10 de novembre, 2009

MultiLiveUSB

He penjat a la wiki d'Ubuntu el tutorial sobre la realització d'un MultiLiveUSB (una unitat USB amb diverses distros que poden ser arrancades a partir d'un menú). Està basat en el guió que vaig seguir al taller que vam fer a l'IES Torre-Vicens, de Lleida, el dissabte, 7 de novembre.

És encara una versió molt "tendra", no hi he pogut revisar ni la redacció ni els errors més grossos, de manera que agrairé qualsevol comentari al respecte.


Powered by ScribeFire.

22 d’octubre, 2009

El koala dels netbooks

Ja està, no m'he pogut esperar més: avui m'he descarregat les versions gairebé definitives d'Ubuntu Moblin Remix (UMR) i d'Ubuntu Netbook Remix (UNR) i, com a LiveUSB, les he provades sobre l'Idéfix, el meu estimat ASUS EeePC 701.

Cal aclarir que fa molt de temps que hi tinc instal·lat l'Eeebuntu LXDE beta, al que he afegit un Fluxbox molt personalitat: havia desestimat tant l'Ubuntu NetBook Remix com l'Eeebuntu NetBook Remix anteriors perquè la interfície gràfica era massa ampla per a la pantalla de 7 polsades (i pesada: moooolt pesada i molt lenta).

Quan he provat la Moblin Remix, he observat que no està pensada per a pantalles tan petites, algunes icones de la banda superior feien un pilot unes sobre altres i la visibilitat no era bona. Tanmateix, la impressió general ha estat positiva, de bones idees que van madurant: potser en Netbooks una mica més grans ja és suficientment còmoda; jo, però, he hagut de desistir.

En canvi, la Netbook Remix em reservava una sorpresa i una alegria: les modificacions introduïdes en la interfície (bàsicament, l'eliminació de la columna de la dreta de la pantalla) han fet que pugui treballar amb normalitat dins dels límits de les famoses i modestíssimes 7 polsades. A més, m'ha fet l'efecte que l'escriptori no anava tan pesat (problema important de l'anterior), cosa que m'ha fet decidir-me a instal·lar-lo. Pensat i fet, he fet una còpia de seguretat de la instal·lació primitiva i he executat l'instal·lador: en poc més de vint minuts, reiniciava la màquina.

I el resultat, de moment, és satisfactori (no sé si sobreviurà al meu caràcter minimalista; però la provaré durant uns dies, això sí). La integració de les finestres, encaixades sobre el quadre superior, és bona; la maximització amb F11 dóna bons resultats; he instal·lat un parell de programes imprescindibles per a mi (Claws-mail i VLC) i han funcionat a la primera. Fins i tot Compiz, amb uns pocs efectes elementals (efectes propagandístics, per descomptat), dóna molta vistositat al conjunt i no arriba a resultar pesat.

En resum, dues experiències interessants, que aprofundeixen en el concepte de "un-ultraportàtil-no-és-un-portàtil-i-necessita-un-sistema-diferent" i que poden millorar l'experiència dels usuaris. Molt intuïtives, totes dues, i amb un reconeixement òptim del maquinari (wifi, webcam...). Crec que la del Koala serà una versió que farà història.


17 d’octubre, 2009

Linkat 3.0

Dijous, 15 d'octubre, es va publicar la versió definitiva de la Linkat 3.0, la distribució GNU/Linux basada en OpenSuSe del Departament d'Educació de Catalunya. Es tracta d'una fita important, tant per al sistema educatiu català com per a la comunitat d'usuaris de programari lliure. Dissortadament, no puc recomanar-la; tractaré d'explicar per què.

El DVD, per a sorpresa meva, ha resultat ser un simple instal·lador i no una versió Live: es facilita (o sembla que es vol facilitar) la instal·lació com a servidor o com a client en un aula d'informàtica; però es deixa de costat l'usuari domèstic en no proporcionar-li una Live que li permeti de fer una ullada abans de decidir-se (potser en trauran una més endavant, no ho sé | confirmat: estan previstes la LiveCD, la LiveDVD i la LiveUSB).

Cal tenir en compte que l'usuari domestic potencial majoritari és l'estudiant de secundària, acostumat des de sempre a Windows i amb una gran desconfiança envers un sistema que no coneix i del que sospita que no li servirà per jugar amb els centenars de jocs de què disposa, i, en general, sense coneixements específics en aquest àmbit.

Per no entrar en avorrits detalls tècnics, direm que, a més d'aquest instal·lador poc intuïtiu, la Linkat presenta altres problemes per a l'usuari domèstic:
  • es presenta com a DVD en lloc de com a CD (més temps de descàrrega; impossible de descarregar sobre un disc VFAT perquè sobrepassa els 4 GB);
  • utilitza un kernel antic (de la família 2.6.27, quan ja anem per la sèrie 2.6.31);
  • no té un bon reconeixement de maquinari (continua sense reconèixer la meva targeta wifi, cosa que sí que feia la Ubuntu 6.06 fa més de tres anys);
  • requereix una màquina relativament nova i potent, Pentium IV o superior, perdent així una de les majors virtuts tècniques dels sitemes GNU/Linux, la d'aprofitar maquinari antic i poc potent (la possibilitat d'emprar-la com a terminal ximple només és aplicable, en la pràctica, a entorns educatius);
  • es basa en OpenSuSE, cosa que representa disposar d'una quantitat de paquets (programes) inferior a la que ofereixen altres distribucions;
  • no hi ha encara una gran comunitat d'usuaris en català on consultar en cas de dubtes (almenys, no he trobat cap web de cap "Comunitat d'usuaris d'OpenSuSE en català").



Ara sí, entrant una mica més en detalls tècnics, parlem de l'instal·lador, que ja coneixem i que fa moltes preguntes. És a dir, permet una instal·lació molt personalitzada, adaptada a les necessitats de l'usuari i a les limitacions de la màquina; però li ho posa molt difícil al jove debutant que s'hi apropa per primera vegada i que no disposa dels coneixements necessaris ("Particions? LVM? Això què és?").

L'instal·lador, arribat el moment de decidir la distribució de l'espai sobre el disc dur (al principi, doncs), comença amb una proposta de particions. En el meu cas, m'ha envaït el terror en veure que pretenia destruir el meu /home per instal·lar-se ben ample sobre els seus 100 GB; davant del risc de quedar-me sense els meus documents, he intentat convèncer-lo i fer que es conformés amb la partició sda2, que amb 27 GB és molt més que suficient per instal·lar-hi la partició arrel.

El problema és que en sortir del partidor (força intuïtiu, això sí; però que no he trobat per on dir-li que volia formatar la partició arrel com a ext4, suposo que el nucli no ho permet) continuava llegint la línia vermella (vermella, color del perill) on s'explicava que el meu /home seria arrasat i ocupat per nou sistema. Ho he intentant per segona vegada (es pot fer per dues vies diferents, com a modificació menor de la proposta inicial o com a canvi radical), però la línia vermella continuava allí, amenaçadora.

He desistit de la instal·lació ex novo i he procedit a intentar l'actualització des la beta 3 que tenia instal·lada des de l'estiu. He de dir que ha estat un procés senzill i que ha funcionat correctament: engegues l'ordinador amb la Linkat beta 3, introdueixes el DVD, te'l detecta i et pregunta si vols instal·lar l'actualització; a partir d'aquí, tot senzill. En acabar, reinicies el sistema i ja ho tens.


Si un usuari amb més tres de anys d'experiència en el món GNU/Linux no veu clar el procediment d'instal·lació (i estem parlant d'un dels passos més bàsics, la partició del disc dur), quina serà la reacció del debutant que, il·lusionat amb l'ètica del programari lliure, es descarregui el DVD de la Linkat?

Ho sento molt, però crec que aquest no és el camí per portar la Linkat fora de les aules (als centres, on se suposa que hi ha personal qualificat, ja veurem que hi passa). No puc recomanar una cosa tan complicada ni als meus alumnes ni als meus companys; perquè, per a mi, és evident que la Linkat (o, com a mínim, el seu instal·lador) es dissenya pensant en un usuari professional de la informàtica: el coordinador TIC o el professor d'informàtica, o aquesta és la impressió que fa.

De fet, aprofitaré la sortida de l'Ubuntu 9.10 per recuperar l'espai de la partició que ocupa en aquest moment la Linkat 3.0 i me n'oblidaré, com a mínim, fins que la vegi instal·lada als ordinadors del meu centre (no sé si ha quedat prou clar que estava fent les proves sobre el meu ordinador i durant el meu temps lliure).


Powered by ScribeFire.

16 de setembre, 2009

Estudiant a distància

No voldria fer-me pesat i acabar transformant L'aventura del pingüí en un diari escolar sobre el meu dia a dia en el cicle ASI de l'IOC, però sí que m'agradaria fer-ne un parell de comentaris.



En primer lloc, se'ns està animat a treballar amb formats estàndards i oberts —indirectament, a emprar programari lliure—. No sé com anirà la cosa al llarg de tot el cicle, però el principi ha estat molt positiu.



D'altra banda, els intercanvis de comentaris amb altres estudiants ja m'ha fet descobrir que les PortableApps (el tutor del petit crèdit d'introducció ens n'ha parlat) no només funcionen sobre Windows i GNU/Linux (a través de Wine, en aquest cas), sinó també sobre Mac (amb una utilitat anomenada Darwine); i, de pas, m'han donat la pista de d'altres utilitats similars a les PortableApps: FrameKey i PSMenu.



El que dèiem: no hi ha res com compartir la informació per generar coneixement (i això també val per als aprenents, com jo).




Powered by ScribeFire.

03 de setembre, 2009

Configurar els comptes de Gmail sobre Claws-mail




Entre el programari lleuger que estic triant per a l'Idèfix, li ha tocat el torn a Claws mail, un client de correu que ja coneixia, però que no havia utilitzat gaire. A més d'ocupar molt poc d'espai en el disc dur (3,5 MB escassos), de tenir totes les opcions que necessito i d'estar organitzat d'una manera clara, disposa també d'una vista per a pantalles petites que resulta molt i molt còmoda per a les 7 polsades del meu EeePC. Ara bé, la configuració del compte amb Gmail no acabava de quadrar, fins que vaig trobar aquest article al forum d'Archlinux-es que us tradueixo (i us adapto una mica) tot seguit.





