El defecte més gran de les festes ubuntaires és que, inevitablement, s'han d'acabar un dia o un altre. En aquesta ocasió, des de la tarda del divendres fins la del diumenge, ens hem pogut reunir, anar de tapes i de copes, compartir uns quants àpats (sembla que els companys han quedat contents amb el nivell gastronòmic)... Ah! I encara ens ha sobrat temps per parlar de programari lliure, aplicacions, seguretat, viquipèdia, traduccions... fins i tot hem fet una sessió de taichí sota la direcció del company Rafael Carreras!
I demà... Dia de l'orgull friqui!
Com penseu celebrar-lo?
I demà... Dia de l'orgull friqui!
Com penseu celebrar-lo?
Powered by ScribeFire.
2 comentaris:
Potser la fricada més gran que pot fer-se per tal de celebrar-ho és intentar passar desapercebut :P
Fins la propera trobada ubuntaire.
Gràcies a tots... i a totes!
Potser sí, Sisco, això de passar desapercebut és molt friqui. Però em sembla que jo optaré per sortir de la CPU :-P .
Publica un comentari a l'entrada