Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ubuntu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ubuntu. Mostrar tots els missatges

24 de maig, 2010

Ressaca lúcida (ai...)

El defecte més gran de les festes ubuntaires és que, inevitablement, s'han d'acabar un dia o un altre. En aquesta ocasió, des de la tarda del divendres fins la del diumenge, ens hem pogut reunir, anar de tapes i de copes, compartir uns quants àpats (sembla que els companys han quedat contents amb el nivell gastronòmic)... Ah! I encara ens ha sobrat temps per parlar de programari lliure, aplicacions, seguretat, viquipèdia, traduccions... fins i tot hem fet una sessió de taichí sota la direcció del company Rafael Carreras!



I demà... Dia de l'orgull friqui!

Com penseu celebrar-lo?




Powered by ScribeFire.

25 d’abril, 2010

Lubuntu Lucid Linx Beta 3

Un parell de dies després de la sortida de les RC de la família Ubuntu, la distribució lleugera, aspirant a l'oficialització, va treure la Beta 3. Sembla que el responsable del projecte, Julien Lavergne, no s'ha acabat de decidir sobre la nomenclatura més adequada a l'estabilitat d'aquest versió i ha optat, finalment, per no denominar-la RC.

Afortunadament, sembla que sí que hi haurà una versió estable final, no molt més tard que les corresponents estables de les versions oficials.

Crida l'atenció que la Beta 3 supera les 500 MB, mentre que les anteriors no arribaven a 400 MB; tanmateix, a nivell d'aplicacions presents, no s'hi observen canvis de cap mena.





Powered by ScribeFire.

22 d’abril, 2010

Lucid Linx Release Candidate: ja estan aquí!

Doncs, això, seguint escrupolosament el calendari, ja tenim aquí la RC de la Lucid Linx, la versió 10.04 LTS de la família Ubuntu. Podeu descarregar-les des de:
Jo, però, m'he decantat finalment per Lubuntu; el petit problema és que no n'hi haurà versió oficial i, per tant, no sé si arribaran a traure'n una RC o si es quedarà, com va passar en l'edició anterior, en la Beta 2. Total, que no sé si instal·lar-me aquesta darrera o si serà millor agafar un sistema base a partir d'una Alternate i, després, afegir-hi el paquet lubuntu-desktop. Quin dilema.



Powered by ScribeFire.



08 d’abril, 2010

Arriba Ubuntu 10.4 Beta 2

Vinga, va, per una volta m'uneixo a l'ona de blocs que anuncien l'arribada de la segona beta de la nova versió d'Ubuntu (els fils RSS treuen fum).

Després d'un mena de sortida en fals, com a les curses d'atletisme o de natació, ja podem descarregar la beta 2 d'Ubuntu (Alternate, Desktop, Netbook i Server) i de Kubuntu (Alternate, Desktop i Netbook).
Sembla que la de Xubuntu està al caure, perquè ja hi ha el directori, però continua buit (a les 22.02 del dijous, 8 d'abril). A ca Lubuntu, de moment no hi ha novetats: només hi trobareu la primera beta.

Bona sort amb les provatures.

Reeditat a les 22.25: Ja està disponible la Xubuntu (Alternate i Desktop).






Powered by ScribeFire.

22 de març, 2010

MultiLiveUSB amb les principals distros *buntu

Durant el cap de setmana, mentre em descarregava les primeres beta de Lucid Linx, s'ha publicat, també, la versió 4.9 de la Parted Magic, una de les distribucions auxiliars més lleugeres (al voltant de 80 MB) de l'actualitat. Com que encara arrenca amb GRUB Legacy, decideixo incloure-la en la nova versió del MultiLiveUSB i combinar-la (o, per ser més exactes, "combinar-l'hi") el SuperGrubDisk 0.9799, que és el que adrian15 de SuperGrubDisk va deixar preparat per poder arrancar particions lògiques d'una unitat USB.

Si voleu preparar-vos una unitat USB de 4 GB de múltiple inici que inclogui el Parted Magic, el quatre sabor bàsics d'Ubuntu més una versió Alternate, podeu intentar seguir les següents instruccions.

