Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris programari lliure. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris programari lliure. Mostrar tots els missatges

18 de maig, 2010

La retallada de les pensions i el programari lliure

Diu el senyor Rodríguez de Ibarra, expresident de la Junta d'Extremadura, que si l'administració pública utilitzés programari lliure, estalviaria cada any (en llicències per l'ús del programari privat) una quantitat que s'aproxima a la que el govern de Zapatero espera estalviar amb la retallada de les pensions (uns 1.500 milions d'euros). A més a més, cal afegir que, amb programari lliure, la vida útil dels ordinadors s'allarga entre un 50 i un 100%, cosa que també permet estalviar en dotacions de maquinari.

Rodríguez de Ibarra coneix bé el tema perquè va impulsar, durant el seu govern, la "lliberalització" del programari de l'administració extremenya mitjançant la creació de la distribució LinEx (basada en Debian), projecte pioner a l'estat espanyol i exemple a nivell mundial. Avui en dia, aquesta distribució es fa servir a l'administració pública extremenya i, molt especialment, als centres educatius. Cal destacar que, gràcies als diners estalviats amb aquest pla, els centres educatius públics d'Extremadura són els millors dotats del món, amb una ràtio de dos ordinadors per alumne; ço és, en l'aula ordinària hi ha un ordinador per cada dos alumnes,i les noves tecnologies estan integrades en totes les matèries.

Al costat dels altres avantatges del programari lliure (que el seu "inventor", Richard M. Stallman, explica extensament al recull d'articles Programari lliure, societat lliure), en aquests moments de profunda crisi, destaca el de l'estalvi. Veurem si el senyor Zapatero escolta el seu company de partit i si la resta de les administracions públiques en prenen exemple.

Més informació sobre el programari lliure i els seus avantatges (i sobre GNU/Linux):




Powered by ScribeFire.

10 de febrer, 2010

Richard M. Stallman visita València

La setmana passada, Richard M. Stallman, pare del concepte de "programari lliure", va passar per València, on va oferir dues xerrades. La primera va tenir lloc el dimecres, 3, al Centre de Cultura Contemporània Octubre, un dels referents culturals de la ciutat del Túria; la segona, el dijous, 4, organitzada per Vicent Cubells, es va dur a terme a la Universitat Politècnica de València.

La primera va versar sobre la cultura lliure i els drets d'autor i consistia en una mà a mà amb Jorge Cortell, un dels pioners, o dels rebels, en aquest àmbit, conegut per haver patit (presumptament: cal dir "presumptament" per evitar possibles acusacions) la persecució de diverses associacions partidàries radicals dels drets d'autor, per haver defensat la legalitat de les descàrregues P2P. Més d'un centenar de persones ens vam sorprendre en veure que les posicions de Jorge Cortell, en aquest àmbit, són més extremes que les de RMS: mentre que Stallman proposava la reducció dels drets d'autor a només 10 des de la publicació d'una obra literària, Cortell defenia l'absoluta desaparició d'aquests drets; RMS només defensa aquest extrem per a les obres tècniques, els manuals didàctics i, en general, les obres que impliquen la difusió de coneixements teòrics i pràctics.