Obrim Claws mail i accedim al menú Configuració / Crear nou compte... (si ja l'havíem creat i no funcionava, anem a Configuració / Editar comptes i editem el que volem configurar). S'obrirà una finestra amb vuit pestanyes, on ens caldrà introduir la informació del compte.


En la pestanya Bàsiques completarem els següents camps:

  • Nom del compte: és només un identificador;

  • Nom complet: es refereix al nom que mostrarà del remitent, el nostre nom o àlies:

  • Adreça de correu: elnostreemili@gmail.com

  • Organització: en el meu cas, la fàbrica d'embotits on treballo :-P ; però ho podeu deixar en blanc;

  • Servidor de recepció: pop.gmail.com ;

  • Servidor SMTP (enviar): smtp@gmail.com ;

  • ID d'usuari: elnostreemili@gmail.com (cal posar l'adreça completa, no hi ha prou amb l'usuari):

  • Contrasenya: la vostra, és clar.



En la pestanya Rebre, no marquem Usar autentificació segurar (APOP); ja sé que sona estrany, però és així com funciona.


En la pestanya Enviar, marquem, ara sí, Autentificación SMTP (SMTP AUTH); però deixem en blanc els camps ID d'usuari i Contrasenya, així com el requadre Autentificació amb POP3 abans d'enviar.


En la pestanya SSL, marquem Usar SSL per a la connexió POP3 i Usar SSL per a la connexió SMTP, i activem Usar SSL no-bloquejant.


Finalment, en la pestanya Avançades, indiquem els ports SMTP (465) i POP3 (995).


Fem clic sobre Aplica i sobre D'acord i ja ho tenim.




Powered by ScribeFire.

29 de juliol, 2009

INX ... is not X




En els quatre anys i mig que porto rondant pel món dels pingüins, mai no m'havia trobat amb una distribució com aquesta. Però, com que suposo que avui m'allargaré força parlant-ne, serà millor que comenci amb un resum.


Resum


INX és una distribució Live CD basada en Ubuntu 8.04.1 LTS i desproveïda d'entorn gràfic. La seva principal finalitat, segons declaren els autors, és didàctica: mostrar què és pot fer sense fer servir cap entorn gràfic.


No està dissenyada per instal·lar-la al disc dur. En canvi, pot fer servei com a distribució de rescat.





Descripció


Mentre cercava informació sobre no-sé-quina aplicació de consola, vaig topar amb una referència a una distro "enfocada" a consola. La curiositat em va fer seguir l'enllaç i vaig anar a parar al lloc web d'INX ... is not X; la sobrietat de la pàgina em va impressionar favorablement, així com l'ús de l'acrònim recursiu. Segons hi declaraven els autors, l'objectiu havia estat crear una eina que ajudés a aprendre a usar la consola, i que aquesta eina fos divertida.


Entre altres detalls, els autors explicaven que s'havien basat en la 8.04 perquè es tracta d'una LTS, cosa que fa pensar que no hi haurà noves versions, tret d'alguna actualització de seguretat, fins la propera LTS; tractant-se d'una distribució didàctica i no de treball, no em sembla un inconvenient greu. També informen que, si bé no està dissenyada per instal·lar-la en disc dur, sí que hi ha una versió per instal·lar-la com a màquina virtual.


Em va faltar temps per descarregar-me'n l'ISO, que només ocupa 191 MB. Abans de cremar-la sobre un CD de 8 cm, vaig provar d'instal·lar-la sobre un USB (en realitat, sobre una vella targeta CompactFlash de 256 MB) amb UNetBootIN: com era d'esperar, també funciona, i aviat em posar a jugar-hi. Des del menú principal, vaig saltar a la secció "Why INX", una mena de presentació o justificació que us tradueixo tot seguit perquè n'hi ha per a sucar-hi pa:


Per què INX?


inx


... és per persones que:




Volen aprendre una mica sobre la línia d'ordres.


Senten curiositat sobre què es pot fer des d'una consola/tty/terminal virtual.

Cerquen un Live CD que pugui funcionar com a disc de rescat.

I pensen que pot ser divertit treballar sense les X (l'entorn gràfic d'escriptori habitual).




... i inx


És una col·lecció de menús i d'scripts.

Mostra algunes coses que potser no crèieu possibles.

Intenta no espantar els principiants.

Ofereix alguns bons recursos per als més experimentats.



Després de llegir aquesta declaració d'intencions, humil i molt, molt concreta, vaig continuar amb l'apartat d'introducció, i aquí sí que em vaig enamorar a primera vista: després d'una breu presentació en mode text (una mica massa ràpida per al meu pèssim anglès), espartana, clara, però elegant, van arribar les sorpreses en forma d'imatges (una sèrie de fractals a tota pantalla, cosa del framebuffer, suposo), un document que semblava un PDF (però que aviat vaig veure que era una pàgina HTML extraordinàriament presentada amb Links; potser el framebuffer també hi tenia alguna a veure), i, finalment, un vídeo clip la mar de divertit.


Després, encoratjat per tan bons començaments, vaig fer una ullada per diverses seccions, i sembla que, a més reunir una bona base de tutorials, els apartats se solen dividir en: una petita presentació de l'argument, una breu descripció del que fa cada programa que s'hi presenta, i, després, l'oportunitat de practicar amb el programa en qüèstió.


Opinió personal


Trobo que INX és una eina didàctica de primer ordre, tant per a l'amateur autodidacta com per a la docència dins de l'aula. La seva estructura és tan senzilla i clara que, després de cinc minuts, t'oblides que estàs llegint en anglès. Demostra que la senzillesa no està renyida amb l'elegància, i que l'aprenentatge, fins i tot d'arguments amb fama de difícil i àrids, no és incompatible amb el sentit de l'humor (que els autors dosifiquen amb coneixement i sense caure mai en el mal gust).


Suposo que, pel que fa a les aplicacions que s'hi mostren, la tria que n'han fet els autors no coincidirà amb les preferències de tots els usuaris habituals de la consola; però estic segur que són un bon punt d'inici per als debutants.


Pel que fa a les seves possibilitats com a disc de rescat, encara no les he investigades, però suposo que estaran, com a mínim, a l'alçada de les que ens ofereixen els Live CD oficials d'Ubuntu.


Però, sobretot, INX és una demostració més de les increïbles possibilitats de personalització que ens ofereix el món GNU/Linux, i com aquestes possibilitats només poden ser que beneficioses per al conjunt de la comunitat, fins i tot quan alguns projectes, com aquest, vagin dirigides a un sector molt reduït d'usuaris.


També he fet una breu ullada per la xarxa per veure si n'havien fet referència en algun lloc, i m'ha sorprès bastant el nivell d'incomprensió dels comentaris d'alguns lectors (i també la manca de profunditat d'alguns articles), que la qualifiquen de frikada i d'inutilitat: no han entès que es tracta d'una distribució fonamentalment didàctica i que no té sentit parlar de dificultat, o de sobre quines configuracions mínimes necessita: si no vols estudiar el tema consola, aquesta distribució no t'interessa, i no hi ha més misteri. Si vosaltres, en canvi, sí que teniu aquests interessos o aquesta curiositat, aquí teniu la pàgina de descàrregues; jo, de moment, m'ho estic passant pipa.




Powered by ScribeFire.

26 de juliol, 2009

Ni Akregator ni Liferea: Newsbeuter, el rei dels "feeds readers"


Mentre cercava un lector de fils lleuger per als meus ordinadors, sempre escassos de recursos, he descobert aquesta petita meravella, el Newsbeuter [http://www.newsbeuter.org/], un lector per a consola molt lleuger ("previsible", direu), potent i flexible ("natural", direu), però, al mateix temps, extremadament senzill, intuïtiu d'utilitzar ("eïn? des de quan són intuïtius els programes de consola?"). Us avanço que m'ha agradat tant que, després d'utilitzar-lo durant unes poques hores, m'estic plantejant desinstal·lar tant l'Akregator com el Liferea, que són uns devoradors de recursos, lents i, comparats amb aquest, tan rígids com un còdol.


A més del que ja he dit, Newsbeuter ens ofereix cerca de text entre tots els articles d'un fil, o entre tots els articles de tots els fils (molt ràpida); gestió de podcasts (no l'he provada encara); guardar els articles en format de text net; filtres (no ho he provat encara); organització dels fils amb etiquetes.


En canvi, no té organització jeràrquica dels fils; però, en fer la importació dels fils d'altres lectors, la substitueix per etiquetes, de manera que se'n conserva l'ordenació.


Si el voleu conèixer en detall: manual complet.
Si us el voleu descarregar: última versió.


Si en voleu fer una ullada ràpida, continueu llegint.


Instal·lació



L'apt-get ens instal·la la versió 1.3, una mica obsoleta (ja van per la 2.0, però, en descarregar-me'n el paquet deb, m'ha donat un problema de dependència i he triat el camí més còmode), però suficient per apreciar-ne el sabor.


La primera cosa a fer, com que Newsbeuter no pot iniciar sense un fitxer de fils, serà importar els fils d'un fitxer opml amb


$ newsbeuter -i fitxer.opml

Lectura



Amb això haurem creat el fitxer ~/.newsbeuter/urls i ja podrem iniciar amb


$ newsbeuter -r


perquè actualitzi tots els fils. Newsbeuter ocuparà tota la consola:


newsbeuter 1.3 - Your feeds (1 unread, 94 total)
1 (0/25) Aisling...

2 (0/25) EL ÚLTIMO LIBRO
3 (0/25) Le Oculo Interlinguistic
4 (0/5) Omniscientia pro ignorantes
5 (0/25) Mardy
6 (0/18) Fumar-se de deixar
7 (0/25) Bloc is bloc
8 (0/25) amics de joan valls
9 (0/25) La paraula nostra
10 (0/25) dos poals de sabó
11 (0/25) Petita Criatura
12 (0/25) Gotes d'Isnel
13 (0/23) la moneda de 20 cares
14 (0/25) les llunes de Miranda
15 (0/25) Little acorn by m.
16 (0/25) Malferida pel destí
17 (0/25) namaga
18 (0/25) POEMES DES DE L'ALGUER
19 (0/25) Land of the free
20 (0/25) that's life!
21 (0/25) Un Salt al món
22 (0/25) Do de llengua
23 (0/25) La llibreta grisa
24 (0/25) Tretzevents
25 (0/25) ELS PAPERS DE CAN PERLA
q:Quit ENTER:Open n:Next Unread r:Reload R:Reload All A:Mark Read C:Catchup All /:Search ?:Help
(34/94) Loading http://...