1 - Descarreguem les distribucions a emprar:


2 - Particionem la unitat USB (amb GParted o amb l'eina que més ens agradi) de la següent manera:

  • /dev/sdb1 amb 100 MiB per a SGD sobre Parted Magic
  • /dev/sdb2 amb 705 MiB per a Alternate Xubuntu
  • /dev/sdb3 amb 705 MiB per a Ubuntu
  • /dev/sdb5 amb 705 MiB per a Kubuntu
  • /dev/sdb6 amb 705 MiB per a Xubuntu
  • /dev/sdb7 amb 500 MiB per a Lubuntu
  • /dev/sdb8 amb 450 MiB per al magatzem
Hem considerat que l'USB es troba a /dev/sdb: adapteu-ho al vostre cas, si cal. És pràctic anomenar les particions en funció de quina distribució van a contenir. Totes les particions han de ser de tipus fat32 (o fat16).
Fins que no en surtin les versions definitives, no instal·laré la versió Alternate, però ja li reservo una partició. Per cert, recordeu que les versions Alternate s'han d'instal·lar sempre sobre una partició primària, mai sobre una partició lògica (no funcionarà l'instal·lador).

3 - Amb USB Startup Disk Creator, instal·lem les *buntu a les particions corresponents.

És un procés senzill, totalment gràfic: crec que no cal explicar-hi res, oi?

4 - Descomprimim Parted Magic en el disc dur.

Això crearà un directori anomenat pmagic-usb-4.9, que contindrà els directoris boot i pmagic.

5 - Descomprimim SuperGrubDisk en el disc dur.

Això crearà el directori boot.

6 - Copiem la carpeta "boot" del SuperGrubDisk sobre la mateixa carpeta de Parted Magic.

Això sobreescriurà la major part de l'estructura del boot original del Parted Magic (haurem d'acceptar quan el sistema ens hi demani confirmació).

7 - Modifiquem el menu.lst del SGD (ja sobreescrit sobre el del Parted Magic).

Editem el fitxer menu.lst que es troba al directori boot del Parted Magic i, a continuació de la línia
color white/brown yellow/cyan
i abans de la línia
#title Inicio normal / Normal Boot
afegim les següents:


## Menús de les Live instal·lades: adapteu-lo, si cal, després
## de cada instal·lació.
title PartedMagic 0.4.9
rootnoverify ($(grub_drive),0)
chainloader +1

title Xubuntu 10.4 Alternate - Beta 1
rootnoverify ($(grub_drive),1)
chainloader +1

title Ubuntu 10.4 Live Desktop - Beta 1
rootnoverify ($(grub_drive),2)
chainloader +1

title Kubuntu 10.4 Live Desktop - Beta 1
rootnoverify ($(grub_drive),4)
chainloader +1

title Xubuntu 10.4 Live Desktop - Beta 1
rootnoverify ($(grub_drive),5)
chainloader +1

title Lubuntu 10.4 Live Desktop - Beta 1
rootnoverify ($(grub_drive),6)
chainloader +1

title PARTICIÓ DISPONIBLE: MAGATZEM
rootnoverify ($(grub_drive),7)
chainloader +1


I guardem aquesta nova versió al mateix lloc.

8 - Copiem el directoris boot i pmagic a la primera partició de l'USB.

Des del directori on hem descomprimit pmagic-usb-4.9, copiem els directoris boot i pmagic a la primera partició de l'USB. Després d'aquesta operació, encara ens faltarà instal·lar-hi el gestor d'inici syslinux perquè aquesta distribució pugui engegar-se. Quan hem instal·lat els quatre sabors d'Ubuntu, USB Startup Disk Creator haurà instal·lat automàticament aquest programa en cada partició i no ens hi hem hagut de preocupar; en canvi, cal fer-ho manualment per a Parted Magic tal i com es descriu al punt següent.

9 - Instal·lo el syslinux des d'un Parted Magic anterior

La versió de syslinux present a Ubuntu és força antiga (3.63) i Parted Magic necessita una de més moderna. Per solucionar-ho, instal·larem syslinux a partir d'alguna distro que en faci servir una versió més actualizada (ja va per la 3.85); una manera còmoda és iniciar el sistema des d'una versió relativament recent de Parted Magic (o des de l'actual, si l'heu cremada en un CD). Així, doncs:
- iniciem l'ordinador des d'un Parted Magic anterior (en el meu cas, ha estat la 4.7);
- inserim la unitat USB;
- obrim la utilitat Mount-gtk, observem quina és la primera partició de la clau i la muntem;
- obrim un terminal i executem la següent ordre per instal·lar syslinux a la partició del Parted Magic:
syslinux -d /boot/syslinux /dev/sdx1
on caldrà modificar sdx1 en funció del punt exacte de muntatge de la nostra clau.


10 - Amb grub, redirecciono l'arrencada a la primera partició.

