Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Administració. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Administració. Mostrar tots els missatges

18 de maig, 2010

La retallada de les pensions i el programari lliure

Diu el senyor Rodríguez de Ibarra, expresident de la Junta d'Extremadura, que si l'administració pública utilitzés programari lliure, estalviaria cada any (en llicències per l'ús del programari privat) una quantitat que s'aproxima a la que el govern de Zapatero espera estalviar amb la retallada de les pensions (uns 1.500 milions d'euros). A més a més, cal afegir que, amb programari lliure, la vida útil dels ordinadors s'allarga entre un 50 i un 100%, cosa que també permet estalviar en dotacions de maquinari.

Rodríguez de Ibarra coneix bé el tema perquè va impulsar, durant el seu govern, la "lliberalització" del programari de l'administració extremenya mitjançant la creació de la distribució LinEx (basada en Debian), projecte pioner a l'estat espanyol i exemple a nivell mundial. Avui en dia, aquesta distribució es fa servir a l'administració pública extremenya i, molt especialment, als centres educatius. Cal destacar que, gràcies als diners estalviats amb aquest pla, els centres educatius públics d'Extremadura són els millors dotats del món, amb una ràtio de dos ordinadors per alumne; ço és, en l'aula ordinària hi ha un ordinador per cada dos alumnes,i les noves tecnologies estan integrades en totes les matèries.

Al costat dels altres avantatges del programari lliure (que el seu "inventor", Richard M. Stallman, explica extensament al recull d'articles Programari lliure, societat lliure), en aquests moments de profunda crisi, destaca el de l'estalvi. Veurem si el senyor Zapatero escolta el seu company de partit i si la resta de les administracions públiques en prenen exemple.

Més informació sobre el programari lliure i els seus avantatges (i sobre GNU/Linux):




Powered by ScribeFire.

30 de gener, 2010

Instal·lant Clibuntu sobre una targeta SDHD


Després d'aconseguir una targeta SDHD de 4 GB, classe 6, em va faltar temps per instal·lar-hi Clibuntu; sempre sobre Pneumàtix, el Latitude 2100.

El procés no va tenir gaires detalls emocionants: des d'una Xubuntu 9.10 Alternate, convenientment instal·lada sobre un llapis USB, immediatament després de triar la llengua a emprar, vaig prémer F4 i vaig accedir al menú que ofereix l'opció d'instal·lar un sistema en línia d'ordres:



A partir d'aquí, la instal·lació va continuar normalment (recordeu, si ho heu oblidat, que les Alternate presenten una interfície en mode Ncurses: no és tan atractiu com en les Desktop, però em sembla que és una mica més ràpid).

En arribar al pas de les particions, el programa em va recordar que estava instal·lant des de la unitat /dev/sdb, i que, sobre aquesta, no podria modificar particions: es referia a l'USB on estava l'Alternate.

Vaig formatar a ext4 la targeta (/dev/sdc1, en aquell moment) i vaig indicar que la partició /dev/sda2 (el /home en la instal·lació "fixa" de Pneumàtix) s'havia de muntar, també aquí, en el /home, però sense formatar-la, és clar. Faria servir com a swap la partició /dev/sda3, que ja té aquesta missió normalment. I la instal·lació va continuar de forma rutinària.

En quinze minuts va acabar tot i vaig poder entrar al nou sistema, acabat d'instal·lar.



Vaig actualitzar amb un

$ sudo apt-get update && sudo apt-get upgrade


i ho vaig deixar aquí.









Powered by ScribeFire.

05 de gener, 2010

Interconnectant ordinadors (nivell elemental)


Poder accedir a un ordinador des d'un altre és, sovint, una manera còmoda de treballar o de resoldre problemes; GNU/Linux ens permet fer-ho de moltes formes diferents, les més senzilles de les quals es basen en el Secure Shell (ssh).

