Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris kde4. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris kde4. Mostrar tots els missatges

19 de gener, 2010

Aniversari


Si la data que vaig escriure sobre el CD no està equivocada, avui fa 5 anys que em vaig descarregar la Knoppix 3.7. Va ser la primera vegada que veia, gràcies al miracle dels LiveCD, un escriptori KDE (versió 3.3.1, si hi teniu curiositat). En aquell moment, l'aspecte (icones, menús, finestres) em va semblar tosc; però el funcionament era tan similar a l'entorn que coneixia, que vaig perdre-hi la por de cop.



M'hi van sorprendre (gratament) moltes coses. El menú, per exemple, estava agrupat per categories, i no pas pels fantasiosos noms dels fabricants del programari: Editors, Gràfics, Internet, Multimèdia, eren etiquetes que deixaven ben clar el que hi trobaries; en canvi, quina mena d'indicació donaven noms com Adobe o Macromedia? I aquell detall tan senzill i tan pràctic de poder amagar el panell inferior i recuperar-lo quan realment et calgués, guanyant espai en la pantalla per treballar-hi amb les aplicacions; o aquella novetat espectacular dels espais de treball que t'ajudaven a organitzar la feina.

El camí, però, abans d'arribar a la Ubuntu 6.06, va ser llarg i solitari, i vaig haver d'aprendre, a cop de manual descarregat d'Internet i durament interpretat, a batallar amb conceptes totalment nous per a mi, com partició, sistema de fitxers, muntar i desmuntar, compilar un paquet, resoldre dependències.

I és precisament per aquella soledat dels primers dos anys que valoro tant i tant el col·lectiu d'Ubuntaires, no tant pel fet de saber que sempre hi trobaràs algú que et doni un cop de mà com per haver transformat un itinerari aspre, feixuc i seriós, en una experiència enriquidora, amena i, fins i tot, divertida. Gràcies, companys!

24 de gener, 2008

Nostàlgia bitaire: GEM (de Digital Research)

Aquests dies m'he llançat a explorar noves possibilitats i m'he instal·lat el Kde 4.0. Més enllà d'alguna prova molt superficial, no havia tastat encara aquest escriptori: amb només 512 MB de RAM, preferisc opcions més lleugeres, com ara Xfce. Però la promesa d'una millor gestió de memòria m'ha animat a experimentar, i aquí estic, fent provatures i descobrint noves maneres d'organitzar la pantalla.

Entre les coses que més m'estan agradant (i n'hi ha moltes, però avui no pensava parlar del Kde, en realitat), està el magnífic Centre d'ajuda del KDE: no només s'hi troben, amb facilitat i amb una presentació còmoda i atractiva, els manuals dels programes, sinó que, a més a més, la quantitat de manuals traduïts al català em sembla molt alta (felicitacions a l'equip de traducció!).
Mirant de familiaritzar-me amb el procediments més bàsics d'aquesta interfície (amb Alt-Tab no canvia de finestra: com és possible?), he agafat el Centre d'ajuda i he buscat una introducció general ( Benvingut al KDE / Una guia ràpida de l'escriptori / Introducció / Introducció ), i quina no haurà estat la meva sorpresa en topar-me amb aquest fragment:
Assumim que ja esteu familiaritzat amb almenys una interfície gràfica d'usuari, per exemple CDE™, Geos™, GEM™, NeXTSTEP™, Mac®, OS/2™ o Microsoft® Windows®.
La memòria (la meva, no la RAM!) m'ha fet un salt en el temps. Corria l'any 1989 (crec). Els primers PC començaven a arribar-nos a un preu "gairebé" accessible i eren governats per un esotèric MS-DOS 3.21, pantalla negra i línia de comandaments on calia escriure una mena de "paraules màgiques" per fer qualsevol tipus de tasca. Sí, era màgic.


Els que accedíem per primera vegada a una d'aquelles meravelles (un 8088 amb 640 KB de RAM, disquetera de 5"25, disc dur de 30 MB, monitor de 13 polsades de fòsfor beix) no compreníem què era allò de "sistema operatiu"; com a molt, intuíem que era indispensable per al funcionament de la màquina, però li atribuíem una d'aquelles indispensabilitats inútils (com la dels polítics, per exemple, que ningú sap per a què serveixen, però que ni hi ha manera de llevar-se'ls de sobre). Encara trigaríem anys, molts anys, a sentir parlar de coses com UNIX, o com CP/M, o com GNU/Linux (els més picats de curiositat, és clar; la resta, s'han deixat arrossegar cap a Windows i allà s'estan, agafant tots els virus del món).

I, dins d'aquella pantalla negra, tan poc intuïtiva, tan esquerpa, descobríem GEM, una manera més amable de treballar que, disortadament, no disposava de molts programes, de manera que, fins l'adveniment dels primers Windows, continuàvem treballant sobre MS-DOS (Internet?, també trigaria molts anys; la forma de compartir programes més comuna era copiar disquets, cosa lenta i entretinguda, però que fomentava el contacte directe entre persones).


Us hi heu fixat? Allà hi havia totes les característiques d'un escriptori modern: la interfície gràfica, el ratolí, les finestres, els menús, les icones; fins i tot la icona de la paperera (que va ser objecte de litigi entre dues grans multinacionals: sembla un acudit!).

GEM, que va arribar a MS-DOS procedent de CP/M, va morir ofegat sota el pes de Windows i MacOS. Però, com passa sovint al món de la informàtica, la mort significa deixar de ser un programa comercial, en mans d'una empresa que obté beneficis pel seu lloguer (diuen que te'l vénen, però tu no n'ets més que un usuari autoritzat: el programa no és mai "teu"), i transformar-se en un projecte de programari lliure en mans d'una comunitat que s'hi dedica per amor a l'art (o, i em sembla una explicació molt més sòlida, per tal d'aprendre i de fer currículum). En el cas que ens ocupa, podeu trobar el projecte de OpenGEM, que ofereix versions de GEM que treballen sobre MS-DOS (o sobre algun dels seus clons lliures).


I tot açò, perquè buscant una combinació de tecles per passar d'una finestra a una altra en Kde... i continuo buscant-la!


------------------------------------------------------------------

El logo de Kde 4 procedeix de la pàgina de l'equip de traducció al català.
Les imatges del GEM i de l'MS-DOS procedeixen de la Wikipedia.


Powered by ScribeFire.