Sempre des de Parted Magic, i encara en la consola, emprem GRUB per fer que l'MBR de la unitat USB apunti cap a la primera partició (la que inclou tant el Parted Magic com el SGD):


# grub
grub> find /boot/grub/stage2 # Per identificar la unitat i partició on es troba el SGD.
(hd0,0) # Normalment, la unitat interna (no ens interessa)
(hdx,y) # Probablement, la que estem cercant (x i y seran xifres).
grub> root (hdx,y) # Les xifres que l'última resposta del pas anterior (si no
# hem inserit cap altra clau USB).
# Obtindrem un missatge avisant-nos que la partició està
# formatada com a fat32, del que no en farem ni cas.
grub> setup (hdx) # Sempre amb la primera xifra de la darrera resposta
# de la consulta.
grub> quit
# sync # Ens assegurem que s'ha escrit la informació a la unitat USB.

I ara només ens faltarà apagar l'ordinador, extraure la clau, tornar-la a connectar al port USB (és curiós, però si no ho faig així, arranca des de la unitat interna) i tornar a engegar. Ara, hauríem d'obtenir el menú del Super Grub Disk amb totes les opció que hi hem afegit en el pas 7 (seguides de les pròpies del SGD, si no les hem esborrades, cosa que no seria intel·ligent, perquè perdríem l'accés a aquesta eina).

És clar que, tant per a aquest pas com per a l'anterior, podeu emprar qualsevol altra distribució que faci servir una versió actualitzada de syslinux, així com el GRUB Legacy.

En cas de dubte, recordeu que trobareu els articles anteriors sobre aquest argument a l'etiqueta multiliveusb del bloc, així com un tutorial una més mica extens a la wiki d'Ubuntu.

Bona sort, si ho intenteu!





Powered by ScribeFire.

19 de gener, 2010

Aniversari


Si la data que vaig escriure sobre el CD no està equivocada, avui fa 5 anys que em vaig descarregar la Knoppix 3.7. Va ser la primera vegada que veia, gràcies al miracle dels LiveCD, un escriptori KDE (versió 3.3.1, si hi teniu curiositat). En aquell moment, l'aspecte (icones, menús, finestres) em va semblar tosc; però el funcionament era tan similar a l'entorn que coneixia, que vaig perdre-hi la por de cop.



M'hi van sorprendre (gratament) moltes coses. El menú, per exemple, estava agrupat per categories, i no pas pels fantasiosos noms dels fabricants del programari: Editors, Gràfics, Internet, Multimèdia, eren etiquetes que deixaven ben clar el que hi trobaries; en canvi, quina mena d'indicació donaven noms com Adobe o Macromedia? I aquell detall tan senzill i tan pràctic de poder amagar el panell inferior i recuperar-lo quan realment et calgués, guanyant espai en la pantalla per treballar-hi amb les aplicacions; o aquella novetat espectacular dels espais de treball que t'ajudaven a organitzar la feina.

El camí, però, abans d'arribar a la Ubuntu 6.06, va ser llarg i solitari, i vaig haver d'aprendre, a cop de manual descarregat d'Internet i durament interpretat, a batallar amb conceptes totalment nous per a mi, com partició, sistema de fitxers, muntar i desmuntar, compilar un paquet, resoldre dependències.

I és precisament per aquella soledat dels primers dos anys que valoro tant i tant el col·lectiu d'Ubuntaires, no tant pel fet de saber que sempre hi trobaràs algú que et doni un cop de mà com per haver transformat un itinerari aspre, feixuc i seriós, en una experiència enriquidora, amena i, fins i tot, divertida. Gràcies, companys!

01 de maig, 2009

Festa de llançament de la Ubuntu 9.04 Jaunty Jackalope

Inscripcions obertes
Maig de 2009

*Dates: Tarda del divendres 8 de maig i tot el dissabte 9 de maig de 2009.
*Lloc: IES Nicolau Copèrnic (http://www.iescopernic.com)
       Torrent del Batlle,10. Can Boada.
       Terrassa (08225) Barcelona.
*Inscripció: http://www.ubuntu.cat/JauntyJackalope. Gratuïta, les 100 primeres inscripcions inclouen dinar i samarreta). Entre els assistents sortejarem un disc dur multimèdia i una pocket bike.
*Tríptic de les jornades: http://tinyurl.com/cqfwyh
*Wiki: https://wiki.ubuntu.com/CatalanTeam/JauntyJackalope
*Contacte: rcarreras@ubuntu.cat i sergi.tur@upc.edu

Què és una festa de llançament?
-------------------------------

Cada 6 mesos, Ubuntu llança una nova versió del seu sistema operatiu.
El 23 d'abril de 2009 va sortir la versió 9.04 de la distribució
GNU/Linux Ubuntu.

