02 de juliol, 2008

Vacances, mudances...

Amiguetes i amiguets!

He aprofitat el primer dia de vacances per fer mudances: ara em trobareu a http://anotacionsalmarge.wordpress.com/

Sí, ja sé, és el nom del meu bloc personal, però, ara, a WordPress. La idea és unir tots dos blocs, el personal i el bitaire, en un de sol. Ah! i ja hi he traslladat tots els mobles, vull dir, tots els posts que tenia en els blocs anteriors.

Els motius de la mudança? Bé, un parell: a més de ser tan gratuït com el Blogger (amb el que he tingut una grata experiència), resulta que WordPress és programari lliure, o això tinc entès, i té moltes més possibilitats tècniques. Bé, això de les possibilitats tècniques és qüestió de provar-ho; per això m'hi he ficat ara, a principi de l'estiu: provar-ho no costa res.

Apa, us hi espere. I, dins d'una estona, la primera ressenya de l'estiu bitaire.

(Ops! Hauré de donar-lo d'alta en el Ubuntu-planet, a veure si recorde com es fa...)

07 de juny, 2008

L'aMule que s'aturava a descansar i el malvat fuet automàtic

Des del primer dia, l'aMule ha mostrat el lleig vici d'aturar-se a descansar quan li semblava bé (i m'ha semblat que deixava anar alguns renecs d'error que, lògicament, jo no sé interpretar: no sóc el doctor Dulitel). El resultat era que, en tornar a casa, me la trobava menjant al pessebre i no pas treballant: quan de temps feia que estava descansant? chi lo sà! Al final, he optat per posar-li un fuet controlat pel cron, i deixar que aquest, cada deu minuts, li fes una ullada i hi actués en conseqüència.
La programació del cron no era difícil, després de consultar la moltíssima documentació que hi ha en la xarxa. Només calia editar l'arxiu del crontab ($ crontab -e) i afegir-hi la línia següent:
0,10,20,30,40,50 * * * * ~/bin/fuet
És clar, al directori ~/bin/ cal crear l'escript fuet i donar-li permís d'execució. El problema era que el fuet s'executava correctament (hi havia afegit un parell de línies touch que, en crear arxius testimoni, em demostraven que funcionava bé), però l'aMule no s'engegava: misteri. Després d'uns dies de batalla infructuosa, he recordat la meua primera (i fins ara única) experiència amb el cron, un escript que canviava el fons de pantalla cada deu minuts sota el Fluxbox i l'Xfce; hi he fet una ullada i he comprovat que, davant de la línia que engegava l'aMule, calia afegir DISPLAY=:0.0 . Pel que es veu, cal afegir açò davant dels programes que es mostren a través del gestor de finestres; no sé ben bé què representa que és, però sospite que és una indicació relacionada amb Alt-Ctrl-F7 i companyia, i que serveix per indicar on s'ha d'engegar, escriptori o usuari, no ho sé: sense aquesta indicació, no hi ha res a fer.
Al final, l'escript ha quedat així:

#!/bin/bash
# Escript: fuet
# Finalitat: Comprova que l'aMule està engegat; si no ho està,
# l'engega.

# Inicialitza la variable
AMULE=0

# Compta les línies amb la paraula "amule" que ens torna l'ordre ps;
# assigna aquest valor a la variable AMULE
AMULE=`ps -e | grep amule | wc -l`

# Si no ha sortit cap línia amb la paraula "amule" (ço vol dir que
# que el programa no està actuant), engega l'amule.
if [ $AMULE -eq 0 ] ; then
DISPLAY=:0.0 amule
fi


De moment, està funcionant sense problemes.

Powered by ScribeFire.

23 d’abril, 2008

Diada del Llibre

Els dracs vigilen
fabulosos tresors:
llibres i roses.





Feliç diada.

22 d’abril, 2008

Primeres impresions de la Hardy Heron




Per primera vegada des que vaig començar la meua particular aventura del pingüí, m'he atrevit a instal·lar una versió que no és encara la definitiva: la primera (i no sé si única) Releasion Candidate per a la Hardy Heron, que va aparèixer dijous passat. Com disposava d'una partició lliure (la que ocupava la desafortunada Lincat 2.0 beta), he pogut mantenir al seu costat la sòlida i estable Gutsy (i, mentre no acabe de configurar la nova, aquí estarà, per si de cas).
En aquests quatre dies i escaig d'experiments, el resultat és bastant satisfactori: cap problema d'inestabilitat, cap resultat estrany. De fet, les úniques experiències que han estat una mica negatives no vénen per part de la Kubuntu (sí, aquesta vegada he triat el Kde), sinó per part de la meua inexperiència (no podia connectar-me a la meua wifi, fins que he optat per una decisió poc elegant, però efectiva: copiar el fitxer /etc/network/interfaces de la Gutsy, i s'han acabat les cabòries) i per part, també, d'un dels programes "estrella": el Firefox 3.0 beta 5. I no és que el Firefox no funcione bé, sinó que la major part dels plugins no hi funcionen, encara; i, no ens enganyem, sense els plugins, el Firefox no seria ni la meitat del que és. Esperem que en un parell de mesos es solucione tot.

Ara, però, voldria no clavar-me amb tantes provatures com he fet durant aquests dos anys: m'agradaria dedicar més temps a personalitzar el sistema, ja que tinc tres anys per davant per a gaudir-ne. Podré resistir-me a la temptació de les novetats? a les noves versions? Ho dubte, però aquesta és la intenció.



PS: Si aquest post apareix a la primera, vol dir que el ScribeFire ja funciona normalment; i m'agraden molt les novetats que porta.

20 d’abril, 2008

L'aventura del pingüí s'anomena llibertat

En un bloc que es titula L'aventura del pingüí, no podia faltar aquest vídeo tan simpàtic i tan poètic. Amb més motiu quan manca tan poc de temps perquè surta la Hardy Heron.

Enviat amb el navegador Flock

15 d’abril, 2008

Burro! Burro! Burro! (O com recuperar fotografies històriques, esborrades accidentalment)

Operació: passar les fotografies de la targeta de la càmera al disc dur.
Operador: un moniato, evidentment.
Problemes: tots.