La primera línia mostra la versió del programa i informació sobre la quantitat de fils presents i de fils no llegits. Després vénen les línies amb informació per cada fil: número d'ordre; si hi ha articles no llegits (N); articles no llegits sobre articles presents; títol del fil). A sota, una línia ens recorda les dreceres de teclat més importants per al punt on ens trobem (llista de fils, en aquest moment) i, finalment, informació sobre el que està fent en Newsbeuter (llegir el fil 34 dels 94 que tenim en llista, a partir de l'adreça que s'hi indica).


Observarem que l'actualització dels fils és ràpida, i que, en acabar, l'ocupació de RAM i el consum de CPU del programa gairebé desapareixen.


I ara ja podem llegir els nostres fils, i esborrar-ne els articles o guardar-los en format text amb unes poques tecles:


  • amb "n" ens situem sobre la línia del primer fil que tingui articles sense llegir;
  • amb "Entrar" accedim a la llista d'articles del fil:


newsbeuter 1.3 - Articles in feed 'VivaLinux!' (1 unread, 21 total) - http://www.vivalinux.com.ar
1 N 2009-07-26, 13.36 Alrededor de la Red del 26/07/09

2 2009-07-25, 17.34 Según Google, crece la adopción de la GPLv3
3 2009-07-25, 13.19 Linux Mint 8 desarrollado en Launchpad y GitHub
4 2009-07-24, 17.03 Linus Torvalds y los extremistas del Software Libre
5 2009-07-24, 13.01 Supreme SuperGamer
6 2009-07-24, 12.19 Vení a festejar el Día del Administrador
7 2009-07-23, 21.07 No habrá Wolfenstein para Linux
8 2009-07-23, 16.48 Campaña Software Libre, Software Legal
9 2009-07-23, 14.21 Microsoft abrió los drivers de Hyper-V despues de violar la GPL
10 2009-07-23, 02.40 KDE 4.3 retrasado una semana
11 2009-07-22, 17.53 Charla Técnica Trimestral del CaFeLUG
12 2009-07-22, 12.22 Proyecto Open Source Watershed: ¿cuán obsoleta es tu distribución?
13 2009-07-21, 18.47 KDE llega al millón de contribuciones en su repositorio Subversion
14 2009-07-21, 14.10 Microsoft abre su CPAN Author Lab
15 2009-07-21, 13.26 Canonical libera el código de Launchpad
16 2009-07-21, 12.28 Video: Plasma de KDE 4.3 en Windows
17 2009-07-20, 23.09 Microsoft libera drivers de virtualización
18 2009-07-20, 14.37 Debian EasyLXDE
19 2009-07-20, 13.17 Wikimanía 2009 en Buenos Aires
20 2009-07-19, 12.13 Alrededor de la Red del 19/07/09
21 2009-07-18, 22.08 Desastrosa migración a Linux en Rusia




q:Quit ENTER:Open s:Save r:Reload n:Next Unread A:Mark All Read /:Search ?:Help



Observem que la primera línia mostra, ara, informació sobre el fil (títol, articles sense llegir, articles presents, adreça). La llista dels articles és força intuïtiva (número, pendent de llegir amb "N", data i hora -ops, aquí ja n'havia modificat el format al meu gust-, títol de l'article). La línia amb les dreceres s'ha adaptat al context.


  • Amb "Entrar", llegim l'article seleccionat:


newsbeuter 1.3 - Article 'Alrededor de la Red del 26/07/09'
Feed: VivaLinux!
Title: Alrededor de la Red del 26/07/09
Author: vivab0rg (Cristian R. Arroyo)
Link: http://feedproxy.google.com/~r/vivalinux/~3/eysXKGTiaW4/alrededor-de-la-red-26-07-09
Date: Sun, 26 Jul 2009 13:36:52 +0200

[[image 2]][1]
[[image 4]][3]
10 extraordinarias herramientas para hacer copias de seguridad en Linux. Cómo atacar un
FTP por la fuerza bruta. Cómo conocer el uso de ancho de banda en GNU/Linux. Cómo
instalar fuentes fácilmente en GNU/Linux. Cómo instalar y calibrar un Joystick en Ubuntu.
Contra la crisis ¿Cómo vivir del Software Libre? Curso Introducción a Linux Ubuntu en
LiveCD. El estado del Software Libre en Uruguay. Estudio concluye que EE.UU. es vulnerable
al cibercrimen. La Canción del Software Libre en Español. Optimiza tu netbook para el
ocio con Ubuntu 9.04. Para niños: Tux Paint, jugar dibujando. Una Guía Linuxera, Para un
Windolero v2.0. Una historieta argentina es un éxito en el iPhone. WTF: Chrome podría
frenar el desarrollo de Linux.[[image 6]][5][[image 8]][7][[image 10]][9][[image 12]][11][ima
3]

Links:
[1]: http://feedads.g.doubleclick.net/~a/VfqqKB4iKa2yB0WC6JXx6RnG1IM/0/da (link)
[2]: http://feedads.g.doubleclick.net/~a/VfqqKB4iKa2yB0WC6JXx6RnG1IM/0/di (image)
[3]: http://feedads.g.doubleclick.net/~a/VfqqKB4iKa2yB0WC6JXx6RnG1IM/1/da (link)
[4]: http://feedads.g.doubleclick.net/~a/VfqqKB4iKa2yB0WC6JXx6RnG1IM/1/di (image)
[5]: http://feeds.feedburner.com/~ff/vivalinux?a=eysXKGTiaW4:rvxfOdlNfVA:yIl2AUoC8zA (link)
[6]: http://feeds.feedburner.com/~ff/vivalinux?d=yIl2AUoC8zA (image)
[7]: http://feeds.feedburner.com/~ff/vivalinux?a=eysXKGTiaW4:rvxfOdlNfVA:qj6IDK7rITs (link)
[8]: http://feeds.feedburner.com/~ff/vivalinux?d=qj6IDK7rITs (image)
[9]: http://feeds.feedburner.com/~ff/vivalinux?a=eysXKGTiaW4:rvxfOdlNfVA:V_sGLiPBpWU (link)
[10]: http://feeds.feedburner.com/~ff/vivalinux?i=eysXKGTiaW4:rvxfOdlNfVA:V_sGLiPBpWU (image)
[11]: http://feeds.feedburner.com/~ff/vivalinux?a=eysXKGTiaW4:rvxfOdlNfVA:F7zBnMyn0Lo (link)
[12]: http://feeds.feedburner.com/~ff/vivalinux?i=eysXKGTiaW4:rvxfOdlNfVA:F7zBnMyn0Lo (image)
[13]: http://feeds.feedburner.com/~r/vivalinux/~4/eysXKGTiaW4 (image)
~
~
~
q:Quit ENTER:Open s:Save n:Next Unread o:Open in Browser e:Enqueue ?:Help Top


Guardar i esborrar articles



A més de l'adaptació de la primera i última de les línies, observem el cap i el cos de l'article. El cap mostra cinc camps d'informació (títol del fil, títol de l'article, autor, adreça, data). El cos ha estat modificat per a una correcta presentació en mode text: les imatges i els links han estat indicats amb índex entre claudàtors i apareixen ordenats al final de la pàgina. Observeu que les vocals accentuades es veuen sense problemes: UTF-8 està ben implementat.


  • amb "s" podem guardar una còpia de l'article en mode text, tal i con l'estem veient;
  • amb "q" sortim de l'article i tornen a la llista, on observarem que ja no està marcat amb "N";
  • amb "q" sortim de la llista d'articles i tornem a la llista de fils;
  • amb "D" sobre un article, el marquem per a esborrar: quan sortim de la llista d'articles s'executa aquesta acció.

Afegir nous fils



Afegir un nou fil a la llista és només una mica més elaborat que en els lectors gràfics: cal obtenir l'enllaç al fil (no la del lloc) i copiar-la amb Ctrl+O, i, després:


  • amb "E" editem la llista d'url (amb Vim, pareu atenció);
  • amb les fletxes, ens situem sobre la línia on volem afegir el nou fil;
  • amb "o" creem una nova línia i passem a mode d'inserció;
  • amb "Maj+Insert" apeguem l'enllaç del fil;
  • amb "Esc" sortim del mode d'edició i tornem al de comandaments;
  • amb ":wq[Entrar]" guardem el fitxer modificat i tornem a Newsbeuter;
  • amb "Ctrl+r", Newsbeuter rellegirà el fitxer dels fils, i situant-nos sobre la línia del nou fil,
  • amb "r" el llegirà.

Opinió personal



Poques voltes, en els vint anys i escaig que utilitzo ordinador, m'he trobat un programa que em deixés tan convençut en tan poc de temps. No només són la lleugeresa i la velocitat, o la facilitat amb que hom s'hi acostuma a treballar; també són algunes aplicacions concretes (poder guardar els articles en mode text m'estalvia prendre anotacions i em facilita una possible reelaboració posterior) i la claredat de la documentació, que anima l'usuari a personalitzar-se'l segons les pròpies necessitats o gustos.


A més, per als pocs casos que puc necessitar visualitzar les parts gràfiques d'un article, amb prémer "o", aquest s'obre sobre el navegador predeterminat.




Si el proveu, ja contareu què us sembla.





Powered by ScribeFire.

13 de juliol, 2009

MultiLive USB: menú d'accés més ràpid

Un dels problemes d'utilitzar el Super Grub Disk per accedir a les diferents ISO instal·lades en el MultiLive USB és el fet d'haver de navegar a través de mitja dotzena de menús abans d'arribar al punt on triem la unitat i, després, la partició. Seguint el suggeriment de Paco Riviere, he estat investigant l'estructura del SGD i he trobat la manera de saltar els menús intermedis i anar directament al punt que ens interessa.