Per a celebrar aquest esdeveniment, la comunitat d'usuaris d'Ubuntu en català, organitza una Festa (Release Party).

Aquestes festes les organitzen per tot el món els grups locals (LoCo Teams) d'Ubuntu.

Activitats
---------------------------

Consulteu el detall de les activitats a:

*https://wiki.ubuntu.com/CatalanTeam/JauntyJackalope#Lloc%20i%20programa%20d%27activitats
*http://tinyurl.com/cqfwyh

Divendres 8 de maig

*17:00-18:00: Taula rodona. Què pot fer la comunitat de programari lliure per la Linkat? Ponents: Joan de Gracia i Sergi Tur
*18:00-19:00: Xerrada sobre bases de dades lliures: El cas d'OpenStreetMap. Ponent:Jaume Figueras
*19:00-20:00: Presentació Programari Lliure i Ubuntu. Ponent: Giorgio Grappa
*17:00-21:00: Install Party.
    
Dissabte 9 de maig

Matí

*9:45-10:00: Benvinguda dels assistents. Acreditacions, repartiment de les samarretes i tiquets pel dinar i nº pel sorteig
*10:00-10:30: Inauguració de la Festa. A càrrec de Xavier Martin, regidor de Serveis Generals de Terrassa, Joaquim Núñez Cabanillas, subdirector general de Formació i Desenvolupament del Personal Docent del Departament d'educació i Javier Laganga director de l'IES Nicolau Copèrnic.
*10:30-11:30: Presentació Programari Lliure i Ubuntu. Ponent: Giorgio Grappa
*10:30-11:30: Taller d'ús i col·laboració amb OpenStreetMap. Ponent: Jaume Figueras
*11:30-12:30: Taller. Com obtenir claus WEP. Ponent: Sergi Tur Badenas
*11:30-12:30: GNU com a entorn de desenvolupament. Ponent: Aleix Pol
*12:30-13:30: Taller. Com treballar col·laborativament amb launchpad. Ponent Jordi Esteve
*12:30-13:30: Introducció a KDevelop 4. Ponent Aleix Pol
*10:00-13:30: Install Party

*13:30-15:30: Dinar

Tarda

*15:30-17:00: Taller. Els paquets de programari. Ponent: Juanjo López
*15:30-17:00: Taller de Gimp. Ponent: Lluïsa Nuñez
*17:00-18:30: Taller. Gestió de còpies de seguretat. Ponent: Víctor M. Lino
*17:00-18:30: Tutorial. Què és OpenERP i OpenObject. Ponent: Jordi Esteve
*18:30-19:30: Presentació d'OpenMoko. Ponent: David Reyes Samblas Martinez
*18:30-19:30: Taller. Gestió documental. Pol Jané/Kenneth Peiruza GNU Networks
*19:30-20:30: Taller. Eines de seguretat. Kenneth Peiruza / Pol Jané de GNU Networks
*15:30-20:30: Install Party
*20:30: Cloenda de la Festa

Durant tot el dia de dissabte, hi haurà una sala on l'equip de joves ubuntaires farà demostracions i tornejos de jocs lliures.

Qui les organitza?
------------------

L'IES Nicolau Copèrnic (http://www.iescopernic.com) i la comunitat d'usuaris d'Ubuntu en català (https://wiki.ubuntu.com/CatalanTeam).

Podeu consultar la llista completa de persones que col·laboren en l'organització a la wiki de la Festa (https://wiki.ubuntu.com/CatalanTeam/JauntyJackalope).

Obtenció de certificat
----------------------

Aquest any, i per primer cop, tots els assistents que omplin el full d’inscripció i assisteixin a un mínim 10 hores d'activitats de la Festa, rebran el corresponent certificat acreditatiu, emès pel Departament d’Educació.

Volem donar així un valor afegit al conjunt d'activitats de la Festa.

Qui les patrocina?
------------------

*Minolta (http://www.konicaminolta.es/)
*Conceptronics (http://www.conceptronic.com/)
*Projecte d'integració de la formació professional (http://www.pifp.cat/)
*Informàtica Terrassa

Qui col·labora?
---------------

*Generalitat de Catalunya. Departament d'Educació
*Ajuntament de Terrassa

Powered by ScribeFire.