Després d'haver copiat les fotografies a un directori del disc USB i d'esborrar-les de la targeta de memòria de la càmera, he procedit a classificar-les; dissortadament, m'he despistat i m'he carregat la meitat de les fotos de l'Stallman a la UAB. Per acabar d'adobar-ho, les he esborrades amb Maj-Supr (les del disc), de manera que no n'hi ha ni rastre a la Paperera: ai ai ai ai.
Passats uns instants de pànic (recordava haver llegit, quan començava a investigar el tema GNU/Linux, que recuperar fitxers esborrats era missió gairebé impossible), tire mà de sant Google i, en un plis plas, trobe un cabàs d'enllaços sobre el tema; en concret, aquest i aquest (simpàtica, la foto) em fan inclinar-me cap a Foremost; faig una ullada a la seua pàgina man i comprenc que la cosa no va a ser fàcil: Foremost treballa sobre arxius imatge, i no sobre directoris. Per sort, l'ordre dd em resulta familiar; em documente una mica més i, després d'instal·lar el programa, comence l'operació de rescat.

1 - Cree la imatge de la targeta de la càmera (és molt més petita que el disc USB; de fet, és la que portava la càmera quan la vaig comprar, 16 MB, cosa que em facilitarà la feina):
jordi@ubuntu-hp:~$ dd if="/dev/sdb1" of="rescat.dd"
29063+0 registres llegits
29063+0 registres escrits
14880256 octets (15 MB) copiats, 5,15496 segons, 2,9 MB/s
jordi@ubuntu-hp:~$

2 - Comprove que la imatge de la targeta ha estat creada:
jordi@ubuntu-hp:~$ ls *.dd -alh
-rw-r--r-- 1 jordi jordi 15M 2008-04-15 18:22 rescat.dd
jordi@ubuntu-hp:~$

3 - Cree un directori per a les fotografies rescatades:
jordi@ubuntu-hp:~$ mkdir recuperats
jordi@ubuntu-hp:~$

4 - Comence la recuperació:
jordi@ubuntu-hp:~$ foremost -t jpg -o recuperats i rescat.dd
Processing: rescat.dd
|*|
jordi@ubuntu-hp:~$
On: "-t jpg" indica el tipus d'arxiu a recuperar; "-o", el directori on es guardaran els fitxers; "i" (vaja, no he posat el guionet i ha funcionat igual), l'arxiu a recuperar. La rapidesa de la resposta, que apareix en pantalla quan encara tinc el dit sobre la tecla ENTER, em desconcerta: haurà fallat tot el procés? Ho comprove:
jordi@ubuntu-hp:~$ ls recuperats
audit.txt  jpg
jordi@ubuntu-hp:~$
Un simple cat sobre audit.txt em mostra una prometedora llista de fitxers recuperats, i jpg resulta ser un directori ple de... fotografies! Les meues fotografies han ressuscitat! De fet, aquí teniu una de les fotografies rescatades:

Richard M. Stallman in concert


En resum: GNU/Linux és un sistema a prova de moniatos.

Blogged with Flock

12 d’abril, 2008

Juny, poema contra la intolerància

(Llegit a Amics de Joan Valls i copiaferrat per motius evidents.)


Des del passat dia 25 de març el PEN Internacional va posar en marxa la campanya "Relleu del poema", per tal de protestar contra la falta de llibertat a la Xina de cara a la celebració dels propers Jocs Olímpics a Pequin. Prenent com a exemple la tradicional travessa de la flama olímpica, un poema ha anat viatjant virtualment, de país en país, podent-se llegir i escoltar, en la llengua de cada lloc per on passava.


Juny


Mai de la vida

aconseguiré esquivar el "juny".

Juny: se m'hi va morir el cor

i se m'hi va morir el poema,

també l'estimada

hi va morir en un romàntic bassal de sang.


Juny: un sol abrusador m'esqueixa la pell

i revela l'abast veritable de la ferida.

Juny: el peix se'n va del mar de sang,

neda cap a un altre lloc on hivernar.

Juny: la terra es deforma i els rius baixen en silenci,

munts de cartes ja no troben per manera

d'arribar a mans dels morts.


El poema de Shi Tao, que rememora els tràgics fets de la matança de Tiananmen ha estat traduït a més de 60 llengües. Als Països Catalans el poema arribarà el proper dia 12 d'abril, a partir d'aquell dia, el poema de Shi Tao també podrà escoltar-se i llegir-se en català. Aprofitant l'estada a la ciutat de Barcelona de l'escriptor argelí Salem Zenia, acollit dins el programa de l'ICORN, també podrà llegir-se i sentir en la llengua amazig.


Ens afegim així a la iniciativa del PEN Internacional

11 d’abril, 2008

Enciclopèdia GNU/Linux de quasi 9.000 pàgines (en italià)

Em fa l'efecte que són pocs els companys que coneguen l'existència d'aquesta "enciclopèdia" GNU/Linux, així que he pensat que podria ser útil comentar aquesta obra que toca pràcticament tots els temes dins dels sistemes GNU/Linux. Sí, pràcticament tots:

Appunti di informatica libera. Appunti ordinati per il principiante che si avvicina al software libero. Daniele Giacomini, 2008.
8869 pàgs., 116,2 MB. (en format pdf), organitzada en 34 volums.

Per fer-hi una ullada, és millor anar a algun dels següents punts:

I, ja que hi som:

Guida avanzata di scripting Bash. Un'approfondita esplorazione dell'arte dello scripting in shell. Mendel Cooper (Traductor: Emilio Conti. Títol original: Advanced Bash - Scripting Guide. An in-depth exploration of the art of shell scripting, 2005).
841 pàgs., 3 MB.

Tots dos es troben a les pàgines del Italian Linux Documentation Project, que forma part del projecte PLUTO. Allí podem trobar altres manuals en italià, bé de producció pròpia, bé traduïts de l'anglès.

08 d’abril, 2008

Richard M. Stallman: un nou Ramon Llull?

Ahir vaig tindre la sort de veure el Richard M. Stallman en viu i en directe, a la UAB. S'han dit moltes coses d'ell, i continuaran dient-se; tanmateix, vull aportar-hi la meua visió.