Després d'investigar una mica, vaig comprovar que el sistema de menús del SGD es basa en una estructura de directoris i un fitxer menu.lst en cadascun; el salt d'un fitxer a un altre es realitza gràcies a un parell de línies:

usbshift
call $(grub_device)/via/d'accés/menu.lst

Seguint la cadena de menús que porten al punt que m'interessava, vaig trobar que només calia modificar el fitxer original, /boot/grub/menu.lst, i substituir-ne el contingut per:
# Menú d'accés al MultiLive USB, modificació del
# /boot/grub/menu.lst
# original del Super Grub Disk.

default 0
timeout 10
setgrubdevice
foreground ffffff
background 0c00ff
color white/brown yellow/cyan

title MultiLive USB Menu
usbshift
set choose_title="Trii una particio"
call $(grub_device)/boot/grub/choose/partition.lst
set aux_part=$(out_part)
rootnoverify $(aux_part)
chainloader +1
boot

title Super Grub Disk - Menu general
usbshift
configfile $(grub_device)/boot/sgd/menu.lst


Amb aquesta modificació, en arrancar SGD obtindrem un menú amb dues opcions: la segona ens permetrà accedir a totes les opcions de recuperació del SGD; en canvi, amb la segona opció accedirem directament al menú on triarem la unitat MultiLive USB.

26 de juny, 2009

Acopdegarròtix Reloaded





Després d'haver superat un atac d'asma, Acopdegarròtix torna a estar en plena forma. Per cert, que el ventilador que ranquejava no era el de l'alimentació (ja m'estranyava, l'hi havia canviat feia pocs mesos), sinó el de la CPU, cosa força més delicada. Afortunadament,  li vaig donar vacances i, després d'una petita recerca, en vaig trobar un, nou de trinca; sí, encara encara es poden trobar ventiladors de 6 cm.
 
Però no només això: després d'una campanya pidolaire ("Dame aaaargo..."), m'han regalat una targeta DIMM de 128 MB  a 133 MHz que m'ha reconegut sense problema, i que unida a la de 256 que ja tenia, fa la bonica suma de 384 MB de RAM (llàstima no haver-ne trobat una més). En resum, que aquest veterà Pentium III a 800 MHz està millor que mai, i sembla que els seus gairebé 10 anys no li pesen gaire. De fet, ha aconseguit fer anar l'OpenOffice.org i el Firefox simultàniament sense recórrer a la swap, amb la qual cosa soluciona completament les meves necessitats laborals.

Llarga vida a Acopdegarròtix, el nostre cap! (I que el cel no ens caigui a sobre...)



Powered by ScribeFire.

15 de juny, 2009

Imprimir els originals d'una petita revista amb OpenOffice.org

Objectiu

Crear els originals per imprimir una petita publicació en format A5 (la meitat d'un A4) a partir d'un document "normal" (A4) creat amb OpenOffice.org. Els originals seran en format A4 horitzontal; cada original contindrà dues pàgines de la futura publicació (automàticament reduïdes al format A5), però no s'hi disposaran consecutivament, sinó en l'ordre necessari per fotocopiar-les o imprimir-les per les dues cares i obtenir els exemplars de la publicació perfectament ordenats.

Exemple

Si es tracta d'una publicació de vuit pàgines, obtindrem quatre fulls que contindran les següents pàgines:

------------- -------------
| | | | | |
| 8 | 1 | | 2 | 7 |
| | | | | |
------------- -------------

------------- -------------
| | | | | |
| 6 | 3 | | 4 | 5 |
| | | | | |
------------- -------------

Si els fotocopiem de dos en dos per les dues cares (els dos primers, els dos segons, etc.), obtindrem la publicació que volíem.

Condicions

Si volem evitar pàgines en blanc, la quantitat real de pàgines (portada i contraportada incloses) haurà de ser un múltiple de quatre.
Necessitarem un OpenOffice.org (treballo amb la versió 3.0.1, no sé com anirà amb versions anteriors) i una impressora controlada per CUPS (crec que això farà que la interfície sigui sempre la mateixa, però no n'estic segur); en el meu cas, és una HP LaserJet 1010, no estic segur que algun detall dels menús sigui diferent amb altres models.

Procés

Creem la nostra publicació amb OpenOffice.org assegurant-nos que el total de pàgines reals, amb portada i contraportada incloses, és múltiple de quatre; treballem amb format de pàgina A4, sense oblidar que s'hi operarà una reducció a A5 en imprimir (experimenteu amb els cosos de lletra).
Abans d'imprimir, anem a Fitxer/Paràmetres d'impressora: s'obrirà la finestra de "Configuració de la impressora". Premem sobre "Propietats..." i triem Orientació: Landscape, que imprimirà el full en horitzontal. Fixeu-vos que la mida del paper continua en A4. Premem "D'acord" i es tancarà aquesta finestra.
Encara en "Configuració de la impressora", premem sobre "Opcions..." i, a la columna "Pàgines", marquem "Fullet". Acceptem dues voltes i, si imprimim, hauríem d'obtenir els famosos originals de la nostra publicació.

Observacions

Evidentment, no estem parlant de crear una revista de característiques professionals o semiprofessionals: només busquem una forma senzilla i ràpida d'estalviar paper o d'aconseguir un format menys aparatós que els A4.
Encara no ho he provat en altres impressores.


Powered by ScribeFire.

05 de juny, 2009

Edatdepèdrix amb DeLi (2)


Aplicant els consells d'aquesta petita guia, ja tinc un bonic IceWM funcionant. Triga una mica en carregar-se, però encara triga més l'Abiword: un parell de minuts; això sí, una volta obert, treballa a una velocitat acceptable (amb la interfície en català i tot; llàstima que no té el corrector, ho miraré més endavant).

Els propers desafiaments:
  • configurar la xarxa (se'm resisteix);
  • configurar el ratolí (no ho he intentat encara).



Powered by ScribeFire.

03 de juny, 2009

Edatdepèdrix amb DeLi (1)


Després d'un breu idil·li amb NetBSD 5.0, Edatdepèdrix s'ha llançat novament a l'aventura; en aquesta ocasió està flirtejant amb una DeLi 0.8.0.

Els inicis han estat una mica difícils: la instal·lació seguia els passos previsibles (amb un instal·lador en mode text ben senzill), però no instal·lava el Lilo, de manera que quedava un sistema sense arranc. Després d'investigar una mica, he trobat el per què de tot plegat: si tens menys de 48 MB de RAM (Edatdepèdrix només en té 32), cal que activis la swap abans d'engegar l'instal·lador, o el Lilo no s'hi instal·la; i aquesta volta sí que ha funcionat.

En resum, el procés, força senzill, ha consistit a:
  1. arrencar amb el LiveCD de la DeLi;
  2. amb fdisk, crear dues particions en el disc dur, una per a l'arrel (/dev/hda1) i una per a la swap (/dev/hda2); aquesta l'he canviada al tipus 82;
  3. formatar /dev/hda1 com a ext3 (amb mke2fs; després he vist que l'instal·lador ho tornava a fer);
  4. activar la swap (swapon /dev/hda2);
  5. iniciar l'instal·lador (deliinstall).
Si us interessa una descripció pas per pas del procés, la podeu trobar en aquesta pàgina de la wiki de DeLi; hi he arribat gràcies a aquest comentari de Robertomex.
Ara em falta configurar les X i la xarxa, però ja he trobat una altra petita guia i crec que me'n sortiré. Seguirem informant (tot sigui per la resurrecció de les màquines obsoletes).



Powered by ScribeFire.

20 de maig, 2009

Acopdegarròtix té asma

Doncs, això, que el ventilador (el del transformador, no el que està sobre la CPU) de l'Acopdegarròtix (Pentium III d'uns deu anys d'antiguitat) va a cops i sembla que no li quedi més d'una setmana de vida. Aquestes coses encara es poden trobar a les botigues? Ai ai ai, que em penso que no trigaré a tenir l'excusa per jubilar-lo, quina pena.


Powered by ScribeFire.

02 de maig, 2009

MultiLiveUSB Alfa (i Xubuntu Jaunty Jackalope catalanitzada)


Ualaaaa! Com ha sonat això d'"Alfa"!

Bé, bromes a banda, el suggeriment que em va fer Paco de penjar una imatge de l'USB que he construït m'ha fet pensar en una pila de coses. Com que no és qüestió de complicar-ho massa, us diré que:

  1. he construït una segona versió del MultiLiveUSB sobre una unitat de 2 GB;
  2. he procurat deixar unes 200 MB lliures al final de la unitat, perquè cada fabricant interpreta el concepte "2 GB" a la seva manera i hi ha el perill que els meus 2 GB no capiguen en un altre llapis que, en teoria, hauria de ser igual de gran (he comparat tres unitats de 2 GB amb "fdisk -l": no n'hi ha dues d'iguals!);
  3. he procurat simplificar-ne l'ús instal·lant el SuperGrubDisk en la primera partició (no cal tenir-lo a banda, doncs), colocant el SystemRescueCD 1.1.7 en la segona partició (una distro de rescat que coneixereu bé) i reservant les dues darreres particions a les versions catalanitzades d'Ubuntu i de Kubuntu.



Crec que, amb aquesta configuració, és més fàcil comprovar si el conjunt funciona; a més, trobo que és una tria bastant pràctica de cara a la temporada d'instal·lacions ubuntaires. D'altra banda, la limitació a 2 GB és per comoditat, es descarrega en la meitat de temps.


Per cert, no vaig aconseguir penjar-la en cap dels serveis de compartició de fitxers que vaig provar (la imatge era massa gran), de manera que m'he passat uns dies barallant-me amb el vell Acopdegarròtix (un Pentium III que tinc per casa), amb el router, amb l'Apache, amb el dyndns.org, i, per fi, i gràcies a les orientacions i consells del gran Papapep, podem inaugurar el meu propi servidor domèstic ("queda inaugurat aquest pantà!"; si no ho dic, rebento).

Total, que si us passeu per Gnutux hauríeu de poder localitzar un altre apunt sobre el MultiLiveUSB i els enllaços a les dues imatges que hi he penjat (a més de la Xubuntu Jaunty Jackalope Catalan Remix).

Com instal·lar la MultLiveUSB en una unitat USB



Com que es tracta d'una imatge obtinguda amb dd, haureu d'emprar:

$ sudo dd if=multiliveusb.alfa.2gb.img of=/dev/sdb


o

$ sudo dd if=multiliveusb.alfa.4gb.img of=/dev/sdb


per crear una còpia del MultiLiveUSB a la vostra unitat (modifiqueu "/dev/sdb" en funció de la ubicació del vostre llapis); el llapis haurà de ser com a mínim de 2 GB, en un cas, o de 4 GB en l'altre. Recordeu que la unitat haurà d'estar desmuntada en el moment de la operació (bé, això crec). Ho he provat així (de l'USB original n'he obtés una imatge; a partir d'aquesta imatge, he creat un segon USB) i ha funcionat.