19 d’abril, 2009

Instal·lació minimalista d'Ubuntu Jaunty Jackalope


Feia temps que volia provar a fer una instal·lació minimalista d'Ubuntu, ço és, partint d'una de les mini.iso que podem trobar als repositoris d'Ubuntu. La idea és que a Acopdegarròtix (un Pentium III Coppermine a 797 MHZ i 256 MB de RAM) no li puc posar aplicacions pesades, i al petitó de l'Idèfix (ASUS EeePC 701, amb només 4 GB de memòria sòlida) li convé estalviar espai.


Com que la mini.iso de la Jaunty encara no ha sortit, he decidit fer una prova amb la de la Hardy sobre Acopdegarròtix. Així, doncs, les passes que he donat fins ara són:


  1. Descarregar i cremar SystemRescueCD 1.1.7.
  2. Descarregar i cremar la mini.iso de Hardy.
  3. Amb el GParted de la SystemRecueCD, he particionat els discos durs de l'Acopdegarròtix, deixant-lo preparat per al procés d'instal·lació.
  4. He engegat amb la mini.iso i he començat el procés d'instal·lació; com a guia, estic emprant aquesta de GNU/Linux Atelier, que vaig trovar no fa gaire i em va semblar molt clara i detallada.

Ja he passat la fase de definir les particions i ara s'està
instal·lant el sistema base. La meva intenció, quan hagi acabat aquesta part del procès, és fer un upgrade (amb "apt-get dist-upgrade") a la Jaunty RC abans de continuar instal·lant els paquets que necessito.



Continuarem informant.



---------------------------------------

Observacions:



  • Com que he partit de la Hardy, no he tingut ocasió d'utilitzar ext4. Bé, després de la quantitat de queixes que he llegit a la xarxa, probablement és millor esperar al Koala Kàrmic.
  • He vist que tenia l'opció de crear volums LVM; encara és un tema massa complex per a mi, però ho tindré en compte per a la pròxima ocasió.
  • M'ha oferit la possibilitat de crear una carpeta encriptada i privada. Sembla que ara, Ubuntu permet que tots els usuaris puguin veure les carpetes de tots els altres usuaris, com a opció per omissió: no m'agradaria aquesta opció en una ordinador compartit.


---------------------------------------

L'hora de la veritat



I després d'una llarga instal·lació (dues hores i tres quarts; però cal explicar que l'ordinador és molt vellet i que no sempre m'hi trobava al davant quan sortien els missatges reclamant-me alguna intervenció), vet aquí que el Grub m'ha reconegut correctament tots els sistemes que tinc instal·lats (el nou i el vell, que no l'he volgut eliminar), i que, en triar el nou, hi he pogut entrar en mode consola, com estava previst.


Primera fita important: faig un ping i sembla que tinc Internés. Investigo amb apropos i veig que tinc instal·lat w3m; navego fins a la pàgina de Google sense cap problema (sense veure publicitat, que diria l'RMS ;-), provo una cerca qualsevol (d'això, res: "l'aventura del pingüí") i observo que els accentes i les dièresis funcionen a les mil meravelles. Un clic més i puc llegir aquest mateix post en mode text: fantàstic (el post, no: el resultat de la instal·lació).


Provo man man i em surt en castellà, sembla que les locale s'han configurat sense problemes. Més endavant, ja miraré de passar-ho a català. Llàstima que crec que les pàgines man no estan encara traduïdes.


De moment, no tinc activat el suport per al ratolí: sudo apt-get install gpm (descarregarà 213 KB i ocuparà 557 kB; no descarrega cap altre paquet). I s'activa ell solet: ja tinc el ratolí en marxa!


Això em recorda que encara no sé quan ocupa aquesta instal·lació minimalista: df em diu que només ocupo 744740 B en el directori "/": només 728 MB! Començo a sentir-me més que moderadament satisfet amb l'experiència.


Amb sudo apt-get update ; sudo apt-get upgrade observo que tinc el sistema totalment actualitzat. És l'hora de passar de Hardy a Jaunty. I observo que apt-get dist-upgrade té un nom enganyós, ja que no serveix per passar a la següent versió d'Ubuntu (ja ho sospitava, però no n'estava segur).


Després de cercar una mica més per la xarxa, trobo do-release-upgrade -d, que descubreix la Release Candidate de la Jaunty i em pregunta molt amablement si vull començar l'actualització. M'informa que desinstal·larà un paquet, n'instal·larà 17 de nous i n'actualitzarà 224; haurà de descarregar 111 MB, que calcula que trigarà 7 minuts en descarregar-los amb la connexió actual i que l'actualització pot dur unes hores.