Per descomptat, la història de com va definir les quatre llibertats del programari, de com va fundar la Free Software Fundation i de com, amb la col·laboració desinteresada (en la major part dels casos) de moltíssima gent va arribar a bastir el que avui coneixem com a GNU/Linux (llegiu "nyu amb línux") és llarga i apassionant, però la podeu trobar molt ben comptada en molts llocs de la xarxa si el tema us interessa. També, si voleu, podeu llegir en aquest post de Pau, a SomGNU, un resum de la conferència que va donar durant el cap de setmana en un IES: si fa no fa, sempre diu el mateix, i m'estalviarà haver de fer-ne un altre.

En realitat, el que jo volia comentar és algunes curioses coincidència que trobe entre aquest personatge i un altre que em resulta igualment interessant: el nostre Ramon Llull. Una llista?


  • Tots dos van viure una vida relativament normal, segons les pautes de les societats respectives, fins a un cert moment en què, per una sèrie d'experiències, van obrir els ulls i van passar a contemplar el món d'una altra manera (o van patir una revelació: és el mateix, amb uns altres mots).
  • A partir d'aquest moment, tots dos es plantegen una feina titànica, una missió, que, en tots dos casos, comporta:
    • l'assumpció d'una base moral o ètica (el principis del programari lliure, per a RMS; la moral catòlica, per a RL);
    • la creació d'una obra que supera la capacitat humana normal (un sistema operatiu complet, per a RMS; el millor llibre en ordre a convertir infidels, per a RL);
    • el desig d'aconseguir l'adhesió al seu projecte per part de tota la humanitat.
  • Tots dos van abandonar la vida que duien fins a aquell moment (programador i cavaller) per tal de dedicar-se en cos i ànima a la missió que s'havien plantejat.
  • Tots dos van haver d'estudiar molt per preparar-se (la vida de l'informàtic consisteix a estudiar, constantment, la manera de resoldre problemes; RL va estudiar teologia, filosofia, història, medicina, dret...).
  • Tots dos van estudiar idiomes per propagar la seues idees (crec que, a més del castellà, RMS parla francès i alguna cosa més; RL va estudiar, que en tinguem constància, occità, àrab i llatí).
  • Mentre construïen les obres respectives, tots dos van crear moltes obres menors o parcials (RMS va programar editors de text, compiladors, depuradors; a RL se li reconeixen més 250 obres, entre novel·les, poemes, teològiques, pedagògiques...).
  • Tots dos van viatjar molt més, moltíssim més, del que era habitual en la seua època.
  • Tots dos es van entrevistar amb tants governants i líders de tota mena com van poder, per tal d'intentar atraure'ls a la seua causa (RMS ha parlat amb governadors i caps d'estat --no, amb Bush, no--; RL va ser el malson constant de més d'un Papa de Roma i de més de quatre reis i emperadors).
  • Tots dos van reunir un petit grup de seguidors. [Actualització del 2008-04-08 a les 10.07]
  • Tots dos van ser titllats d'excèntrics pels poders fàctics de llurs respectives societats (RMS ha estat "acusat", al seu país, de ser comunista; RL va estar a punt de ser declarat heretge). [Actualització del 2008-04-08 a les 10.07]
  • Tots dos eren (bé, l'RMS encara ho és!) vehements, cabuts i inflexibles amb les pròpies conviccions, cosa que els feia guanyar moltes antipaties.
  • Tots dos escrivien cançons amb intenció propagandística (de l'RMS, conec la versió del Guantanamera i la cançó del Programari Lliure, una mena d'himne; RL, com a bon cavaller, era trobador, va deixar de compondre cançons a les dames que es volia "treballar" i va passar a dedicar-les a la verge Maria).
  • Tots dos feien (a l'RMS el vaig veure en directe: quin xou!) broma sobre la pròpia figura com a mesura publicitària (RMS com a Sant IGNUci, no us perdeu els vídeos que hi ha YouToube; RL feia aparèixer un personatge anomenat Ramon lo Foll en les seues obres).
Per si tot això fos poca cosa, són molts els estudiosos que veuen en els sistemes combinatoris de l'Art d'Atrobar Veritat de Ramon Llull el primer precedent de l'Art combinatòria de Leibniz que, al seu torn, està en la base dels treballs matemàtics de George Boole, sense el quals la informàtica dels nostres dies no seria el que és.



Els qui coneixeu la vida de Ramon Llull haureu observat, potser, una parell de diferències: mentre que el beat aspirava a morir màrtir (i sembla que ho va aconseguir), RMS aspira a crear un sistema operatiu lliure o morir en l'intent... però morir de vell! L'altre detall detall és que, després de la il·luminació de Randa, la vida del mallorquí va passar a ser molt més trepidant i aventurera que la d'Indiana Jones; pel que fa a RMS, no tinc informació sobre aquest aspecte.

Ehem ehem... és veritat, la meua visió de l'RMS tampoc no és gaire estàndard.

Bé, és el que passa amb les persones que no ho són gens, d'estàndards. De tota manera, si voleu conèixer una mica el seu pensament, us podeu descarregar el seu llibre Programari lliure per a una societat lliure: es tracta d'una recopilació d'articles i de conferències, de manera que es presta molt per a la lectura fragmentària.


Powered by ScribeFire.

04 d’abril, 2008

L'escriptori més addictiu: la consola

Neo — Com pots aclarir-te, treballant així?

Rigan — Quan t'hi acostumes, no notes la diferència: una rossa, una morena, una pèl-roja...


The Matrix











Cal justificar la consola? És més ràpida, és més potent, és més flexible, és més lleugera, sempre està disponible, és el principal element unificador dins de la increïble varietat de sistemes GNU/Linux... De segur que ja coneixies tots aquests arguments i de segur que podries afegir-hi uns quants més. No és tan intuïtiva com un gestor gràfic, és cert; però és, sens dubte, el millor camí cap als budells del sistema, la millor forma de comprendre el funcionament de tota aquesta màgia d'electrons. A més, ens permet fer quasi les mateixes coses que fem cada dia sobre els entorns gràfics.




El que tens a continuació és el recull, ordenat al meu gust,
mí­nimament comentat i amb enllaços significatius (o, almenys,
aquesta era la meua intenció) d'una sèrie de programes i utilitats que poden
transformar la consola en un entorn de treball molt més productiu
del que la major part dels usuaris pot imaginar. No hi ha res
d'original, tot està tret d'aquí­ i d'allà (crec que he recollit
totes les meves fonts a
l'e-bibliografia). Si t'agrada el petit
bricolatge de la vida en mode text, potser hi trobes alguna cosa
del teu interès.