Procés d'elaboració



Per si teniu curiositat (o si la descàrrega us sembla massa lenta, o si preferiu combinar-hi altres distros), us explico com ho he fet. Crec que ho vaig descriure amb detall en l'article anterior, però us en deixo un petit resum, potser no tan detallat, però penso que millor ordenat:


  1. Particionem l'USB en quatre particions primàries. La primera de totes, que allotjarà SuperGrubDisk, ha de ser en format ext3 i pot tenir la mida mínima (2 GB), perquè ocupa molt poc més d'1 GB. Les altres tres, on instal·larem les nostres iso preferides amb l'ajut d'UNetBootIN (només ho he provat amb aquest instal·lador, no sé com funcionarà amb d'altres), hauran d'estar en FAT 16 (calculeu-ne la mida en funció de les iso; crec que UNetBootIN no afegeix gran cosa d'informació, no consumeix gairebé espai). A més, després de fer les particions, les he formatades amb mkfs.ext3 (la del SGD) i mkdosfs (les altres tres), per si de cas.
  2. Instal·lem amb UNetBootIN les tres iso a les particions 2, 3 i 4 del llapis.
  3. Copiem, a la primera partició del llapis, el directori "boot" que trobarem dins del tar del SuperGrubDisk per a USB.
  4. Modifiquem l'MBR perquè la unitat inicie des del SuperGrubDisk (modifiquem, si cal, "/dev/sdb" en funció de la ubicació del llapis):
$ sudo grub
grub>device (hd3) /dev/sdb
grub>root (hd3,0)
grub>setup (hd3)
grub>quit
$ sudo sync


I crec que això és tot. Recordeu que només funcionarà en màquines que puguin iniciar des d'unitats USB, és a dir, bastant actuals. Tanmateix, sembla que no funciona en totes les màquines que compleixen aquesta condició (no he vist el cas personalment, però; i tampoc no sabria explicar-ne el perquè, només sóc un aficionat).

Si ho proveu, ja em comentareu com us ha anat. I si em dieu el model de la màquina on ho heu provat (no sé si la placa mare o la BIOS serien informacions més pertinents, en el cas que ens ocupa), podríem iniciar una petita taula comparativa.

Ah! i com se sol dir en aquests casos: no hi ha garantia que el producte funcioni, ni que no hagi de fer malbé la vostra màquina o que no faci implosionar l'univers.

Bona sort.



Powered by ScribeFire.

01 de maig, 2009

ELinks amb suport UTF-8

M'ho havia semblat, però no havia tingut temps de comprovar-ho: la versió d'ELinks 0.12pre2, incorporada per la Jaunty Jackalope, ja té suport per a UTF-8; la que porta la Intrepid, la 0.11.3, no ho té.

Per als que tenim el vici d'emprar accents i de llegir-los, tota una millora que el situa encara més amunt en el duríssim rangking dels navegadors en mode text.




Aquesta setmana, que s'ha complert el 15 aniversari del navegador Opera, he participat en un mini debat sobre quin és el millor navegador del mercat. Com és habitual en mi, jo vaig plantejar els tres dubtes de rigor:

El millor navegador:
  1. Per fer què?
  2. Per que ho faci qui? (formació, hàbits de treball, limitacions...)
  3. Per fer-ho com? (sobre quina màquina i sistema, en entorn domèstic o professional...)


En el meu cas, si només estic cercant informació en mode text (i aquesta és, de llarg, la meva prioritat), i si les pàgines que visito segueixen els estàndards (això no sempre passa, però), ELinks és la meva elecció: ràpid, estalviant-me descarregar imatges que no m'interessen i que, a més a més, em distreuen. Si necessito veure-les, sempre ho puc fer clicant a sobre de l'enllaç i fent servir un programa visualitzador lleuger.

En canvi, si vull accedir a certes pàgines de l'empresa on treballo, com que estan dissenyades per a Firefox (afortunadament), no hi tinc cap altra opció. I si penso fer servir algun dels utilíssims complements de què disposa, doncs, també. D'altra banda, qui es pot resistir al navegador més personalitzable de la xarxa?

Finalment, Opera (que, dissortadament, no és programari lliure), em proporciona una alternativa interessant quan no puc visualitzar bé una pàgina amb el Firefox: com que fa servir un altre motor (crec), de vegades m'ho soluciona. D'altra banda, i d'això ja fa molts anys, va ser la meva primera alternativa a l'EI (l'Explorador de l'Imperi), cosa que sempre crea un vincle sentimental.

El millor navegador? Doncs, ja sabeu, en funció del què, del qui i del com.

Però, naturalment, sempre estic obert a experimentar amb altres propostes.


Powered by ScribeFire.

Festa de llançament de la Ubuntu 9.04 Jaunty Jackalope

Inscripcions obertes
Maig de 2009

*Dates: Tarda del divendres 8 de maig i tot el dissabte 9 de maig de 2009.
*Lloc: IES Nicolau Copèrnic (http://www.iescopernic.com)
       Torrent del Batlle,10. Can Boada.
       Terrassa (08225) Barcelona.
*Inscripció: http://www.ubuntu.cat/JauntyJackalope. Gratuïta, les 100 primeres inscripcions inclouen dinar i samarreta). Entre els assistents sortejarem un disc dur multimèdia i una pocket bike.
*Tríptic de les jornades: http://tinyurl.com/cqfwyh
*Wiki: https://wiki.ubuntu.com/CatalanTeam/JauntyJackalope
*Contacte: rcarreras@ubuntu.cat i sergi.tur@upc.edu

Què és una festa de llançament?
-------------------------------

Cada 6 mesos, Ubuntu llança una nova versió del seu sistema operatiu.
El 23 d'abril de 2009 va sortir la versió 9.04 de la distribució
GNU/Linux Ubuntu.

Per a celebrar aquest esdeveniment, la comunitat d'usuaris d'Ubuntu en català, organitza una Festa (Release Party).

Aquestes festes les organitzen per tot el món els grups locals (LoCo Teams) d'Ubuntu.

Activitats
---------------------------

Consulteu el detall de les activitats a:

*https://wiki.ubuntu.com/CatalanTeam/JauntyJackalope#Lloc%20i%20programa%20d%27activitats
*http://tinyurl.com/cqfwyh

Divendres 8 de maig

*17:00-18:00: Taula rodona. Què pot fer la comunitat de programari lliure per la Linkat? Ponents: Joan de Gracia i Sergi Tur
*18:00-19:00: Xerrada sobre bases de dades lliures: El cas d'OpenStreetMap. Ponent:Jaume Figueras
*19:00-20:00: Presentació Programari Lliure i Ubuntu. Ponent: Giorgio Grappa
*17:00-21:00: Install Party.
    
Dissabte 9 de maig

Matí

*9:45-10:00: Benvinguda dels assistents. Acreditacions, repartiment de les samarretes i tiquets pel dinar i nº pel sorteig
*10:00-10:30: Inauguració de la Festa. A càrrec de Xavier Martin, regidor de Serveis Generals de Terrassa, Joaquim Núñez Cabanillas, subdirector general de Formació i Desenvolupament del Personal Docent del Departament d'educació i Javier Laganga director de l'IES Nicolau Copèrnic.
*10:30-11:30: Presentació Programari Lliure i Ubuntu. Ponent: Giorgio Grappa
*10:30-11:30: Taller d'ús i col·laboració amb OpenStreetMap. Ponent: Jaume Figueras
*11:30-12:30: Taller. Com obtenir claus WEP. Ponent: Sergi Tur Badenas
*11:30-12:30: GNU com a entorn de desenvolupament. Ponent: Aleix Pol
*12:30-13:30: Taller. Com treballar col·laborativament amb launchpad. Ponent Jordi Esteve
*12:30-13:30: Introducció a KDevelop 4. Ponent Aleix Pol
*10:00-13:30: Install Party

*13:30-15:30: Dinar

Tarda

*15:30-17:00: Taller. Els paquets de programari. Ponent: Juanjo López
*15:30-17:00: Taller de Gimp. Ponent: Lluïsa Nuñez
*17:00-18:30: Taller. Gestió de còpies de seguretat. Ponent: Víctor M. Lino
*17:00-18:30: Tutorial. Què és OpenERP i OpenObject. Ponent: Jordi Esteve
*18:30-19:30: Presentació d'OpenMoko. Ponent: David Reyes Samblas Martinez
*18:30-19:30: Taller. Gestió documental. Pol Jané/Kenneth Peiruza GNU Networks
*19:30-20:30: Taller. Eines de seguretat. Kenneth Peiruza / Pol Jané de GNU Networks
*15:30-20:30: Install Party
*20:30: Cloenda de la Festa

Durant tot el dia de dissabte, hi haurà una sala on l'equip de joves ubuntaires farà demostracions i tornejos de jocs lliures.

Qui les organitza?
------------------

L'IES Nicolau Copèrnic (http://www.iescopernic.com) i la comunitat d'usuaris d'Ubuntu en català (https://wiki.ubuntu.com/CatalanTeam).

Podeu consultar la llista completa de persones que col·laboren en l'organització a la wiki de la Festa (https://wiki.ubuntu.com/CatalanTeam/JauntyJackalope).

Obtenció de certificat
----------------------

Aquest any, i per primer cop, tots els assistents que omplin el full d’inscripció i assisteixin a un mínim 10 hores d'activitats de la Festa, rebran el corresponent certificat acreditatiu, emès pel Departament d’Educació.

Volem donar així un valor afegit al conjunt d'activitats de la Festa.

Qui les patrocina?
------------------

*Minolta (http://www.konicaminolta.es/)
*Conceptronics (http://www.conceptronic.com/)
*Projecte d'integració de la formació professional (http://www.pifp.cat/)
*Informàtica Terrassa

Qui col·labora?
---------------

*Generalitat de Catalunya. Departament d'Educació
*Ajuntament de Terrassa

Powered by ScribeFire.

28 d’abril, 2009

Dreceres en Fluxbox: què se n'ha fet, de Mod4?



Un dels motius de la meva predilecció per Fluxbox davant d'altres gestors de finestres tan lleugers, o més, ha estat la facilitat amb què es podien definir les dreceres de teclat: només calia editar el fitxer ~/.fluxbox/keys i amb una línia com:

Mod4 i Mod4 c Mod4 p :ExecCommand import -window root -quality 85 pantalla.png


creaves la drecera "Super + i c p" (mantenir la tecla amb la icona —a sota, a l'esquerra— mentre prems "i", "c", "p") per obtenir una captura de pantalla i guardar-la al fitxer "pantalla.png"; fàcil de recordar, amb el mnemotècnic Imatge Captura Pantalla.

