitar amb un arròs amb fesols i naps i amb una cassola marinera que feien cantar els àngels.
Com sol passar en aquests casos, no faltà qui, amb menys memòria que un disc dur corcat i deixant-se més de la meitat dels versos, intentà recitar el popular —en altres temps— poema de Teodoro Llorente:
Per l'horta, tocant migdia,
plens d'infantil alegria,
ditxosos i satisfets,
tornaven a l'alqueria
dos pobres fematerets.
L'un i l'altre, al escoltar
les dotze que en so de queixa
els cridaven a la llar,
tingueren una mateixa
idea: la de dinar.
Lo més menut, que li guanya
a l'altre que l'acompanya
en vivor, li digué així:
"Si fores lo rei d'Espanya,
què dinaries tu hui?"
Alçant lo front ple d'arraps
i soltant la llengua pronta,
li contestà: "Pues no ho saps?
Quina pregunta més tonta!
Arròs en fesols i naps!"
"I tu?" —afigí lo major.
Lo menut llançà un sospir
i, torcant-se la suor,
li replicà: "Què he de dir,
si tu has dit ja lo millor?"
Arròs en fesols i naps!
Us recomane que visiteu el resum que n'ha fet Cubells: hi ha un vídeo molt simpàtic que recull part de l'ambient d'aquesta festa. I si voleu mirar-les, ací teniu les meues fotos,
Powered by ScribeFire.
L'amic Dospoals, que ja fa temps que mostra interès per passar-se a GNU/Linux (bé, en realitat, ell diu Linux,
que és una altra cosa; per abreujar, usarem la nomenclatura popular; si
algú no sap encara de què estem parlant, o si no en sap els avantatges,
ací en pot trobar una bona introducció), comenta que li interessa Ubuntu, però que se sent confós davant de tanta varietat: Ubuntu, Kubuntu, Xubuntu. I encara es deixa alguns "sabors" més d'aquesta distribució.
No
és la primera vegada que observe aquesta sensació entre els qui
s'apropen per primera vegada al sistema operatiu del pingüí; jo mateix
la vaig patir quan, farà cosa de poc més dos anys, vaig plantejar-me
seriosament abandonar Windows.
I és ben natural, perquè, quan usava aquest darrer, no tenia més opció
que la d'adquirir-ne la versió que el venedor m'instal·lava en
l'ordinador, en el moment de comprar-lo; o, a tot estirar, quan
apareixia la versió següent, em podia plantejar mantenir la que tenia o
canviar-me a la nova; i res més. En canvi, Linux és un món ple,
pleníssim, d'opcions on triar; tantes, que mareja. Com que la processó
és llarga i el ciri, curt, començarem pel final i donarem una resposta
ràpida: els detalls vindran després.
Si
teniu d'un Pentium III cap a amunt, amb 512 MB de RAM o més (o, millor
encara, un ordinador nou de trinca), podeu instal·lar-vos-hi Ubuntu o Kubuntu
sense cap problema. Es diferencien només en el gestors d'escriptori
(Gnome en la primera, KDE en la segona; explicarem què és això de
"gestor d'escriptori" en un altre post); a més, podeu instal·lar-vos
tants gestors d'escriptori com vulgueu i, en el moment de l'arrancada,
triar el que us abelleix fer servir. Per tant, tampoc és tant important
triar Ubuntu o Kubuntu (en aquest punt, els usuaris avançats estaran
acusant-me d'heretge i d'algunes coses més: si us plau, no m'espanteu
el personal!). Tant l'un com l'altre satisfaran les vostres
expectatives.
Si teniu un Pentium II o si la vostra RAM oscil·la entre 128 i 256 MB, Xubuntu
serà una molt bona opció (ara mateix, estic treballant amb un Xubuntu
sobre un Pentium III amb només 256 MB, i va com la seda); segons les
indicacions de la Canonical
(l'empresa que produeix i distribueix Ubuntu), fins i tot funcionarà
amb només 64 MB de RAM, però em tem que serà molt lenta i potser us hi
aniria millor una Fluxbuntu o una Elbuntu
(la primera és una distribució no oficial, ço és, no la realitza la
Canonical, sinó una comunitat d'usuaris que prefereixen o necessiten
distribucions més "lleugeres"; la segona, pel que sembla, arribarà
algun dia a convertir-se en un "sabor" oficial més).
Si
encara conserveu alguna cafetera de l'estil del meu Pentium S (ni I, ni
III, ni II: de la primera fornada dels Pentium) amb només 32 MB de RAM,
on fins i tot Fluxbuntu i Elbuntu fan curt de recursos, no cal que la
llenceu a les escombraries: hi ha altres distribucions, com ara la Damn Small Linux
(no, aquesta no té res a veure amb Ubuntu), que us permetran traure
profit d'aquestes peces de museu mentre la placa base aguante
(asseguren que funciona sobre un 80486, la generació anterior!).
Aquesta és, per a mi, una de les grandeses de Linux: com que permet
prolongar la vida de les màquines, redueix la quantitat de deixalles
informàtiques i col·labora en la protecció del medi ambient; de pas,
posa la informàtica a l'abast de qui no es pot permetre pagar 1.200 o
2.000 euros per una màquina supermegaguai.
I, on les podeu aconseguir? Bé, doncs en els servidors que hi ha a continuació, hi trobareu les iso catalanitzades
d'Ubuntu i de Kubuntu. Vol dir que hi trobareu l'instal·lador en català
i que, en acabar el procés, el vostres sistema està en català.[1]
NOTA BENE:
En aquests servidors, només s'hi troba la versió Kubuntu de la Gutsy
Gibon, la darrera edició; estic tractant de localitzar una imatge de la
iso de la Ubuntu catalanitzada.

Els CD catalanitzats es veuen així de macos
A més, podeu obtenir informació sobre Ubuntu en català als següents llocs:
Continuarà
Powered by ScribeFire.

Powered by ScribeFire.
No atribueixis qualitats humanes als ordinadors. No els hi agrada.Saviesa bitaire popular