Agrairé molt qualsevol aportació en forma de comentari, suggeriment o correcció,
ja que el meu desig és anar millorant aquesta llista.



















twin

Administrador de consoles i finestres. N'he fet un tast i m'ha donat alguns problemes; però potser és que no li he dedicat bastant temps. Els efectes són molt similars a les finestres que veiem en un entorn gràfic.
Twin es complementa amb Twutils, un conjunt d'utilitats que, de moment, està format només per Twkalc, una calculadora científica derivada de kcalc.


man twin




screen

Multiplexor de terminals (genera múltiples consoles virtuals dins d'un mateix terminal). És molt eficient i molt potent, encara que no tant visual com twin.


man screen



cmatrix

Genera una mena de salvapantalles similar al que trobem en els entorns gràfics i que imita les famoses pantalles de The Matrix, com una pluja de caràcters verds.


man cmatrix









torna a l'índex

















find

Buscar arxius. Ordre bàsica del sistema.


man find



mc

Midnight Commander. Explorador de directoris quasigràfic i
altres funcions. És un clon del Comandante Norton, una mí­tica
utilitat dels temps de l'MS-DOS.


man mc



tar

Empaquetar i desempaquetar fitxers en arxius. Ordre bàsica del sistema.


man tar



gzip

Comprimir arxius. Ordre bàsica del sistema.


man gzip



gunzip

Descomprimir arxius. Ordre bàsica del sistema.


man gunzip



zip, unzip

Comprimir i descomprimir arxius. Ordre bàsica del sistema.


man zip



unrar

Descomprimir arxius rar.


man unrar



diff

Comparar arxius de text. GNU/Linux.


man diff



du

Espai de disc ocupat pels arxius. GNU/Linux.


man du








torna a l'índex










cal

Ordre bàsica de GNU/Linux. Mostra un calendari.


man cal



gcal

Ordre no tan bàsica de GNU/Linux. Mostra un calendari més sofisticat.


man gcal



pal

pal (o palcal) és un programa de calendari que gestiona esdeveniments o cites.




abook

Abook (Address book) és una llibreta d'adreces que pot treballar amb el client de correu mutt.


man abook



devtodo

Developers Todo List gestiona una llista de feines pendents. Permet agrupacions jeràrquiques de les feines.








torna a l'índex











abiword

Usat des de la línia d'ordres, permet transformar documents doc (del Word) a text o a html.


man abiword




catdoc

Llegeix documents doc (del Word de MS) i els envia, en forma de text pla, a la sortida estàndard.


man catdoc



antiword

Llegeix documents doc (del Word de MS) i els transforma a text pla, PostScript, PDF o XML/DocBook.


man antiword



xls2csv

Llegeix fitxers Excel i els envia a la sortida estàndard en format text i amb els camps separats per comes.


man xls2csv






xlsview

Visualitza documents xls (de l'Excell de MS). Es tracta d'un FrontEnd per a xls2csv


man xlsview



antixls

Visualitza documents xls (de l'Excell de MS).




catppt

Llegeix documents ppt (del PowerPoint de MS) i els envia, en forma de text pla, a la sortida estàndard.


man catppt



pdftotext

Converteix documents pdf a text. En realitat, és un component d'Xpdf, però, segons els autors, funciona correctament en la consola.


man pdftotext



pdftohtml

Converteix documents pdf a html.[2]


man pdftohtml



wv

Conjunt d'utilitats que permeten transformar arxius en format doc a molts altres formats, entre ells html (wvHtml) i text (wvText), cosa que permet visualitzar-los en mode text. El seu desenvolupament a estat discontinuat, en favor de l'ús d'AbiWord des de la línia d'ordres.


man wv









torna a l'índex










ed

Editor de text pla del projecte GNU. Prové dels temps antiqu ssims en què UNIX s'executava sobre terminals formats per un teclat i una impressora de línia; en conseqüència, ed és un editor orientat a línia, no pas de "pantalla completa", com poden ser vi, vim, emacs... El veterans d'MS-DOS potser recordaran un malson semblant anomenat edlin. Tanmateix, aquesta antigalla sol estar present en la immensa majoria dels sistemes *NIX.


man ed



jed

Editor de text pla.


man jed



e3

Editor de text pla. La pàgina web del projecte és una mica així.


man e3


joe

Editor de text pla.


man joe



pico

Editor de text pla similar a Joe que forma part del client de correu Pine. Està discontinuat (igual que Pine) i aconsella emprar el seu successor, Nano.


man pico


nano

Editor de text pla clònic de Pico.


man nano


vi

Ha reemplaçat ed com a editor de text bàsic de moltes distribucions, cosa que fa recomanable aprendre'n les bases. Al seu torn, però, ha estat reemplaçat per Vim.


man vi



diakonos

Editor de text personalitzable. Necessita Ruby.


man diakonos



vim

Es defineix com un Vi Millorat. Poderós i versàtil (un dels
dos "grans"), costa d'acostumar-s'hi. Els usuaris d'aquest
editor són molt amics del que ve a continuació.


man vim



emacs

Creació d'RMS. Poderós i versàtil (un dels
dos "grans"), costa d'acostumar-s'hi. Els usuaris d'aquest
editor són molt amics de l'anterior.


man emacs






torna a l'índex











Esperava haver trobat algun equivalent a les versions del Word per a l'MS-DOS, però no hi ha hagut sort. La solució que proposen molts autors és utilitzar LaTeX amb un editor de text, però no ho he pogut investigar encara.