Aquestes dreceres multitecla, però, havien deixat de funcionar quan vaig actualitzar a la Jaunty: del fitxer de configuració, que havia conservat amb cura, només rutllaven unes poques combinacions.

Per sort, vaig sospitar que alguna cosa havia canviat, fos en la manera com la Jaunty identifica les tecles, fos en com les identifica la nova versió de Fluxbox (en realitat, encara no he comprovat que en sigui una altra versió), i vaig començar a investigar amb la utilitat xev.

Xev, que ajuda a identificar tecles, m'ha fet veure que aquella famosa tecla (anomenada Super en alguns manuals) havia quedat identificada com a Multi_key. Bé, doncs, fantàstic: edito el fitxer de configuració, canvio totes les aparicions de Mod4 per Multi_key i torno a provar, de manera que la línia de l'exemple es transforma en:

Multi_key i Multi_key c Multi_key p :ExecCommand import -window root -quality 85 pantalla.png


Èxit parcial. A primera vista, només funcionen les combinacions d'una sola tecla, i no pas les múltiples.

Continuo provant i observo que les combinacions múltiples funcionen correctament si deixo de prémer la tecla Super entre tecla i tecla, de manera la sèrie "Super + i, Super + c, Super + p" sí que funciona; no és tan còmode com abans, quan feia "Super + i, c, p", però funciona.

Faig una prova més i canvio la línia a:

Multi_key i c p :ExecCommand import -window root -quality 85 pantalla.png


I ara sí: només he mantenir la tecla Super mentre vaig teclejant la resta de la combinació, i l'ordre s'executa de la manera esperada: torno a tenir dreceres multitecla!

Powered by ScribeFire.

26 d’abril, 2009

MultiLiveUSB (com ficar quatre ISO Live en un USB)

0 - Objectiu

Volia crear una mena de MultiLiveUSB, un USB amb diverses particions, de manera que cada partició allotgés una Live CD instal·lada amb UNetBootIN, i que es pogués, en arrancar des d'aquest USB, triar a quina partició volem accedir (o, el que és el mateix, quina Live CD volem arrancar).

UNetBootIN instal·la una Live CD en una partició i modifica l'MBR de la unitat perquè aquesta sigui la partició d'arrancada, ignorant-hi les altres. Així, cal emprar un gestor d'inici (del tipus Smart Boot Manager o Super Grub Disk) per poder triar amb quina partició arrancarà la unitat.

He observat, durant les primeres proves, que no puc instal·lar correctament Smart Boot Manager (en iniciar, em dóna el missatge d'error "SBMK bad!", i no ho trobat la manera de superar-lo).

D'altra banda, amb Super Grub Disk, no puc iniciar les Live CD instal·lades a les particions lògiques, cosa que m'obliga a treballar només amb particions primàries. Per tal d'instal·lar el màxim de Live CD en cada USB (quatre), he optat per instal·lar Super Grub Disk de manera separada, en una petita targeta SD de 16 MB que tenia oblidada i que ara, amb un adaptador de targetes, esdevindrà utilíssima: em servirà per arrancar qualsevol MultiLiveUSB, així com per solucionar problemes amb l'MBR.

Em va pel cap que, no fa gaire, un company del Planet Ubuntu en català havia escrit sobre aquest mateix argument, però no he pogut trobar l'enllaç.

1 - Preparatius

El primer de tot és descarregar l'arxiu tar de Super Grub Disk per instal·lar-lo a la targeta SD.

També cal obtenir l'executable d'UnetBootIN, per instal·lar les Live CD a cada partició (com que es tracta d'un fitxer binari, només caldrà copiar-lo a un directori i donar-hi permisos d'execució).

I, finalment, caldrà obtenir les ISO que volem instal·lar a l'USB. Com que estem en "temporada alta d'instal·lacions ubuntaires", jo he triat Ubuntu NBR i les versions catalanitzades d'Ubuntu, Kubuntu i Xubuntu (les dues primeres ja estan al servidor de Caliu; la tercera, l'he feta jo mateix, però encara no he pogut passar-li-la a ningú perquè la hi pengi).

Trobareu tots els enllaços al final de l'article.

2 - Instal·lació de Super Grub Disk en una targeta SD de 16 MB



2.1 - Preparació de la targeta

Connecteu la targeta al sistema. Si es munta automàticament, desmunteu-la. Després, amb fdisk (o amb cfdisk, o amb GParted), esborreu les particions presents i creeu-hi una en format ext3). Si voleu, per assegurar-vos, després també la podeu formatar amb:

$ sudo mkfs.ext3 -L "SuperGrubDisk" /dev/sdb1



Suposant que es trobi a /dev/sdb, és clar.

2.2 - Instal·lació de Super Grub Disk en la targeta



Descomprimiu el contingut de l'arxiu de Super Grub Disk (que, en el meu cas, es diu super_grub_disk_catala_usb_0.9667.tar.bz2) a un directori provisional. Hi trobareu un directori "boot": copieu-lo a l'arrel de la targeta. Aquest directori només ocupa 1'6 MB, de manera que la targeta estarà gairebé buida.

Instal·leu la primera fase de Grub a l'MBR de la targeta, per fer-la arrancable, així:

$ sudo grub
grub>device (hd3) /dev/sdb
grub>root (hd3,0)
grub>setup (hd3)
grub>quit
$ sudo sync


Si no teniu una unitat de disc anomenada (hd3) i si la targeta es troba a /dev/sdb, hauria de funcionar.

Assegureu-vos que la targeta no està muntada i retireu-la. Ara compteu amb un Super Grub Disk que, no només us servirà per engegar el MultiLiveUSB al vostre gust, sinó que també és una eina utilíssima a l'hora de solucionar problemes d'arrancada relacionats amb la configuració de l'MBR.

3 - Instal·lació de quatre Live CD en un USB<



3.1 - Preparació de l'USB



Connectem la unitat USB (en el meu cas, era de 4 GB). Amb l'eina de la nostra preferència (fdisk, cdfdisk, GParted...), esborrarem les particions que hi hagi i en farem quatre, adequant-ne les mides a les ISO que hi volem instal·lar. Jo he creat la següent taula de particions:

Partició      MB    ISO prevista
/dev/sdb1 1300 Ubuntu-NBR
/dev/sdb2 900 Ubuntu-cat
/dev/sdb3 900 Kubuntu-cat
/dev/sdb4 900 Xubuntu-cat


Recordeu formatar-les com a FAT 16, tant amb la utilitat per particionar, com posteriorment amb:

$ sudo mkdosfs -F 16 -n "Ubuntu-NBR" /dev/sdb1


I així amb les quatre particions.

3.2 - Instal·lació dels quatre Live CD en les particions de l'USB



3.2.1 - Instal·lació d'Ubuntu NBR



No es tracta d'una ISO, sinó d'un arxiu img. Quan l'he instal·lat amb UNetBootIN (que l'ha tractat com si fos un floppy), no ha funcionat. En canvi, amb l'ordre dd ha funcionat a la perfecció; me he situat en el directori on es trobava aquesta imatge i l'he copiada a la primera partició de l'USB amb:

$ sudo dd if=ubuntu-9.04-netbook-remix-i386.img of=/dev/sdb1


3.2.2 - Instal·lació de les altres ISO

Les altres ISO, les he instal·lades seguint el procediment general amb UNetBootIN que es troba documentat per tot arreu.


4 - Procediment d'inici amb Super Grub Disk

He observat que el comportament de Super Grub és molt irregular: he pogut iniciar-lo des de la targeta SD tant en l'EeePC 701, com en l'HP Compaq nx6110. Després, en el primer, Super Grub ha pogut iniciar perfectament les quatre particions del MultiLiveUSB; en canvi, en el segon, Super Grub ha obtingut diversos errors quan intentava engegar les particions del MultiLiveUSB (error 13 i 18 de Grub).

Per sort, també he pogut solucionar aquest darrer problema: només he necessitat canviar la targeta SD per un simple CD amb Super Grub Disk, i he pogut engegar les quatre particions de l'USB.



Quan engegem Super Grub Disk, els passos a seguir (les opcions dels menús) són els següents:

  1. Super Grub Disk [aquest és automàtic, no cal prémer res]
  2. Super Grub Disk (NO HELP)
  3. Catala Super Disk Grub
  4. Arrancada Classic
  5. Arrancada Particio
  6. Arrancada Particio
  7. [Ara triem la unitat: (hd0), (hd1), (hd2)...]
  8. [Ara triem la partició concreta: (hd1,0), (hd1,1)...]

I, si tot ha anat bé, ara s'estarà engegant una de les Live Distro del nostre flamant MultiLiveUSB.


5 - Comentaris

Aquest sistema no funciona en màquines antigues (amb el Pentium III, per exemple, ho hi ha hagut manera); però això era previsible.

No entenc perquè Super Grub Disk ha arrancat bé des del HP Compac nx6110 (en targeta), però, en canvi, no ha pogut engegar les particions del MultiLiveUSB (i m'ha obligat a emprar el CD).

El procés d'engegada de cada partició és lent, requereix moltes passes dins de Super Grub Disk.

No sé si paga la pena tant d'esforç: després de tot, els USB ja van molt barats. Això sí, ha estat divertit barallar-m'hi :-) . De tota manera, una vegada disposes del Super Grub Disk (en targeta i en CD) i ja tens l'USB dividit en quatre particions, ajornar o substituir qualsevol de les distros que hi tens amb l'ajut de l'UNetBootIN és tan senzill com fer-ho sobre un USB normal.

6 - Enllaços

UNetBootIN
Smart Boot Manager
Super Grub Disk
Ubuntu NBR
Caliu FTP

Afegit el 27 d'abril de 2009, 10.00



Estic provant-ho sobre un Benq fet a mida, que té només un mig any de vida. Porta una placa base P5GC-MX/1333 d'ASUSTeK Computer INC. i una BIOS d'American Megatrends Inc., versió 0312, datada el (01/30/2008).

No he pogut iniciar el Super Grub Disk de la targeta, però ho ha fet normalment des del CD; d'aquí, he pogut accedir al MultiLiveUSB i iniciar el Kubuntu-cat, amb que estic treballant ara mateix. Suposo que les altres Live també funcionaran bé, però no crec que em doni temps a provar-les.