Obrir una sessió de consola en una màquina des d'una altra

El primer pas requereix instal·lar el paquet openssh-server en cada màquina a connectar: $ sudo apt-get install openssh-server . En general, no caldrà instal·lar el paquet openssh-client, perquè Ubuntu el porta ja per omissió.

Ara, amb l'ordre ssh podem, des de la màquina local, accedir a l'usuari usuari de la màquina remota: només caldrà indicar l'adreça de la màquina (en el nostre exemple, 192.168.1.36) i l'usuari a què volem accedir:


$ ssh -X usuari@192.168.1.36


La primera volta que ens connectem, se'ns demanarà confirmació per crear-hi una clau: haurem de contestar "yes". Després, ens preguntarà la contrasenya: es refereix a la contrasenya de l'usuari usuari en la màquina remota. Tot seguit, ens trobarem en una sessió de terminal en la màquina i usuari que havíem demanat:


usuari@remota$ _



Amb l'argument "-X", hem habilitat l'ús de les X d'una màquina a l'altra, de manera que podrem, des de la màquina local, executar qualsevol tipus de programa en la màquina remota: la sortida apareixerà sobre la pantalla de la màquina local.

Abandonar la sessió, dissortadament, requereix un sistema molt complicat que haurem d'apuntar en una xulla i tenir-lo sempre a mà:



usuari@remota$ exit



Si les IP locals de les nostres màquines són fixes, podem simplificar l'execució de ssh identificant màquines i IP en el fitxer /etc/hosts; editant-lo amb sudo vim /etc/hosts, hi podem afegir les línies:


192.168.1.36 remota
192.168.1.37 gamma
192.168.1.38 delta



I ara reiniciem el servei amb $ service networking restart . A partir d'aquest moment, ja podem executar amb $ ssh -X usuari@192.168.1.36 , que és més senzill de recordar.

Una manera extraordinària de millor les possibilitats que ens ofereix ssh és combinant-lo amb screen. Però aquest és mereix una entrada pròpia.


Muntar un directori d'una màquina en un directori d'una altra


Una altra opció bàsica, però tremendament útil, consisteix a muntar un directori d'una màquina remota en la nostra màquina local; així podrem manipular des de local qualsevol fitxer present en remota, o copiar-los a local, o copiar fitxers a la màquina remota. Sí, des de local podrem veure les pel·lícules que tenim en remota :-) . La màgia, en aquest cas, corre a càrrec del paquet sshfs, de manera que començarem per instal·lar-lo: $ sudo apt-get install sshfs .

Cal tenir en compte els següents conceptes:
  • màquina remota: remota;
  • usuari de la màquina remota: usuari;
  • directori de remota que volem muntar: /home/usuari/Documents
  • directori on el muntarem en la nostra màquina: /home/jo/remot


Muntem el directori amb:


sshfs usuari@remota:/home/usuari/Documents /home/jo/remot/



Com es pot deduir, l'ordre anterior respon a la sintaxi sshfs usuari@maquina_remota:directori_remot directori_local .

Ara, si obrim qualsevol administrador de fitxers, en entrar al directori /home/jo/remot (o si fem un ls /home/jo/remot), veurem el fitxers que hi ha a la màquina remota, al directori que hem muntat; podrem treballar amb ells com si es trobessin a la màquina local.

Desmuntarem el directori amb l'ordre $ fusermount -u puntdemuntatge .



Powered by ScribeFire.

31 de gener, 2007

Migrar/home a una partició independent

Així com cells qui, refiats de somnis,
arrumben cap a camps de llunyania.
ANTONI FERRER



Agraïments

Sense les pacients explicacions dels membres del LoCoTeamUbuntu-cat, aquesta aventura hagués acabat, molt probablement, amb la pèrdua de totes les dades, a més de la reinstal·lació d'Ubuntu a partir de zero. El meu reconeixement, doncs, a Orestes, Ivà, Hubble, Jordi... (i desegur que em deixe algú), que m'han ajudat a dur-la a termesense patir cap catàstrofe natural (la cosa més natural quan un ignorant com jo clava les urpes a l'ordinador és que tot acabe en catàstrofe) i que, sobretot,m'han fet aprendre molt durant tot el procés.