L'endemà, dijous, RMS, que havia d'haver parlat a la sala d'actes de l'Escola Superior d'Enginyeria Informàtica, ho va haver de fer a una altra sala: el públic congregat superava de bon tros l'aforament de la sala i, al final, al voltant de quatre-centes persones el vam escoltar parlar.
Stallman, que es va expressar en castellà més que acceptable, es va mostrar tranquil i relaxat, seguint un esquema que deu de resultar més que familiar a qui li ha escoltat en altres intervencions o a qui ha llegit el seu recull d'assajos Programari lliure per a una societat lliure:
  1. definició de programari lliure i repàs de les quatre llibertats, insistint en els efectes de cadascuna sobre les llibertats de l'usuari, així com en llurs efectes sobre la societat;
  2. orígens del projecte GNU com un efecte natural de les quatre llibertats: RMS sabia que no podia construir tot sol un sistema operatiu complet, de manera que va involucrar-hi altres programadors en el projecte, cosa que va portar, també, al naixement de la FSF; no hi podien faltar referències i explicacions sobre els primers "cismes" del moviment, com ara l'aparició del concepte codi obert (open source) (terme que RMS es nega sistemàticament a utilitzar) o la moda d'anomenar Linux al sistema GNU/Linux;
  3. conseqüències de l'ús del programari privatiu amb codi secret; aquí va parlar de les utilitats ocultes de diversos programes, i no hi van mancar referències a les portes del darrere que Microsoft inclou en els sistemes Windows perquè la policia pugui esbrinar què fem amb els nostres ordinadors, ni a la famosa i significativa "desaparició" de totes les còpies legals de 1984 dels aparells Kindle de fa pocs mesos;
  4. finalment, va tocar el torn del programari lliure a l'educació, i RMS va insistir en els valors ètics que aporta ("compartir és bo", va repetir), docents (la possibilitat d'aprendre a programar estudiant directament el codi font de programes reals), destacant que els econòmics, tot i ser molt importants en un sistema educatiu que no disposa de tans recursos com seria desitjable, no són els principals.
Al llarg del seu discurs, Stallman va destacar una vegada i una altra que la base del programari lliure no és tecnològica, sinó ideològica, amb implicacions ètiques, socials i polítiques (crec que no va esmentar directament les implicacions econòmiques, però opino que estan implícites en totes les altres). Els valors tecnològics, la capacitat d'evolucionar molt més ràpidament que el programari privatiu gràcies a la possibilitat de prendre com a punt de partida el treball que han fet altres i no haver de reinventar la roda a cada pas, no semblaven preocupar gaire a Stallman, tot i que, evidentment, com a professional, els comprèn i els aprecia.

En acabar la conferència (i en acabar el show de sant IGNUci), abans de passar al torn obert de preguntes, RMS va tenir un gest que mostra, una vegada més, la seva preocupació per les llibertats: va oferir a Jorge Cortell la possibilitat d'explicar els fets que havien tingut lloc cinc anys enrere, quan el llavors professor de la UPV no va poder dur a terme una conferència sobre les descàrregues P2P, incident que es va tancar amb la seva expulsió de la universitat. La major part del públic semblava massa jove per a haver sentit parlar d'aquells fets, però tothom se'l va escoltar en un silenci expectant i respectuós; l'ovació que va rebre en acabar em va fer pensar que, si més no, la possibilitat que una universitat pública pogués cedir a pressions externes i exercir algun tipus de censura no els resultava gaire atractiva.


Personalment, m'agradaria destacar el gran coneixement que té Stallman sobre el poder de les paraules; no sé si aquest coneixement deriva de l'afició americana a les demandes per difamació (potser allí els advocats van més barats que aquí), o d'uns coneixements sobre retòrica que al nostre país ja es van perdent. El cas és que, amb la seva negació a emprar alegrament termes com "pirata" o com "computació en núvol", RMS ens avisa constantment del perill que suposa emprar termes metafòrics, fins i tot simples comparacions, ja que aquests termes juguen amb les connotacions, positives o negatives, que poden tenir per al parlant, al temps que amaguen llur significat real ("pirata", tot i el seu valor romàntic i aventurer, és un terme negatiu, criminal; els "núvols", en canvi, ens fan pensar en entitats lleugeres, de les que no ens hem de preocupar, sempre que deixen caure la pluja en el lloc i moment oportuns; usar l'u o l'altre ens evita analitzar les realitats a què fan referència, i aquest és el perill que vol evitar Stallman).

Des d'aquí vull agrair a Vicent Cubells tota la feina que deu d'haver suposat fer venir a València el profeta del programari lliure: uns quatre-cents futurs enginyers informàtics han tingut l'oportunitat d'escoltar-lo en directe, i aquesta és una experiència que no s'oblida fàcilment.




Powered by ScribeFire.

03 de setembre, 2009

Configurar els comptes de Gmail sobre Claws-mail




Entre el programari lleuger que estic triant per a l'Idèfix, li ha tocat el torn a Claws mail, un client de correu que ja coneixia, però que no havia utilitzat gaire. A més d'ocupar molt poc d'espai en el disc dur (3,5 MB escassos), de tenir totes les opcions que necessito i d'estar organitzat d'una manera clara, disposa també d'una vista per a pantalles petites que resulta molt i molt còmoda per a les 7 polsades del meu EeePC. Ara bé, la configuració del compte amb Gmail no acabava de quadrar, fins que vaig trobar aquest article al forum d'Archlinux-es que us tradueixo (i us adapto una mica) tot seguit.