Encara no m'he recuperat de la sorpresa per la quantitat i la claredat de la informació que m'adono que, al costat de les opcions per Continuar [sN], hi ha una altra que diu Detalles [d]. I com que sóc més curiós que un porc, prem d, faltaria més. I una altra pantalla amb la indicació del paquet a eliminar (libxcb-xlib0) i les llistes completes dels 17 que afegirà i dels 224 que actualitzarà. Bocabadat una vegada més, prem s i començo l'actualització a Jaunty.


I mentre es va actualitzant, faré una pausa per dinar, que ja toca.




---------------------------------------


Després de 40 minuts descarregant paquets, l'instal·lador m'ha mostrat la pantalla de "Configuring libc6"; no hi he entès res, però on deia "Services to restart for GNU libc library upgrade" he suposat que necessiva reiniciar alguna cosa; he dit que sí a la llista que em presentava (rsync cron atc) i, després de reiniciar aquests serveis, ha començat a desempaquetar i,després, a configurar tot el material. I, a la fi, m'ha demanat reiniciar.


Finalment, Minimal Jaunty!




Ubuntu 9.04 acopdegarrotix-jaunty-mini tty1

acopdegarrotix-jaunty-mini login: giorgio

Password: _



Ho reconec: quan he vist aquesta pantalla, m'he emocionat. I, tot seguit, he continuat fent comprovacions.


Internet continua funcionant (encara no he provat el wifi, ja li arribarà el torn).


El directori "/" ha passat a ocupar 973 MB. Tenint en compte que ara hi ha unes 210 MB a /var/cache/apt/archives/, corresponents als paquets descarregats, això faria unes 760 MB, de manera que no hem pujat tant des de les 728 MB de la Intrepid.



Conclusions, reflexions i perspectives



Amb aquesta instal·lació, he arribat a tastar un altre nivell de flexibilitat dels sistemes GNU/Linux, la personalització gairebé absoluta, saber quines coses hi ha al meu ordenador fins al més mínim detall. Per anar més enllà, hauria de clavar-me a compilar el kernel, o provar el mateix amb alguna de les distros "dures" (Slackware, Gentoo),o intentar propostes tan suggerents (i tan treballoses) com Linux From Scratch. Però, de moment, ja em dono per satisfet.


A nivell pràctic, aquest experiència em serà molt útil de cara a repetir-la amb l'Idèfix (que, pobret meu!, sempre està amb "/" al 85% o més d'ocupació).


De moment, crec que no instal·laré cap entorn gràfic: deixaré el Fluxbox per més endavant i aprofitaré per gaudir de l'experiència d'un sistema només de consola. De tota manera, continuo tenint instal·lada la Xubuntu en una altra partició, tampoc és aquesta la meva màquina principal, i crec que és una oportunitat magnífica per aprendre unes quantes coses i veure fins on puc arribar amb l'entorn d'escriptori més addictiu de tots.






I crec que ja em puc treure l'etiqueta de "debutant" ;-) .





class='scribefire-powered'>Powered by href='http://www.scribefire.com/'>ScribeFire.

27 de gener, 2008

A València, les festes són cosa sèria

Ahir, dissabte, 26 de gener, es va celebrar a Ca Revolta la Gresca Gutsy, una install-party al voltant de la Gutsy Gibon, la versió 7.10 de la distribució Ubuntu.


L'organització corria a càrrec de Vicent Cubells, membre del Catalan LoCoTeam d'Ubuntu al País Valencià). En un ample saló de Ca Revolta, una de les organitzacions culturals més actives de la ciutat de València, membres del Catalan LoCoTeam van resoldre els dubtes dels debutants i van ajudar a realitzar un bon grapat d'instal·lacions completes.


Però tot no havia de ser teclat i pantalla. La vesant lúdica d'aquesta trobada va estar marcada per una entretinguda partida al Freevial (versió lliure d'un popular joc de preguntes realitzat i mantingut per Carles Oriol i RainCT, entre altres membres del LoCo català). També va tenir molt d'èxit la petita exhibició gastronòmica a l'hora de dinar, on, a més de l'oportunitat de conèixer millor les persones que ens recolzen i ens ajuden a través del xat o de la llista de correu o dels fòrums, ens vam poder delitar amb un arròs amb fesols i naps i amb una cassola marinera que feien cantar els àngels.



Vicent Cubells, amfitrió

Vicent Cubells exercint d'amfitrió. Rafael Carreras no perd detall.