Advertència

Aquestes instruccions no tenen cap garantia: si les feu servir, n'assumiu plenament el risc (ONLY AT YOUR RISK).


Introducció

Orígens del problema

Una de les majors dificultats que troba el neòfit que s'aproxima a Linux és la instal·lació d'aquest en una màquina on ja hi ha un altre SO i es desitja mantenir el vell al costat del nou. Al problema —habitual en els usuaris Windows— de no tindre una idea clara de què són les particions, com es creen i com es configuren, s'afegeix el fet no saber quant espai requerirà el nou sistema per a arribar a cobrir les necessitats de treball de l'usuari i, encara menys, com repartir l'espai en Linux.


Uns mesos després de la instal·lació, el neòfit descobreix que s'ha quedat curt d'espai i que, el que anava a ser una simple prova,s'ha convertit en l'eina habitual de treball. És possible, però, que no vulga encara desfer-se definitivament de Windows, però necessita, això sí, reduir l'espai que ocupa el vell SO i adjudicar-lo a Linux. En el meu cas, vaig decidir que l'espai que pogués llevar al Windows l'empraria en /home; val a dir que, al final del procés, tindria una partició per a les dades dels usuaris i una altra per a la resta del sistema, cosa que molts manuals recomanen coma mesura per a protegir la integritat de les dades.

Així, doncs, els objectius estaven definits:


Objectius

Redistribuir l'espai de disc d'un portàtil amb un disc dur de 55 GB, on la situació inicial era:

  • /dev/hda1 40 GbNTFS WindowsXP
  • /dev/hda5 1 GB swap
  • /dev/hda6 14 Gbext3 /

i la distribució desitjada era:

  • /dev/hda1 28 GbNTFS WindowsXP
  • /dev/hda2 12 Gbext3 /home
  • /dev/hda5 1 GB swap
  • /dev/hda6 14 Gbext3 /

Conceptes previs imprescindibles

  • Concepte de partició.
  • Tractament de les particions en Linux (i en l'altre SO instal·lat).
  • Configuració de la BIOS per a arrancar des de CD.

Material a utilitzar

  • LiveCD del GParted (o alguna eina equivalent).

Mesures de seguretat

Com sempre, és MOLT recomanable fer, abans de començar el procés, còpia de seguretat del sistema (en aquest cas, dels dos sistemes) o, com a mínim, de les nostres dades.


Preparatius

El primer pas ha sigut compactar la partició deWindows amb el Desfragmentador de disc; d'aquesta manera, hem "netejat" el tram final de la partició que ocupa i l'hem deixat preparat per a "tallar-li" el fragment amb què volem crear la nova partició.( 1 )

El Desfragmentador de Windows, però, és una eina una mica "pobra" i pot, en moltes ocasions, compactar els arxius però sense deixar-los en la part baixa de la partició. Si us passa açò, podeu recórrer a eines alternatives, algunes gratuïtes,d'altres no tant.

A continuació, hem reiniciat el sistema des del LiveCD de GParted i, amb la comoditat d'aquesta eina gràfica, hem reduït la partició de Windows, cosa que ha creat un espai no assignat entre hda1 i hda5. Després, i sempre amb el GParted, hem creat en aquest espai la partició hda2 i l'hem formatada com a ext3. Ara ja podem començar el procés pròpiament dit.( 2 )

Migrar /home a la partició /dev/hda2

Punt de partida, Ubuntu (o la vostra distribució; crec que aquest procés és aplicable a qualsevol versió de Linux), sessió gràfica normal i corrent.

