Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris instal·lació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris instal·lació. Mostrar tots els missatges

24 de maig, 2010

Ressaca lúcida (ai...)

El defecte més gran de les festes ubuntaires és que, inevitablement, s'han d'acabar un dia o un altre. En aquesta ocasió, des de la tarda del divendres fins la del diumenge, ens hem pogut reunir, anar de tapes i de copes, compartir uns quants àpats (sembla que els companys han quedat contents amb el nivell gastronòmic)... Ah! I encara ens ha sobrat temps per parlar de programari lliure, aplicacions, seguretat, viquipèdia, traduccions... fins i tot hem fet una sessió de taichí sota la direcció del company Rafael Carreras!



I demà... Dia de l'orgull friqui!

Com penseu celebrar-lo?




Powered by ScribeFire.

30 de gener, 2010

Instal·lant Clibuntu sobre una targeta SDHD


Després d'aconseguir una targeta SDHD de 4 GB, classe 6, em va faltar temps per instal·lar-hi Clibuntu; sempre sobre Pneumàtix, el Latitude 2100.

El procés no va tenir gaires detalls emocionants: des d'una Xubuntu 9.10 Alternate, convenientment instal·lada sobre un llapis USB, immediatament després de triar la llengua a emprar, vaig prémer F4 i vaig accedir al menú que ofereix l'opció d'instal·lar un sistema en línia d'ordres:



A partir d'aquí, la instal·lació va continuar normalment (recordeu, si ho heu oblidat, que les Alternate presenten una interfície en mode Ncurses: no és tan atractiu com en les Desktop, però em sembla que és una mica més ràpid).

En arribar al pas de les particions, el programa em va recordar que estava instal·lant des de la unitat /dev/sdb, i que, sobre aquesta, no podria modificar particions: es referia a l'USB on estava l'Alternate.

Vaig formatar a ext4 la targeta (/dev/sdc1, en aquell moment) i vaig indicar que la partició /dev/sda2 (el /home en la instal·lació "fixa" de Pneumàtix) s'havia de muntar, també aquí, en el /home, però sense formatar-la, és clar. Faria servir com a swap la partició /dev/sda3, que ja té aquesta missió normalment. I la instal·lació va continuar de forma rutinària.

En quinze minuts va acabar tot i vaig poder entrar al nou sistema, acabat d'instal·lar.



Vaig actualitzar amb un

$ sudo apt-get update && sudo apt-get upgrade


i ho vaig deixar aquí.









Powered by ScribeFire.

10 de novembre, 2009

MultiLiveUSB

He penjat a la wiki d'Ubuntu el tutorial sobre la realització d'un MultiLiveUSB (una unitat USB amb diverses distros que poden ser arrancades a partir d'un menú). Està basat en el guió que vaig seguir al taller que vam fer a l'IES Torre-Vicens, de Lleida, el dissabte, 7 de novembre.

És encara una versió molt "tendra", no hi he pogut revisar ni la redacció ni els errors més grossos, de manera que agrairé qualsevol comentari al respecte.


Powered by ScribeFire.

22 d’octubre, 2009

El koala dels netbooks

Ja està, no m'he pogut esperar més: avui m'he descarregat les versions gairebé definitives d'Ubuntu Moblin Remix (UMR) i d'Ubuntu Netbook Remix (UNR) i, com a LiveUSB, les he provades sobre l'Idéfix, el meu estimat ASUS EeePC 701.

Cal aclarir que fa molt de temps que hi tinc instal·lat l'Eeebuntu LXDE beta, al que he afegit un Fluxbox molt personalitat: havia desestimat tant l'Ubuntu NetBook Remix com l'Eeebuntu NetBook Remix anteriors perquè la interfície gràfica era massa ampla per a la pantalla de 7 polsades (i pesada: moooolt pesada i molt lenta).