Com sol passar en aquests casos, no faltà qui, amb menys memòria que un disc dur corcat i deixant-se més de la meitat dels versos, intentà recitar el popular —en altres temps— poema de Teodoro Llorente:



Per l'horta, tocant migdia,

plens d'infantil alegria,

ditxosos i satisfets,

tornaven a l'alqueria

dos pobres fematerets.



L'un i l'altre, al escoltar

les dotze que en so de queixa

els cridaven a la llar,

tingueren una mateixa

idea: la de dinar.



Lo més menut, que li guanya

a l'altre que l'acompanya

en vivor, li digué així:

"Si fores lo rei d'Espanya,

què dinaries tu hui?"



Alçant lo front ple d'arraps

i soltant la llengua pronta,

li contestà: "Pues no ho saps?

Quina pregunta més tonta!

Arròs en fesols i naps!"



"I tu?" —afigí lo major.

Lo menut llançà un sospir

i, torcant-se la suor,

li replicà: "Què he de dir,

si tu has dit ja lo millor?"



Arròs en fesols i naps!


Us recomane que visiteu el resum que n'ha fet Cubells: hi ha un vídeo molt simpàtic que recull part de l'ambient d'aquesta festa. I si voleu mirar-les, ací teniu les meues fotos,



Powered by ScribeFire.

11 de novembre, 2007

La dificultat de triar un Ubuntu (I)


L'amic Dospoals, que ja fa temps que mostra interès per passar-se a GNU/Linux (bé, en realitat, ell diu Linux,
que és una altra cosa; per abreujar, usarem la nomenclatura popular; si
algú no sap encara de què estem parlant, o si no en sap els avantatges,
ací en pot trobar una bona introducció), comenta que li interessa Ubuntu, però que se sent confós davant de tanta varietat: Ubuntu, Kubuntu, Xubuntu. I encara es deixa alguns "sabors" més d'aquesta distribució.


Ubuntu

Ubuntu, el sabor original amb Gnome


No
és la primera vegada que observe aquesta sensació entre els qui
s'apropen per primera vegada al sistema operatiu del pingüí; jo mateix
la vaig patir quan, farà cosa de poc més dos anys, vaig plantejar-me
seriosament abandonar Windows.
I és ben natural, perquè, quan usava aquest darrer, no tenia més opció
que la d'adquirir-ne la versió que el venedor m'instal·lava en
l'ordinador, en el moment de comprar-lo; o, a tot estirar, quan
apareixia la versió següent, em podia plantejar mantenir la que tenia o
canviar-me a la nova; i res més. En canvi, Linux és un món ple,
pleníssim, d'opcions on triar; tantes, que mareja. Com que la processó
és llarga i el ciri, curt, començarem pel final i donarem una resposta
ràpida: els detalls vindran després.


Resposta ràpida a "I jo, quina distribució m'instal·le?"


Si
teniu d'un Pentium III cap a amunt, amb 512 MB de RAM o més (o, millor
encara, un ordinador nou de trinca), podeu instal·lar-vos-hi Ubuntu o Kubuntu
sense cap problema. Es diferencien només en el gestors d'escriptori
(Gnome en la primera, KDE en la segona; explicarem què és això de
"gestor d'escriptori" en un altre post); a més, podeu instal·lar-vos
tants gestors d'escriptori com vulgueu i, en el moment de l'arrancada,
triar el que us abelleix fer servir. Per tant, tampoc és tant important
triar Ubuntu o Kubuntu (en aquest punt, els usuaris avançats estaran
acusant-me d'heretge i d'algunes coses més: si us plau, no m'espanteu
el personal!). Tant l'un com l'altre satisfaran les vostres
expectatives.


Kubuntu

Kubuntu, si us preocupa una mica més l'estètica


Si teniu un Pentium II o si la vostra RAM oscil·la entre 128 i 256 MB, Xubuntu
serà una molt bona opció (ara mateix, estic treballant amb un Xubuntu
sobre un Pentium III amb només 256 MB, i va com la seda); segons les
indicacions de la Canonical
(l'empresa que produeix i distribueix Ubuntu), fins i tot funcionarà
amb només 64 MB de RAM, però em tem que serà molt lenta i potser us hi
aniria millor una Fluxbuntu o una Elbuntu
(la primera és una distribució no oficial, ço és, no la realitza la
Canonical, sinó una comunitat d'usuaris que prefereixen o necessiten
distribucions més "lleugeres"; la segona, pel que sembla, arribarà
algun dia a convertir-se en un "sabor" oficial més).