1. Entrar en una consola com a root (assumint els riscos que comporta):
Ctrl-Alt-F1
$ sudo su -
2. Muntar la partició/dev/hda2 en unpunt provisional (/mnt/provi):
# mount -t ext3 -o rw /dev/hda2 /mnt/provi ( 3 )
3. Obligar Linux a treballar amb un únic usuari (root, el que està funcionant):
# init 1
(Açò ens fa treballar en runlevel 1 atura el gdm)
4. Escriure en el disc els buffers pendents, per tal que no se'ns quede res en l'aire (per precaució):
# sync
5. Copiar tot el contingut del /home directament a /mnt/provi:
# cp -a /home /mnt/provi ( 4 )
6. Comprovar que /mnt/provi conté tota la informació requerida.
7. Editar l'arxiu /etc/fstab i afegir-li al final la següent línia (sense les cometes):
"/dev/hda2 /home ext3 defaults 0 2[Enter]" ( 5 )
8. Sortir de consola i comprovar, ja en la sessió gràfica, l'efecte dels canvis:
# exit

El disc, en el meu cas, va quedar així:

  • /dev/hda1 28 GbNTFS WindowsXP
  • /dev/hda2 12 Gbext3 /home
  • /dev/hda5 1 GB swap
  • /dev/hda6 14 Gbext3 /

Segona part

Després de comprovar durant uns dies que el sistema funciona correctament, caldrà esborrar el contingut de l'antic /home (que encara es troba a /dev/hda6, tot i que ara no és visible). Abans d'esborrar aquelles dades, ens caldrà fer-les visibles i reanomenar el /home que hi ha a la partició /dev/hda6. El procés serà el següent:

1. Entrar en una consola com a root:
Ctrl-Alt-F1
$ sudo su -
2. Passar a mode monousuari:
# telinit 1
3. Desmuntar la partició /dev/hda2:
# umount /home
(El contingut que es veiem ara a /home és l'antic.)
4. Reanomenar aquest /home antic per evitar confusions:
# mv /home /home_antic
5. Ara, ja no existeix cap /home ; cal crear-ne un de nou per tal de muntar-hi la partició /dev/hda2:
# mkdir /home
# mount /dev/hda2 /home
6. Sortim de la sessió de consola i de runlevel 1, cosa que ens portarà a fer el login amb el nostre usuari normal:
# exit

Una vegada en la sessió gràfica, podem fer una ullada amb el Nautilus (o equivalent) i observarem que, dins del directori principal [/] apareixen tant el /home com el /home_antic, cosa que ens permetrà esborrar aquest darrer quan prenguem la decisió (després d'haver comprovat que el nostre sistema funciona igual que abans de tots aquests canvis). I amb aquest pas haurem conclòs el procés demigració de /home a una partició independent.




----------------------------------------------

(1) Si el vostre disc disposa ja d'algun espai no assignat, o d'alguna partició no utilitzada, us podreu evitar el pas descrit en aquest paràgraf i part del que segueix en aquest mateix apartat.

(2) Ens han comentat que GParted redimensiona les particions NTFS, però no en modifica adequadament el sistema de fitxers, cosa que pot originar alguns problemes. Com a alternativa, ens han suggerit fer servir, en lloc de GParted, l'eina Boot-It, privativa i a pagament, però que, en la seua versió gratuïta amb funcionalitat reduïda, pot redimensionar particions NTFS; sembla que aquesta eina sí que redimensiona correctament el sistema de fitxers. No he provat encara Boot-It, però em sembla interessant apuntar-ne l'existència, perquè es tracta d'un dels passos més delicats detot el procés.)

(3) Açò ens hauria de permetre realitzar els passos següents, que comporten escriptura en el disc. Si ens trobem que no ens deixa fer-ho, podem solucionar-ho assignant dret d'escriptura a tothom sobre aqueix directori:

# chmod 777 /mnt/provi .

(4) L'opció "-a" ens assegura una còpia idèntica en tots els detalls (permisos, propietaris, grups); és imprescindible en aquest pas. L'operació pot trigar bastant, en funció de la quantitat de dades a copiar.

(5) L'Enter del final és per afegir una línia en blanc al final de l'arxiu, he llegit que és un detall important; de tota manera, les línies en blanc són ignorades.