Quan he provat la Moblin Remix, he observat que no està pensada per a pantalles tan petites, algunes icones de la banda superior feien un pilot unes sobre altres i la visibilitat no era bona. Tanmateix, la impressió general ha estat positiva, de bones idees que van madurant: potser en Netbooks una mica més grans ja és suficientment còmoda; jo, però, he hagut de desistir.

En canvi, la Netbook Remix em reservava una sorpresa i una alegria: les modificacions introduïdes en la interfície (bàsicament, l'eliminació de la columna de la dreta de la pantalla) han fet que pugui treballar amb normalitat dins dels límits de les famoses i modestíssimes 7 polsades. A més, m'ha fet l'efecte que l'escriptori no anava tan pesat (problema important de l'anterior), cosa que m'ha fet decidir-me a instal·lar-lo. Pensat i fet, he fet una còpia de seguretat de la instal·lació primitiva i he executat l'instal·lador: en poc més de vint minuts, reiniciava la màquina.

I el resultat, de moment, és satisfactori (no sé si sobreviurà al meu caràcter minimalista; però la provaré durant uns dies, això sí). La integració de les finestres, encaixades sobre el quadre superior, és bona; la maximització amb F11 dóna bons resultats; he instal·lat un parell de programes imprescindibles per a mi (Claws-mail i VLC) i han funcionat a la primera. Fins i tot Compiz, amb uns pocs efectes elementals (efectes propagandístics, per descomptat), dóna molta vistositat al conjunt i no arriba a resultar pesat.

En resum, dues experiències interessants, que aprofundeixen en el concepte de "un-ultraportàtil-no-és-un-portàtil-i-necessita-un-sistema-diferent" i que poden millorar l'experiència dels usuaris. Molt intuïtives, totes dues, i amb un reconeixement òptim del maquinari (wifi, webcam...). Crec que la del Koala serà una versió que farà història.


17 d’octubre, 2009

Linkat 3.0

Dijous, 15 d'octubre, es va publicar la versió definitiva de la Linkat 3.0, la distribució GNU/Linux basada en OpenSuSe del Departament d'Educació de Catalunya. Es tracta d'una fita important, tant per al sistema educatiu català com per a la comunitat d'usuaris de programari lliure. Dissortadament, no puc recomanar-la; tractaré d'explicar per què.

El DVD, per a sorpresa meva, ha resultat ser un simple instal·lador i no una versió Live: es facilita (o sembla que es vol facilitar) la instal·lació com a servidor o com a client en un aula d'informàtica; però es deixa de costat l'usuari domèstic en no proporcionar-li una Live que li permeti de fer una ullada abans de decidir-se (potser en trauran una més endavant, no ho sé | confirmat: estan previstes la LiveCD, la LiveDVD i la LiveUSB).

Cal tenir en compte que l'usuari domestic potencial majoritari és l'estudiant de secundària, acostumat des de sempre a Windows i amb una gran desconfiança envers un sistema que no coneix i del que sospita que no li servirà per jugar amb els centenars de jocs de què disposa, i, en general, sense coneixements específics en aquest àmbit.

Per no entrar en avorrits detalls tècnics, direm que, a més d'aquest instal·lador poc intuïtiu, la Linkat presenta altres problemes per a l'usuari domèstic:
  • es presenta com a DVD en lloc de com a CD (més temps de descàrrega; impossible de descarregar sobre un disc VFAT perquè sobrepassa els 4 GB);
  • utilitza un kernel antic (de la família 2.6.27, quan ja anem per la sèrie 2.6.31);
  • no té un bon reconeixement de maquinari (continua sense reconèixer la meva targeta wifi, cosa que sí que feia la Ubuntu 6.06 fa més de tres anys);
  • requereix una màquina relativament nova i potent, Pentium IV o superior, perdent així una de les majors virtuts tècniques dels sitemes GNU/Linux, la d'aprofitar maquinari antic i poc potent (la possibilitat d'emprar-la com a terminal ximple només és aplicable, en la pràctica, a entorns educatius);
  • es basa en OpenSuSE, cosa que representa disposar d'una quantitat de paquets (programes) inferior a la que ofereixen altres distribucions;
  • no hi ha encara una gran comunitat d'usuaris en català on consultar en cas de dubtes (almenys, no he trobat cap web de cap "Comunitat d'usuaris d'OpenSuSE en català").