Una altra consideració: mentre investigava aquest aspecte, m'he trobat en algun lloc (LyX) el concepte de "processador de documents" (document processor) oposat al de "processador de text" (word processor). Tampoc he pogut aprofundir en aquests detalls.







torna a l'índex











bc

bc és un llenguatge que permet l'execució interactiva de sentències amb precisió numèrica arbitrària. La seua sintaxi és similar a la del llenguatge C. Pot processar les operacions indicades en arxius de text o bé treballar com un terminal.


man bc



pspp

PSPP és una eina per a l'anàlisi estadística. Llegeix un fitxer sintàctic i un fitxer de dades, analitza les dades i n'escriu els resultats en un arxiu o en la sortida estàndard.




octave

Llenguatge de programació d'alt nivell per a control numèric. Proporciona una interfície de línia d'ordres per resoldre problemes matemàtics lineals i no lineals. A més, és un llenguatge orientat a processos. Compatible amb el Matlab.


man octave




qalc

Calculadora de línia d'ordres potent i fàcil d'usar; és la versió per a consola de Qalculate!


man qalc







torna a l'índex











oleo

Full de càlcul del projecte GNU; és més coneguda la seua continuació per a les X, Gnumeric.




sc

Full de càlcul similar a Lotus 123.


man sc



slsc

Full de càlcul basat en l'anterior.




macrocalc

Full de càlcul. La seua abreviatura, mc, coincideix amb la de Midnight Commander; per evitar problemes, es pot emprar l'àlies 321.









torna a l'índex











The Harbour Project


Els veterans d'MS-DOS recordaran el gestor de bases de dades
Dbase, així com el Clipper, el compilador del mateix
llenguatge; Harbour és un compilador clònic d'aquell Clipper,
amb la diferència de ser programari lliure.









torna a l'índex











gnuplot

Gràfics matemàtics.


man gnuplot






torna a l'índex











tpp

Realitza presentacions de text en pantalla.













torna a l'índex



















wget

Ordre bàsica de GNU/Linux. Permet descarregar un arxiu si en coneixem l'enllaç exacte; és molt configurable.


man wget



ftp

Client de descàrregues ftp.


man ftp



lftp

Client de descàrregues ftp.


man lftp



rtorrent

Client de BitTorrent


man rtorrent




amule

Client d'eDonkey. Cal realitzar uns canvis (ho sent, no hi ha enllaç directe; haureu de cercar "aMule" en aquesta pàgina) en el fitxer de configuració perquè funcione sense la interfí­cie gràfica.


man amule






torna a l'índex











email

Envia emails a servidors SMTP.


FAQ email



mail

Gestiona el correu entre usuaris del mateix sistema (crec).


man mail



pine

"Antic" client de correu, discontinuat de fa temps; els seus autors remeten a Alpine, un clon lliure.


man pine



alpine

Client de correu lliure basat en Pine.


man alpine



mutt

Client de correu bàsic de GNU/Linux.



man mutt







torna a l'índex










tmsnc

Client de xat que treballa amb els servidors MSN. Segons la web oficial, està discontinuat.


man tmsnc




fama-im

Fama Instant Messenger és un client de xat que treballa amb els servidors Jabber; a més, està en procés de proves el funcionament amb servidors MSN i XMMP.





finch

Versió text de Pidgin (abans, Gaim). Fa servir els mateixos fitxers de configuració que el seu germà gràfic, de manera que si ja teniu configurat algun compte amb Pidgin, en engegar Finch, es connectarà i podreu fer xat sense més complicacions.


man finch



naim

Client de missatgeria instantània que treballa amb els servidors de AIM, ICQ i IRC.


man naim



irssi

Client de missatgeria instantània recomanat per a treballar amb IRC.


man irssi



freetalk

Client de missatgeria instantània per als usuaris de Gtalk.


man freetalk



centericq

Centericq és un client de missatgeria instantània amb finestres i menús. Treballa amb els protocols ICQ2000, Yahoo, IRC, AIM, MSN, Gadu-Gadu i Jabber.


man centericq



centerim

És un fork de l'anterior.


man centerim



mcabber

Client de Jabber.


man mcabber



bitlbee

Client de missatgeria instantània que treballa amb els protocols XMPP/Jabber (incloent-hi Google Talk), MSN Messenger, Yahoo! Messenger, AIM i ICQ.


man bitlbee











torna a l'índex








torna a l'índex














raggle

Lector de notí­cies.


man raggle



snownews

Lector de notí­cies. La web oficial es troba en alemany, anglès i italià.


man snownews



newsbeuter

Lector de notí­cies.


man newsbeuter



rss2email

Lector de notí­cies; les transforma en emails i les envia a una adreça d'usuari.


man rss2email



slrn

Lector de serveis de notícies


man slrn









torna a l'índex




















zgv

Visor d'imatges. En mode consola, invoca una mena de navegador gràfic amb el qual podem localitzar i seleccionar el fitxers d'imatge que volem veure.


man zgv



ImageMagick

Es tracta d'un paquet d'utilitats que permeten la manipulació
d'imatges des de la lí­nia d'ordre. És poderós i versàtil: us
permet, per exemple, canviar la mida i el format de milers
de fitxers d'imatge amb una sola ordre.


man ImageMagick









torna a l'índex











mp3blaster

Reproductor d'mp3.


man mp3blaster



sox

Gestor de so amb moltíssimes possibilitats. Per facilitar-ne l'ús en les tasques més freqüents, se'l pot invocar com a $ play [fitxer] i com a $ rec [fitxer] per reproduir i gravar.


man sox


man play


man rec




aumix

Mesclador de so.


man aumix



cdparanoia

Ripejar CD de so.


man cdparanoia



oggenc

Codificador d'àudio ogg. Llegeix fitxers en formats WAV i AIFF i els codifica com a Ogg.


man oggenc



cplay

Reproductor de CD.


man cplay



alsamixer

Control quasigràfic del volum. Pertany al paquet alsa-utils.


man alsamixer



rexima

Mesclador de la targeta de so.


man rexima



moc

Music on Console. Reproductor d'àudio.


man mocp



orpheus

Reproductor de mp3 i ogg.




mpd

Reproductor d'àudio (MP3, Ogg Vorbis, FLAC, AAC, Mod, i wave).


man mpd












torna a l'índex










mplayer

Reproductor de ví­deo. Si proveu l'ordre $ mplayer -vo aa video.xxx (on "video.xxx" no és una pel·li no apta per a menors, sinó un fitxer en qualsevol format de vídeo), hi veureu la filmació d'una manera molt curiosa.


man mplayer













torna a l'índex









cdwrite

Escriu CD.




cdrdao

Escriu CD.


man cdrdao



cdrecord

Escriu CD.


man cdrecord





bashburns

Es tracta d'un script que escriu CD i DVD.




dvdbackup

Copia DVD; realitza còpies de seguretat dels DVD.


man dvdbackup



dvd+rw-tools

Conjunt d'eines per realitzar còpies de DVD, entre les quals growisofs i dvd+rw-format.