Podem concloure que si la màquina disposa de lector de CD és millor començar directament amb el Super Grub Disk en aquest format? Bé, un parell de casos no són un gran estudi estadístic; si hi féu alguna prova, ja em contareu com us va.

Afegit el 27 d'abril de 2009, 10.15



(Sobre la mateixa màquina, però ara des del Live d'Ubuntu NBR.)

He observat que, abans d'iniciar amb el Super Grub Disk, en aquesta màquina cal entrar a la BIOS i establir la unitat USB (que ja ha d'estar connectada) com a primera unitat; si no és així, el Super Grub no ens la mostrarà i no podrem accedir a les seves particions.

Després de tot, el procés continua resultant complicat, exigeix molt de l'usuari. De segur que hi ha alguna manera més còmoda i més efectiva de fer tot això.


Afegit el 28 d'abril de 2009, 09.25



Seguint el suggeriment de Paco, he descobert que podia crear una imatge de l'USB complet amb:

$ sudo dd if=/dev/sdc of=multiliveusb.img


I suposo que podria copiar-la a un altre USB, amb l'única condició que fos de mida igual o major a la de l'original, amb:

$ sudo dd if=/dev/sdc of=multiliveusb.img


Hi ha dos petits problemes: el primer, que encara no he provat aquest segon procediment (i en aquest moment no tinc cap USB lliure d'aquesta mida); el segon, que no sé on penjar un arxiu tan gran. De moment, el portaré la Jaunty Festa que farem a l'IES Nicolau Copèrnic de Terrassa, per si algú s'atreveix a provar-lo.


Powered by ScribeFire.

20 d’abril, 2009

EeePC 701: Instal·lació minimalista de la Jaunty Jackalope

Al final, ahir, després de la pista de l'Andreu que m'encaminava cap a la mini.iso correcta, em vaig animar i vaig tornar a intentar la instal·lació sobre el petitó de la casa. Vaig tornar a formatar el llapis USB com a FAT 16, vaig instal·lar-hi la mini.iso amb l'ajut de l'UNetBootIN i vaig recomençar el procés, aquesta vegada amb èxit (però no sense dificultats).


En engegar des del llapis, vaig trobar la pantalla de boot (cal introduir-hi "cli" i prémer "Entrar") i aviat vaig anar a parar a un menú tipus NCurses que els debutants, com jo, hem vist en poques ocasions. En triar el català com a idioma de la instal·lació, em vaig trobar amb una traducció parcial, amb moltes coses en anglès (però, per sort, fàcilment desxifrables en la major part dels casos).


Us resumeixo els passos que presentava el procés i us comento només els que em van donar problemes o em van semblar més delicats:


  1. Seleccionar llengua d'instal·lació
    • Catalan
    • ca.ES.UTF-8
  2. Configurar el teclat
    • Keyboard: Asus Laptop
    • Origin keyboard: Spain
    • Variant: Spain
  3. Detectar el maquinari de xarxa
    • Permetre l'ús de targetes PCMCIA? SÍ. (No sé si és el que tocava, però va funcionar.)
  4. Configurar la xarxa
    • DHCP (i es va connectar a la primera; li havia clavat el cable)
  5. Seleccionar rèplica de l'arxiu d'Ubuntu
    • Protocol HTTP
    • País: Espanya
    • Arxiu: es.archive.ubuntu.com
  6. Descarregar complements de l'instal·lador
    • No hi vaig triar res.
  7. Configurar el rellotge
    • NTP
    • Servidor: ntp.ubuntu.com
  8. Detectar els discos
    • Probablement, em direu que és un error, però el disc de 4 GB el tinc partit en dos: 3'8 GB per a l'arrel i 0'2 GB per a la swap. Els va detectar perfectament
  9. Partir els discos
    • No vaig canviar res. Vaig formatar sda1 com a Ext4.
  10. Instal·lar el sistema base
    • Aquí van venir els problemes i les pantalles vermelles (que fan molta més por que la pantalla blava de la mort: el color impressiona!). Crec que alguns paquets trigaven massa en descarregar-se, fins al punt que vaig haver de repetir aquest pas (per sort, només aquest).
    • Cap al final, en va donar a triar entre una bona colla de kernels; seguint els consells d'en Sharwin_F, vaig triar linux-generic i va anar bé.
  11. Configurar usuaris i contrasenyes
    • Cosa curiosa: em va preguntar si volia xifrar el directori de l'usuari; li vaig dir que sí.
  12. Configurar el gestor de paquets
    • Va preguntar-me molt clarament si volia activar els repositoris de programari restringit, universe, multiverse, retroversional (ein?) i partner.
  13. Seleccionar i instal·lar programari
    • No hi vaig seleccionar res (cercava crear-me un sistema mínim i anar afegint-hi només el que realment necessités) i es va poser a baixar i a instal·lar 110 paquets: és això l'ubuntu-minimal o com es digui?
  14. Instal·lar GRUB (també s'hi podia triar LiLo)
  15. Finalitzar la instal·lació

El procés va trigar hores, però pagava la pena. Ara estic configurant un sistema el més lleuger possible per a aquesta cosa petitona i blanqueta; més endavant ja contaré quins paquets he instal·lat.

Ah!, després de netejar la caché, l'ocupació del disc és de només unes 750 MB, encara sense entorn gràfic ni res.



Moltes gràcies als companys que m'hau donat un cop de má via IRC, el Sharwin_F, el RainCT, el Papapep, l'Arualvi i poster em deixo algú.



Powered by ScribeFire.

19 d’abril, 2009

Instal·lació minimalista d'Ubuntu Jaunty Jackalope


Feia temps que volia provar a fer una instal·lació minimalista d'Ubuntu, ço és, partint d'una de les mini.iso que podem trobar als repositoris d'Ubuntu. La idea és que a Acopdegarròtix (un Pentium III Coppermine a 797 MHZ i 256 MB de RAM) no li puc posar aplicacions pesades, i al petitó de l'Idèfix (ASUS EeePC 701, amb només 4 GB de memòria sòlida) li convé estalviar espai.


Com que la mini.iso de la Jaunty encara no ha sortit, he decidit fer una prova amb la de la Hardy sobre Acopdegarròtix. Així, doncs, les passes que he donat fins ara són:


  1. Descarregar i cremar SystemRescueCD 1.1.7.
  2. Descarregar i cremar la mini.iso de Hardy.
  3. Amb el GParted de la SystemRecueCD, he particionat els discos durs de l'Acopdegarròtix, deixant-lo preparat per al procés d'instal·lació.
  4. He engegat amb la mini.iso i he començat el procés d'instal·lació; com a guia, estic emprant aquesta de GNU/Linux Atelier, que vaig trovar no fa gaire i em va semblar molt clara i detallada.

Ja he passat la fase de definir les particions i ara s'està
instal·lant el sistema base. La meva intenció, quan hagi acabat aquesta part del procès, és fer un upgrade (amb "apt-get dist-upgrade") a la Jaunty RC abans de continuar instal·lant els paquets que necessito.



Continuarem informant.



---------------------------------------

Observacions:



  • Com que he partit de la Hardy, no he tingut ocasió d'utilitzar ext4. Bé, després de la quantitat de queixes que he llegit a la xarxa, probablement és millor esperar al Koala Kàrmic.
  • He vist que tenia l'opció de crear volums LVM; encara és un tema massa complex per a mi, però ho tindré en compte per a la pròxima ocasió.
  • M'ha oferit la possibilitat de crear una carpeta encriptada i privada. Sembla que ara, Ubuntu permet que tots els usuaris puguin veure les carpetes de tots els altres usuaris, com a opció per omissió: no m'agradaria aquesta opció en una ordinador compartit.


---------------------------------------

L'hora de la veritat



I després d'una llarga instal·lació (dues hores i tres quarts; però cal explicar que l'ordinador és molt vellet i que no sempre m'hi trobava al davant quan sortien els missatges reclamant-me alguna intervenció), vet aquí que el Grub m'ha reconegut correctament tots els sistemes que tinc instal·lats (el nou i el vell, que no l'he volgut eliminar), i que, en triar el nou, hi he pogut entrar en mode consola, com estava previst.


Primera fita important: faig un ping i sembla que tinc Internés. Investigo amb apropos i veig que tinc instal·lat w3m; navego fins a la pàgina de Google sense cap problema (sense veure publicitat, que diria l'RMS ;-), provo una cerca qualsevol (d'això, res: "l'aventura del pingüí") i observo que els accentes i les dièresis funcionen a les mil meravelles. Un clic més i puc llegir aquest mateix post en mode text: fantàstic (el post, no: el resultat de la instal·lació).


Provo man man i em surt en castellà, sembla que les locale s'han configurat sense problemes. Més endavant, ja miraré de passar-ho a català. Llàstima que crec que les pàgines man no estan encara traduïdes.


De moment, no tinc activat el suport per al ratolí: sudo apt-get install gpm (descarregarà 213 KB i ocuparà 557 kB; no descarrega cap altre paquet). I s'activa ell solet: ja tinc el ratolí en marxa!


Això em recorda que encara no sé quan ocupa aquesta instal·lació minimalista: df em diu que només ocupo 744740 B en el directori "/": només 728 MB! Començo a sentir-me més que moderadament satisfet amb l'experiència.


Amb sudo apt-get update ; sudo apt-get upgrade observo que tinc el sistema totalment actualitzat. És l'hora de passar de Hardy a Jaunty. I observo que apt-get dist-upgrade té un nom enganyós, ja que no serveix per passar a la següent versió d'Ubuntu (ja ho sospitava, però no n'estava segur).


Després de cercar una mica més per la xarxa, trobo do-release-upgrade -d, que descubreix la Release Candidate de la Jaunty i em pregunta molt amablement si vull començar l'actualització. M'informa que desinstal·larà un paquet, n'instal·larà 17 de nous i n'actualitzarà 224; haurà de descarregar 111 MB, que calcula que trigarà 7 minuts en descarregar-los amb la connexió actual i que l'actualització pot dur unes hores.


Encara no m'he recuperat de la sorpresa per la quantitat i la claredat de la informació que m'adono que, al costat de les opcions per Continuar [sN], hi ha una altra que diu Detalles [d]. I com que sóc més curiós que un porc, prem d, faltaria més. I una altra pantalla amb la indicació del paquet a eliminar (libxcb-xlib0) i les llistes completes dels 17 que afegirà i dels 224 que actualitzarà. Bocabadat una vegada més, prem s i començo l'actualització a Jaunty.