Ara sí, entrant una mica més en detalls tècnics, parlem de l'instal·lador, que ja coneixem i que fa moltes preguntes. És a dir, permet una instal·lació molt personalitzada, adaptada a les necessitats de l'usuari i a les limitacions de la màquina; però li ho posa molt difícil al jove debutant que s'hi apropa per primera vegada i que no disposa dels coneixements necessaris ("Particions? LVM? Això què és?").

L'instal·lador, arribat el moment de decidir la distribució de l'espai sobre el disc dur (al principi, doncs), comença amb una proposta de particions. En el meu cas, m'ha envaït el terror en veure que pretenia destruir el meu /home per instal·lar-se ben ample sobre els seus 100 GB; davant del risc de quedar-me sense els meus documents, he intentat convèncer-lo i fer que es conformés amb la partició sda2, que amb 27 GB és molt més que suficient per instal·lar-hi la partició arrel.

El problema és que en sortir del partidor (força intuïtiu, això sí; però que no he trobat per on dir-li que volia formatar la partició arrel com a ext4, suposo que el nucli no ho permet) continuava llegint la línia vermella (vermella, color del perill) on s'explicava que el meu /home seria arrasat i ocupat per nou sistema. Ho he intentant per segona vegada (es pot fer per dues vies diferents, com a modificació menor de la proposta inicial o com a canvi radical), però la línia vermella continuava allí, amenaçadora.

He desistit de la instal·lació ex novo i he procedit a intentar l'actualització des la beta 3 que tenia instal·lada des de l'estiu. He de dir que ha estat un procés senzill i que ha funcionat correctament: engegues l'ordinador amb la Linkat beta 3, introdueixes el DVD, te'l detecta i et pregunta si vols instal·lar l'actualització; a partir d'aquí, tot senzill. En acabar, reinicies el sistema i ja ho tens.


Si un usuari amb més tres de anys d'experiència en el món GNU/Linux no veu clar el procediment d'instal·lació (i estem parlant d'un dels passos més bàsics, la partició del disc dur), quina serà la reacció del debutant que, il·lusionat amb l'ètica del programari lliure, es descarregui el DVD de la Linkat?

Ho sento molt, però crec que aquest no és el camí per portar la Linkat fora de les aules (als centres, on se suposa que hi ha personal qualificat, ja veurem que hi passa). No puc recomanar una cosa tan complicada ni als meus alumnes ni als meus companys; perquè, per a mi, és evident que la Linkat (o, com a mínim, el seu instal·lador) es dissenya pensant en un usuari professional de la informàtica: el coordinador TIC o el professor d'informàtica, o aquesta és la impressió que fa.

De fet, aprofitaré la sortida de l'Ubuntu 9.10 per recuperar l'espai de la partició que ocupa en aquest moment la Linkat 3.0 i me n'oblidaré, com a mínim, fins que la vegi instal·lada als ordinadors del meu centre (no sé si ha quedat prou clar que estava fent les proves sobre el meu ordinador i durant el meu temps lliure).


Powered by ScribeFire.

03 de juny, 2009

Edatdepèdrix amb DeLi (1)


Després d'un breu idil·li amb NetBSD 5.0, Edatdepèdrix s'ha llançat novament a l'aventura; en aquesta ocasió està flirtejant amb una DeLi 0.8.0.