man growisofs


man dvd+rw-format







torna a l'índex














Parlar de les eines d'administració de GNU/Linux (com de qualsevol *NIX) m'ha semblat una tasca inacabable i molt per damunt dels meus objectius i de les meues possibilitats, de manera que, en aquest apartat, m'he limitat a enumerar-ne unes poques. Potser no siguen ni les més importants ni les més potents, però són les que en algun moment m'he trobat i les que, fins a cert punt, entenc. Cadascú té les seues limitacions, i aquestes són les meues.










hdparm

Obtenir informació sobre els discos durs (ATA/SATA). Llegeix i assigna els paràmetres dels discos durs.


man hdparm



du

Esbrinar l'espai de disc ocupat pels arxius.


man du



df

Esbrinar l'espai lliure en el disc.


man df



lspci

Obtenir informació sobre els busos pci i el maquinari que hi és connectat. Dins del mateix paquet hi la utilitat setpci, que també serveix per configurar els dispositius pci.


man lspci


man setpci




lsusb

Obtenir informació sobre els dispositius USB.


man lsusb



dmesg

Obtenir un resum sobre el maquinari.


man dmesg



uname

Obtenir informació sobre la versió del sistema.


man uname



ps

Obtenir una llista dels processos actius.


man ps



top

Obtenir informació sobre els processos actius i l'ús que fan de la memòria i de la CPU.


man top



htop

Obtenir informació sobre els processos actius i l'ús que fan de la memòria i de la CPU. És més vistós que top (fa un ús intel·ligent dels colors) i, mentre s'està executant, podem canviar el tipus d'ordenació dels processos.


man htop



free

Obtenir informació sobre la memòria RAM i la swap.


man free



iptraf

Anàlisi del tràfic de la xarxa.


man iptraf



tcpdump

Anàlisi del tràfic de la xarxa.


man tcpdump




netstat

Veure quines connexions hi ha actives.


man netstat









torna a l'índex











fdisk

Administrar particions. En màquines antigues, o allà on no disposem d'un entorn gràfic, aquesta serà la millor opció; per sort, no és difícil d'utilitzar.


man fdisk



cfdisk

Administrar particions. És una mica més senzill d'utilitzar que l'anterior. Forma part del paquet util-linux-ng.


man cfdisk










torna a l'índex












ssh

Administració remota. Permet obrir una sessió segura de consola amb un altre usuari de la mateixa màquina o d'una altra màquina a què es puga accedir a través d'una xarxa local o remota.


man ssh



iptraf

Anàlisi del tràfic de la xarxa.


man iptraf



tcpdump

Anàlisi del tràfic de la xarxa.


man tcpdump



tc

Control del tràfic de la xarxa.


man tc



netstat

Veure quines connexions hi ha actives.


man netstat



dtach

Administrador de consoles. Permet iniciar uns sessió de consola (local o remota), engegar un programa i desconnectar la consola (deatach) deixant en funcionament el programa que s'hi havia activat. Després, permet reactivar la consola (atach) i reprendre el control del programa on l'havíem deixat.


man dtach









torna a l'índex













iptables

Talla focs.


man iptables



shorewall

Talla focs.


man shorewall



firehol

Talla focs.


man firehol



gpg

Encriptar fitxers i signatures.


man gpg



encfs

Encriptar directoris i particions.


man encfs











torna a l'índex















torna a l'índex



Powered by ScribeFire.

22 de març, 2008

Problema amb Firefox: "Could not initialize the browser's security component"

Aquests dies m'estic dedicant a ajustar la meua distribució d'USB favorita, la Slax 6.0.3. Les primeres modificacions (detalls de seguretat) han estat canviar la contrasenya predeterminada de l'usuari root i crear un nou usuari per fer-lo servir normalment. Després, he començat a experimentar amb el sistema de mòduls; de seguida, el Firefox m'ha donat un problema inesperat: en iniciar-lo des del nou usuari, em donava el següent missatge:

Could not initialize the browser's security component. The most likely cause is problems with files in your browser's profile directory. Please check that this directory has no read/write restrictions and your hard disk is not full or close to full. It is recommended that you exit the browser and fix the problem. If you continue to use this browser session, you might see incorrect browser behavior when accessing security features.

Curiosament, des de l'usuari root, funcionava correctament. Després d'una breu recerca, he trobat aquest article —entre d'altres— que en detalla les possibles causes (algun problema amb l'arxiu cert8.db en el directori del perfil de l'usuari, ~/.mozilla/firefox/lletresrares.usuari/) i ofereix quatre possibles solucions:

  1. Manca d'espai físic en la unitat (menor d'1 MB): caldrà esborrar-hi alguna cosa o moure el home a una partició més gran.
  2. Problemes de permisos: cal assegurar-se que l'usuari té permís d'escriptura en el directori.
  3. El fitxer cert8.db s'ha corromput (no explica com esbrinar-ho): cal tancar totes les finestres del Firefox, esborrar aquest fitxer i tornar a iniciar el navegador.
  4. El perfil d'usuari pot estar danyat (tampoc no explica com esbrinar-ho): cal crear un nou perfil i esborrar l'anterior (aturar el Firefox i executar $ firefox -profilemanager).

De primer, he comprovat que els casos 1 i 2 no m'afectaven; després, he provat amb l'opció 4, però tampoc no m'ho ha solucionat; al final, ha estat l'opció 3, esborrar el fitxer cert8.db, la que m'ha solucionat el problema: en tornar a iniciar Firefox, tot ha anat com la seda, i el programa s'ha ocupat de crear un nou cert8.db que, aquesta volta sí, no ha fet coses rares.

No m'havia passat abans i, pels comentaris que he trobat a la xarxa, és un cas bastant infreqüent, però sembla que també pot afectar a altres aplicacions de la família Mozilla.



Powered by ScribeFire.

20 de març, 2008

Pàgines man: motor de cerca per a Linux Certif

Fa setmanes que em dedique intensivament a consultar pàgines man; quan els programes en qüestió no els tinc instal·lats, he de buscar-les a Internet (n'hi ha més llocs, però jo faig servir Linux Certif i die.net). Sense pensar-ho molt (ni poc: gens ni mica) em vaig posar a dissenyar un parell de motors de cerca (per al Firefox) per a aquestes pàgines; quan ja funcionaven i els tenia gairebé acabats, vaig descobrir (burro! burro! burro!) que hi havia quatre motors similars (entre ells, un per a die.net) al projecte Mycroft .