Obrim Claws mail i accedim al menú Configuració / Crear nou compte... (si ja l'havíem creat i no funcionava, anem a Configuració / Editar comptes i editem el que volem configurar). S'obrirà una finestra amb vuit pestanyes, on ens caldrà introduir la informació del compte.


En la pestanya Bàsiques completarem els següents camps:

  • Nom del compte: és només un identificador;

  • Nom complet: es refereix al nom que mostrarà del remitent, el nostre nom o àlies:

  • Adreça de correu: elnostreemili@gmail.com

  • Organització: en el meu cas, la fàbrica d'embotits on treballo :-P ; però ho podeu deixar en blanc;

  • Servidor de recepció: pop.gmail.com ;

  • Servidor SMTP (enviar): smtp@gmail.com ;

  • ID d'usuari: elnostreemili@gmail.com (cal posar l'adreça completa, no hi ha prou amb l'usuari):

  • Contrasenya: la vostra, és clar.



En la pestanya Rebre, no marquem Usar autentificació segurar (APOP); ja sé que sona estrany, però és així com funciona.


En la pestanya Enviar, marquem, ara sí, Autentificación SMTP (SMTP AUTH); però deixem en blanc els camps ID d'usuari i Contrasenya, així com el requadre Autentificació amb POP3 abans d'enviar.


En la pestanya SSL, marquem Usar SSL per a la connexió POP3 i Usar SSL per a la connexió SMTP, i activem Usar SSL no-bloquejant.


Finalment, en la pestanya Avançades, indiquem els ports SMTP (465) i POP3 (995).


Fem clic sobre Aplica i sobre D'acord i ja ho tenim.




Powered by ScribeFire.

15 de juny, 2009

Imprimir els originals d'una petita revista amb OpenOffice.org

Objectiu

Crear els originals per imprimir una petita publicació en format A5 (la meitat d'un A4) a partir d'un document "normal" (A4) creat amb OpenOffice.org. Els originals seran en format A4 horitzontal; cada original contindrà dues pàgines de la futura publicació (automàticament reduïdes al format A5), però no s'hi disposaran consecutivament, sinó en l'ordre necessari per fotocopiar-les o imprimir-les per les dues cares i obtenir els exemplars de la publicació perfectament ordenats.

Exemple

Si es tracta d'una publicació de vuit pàgines, obtindrem quatre fulls que contindran les següents pàgines:

------------- -------------
| | | | | |
| 8 | 1 | | 2 | 7 |
| | | | | |
------------- -------------

------------- -------------
| | | | | |
| 6 | 3 | | 4 | 5 |
| | | | | |
------------- -------------

Si els fotocopiem de dos en dos per les dues cares (els dos primers, els dos segons, etc.), obtindrem la publicació que volíem.

Condicions

Si volem evitar pàgines en blanc, la quantitat real de pàgines (portada i contraportada incloses) haurà de ser un múltiple de quatre.
Necessitarem un OpenOffice.org (treballo amb la versió 3.0.1, no sé com anirà amb versions anteriors) i una impressora controlada per CUPS (crec que això farà que la interfície sigui sempre la mateixa, però no n'estic segur); en el meu cas, és una HP LaserJet 1010, no estic segur que algun detall dels menús sigui diferent amb altres models.

Procés

Creem la nostra publicació amb OpenOffice.org assegurant-nos que el total de pàgines reals, amb portada i contraportada incloses, és múltiple de quatre; treballem amb format de pàgina A4, sense oblidar que s'hi operarà una reducció a A5 en imprimir (experimenteu amb els cosos de lletra).
Abans d'imprimir, anem a Fitxer/Paràmetres d'impressora: s'obrirà la finestra de "Configuració de la impressora". Premem sobre "Propietats..." i triem Orientació: Landscape, que imprimirà el full en horitzontal. Fixeu-vos que la mida del paper continua en A4. Premem "D'acord" i es tancarà aquesta finestra.
Encara en "Configuració de la impressora", premem sobre "Opcions..." i, a la columna "Pàgines", marquem "Fullet". Acceptem dues voltes i, si imprimim, hauríem d'obtenir els famosos originals de la nostra publicació.

Observacions

Evidentment, no estem parlant de crear una revista de característiques professionals o semiprofessionals: només busquem una forma senzilla i ràpida d'estalviar paper o d'aconseguir un format menys aparatós que els A4.
Encara no ho he provat en altres impressores.


Powered by ScribeFire.