Els inicis han estat una mica difícils: la instal·lació seguia els passos previsibles (amb un instal·lador en mode text ben senzill), però no instal·lava el Lilo, de manera que quedava un sistema sense arranc. Després d'investigar una mica, he trobat el per què de tot plegat: si tens menys de 48 MB de RAM (Edatdepèdrix només en té 32), cal que activis la swap abans d'engegar l'instal·lador, o el Lilo no s'hi instal·la; i aquesta volta sí que ha funcionat.

En resum, el procés, força senzill, ha consistit a:
  1. arrencar amb el LiveCD de la DeLi;
  2. amb fdisk, crear dues particions en el disc dur, una per a l'arrel (/dev/hda1) i una per a la swap (/dev/hda2); aquesta l'he canviada al tipus 82;
  3. formatar /dev/hda1 com a ext3 (amb mke2fs; després he vist que l'instal·lador ho tornava a fer);
  4. activar la swap (swapon /dev/hda2);
  5. iniciar l'instal·lador (deliinstall).
Si us interessa una descripció pas per pas del procés, la podeu trobar en aquesta pàgina de la wiki de DeLi; hi he arribat gràcies a aquest comentari de Robertomex.
Ara em falta configurar les X i la xarxa, però ja he trobat una altra petita guia i crec que me'n sortiré. Seguirem informant (tot sigui per la resurrecció de les màquines obsoletes).



Powered by ScribeFire.

26 d’abril, 2009

MultiLiveUSB (com ficar quatre ISO Live en un USB)

0 - Objectiu

Volia crear una mena de MultiLiveUSB, un USB amb diverses particions, de manera que cada partició allotgés una Live CD instal·lada amb UNetBootIN, i que es pogués, en arrancar des d'aquest USB, triar a quina partició volem accedir (o, el que és el mateix, quina Live CD volem arrancar).

UNetBootIN instal·la una Live CD en una partició i modifica l'MBR de la unitat perquè aquesta sigui la partició d'arrancada, ignorant-hi les altres. Així, cal emprar un gestor d'inici (del tipus Smart Boot Manager o Super Grub Disk) per poder triar amb quina partició arrancarà la unitat.

He observat, durant les primeres proves, que no puc instal·lar correctament Smart Boot Manager (en iniciar, em dóna el missatge d'error "SBMK bad!", i no ho trobat la manera de superar-lo).

D'altra banda, amb Super Grub Disk, no puc iniciar les Live CD instal·lades a les particions lògiques, cosa que m'obliga a treballar només amb particions primàries. Per tal d'instal·lar el màxim de Live CD en cada USB (quatre), he optat per instal·lar Super Grub Disk de manera separada, en una petita targeta SD de 16 MB que tenia oblidada i que ara, amb un adaptador de targetes, esdevindrà utilíssima: em servirà per arrancar qualsevol MultiLiveUSB, així com per solucionar problemes amb l'MBR.

Em va pel cap que, no fa gaire, un company del Planet Ubuntu en català havia escrit sobre aquest mateix argument, però no he pogut trobar l'enllaç.

1 - Preparatius

El primer de tot és descarregar l'arxiu tar de Super Grub Disk per instal·lar-lo a la targeta SD.

També cal obtenir l'executable d'UnetBootIN, per instal·lar les Live CD a cada partició (com que es tracta d'un fitxer binari, només caldrà copiar-lo a un directori i donar-hi permisos d'execució).

I, finalment, caldrà obtenir les ISO que volem instal·lar a l'USB. Com que estem en "temporada alta d'instal·lacions ubuntaires", jo he triat Ubuntu NBR i les versions catalanitzades d'Ubuntu, Kubuntu i Xubuntu (les dues primeres ja estan al servidor de Caliu; la tercera, l'he feta jo mateix, però encara no he pogut passar-li-la a ningú perquè la hi pengi).

Trobareu tots els enllaços al final de l'article.