Xubuntu

Xubuntu, si el vostre ordinador va curt de recursos


Si
encara conserveu alguna cafetera de l'estil del meu Pentium S (ni I, ni
III, ni II: de la primera fornada dels Pentium) amb només 32 MB de RAM,
on fins i tot Fluxbuntu i Elbuntu fan curt de recursos, no cal que la
llenceu a les escombraries: hi ha altres distribucions, com ara la Damn Small Linux
(no, aquesta no té res a veure amb Ubuntu), que us permetran traure
profit d'aquestes peces de museu mentre la placa base aguante
(asseguren que funciona sobre un 80486, la generació anterior!).
Aquesta és, per a mi, una de les grandeses de Linux: com que permet
prolongar la vida de les màquines, redueix la quantitat de deixalles
informàtiques i col·labora en la protecció del medi ambient; de pas,
posa la informàtica a l'abast de qui no es pot permetre pagar 1.200 o
2.000 euros per una màquina supermegaguai.


Damn Small Linux

Damn Small Linux, si el vostre ordinador va MOOOOOLT curt de recursos


I, on les podeu aconseguir? Bé, doncs en els servidors que hi ha a continuació, hi trobareu les iso catalanitzades
d'Ubuntu i de Kubuntu. Vol dir que hi trobareu l'instal·lador en català
i que, en acabar el procés, el vostres sistema està en català.[1]



NOTA BENE:
En aquests servidors, només s'hi troba la versió Kubuntu de la Gutsy
Gibon, la darrera edició; estic tractant de localitzar una imatge de la
iso de la Ubuntu catalanitzada.


Damn Small Linux

Els CD catalanitzats es veuen així de macos


A més, podeu obtenir informació sobre Ubuntu en català als següents llocs:



  • El wiki del Catalan Team d'Ubuntu,
    o Grup Oficial d'Ubuntaires en Català, on hi participem molts dels
    usuaris d'aquesta distribució en llengua catalana, sense restriccions
    geogràfiques. És un bon lloc per si voleu estar informats de les
    nostres activitats (xarrades, conferències, demostracions, install
    party...).

  • Fòrums d'Ubuntu en català.
    Com en qualsevol fòrum, és un bon lloc per demanar ajuda i realitzar
    consultes (sobretot, de tipus tècnic). Els membres més sabuts del LoCo
    (Local Comunity) Catalan Team us respondran de manera altruista.

  • La llista de correu de la Comunitat d'Ubuntaires en Català.
    Hi ha qui prefereix les llistes de correu als fòrums; en realitat, són
    dos eines diferents amb una mateixa finalitat: realitzar consultes a
    una comunitat d'usuaris i, quan podem, ajudar els que realitzen les
    consultes. Cal registrar-s'hi prèviament (cal saber a quin email enviar
    les respostes!), però el procés és automàtic. Hi ha molts més llocs: la
    xarxa està plena de blocs d'usaris de Linux que publiquen diàriament
    milers d'articles: trobar-hi la solució al vostre problema particular
    no és gaire difícil gràcies a sant Google.


Continuarà




Powered by ScribeFire.

28 d’octubre, 2007

Gresca Gutsy

La setmana passada vaig tenir la sort de poder assistir a la Gresca Gutsy, la festa que, a Olot, celebràvem els ubuntaires per festejar l'aparició de la versió 7.10 d'Ubuntu, la nostra distribució GNU/Linux. Era la primera vegada que assistia a un esdeveniment d'aquestes característiques i estava molt il·lusionat amb la possibilitat de conèixer altres linuxers: en certa manera, era com sortir de l'armari.
Perquè usar GNU/Linux, en un món dominat pel monopoli de Microsoft, és quelcom més que una simple raresa estadística: a més de ser pocs, hom suposa que som estranys, introvertits, insociables i excèntrics. Se'ns atribueix, això sí, tota mena de coneixements esotèrics al voltant dels budells electrònics d'aquestes màquines indispensables i exigents; però sospite que, aquests coneixements, són valorats en termes d'amenaça per part de molta gent.
Afortunadament, les persones que vaig conèixer a Olot només tenien una, d'entre totes aquestes característiques: coneixen molt bé el sistema dels pingüins. Però són, en realitat, una colla simpàtica, alegre i oberta, que sap equilibrar la passió per la informàtica, d'una banda, amb moltes ganes de gresca, per l'altra.


La Gresca Gutsy, a Olot: festa bitaire

Si em pregunteu què és el millor que he trobat amb GNU/Linux, no dubtaré en respondre-us: les persones.




Powered by ScribeFire.