Després de prometre, per enèsima volta, que faré servir el Google abans de tornar a inventar la roda, i com que no hi vaig veure'n cap per a Linux Certif, he acabat aquest i l'he afegit a la llista. Si us interessa, mentre no actualitzen la llista (hauria d'aparèixer a la secció Computer - Linux), el podeu trobar en aquesta altra pàgina.

Això sí, alguna cosa he aprés sobre els motors de cerca.



Powered by ScribeFire.

17 de març, 2008

Edatdepèdrix encara donarà molta guerra


Edatdepèdrix és el meu ordinador més vell; quan el vaig comprar, farà uns 15 anys, era només un 386 que, a base d'avaries en la placa base, va evolucionar, de primer, a 486 i, després, a Pentium S a 133 MHz i 32MB de RAM, que és el seu estat actual (i terminal). Es tracta, doncs, d'un equip condemnat a l'Ecoparc. O... potser no; potser, com aquells gals famosos, resistirà encara i sempre a l'invasor.


Ja fa temps que acarone la idea de tornar-lo a posar en funcionament de manera regular, encara que només siga amb finalitats propagandístiques i, amb la sèrie de posts de Ramon Vilar sobre aquest mateix tema, ja no he pogut retardar-ho més.
Els dos principals problemes a solucionar són:


  1. quina distribució li clave, i
  2. com el connecte a Internet.

Perquè heu de saber que el pobre Edatdepèdrix (coses de l'edat) és sord: no té targeta Ethernet; bé, no en tenia fins fa quinze minuts. Feia mesos, li vaig comprar una D-Link DGE-528T, però no havia tingut temps d'instal·lar-li-la fins fa un parell de dies. I aquí van començar els problemes.


En primer lloc, vaig provar amb una Debian Sarge amb el CD d'instal·lació per xarxa (optimista!), però, com que no em reconeixia la targeta, no hi havia instal·lació possible.


Vaig fer marxa enrere i li vaig clavar la mateixa Debian Sarge, però des de CD, i li vaig fer una instal·lació bàsica; la targeta continuava sense funcionar. Vaig tractar de compilar els controladors, tant els que portava el CD que acompanyava la targeta com uns altres que vaig baixar d'Internet: en fer make, només em donava que missatges d'error.


Vaig fer una altre intent amb la Slackware 12, però amb el mateix el resultat. I ni tan sols amb la Damn Small Linux 4.2.5 he tingut sort. Què més podia fer (abans de posar-me a demanar ajut als companys d'Ubuntu-cat)? Doncs... prendre'm un dia de descans ;-) .



Avui, però, he estat una mica més inspirat: he recordat que als budells d'Acopdegarròtix (el Pentium III que ocupa la posició central i que s'ha fet l'amo de la impressora i de la millor pantalla) hi havia una altra targeta: una 3Com (ops, no en tinc a mà els detalls, ja els buscaré) que ha funcionat des del primer dia com una campiona. Pensat i fet: he tornat a esbudellar l'Edatdepédrix, li he tret la D-Link, li he entaforat la 3Com, l'he engegat i... la DSL s'ha posat a navegar sense haver de fer-li res!


Faltava, és clar, la segona part: reconeixeria, l'Ubuntu Gutsy d'Acopdegarròtix, la senyoreta D-Link? Doncs... és clar que sí! Es veu que el vell cap gal l'ha agafat per banda i l'ha posat firme.


I, ara que he ressuscitat l'Edatdepèdrix (o, millor dit, que li he curat la sordesa internàutica), els propers passos són:


  1. Explorar les possibilitats de la Damn Small Linux (que sospite que se'm quedarà petita), i
  2. Investigar quines altres distribucions poden fer treballar aquesta antigalla.

Em pense que ja tinc entreteniment per a les properes setmanes.




Powered by ScribeFire.

14 de març, 2008

Pàgines del manual en qualsevol llengua (4)... en la xarxa

Acabe (al menys, de moment) la sèrie d'entrades sobre com visualitzar les pàgines man en diferents llengües amb un enllaç que m'ha semblat interessant.

Tots hem trobat, a la xarxa, la col·lecció íntegra de les pàgines man: hi ha un fum de llocs que l'ofereixen, siga en anglès, siga en qualsevol altra llengua. En canvi, no és tan fàcil trobar un lloc on poder consultar la mateixa pàgina de manual en diverses llengües. En aquesta secció de Linux Certif, després d'haver buscat la pàgina corresponent a una ordre concreta (per exemple, man), observareu que, si el document té versió en francès, se us mostra en aquesta llengua (ah oui, ça c'est un lieu français); si no existeix, se us mostra en anglès (of course).

Però, si us hi fixeu, veureu que, a la banda dreta, apareix un requadre anomenant Autres langues; si poseu el punter del ratolí a sobre, apareixerà la llista d'idiomes en què es troba disponible el document que esteu consultant (en el cas de man: en, ko, de, pl, it, es, pt, ja): només us cal clicar en la que més familiar us resulte.

No és l'únic lloc a la xarxa amb aquest servei, però és el que tinc davant ara mateix ;-) .



Powered by ScribeFire.

11 de març, 2008

Pàgines del manual en qualsevol llengua (3)... però només un resum en català :-|

Tot i les pistes que m'han proporcionat en Rafael i en Papapep, no he aconseguit trobar les pàgines man en català. Per fortuna, hi ha qui s'ha dedicat a traduir a la nostra llengua una mena de resums dels comandaments més habituals.

Dissortadament, cap d'aquest resums permet enllaçar un comandament concret. Com que aquesta característica m'era ben necessària, m'he pres la llibertat de penjar una pàgina, basada en els esmentats resums, que incorpora, en la cel·la de cada comandament, l'atribut id corresponent; ara, és possible enllaçar el resum d'una ordre concreta amb una URI com:
http://mural.uv.es/jormonca/tux/miniman.html#make
http://mural.uv.es/jormonca/tux/miniman.html#mkdir
http://mural.uv.es/jormonca/tux/miniman.html#su


No són les pàgines man, però és millor que res.


--------------------------------------------------------------------




Powered by ScribeFire.