2 - Instal·lació de Super Grub Disk en una targeta SD de 16 MB



2.1 - Preparació de la targeta

Connecteu la targeta al sistema. Si es munta automàticament, desmunteu-la. Després, amb fdisk (o amb cfdisk, o amb GParted), esborreu les particions presents i creeu-hi una en format ext3). Si voleu, per assegurar-vos, després també la podeu formatar amb:

$ sudo mkfs.ext3 -L "SuperGrubDisk" /dev/sdb1



Suposant que es trobi a /dev/sdb, és clar.

2.2 - Instal·lació de Super Grub Disk en la targeta



Descomprimiu el contingut de l'arxiu de Super Grub Disk (que, en el meu cas, es diu super_grub_disk_catala_usb_0.9667.tar.bz2) a un directori provisional. Hi trobareu un directori "boot": copieu-lo a l'arrel de la targeta. Aquest directori només ocupa 1'6 MB, de manera que la targeta estarà gairebé buida.

Instal·leu la primera fase de Grub a l'MBR de la targeta, per fer-la arrancable, així:

$ sudo grub
grub>device (hd3) /dev/sdb
grub>root (hd3,0)
grub>setup (hd3)
grub>quit
$ sudo sync


Si no teniu una unitat de disc anomenada (hd3) i si la targeta es troba a /dev/sdb, hauria de funcionar.

Assegureu-vos que la targeta no està muntada i retireu-la. Ara compteu amb un Super Grub Disk que, no només us servirà per engegar el MultiLiveUSB al vostre gust, sinó que també és una eina utilíssima a l'hora de solucionar problemes d'arrancada relacionats amb la configuració de l'MBR.

3 - Instal·lació de quatre Live CD en un USB<



3.1 - Preparació de l'USB



Connectem la unitat USB (en el meu cas, era de 4 GB). Amb l'eina de la nostra preferència (fdisk, cdfdisk, GParted...), esborrarem les particions que hi hagi i en farem quatre, adequant-ne les mides a les ISO que hi volem instal·lar. Jo he creat la següent taula de particions:

Partició      MB    ISO prevista
/dev/sdb1 1300 Ubuntu-NBR
/dev/sdb2 900 Ubuntu-cat
/dev/sdb3 900 Kubuntu-cat
/dev/sdb4 900 Xubuntu-cat


Recordeu formatar-les com a FAT 16, tant amb la utilitat per particionar, com posteriorment amb:

$ sudo mkdosfs -F 16 -n "Ubuntu-NBR" /dev/sdb1


I així amb les quatre particions.

3.2 - Instal·lació dels quatre Live CD en les particions de l'USB



3.2.1 - Instal·lació d'Ubuntu NBR



No es tracta d'una ISO, sinó d'un arxiu img. Quan l'he instal·lat amb UNetBootIN (que l'ha tractat com si fos un floppy), no ha funcionat. En canvi, amb l'ordre dd ha funcionat a la perfecció; me he situat en el directori on es trobava aquesta imatge i l'he copiada a la primera partició de l'USB amb:

$ sudo dd if=ubuntu-9.04-netbook-remix-i386.img of=/dev/sdb1


3.2.2 - Instal·lació de les altres ISO

Les altres ISO, les he instal·lades seguint el procediment general amb UNetBootIN que es troba documentat per tot arreu.


4 - Procediment d'inici amb Super Grub Disk

He observat que el comportament de Super Grub és molt irregular: he pogut iniciar-lo des de la targeta SD tant en l'EeePC 701, com en l'HP Compaq nx6110. Després, en el primer, Super Grub ha pogut iniciar perfectament les quatre particions del MultiLiveUSB; en canvi, en el segon, Super Grub ha obtingut diversos errors quan intentava engegar les particions del MultiLiveUSB (error 13 i 18 de Grub).

Per sort, també he pogut solucionar aquest darrer problema: només he necessitat canviar la targeta SD per un simple CD amb Super Grub Disk, i he pogut engegar les quatre particions de l'USB.