I mentre es va actualitzant, faré una pausa per dinar, que ja toca.




---------------------------------------


Després de 40 minuts descarregant paquets, l'instal·lador m'ha mostrat la pantalla de "Configuring libc6"; no hi he entès res, però on deia "Services to restart for GNU libc library upgrade" he suposat que necessiva reiniciar alguna cosa; he dit que sí a la llista que em presentava (rsync cron atc) i, després de reiniciar aquests serveis, ha començat a desempaquetar i,després, a configurar tot el material. I, a la fi, m'ha demanat reiniciar.


Finalment, Minimal Jaunty!




Ubuntu 9.04 acopdegarrotix-jaunty-mini tty1

acopdegarrotix-jaunty-mini login: giorgio

Password: _



Ho reconec: quan he vist aquesta pantalla, m'he emocionat. I, tot seguit, he continuat fent comprovacions.


Internet continua funcionant (encara no he provat el wifi, ja li arribarà el torn).


El directori "/" ha passat a ocupar 973 MB. Tenint en compte que ara hi ha unes 210 MB a /var/cache/apt/archives/, corresponents als paquets descarregats, això faria unes 760 MB, de manera que no hem pujat tant des de les 728 MB de la Intrepid.



Conclusions, reflexions i perspectives



Amb aquesta instal·lació, he arribat a tastar un altre nivell de flexibilitat dels sistemes GNU/Linux, la personalització gairebé absoluta, saber quines coses hi ha al meu ordenador fins al més mínim detall. Per anar més enllà, hauria de clavar-me a compilar el kernel, o provar el mateix amb alguna de les distros "dures" (Slackware, Gentoo),o intentar propostes tan suggerents (i tan treballoses) com Linux From Scratch. Però, de moment, ja em dono per satisfet.


A nivell pràctic, aquest experiència em serà molt útil de cara a repetir-la amb l'Idèfix (que, pobret meu!, sempre està amb "/" al 85% o més d'ocupació).


De moment, crec que no instal·laré cap entorn gràfic: deixaré el Fluxbox per més endavant i aprofitaré per gaudir de l'experiència d'un sistema només de consola. De tota manera, continuo tenint instal·lada la Xubuntu en una altra partició, tampoc és aquesta la meva màquina principal, i crec que és una oportunitat magnífica per aprendre unes quantes coses i veure fins on puc arribar amb l'entorn d'escriptori més addictiu de tots.






I crec que ja em puc treure l'etiqueta de "debutant" ;-) .





class='scribefire-powered'>Powered by href='http://www.scribefire.com/'>ScribeFire.

27 de març, 2009

Llistes de programes per a GNU/Linux, per categories


Per als debutants, i, en general, per qui cerca un programa d'un tipus concret, sempre va bé tenir a mà algunes llistes d'equivalències (del tipus "programa per a Windows - programes GNU-Linux equivalents") i de programes per categories ("què volem fer - programes que ho fan"). Pensava que, en algun moment, n'havia publicat una metallista (una llista de pàgines amb llistes d'aquesta mena), però, com que no la trobo, la penjo ara; fa temps que les tinc entre les Adreces d'interès del meu Firefox.



Un consell molt bàsic, que podeu trobar repetit en milers de llocs com aquest, sobre la manera d'afrontar una migració a GNU-Linux és que que no hem de preguntar "aquest programa concret funciona en Linux?", sinó "com puc fer aquesta feina en GNU-Linux?". De vegades, com que GNU-Linux hereta la filosofia Unix ("un programa que faci una sola cosa, però que la faci molt bé", en lloc de "un programa que ho faci tot"), us trobareu que, per substituir un programa d'altres plataformes, us en caldran uns quants en Linux; cap problema: amb les llistes següents, de segur que els trobeu. I, si no, ja sabeu: Google - Linux.





Taula ràpida d’equivalències Windows-GNU/Linux

Fa correspondre diverses aplicacions GNU-Linux a cada programa de Windows; no estan descrites, però s'hi inclouen enllaços a llurs pàgines web.
Concisa, però molt clara. En català.

Alternatives lliures

Web que proporciona llistes de programari lliure en diverses plataformes, entre elles GNU-Linux, agrupant-les per categories. Dins de cada categoria, hi trobarem un nom de programa propietari acompanyat de la llista d'aplicacions lliures equivalents; aquestes poden tenir una breu descripció, i sempre porten l'enllaç al web del programa.
Podeu seleccionar l'idioma català fent clic sobre l'enllaç "Idioma", a la columna esquerra.

La tabla de equivalencias / reemplazos / de software análogo a Windows en Linux

Organitzada per categories, nom del programa o programes en Windows, programes en GNU-Linux. Aquestos no porten cap descripció, només un enllaç.
La pàgina original (aquesta n'és una traducció al castellà) pot estar més actualitzada; però està en rus...

Linux App Finder

Organitzada per categories, programa Windows, programes GNU-Linux. Si feu clic sobre l'enllaç del programa, us enviarà a una pàgina amb una descripció més o menys extensa.
En anglès.

Alternativas a programas de Win

Per cada programa de Windows, ens proposa un altre de GNU-Linux, amb la particularitat que descriu aquest amb bastant detall (un parell de paràgrafs) i, a més l'enllaç de rigor, ens mostra, també, una captura de pantalla del programa. Aquesta pàgina és, per tant, molt més descriptiva que les anteriors (però molt menys extensa, és clar).
En castellà.

Programas disponibles para Linux

En realitat, es tracta d'una secció dins d'un document molt extens titulat Linux como sistema operativo de sobremesa. Parteix d'una divisió per categories o funcions i, dins de cada una ens presenta la típica llista de programes GNU-Linux, acompanyats de descripcions bastant detallades, sovint amb imatges que podem clicar per engrandir.
Tot i ser molt antic (2002) i quedar una mica desfasat en algunes descripcions, és molt interessant. En castellà.







Powered by ScribeFire.

Actualitzar a Xfce 4.6 en Ubuntu Intrepid i Hardy

Ja fa setmanes que va sortir la versió 4.6 de l'entorn d'escriptori Xfce, però sembla que a ca l'Ubuntu l'estan reservant per al Conill Banyut. Si en voleu gaudir en les vostres Intrepid i Hardy, només us cal afegir els repositoris corresponents a la vostra versió al final del fitxer /etc/apt/sources.list, instal·lar la clau amb la signatura i actualitzar el sistema.


Aquí hi ha els repositoris per afegir al vostre sources.list.


  • Per a Ubuntu Intrepid (8.10)

    • deb http://ppa.launchpad.net/jerome-guelfucci/ppa/ubuntu intrepid main
    • deb-src http://ppa.launchpad.net/jerome-guelfucci/ppa/ubuntu intrepid main

  • Per a Ubuntu Hardy (8.04):

    • deb http://ppa.launchpad.net/jerome-guelfucci/ppa/ubuntu hardy main
    • deb-src http://ppa.launchpad.net/jerome-guelfucci/ppa/ubuntu hardy main


Podeu instal·lar la clau amb la signatura si executeu aquestes instruccions:



$ gpg --keyserver keyserver.ubuntu.com --recv 0E23917F5D9DCE6C
$ gpg --export --armor 0E23917F5D9DCE6C | sudo apt-key add -


Si ja teniu instal·lada la versió anterior, només us caldrà actualitzar-la amb:



$ sudo apt-get update
$ sudo apt-get upgrade


En cas contrari, crec que el camí més senzill serà executar:



$ sudo apt-get update
$ sudo apt-get install xubuntu-desktop


Gràcies a Jérôme per la informació.




Powered by ScribeFire.

08 de març, 2009

Saltar del directori a la pàgina web

Ja fa temps que estic organitzant la meva biblioteca digital (documents pdf, odt, doc, txt...) en una estructura de directoris i subdirectoris adaptada als meus gustos. Tanmateix, tenia una limitació que no sabia com superar: no sabia com crear documents (en el meu disc) que enllacessin altres documents presents en el web; això m'obligava a mantenir un segon sistema de referències a través de les Adreces d'interès del Firefox. Avui, però, se m'ha encès la neurona mentre navegava per la xarxa i unes pàgines m'enviaven automàticament a unes altres...

En efecte, hi ha un element HTML dins de l'etiqueta head que et redirecciona automàticament a un altre document; es fa servir, nomalment, quan hom canvia d'adreça, però he pensat que també es podria adaptar a les meves necessitats. Així, he creat un document anomenat guida.html amb el següent contingut:

<html>
<head>
<title>Guida avanzata di scripting Bash</title>
<META http-equiv="refresh" content="5;URL=http://www.pluto.it/files/ildp/guide/abs/index.html">
</head>
<body>
<p>En cinc segons hauries d'arribar a la Guida</p>
<p><i>Guida avanzata di scripting Bash
<br />
Un'approfondita esplorazione dell'arte dello scripting di shell</i>
<br />
<br />
Mendel Cooper</p>
</body>
</html>


L'he desat al disc i, des de l'administrador de fitxers, he fet clic al damunt: la màgia ha funcionat i s'ha obert el Firefox amb la petita descripció que hi havia inclòs, i ha saltat a la Guida als cinc segons. He fet una segona versió canviant el valor 5 pel valor 0 i també ha funcionat (més ràpid, és clar).

Després, pensant que potser em podia estalviar alguns elements del document, he començat a fer proves i he arribat a descobrir que només em calia la línia amb l'element META, tota la resta es pot eliminar.

I ara ja puc organitzar la meva biblioteca amb petits documents html que enllacen amb els seus corresponents a la xarxa.

(Ja sé que és una xorradeta, però feia temps que cercava una solució així de senzilla.)


12 de febrer, 2009

Sala de professors

— M'he baixat aquest arxiu i no sé com fer per obrir-lo. És un... hac te ema ela.

— Ah! Això és un arxiu de l'Explorer.




El professor de tecnologia dixit.

05 de febrer, 2009

Nobody's perfect!


giorgio@idefix:~$ man "fer-se milionari"
No manual entry for fer-se milionari
giorgio@idefix:~$

03 de febrer, 2009

Lògica


The program apt-get is currently not installed.
You can install it by tiping:

apt-get install apt


Powered by ScribeFire.