10 de març, 2008

Petita crisi (solucionada) amb la swap

En ocasions, la swap no es munta correctament. El símptoma més evident sol ser una sèrie de lectures i escriptures del disc dur, que sembla que es torna boig: com que no troba la partició d'intercanvi, si se satura la RAM, no sap on guardar les pàgines de memòria que no empra en aquell moment i el sistema no va ni endavant ni endarrere. Amb conky o amb free podem esbrinar si tenim o no la swap activada.

Fins ara, el problema se m'havia presentat perquè el valor UUID amb que la partició swap és identificada al fitxer /etc/fstab no coincidia amb el valor UUID real de la partició (que havia canviat perquè l'havia formatat, inadvertidament, mentre instal·lava una segona distribució). Amb utilitats com blkid es pot obtenir el valor real UUID de les particions i comparar-lo amb els que apareixen al /etc/fstab; si s'observa que hi ha alguna diferència, només cal copiar els valors correctes a la línia corresponent del fitxer de configuració, substituint el valor erroni. Després, amb executar


$ sudo swapoff -a
$ sudo swapon -a

desactivem i tornem a activar totes les particions swap definides en /etc/fstab, cosa que hauria de ser suficient per solucionar el problema (novament, amb conky o amb free comprovarem si la cosa ha anat be).



Anit, però, em vaig trobar amb una "nova versió" del problema: el fitxer /etc/fstab mostrava el valor UUID correcte de la partició swap, però si tractava d'engegar-la amb swapon -a, em responia


swapon: /dev/sda5: Invalid argument

Després de llegir el man de swapon i d'investigar una mica, vaig decidir provar a canviar el UUID de la partició de la manera més senzilla: formatant-la. Així, vaig executar


$ mkswap /dev/sda5

vaig obtenir el nou UUID amb blkid, el vaig copiar a /etc/fstab i vaig tornar a muntar la swap amb


$ sudo swapon -a

I, segons el free i el conky, problema solucionat.



L'únic que em preocupa és que no vaig aconseguir esbrinar perquè em donava aquell problema ni què l'havia ocasionat.




Powered by ScribeFire.

05 de març, 2008

Canviar el xip

A través d'un post en Mi ordenador es libre..., descobrisc una sèrie d'articles sobre la migració de Windows a GNU/Linux. L'autor, PaBLoX, estudiant de medicina i estudiós de la informàtica, se centra en les diferències de funcionament i d'estructura (podríem dir de concepte) entre tots dos sistemes: dependències i biblioteques, sistemes de paquets, gestors de paquets, sistema de directoris i instal·lació de programari són els aspectes que ha tractat de moment (i esperem que la sèrie continue).

Es tracta, doncs, d'un conjunt d'explicacions que poden resultar d'ajuda per als nouvinguts a l'hora de superar els hàbits adquirits amb Windows i, també, aclarir conceptes als qui anem formant-nos a força de Google. Ací us deixe els enllaços:



Actualització


PellRoja (gràcies!) em passa un enllaç sobre el mateix tema; aquest està en català i se centra en els aspectes pràctics: com dur a terme la transició amb les millors garanties d'èxit:



Estic que molts trobareu familiars els passos que s'hi esmenten.


02 de març, 2008

Pàgines del manual en qualsevol llengua (2)



Fa uns dies, parlàvem d'una manera d'accedir a les pàgines de manual en qualsevol llengua diferent de l'anglès. El sistema no va funcionar per a tothom; per sort, al món de GNU/Linux hi ha sempre moltes maneres d'obtenir el mateix resultat, i avui en parlarem d'una altra (a veure si hi ha més sort amb aquesta, Paco).



En primer lloc, instal·lem el paquet o paquets que contenen les pàgines de manual en la llengua que ens interessa:



$ sudo aptitude install manpages-es manpages-es-extra manpages-es-dev manpages-it manpages-it-extra manpages-it-dev manpages-fr manpages-fr-extra manpages-fr-dev


NOTA BENE: en algunes llengües, només existeix el primer paquet; en altres, no sempre existeix el paquet extra o el dev.



El segon pas és localitzar el directori exacte on s'han instal·lat les pàgines de manual; en Ubuntu Gutsy, se situen dins de /usr/share/man, cosa que comprovarem amb:



$ ls /usr/share/man
cs fr.UTF-8 it.UTF-8 man4 pl ru.UTF-8
de gl ja man5 pl.ISO8859-2 sr
es hu ko man6 pl.UTF-8 sv
fi id man1 man7 pt_BR tr
fr it man2 man8 ru zh_CN
fr.ISO8859-1 it.ISO8859-1 man3 nl ru.KOI8-R zh_TW


Observem els directoris de man1 a man8, amb els manuals en anglès: són els que farà servir la utilitat man si no els troba en la llegua sol·licitada.
També hi ha els directoris de les llegües que acabem d'instal·lar (es, fr, it) i les seues variants per a distintes codificacions (a més d'altres llegües que hi deu haver instal·lat Ubuntu pel seu compte).
Podem comprovar que, dins dels directoris de cada llengua, hi ha els directoris de totes o quasi totes les seccions de man:



$ ls /usr/share/man/es
man1 man2 man3 man4 man5 man6 man7 man8
$ ls /usr/share/man/fr
man1 man2 man3 man4 man5 man6 man7 man8 man9
$ ls /usr/share/man/it
man1 man2 man3 man4 man5 man6 man7 man8


Ara, per obtenir una pàgina de manual en qualsevol de les llengües instal·lades, només cal cridar man amb l'opció -M seguida de la ruta que correspon a la llengua elegida:



$ man -M /usr/share/man/es man

$ man -M /usr/share/man/fr man

$ man -M /usr/share/man/it man


ens haurien de mostrar el manual de man en castellà, en francès i en italià respectivament.



Per finalitzar, crearem els àlies que ens permetran accedir, de manera senzilla, a les pàgines de manual en qualsevol de les llengües instal·lades. Per a això, editem l'arxiu ~/.bash_aliases i hi afegim les següents línies:




# Accés a les pàgines de manual en diverses llengües:

alias manes="man -M /usr/share/man/es"
alias manfr="man -M /usr/share/man/fr"
alias manit="man -M /usr/share/man/it"



En obrir un nou terminal, podem comprovar-ne els resultats amb:



$ manes man

$ manfr man

$ manit man


I això hauria de ser suficient.