Quan engegem Super Grub Disk, els passos a seguir (les opcions dels menús) són els següents:

  1. Super Grub Disk [aquest és automàtic, no cal prémer res]
  2. Super Grub Disk (NO HELP)
  3. Catala Super Disk Grub
  4. Arrancada Classic
  5. Arrancada Particio
  6. Arrancada Particio
  7. [Ara triem la unitat: (hd0), (hd1), (hd2)...]
  8. [Ara triem la partició concreta: (hd1,0), (hd1,1)...]

I, si tot ha anat bé, ara s'estarà engegant una de les Live Distro del nostre flamant MultiLiveUSB.


5 - Comentaris

Aquest sistema no funciona en màquines antigues (amb el Pentium III, per exemple, ho hi ha hagut manera); però això era previsible.

No entenc perquè Super Grub Disk ha arrancat bé des del HP Compac nx6110 (en targeta), però, en canvi, no ha pogut engegar les particions del MultiLiveUSB (i m'ha obligat a emprar el CD).

El procés d'engegada de cada partició és lent, requereix moltes passes dins de Super Grub Disk.

No sé si paga la pena tant d'esforç: després de tot, els USB ja van molt barats. Això sí, ha estat divertit barallar-m'hi :-) . De tota manera, una vegada disposes del Super Grub Disk (en targeta i en CD) i ja tens l'USB dividit en quatre particions, ajornar o substituir qualsevol de les distros que hi tens amb l'ajut de l'UNetBootIN és tan senzill com fer-ho sobre un USB normal.

6 - Enllaços

UNetBootIN
Smart Boot Manager
Super Grub Disk
Ubuntu NBR
Caliu FTP

Afegit el 27 d'abril de 2009, 10.00



Estic provant-ho sobre un Benq fet a mida, que té només un mig any de vida. Porta una placa base P5GC-MX/1333 d'ASUSTeK Computer INC. i una BIOS d'American Megatrends Inc., versió 0312, datada el (01/30/2008).

No he pogut iniciar el Super Grub Disk de la targeta, però ho ha fet normalment des del CD; d'aquí, he pogut accedir al MultiLiveUSB i iniciar el Kubuntu-cat, amb que estic treballant ara mateix. Suposo que les altres Live també funcionaran bé, però no crec que em doni temps a provar-les.

Podem concloure que si la màquina disposa de lector de CD és millor començar directament amb el Super Grub Disk en aquest format? Bé, un parell de casos no són un gran estudi estadístic; si hi féu alguna prova, ja em contareu com us va.

Afegit el 27 d'abril de 2009, 10.15



(Sobre la mateixa màquina, però ara des del Live d'Ubuntu NBR.)

He observat que, abans d'iniciar amb el Super Grub Disk, en aquesta màquina cal entrar a la BIOS i establir la unitat USB (que ja ha d'estar connectada) com a primera unitat; si no és així, el Super Grub no ens la mostrarà i no podrem accedir a les seves particions.

Després de tot, el procés continua resultant complicat, exigeix molt de l'usuari. De segur que hi ha alguna manera més còmoda i més efectiva de fer tot això.


Afegit el 28 d'abril de 2009, 09.25



Seguint el suggeriment de Paco, he descobert que podia crear una imatge de l'USB complet amb:

$ sudo dd if=/dev/sdc of=multiliveusb.img


I suposo que podria copiar-la a un altre USB, amb l'única condició que fos de mida igual o major a la de l'original, amb:

$ sudo dd if=/dev/sdc of=multiliveusb.img


Hi ha dos petits problemes: el primer, que encara no he provat aquest segon procediment (i en aquest moment no tinc cap USB lliure d'aquesta mida); el segon, que no sé on penjar un arxiu tan gran. De moment, el portaré la Jaunty Festa que farem a l'IES Nicolau Copèrnic de Terrassa, per si algú s'atreveix a provar-lo.


Powered by ScribeFire.