Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris distribució mínima. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris distribució mínima. Mostrar tots els missatges

31 de gener, 2010

Clibuntu, ajustaments inicials (I): eines generals

Quan instal·lem un nou sistema, ens calen unes eines mínimes per treballar-hi amb comoditat: eines generals, eines per treballar amb els paquets i eines per activar la connexió via wifi. Començarem pel principi, per les eines generals.


Ens cal un editor de text en condicions (Vim), un navegador web que admeti UTF-8 (Elinks) i, molt important, un multiplexor per poder tenir diverses consoles obertes a l'hora i tants programes executant-s'hi com ens puguin fer falta (GNU Screen). Pel que fa a l'editor i al navegador, hi hauria altres opcions; però em penso no hi ha cap competidor digne per a Screen.
Executem:
$ sudo apt-get install vim elinks screen
Observem que Screen ha fet que s'hi instal·lés Byobu, que en facilita la configuració, proporciona un barra inferior amb informacions variades, etc.


Vim

Explicar com funciona Vim no és cosa que es pugui fer en un post: és un dels programes amb més opcions que he trobat fins ara. Per sort, en instal·lar-lo, s'intal·la també vimtutor, tot un curset d'introducció a Vim (en català) que, a través d'unes senzilles explicacions i d'unes pràctiques breus, però escalonades, ens permetrà d'utilitzar-lo a nivell de supervivència en molt poques sessions.
Sí, ja ho sé: ara estareu pensant que cap dels editors que heu emprat fins ara us ha exigit de fer pràctiques per poder utilitzar-lo a un nivell bàsic. Bé, sí, i per treure'm el carnet de conduir, amb deu pràctiques de 45 minuts va ser suficient: però, amb això hagués pogut conduir un Fórmula 1? Doncs, no, de cap manera. Molt bé, dons us presento el Fórmula 1 dels editors de text: Vim.

Per a qui vulgui aprendre a usar-lo, un possible itinerari (bastant complet, per qui en tingui temps i ganes) inclouria:
  • vimtutor: la guia d'aprenentatge que obtindreu en instal·lar Vim; mostra com arribar a un nivell de supervivència, imprescindible en Vim. Només heu d'executar "vimtutor" en una consola, llegir i seguir les instruccions.
  • "Vim. Pequeño pero matón". Er Escribano. A OCCAM's Razor, núm. 3, pàgs 7-13. Presenta, en només set pàgines, algunes de les característiques avançades de Vim més interessants.
  • Manual de Vim, de Santiago Romero. Trenta-cinc pàgines que expliquen amb més detall tot el que mostren els documents anteriors. A la part inferior de la pàgina web hi ha un botó que us permetrà exportar el manual a format odt.
  • Vim: Referencia rápida, de Joaquín Ataz López. Amb el títol, l'autor demostra un cert sentit de l'humor, ja que la tal referència ràpida té 116 pàgines. El nivell bàsic queda enrere i hom va entrat en el nivell mitjà.
  • Ajuda de Vim (Vim help). Mentre estem executant Vim, podem accedir a la seva guia oficial (en anglès, d'unes 400 pàgines) si, en mode comandament, teclegem ":help". També podem anar directament al tema que ens interessa escrivint ":help tema". Descriu totes les característiques implementades en Vim. El podeu consultar des de l'enllaç si no el teniu instal·lat.

Elinks

Acostumats com estem a navegar entre pàgines plenes d'imatges, de vídeos, de gifs animats, molts ignorem que la definició inicial d'HTML estava pensada per a documents de text, només de text, i que els primers navegadors es limitaven a presentar lletres blanques sobre una pantalla negra. Amb Elinks (i amb altres: Linx, Links, w3m...) podem recuperar aquell estat inicial.
Avantatges? Molts! No veureu ni un sol anunci, res de publicitat dissenyada per distreure la vostra atenció. I, com que no descarregareu bytes i bytes d'imatges inútils, les pàgines apareixeran amb major velocitat. En particular, Elinks destaca perquè accepta sense problemes pàgines en UTF-8, dibuixa bé marcs i taules, i permet interactuar bé amb moltes pàgines: deixar comentaris als blocs, utilitzar el correu de Gmail, publicar un post en Blogger. Podreu descarregar fitxers de la xarxa, gestionar llistes d'enllaços d'interès, obrir pàgines en diferents pestanyes.
A més a més, el control d'Elinks es senzill gràcies a un còmode sistema de menús; però també hi podreu fer servir dreceres de teclat, és clar.
Si voleu fer-hi una ullada, des d'aquesta pàgina en trobareu unes quantes captures.


GNU Screen

Un dels grans avantatges dels entorns gràfics és la possibilitat de tenir diverses aplicacions obertes, cada una en una finestra diferent. Si treballem en consola, és cert que en podem obrir fins a mitja dotzena (per omissió) i que podem passar d'una a una altra amb Alt + FX, on FX és qualsevol de les sis primeres tecles de funció (si estem en mode gràfic, fem Control+Alt+FX); això, però, implica fer un login per cada consola, al temps que ens imposa una limitació força restrictiva.
Amb GNU Screen, però, podem multiplicar (multiplexar) una consola i convertir-la en tantes com en necessitem. Usant comandaments de teclat que sempre comencen amb Control+a, podrem obrir noves consoles, canviar de consola, tancar una consola, sortir de la sessió d'Screen deixant-la en suspens per reprendre-la més tard (o per obrir-la des d'una màquina remota)... El concepte és molt més complex i amb possibilitats que superen la meva imaginació, de manera que renuncio a explicar-lo aquí.









Powered by ScribeFire.

29 de juliol, 2009

INX ... is not X




En els quatre anys i mig que porto rondant pel món dels pingüins, mai no m'havia trobat amb una distribució com aquesta. Però, com que suposo que avui m'allargaré força parlant-ne, serà millor que comenci amb un resum.


Resum


INX és una distribució Live CD basada en Ubuntu 8.04.1 LTS i desproveïda d'entorn gràfic. La seva principal finalitat, segons declaren els autors, és didàctica: mostrar què és pot fer sense fer servir cap entorn gràfic.


No està dissenyada per instal·lar-la al disc dur. En canvi, pot fer servei com a distribució de rescat.





Descripció


Mentre cercava informació sobre no-sé-quina aplicació de consola, vaig topar amb una referència a una distro "enfocada" a consola. La curiositat em va fer seguir l'enllaç i vaig anar a parar al lloc web d'INX ... is not X; la sobrietat de la pàgina em va impressionar favorablement, així com l'ús de l'acrònim recursiu. Segons hi declaraven els autors, l'objectiu havia estat crear una eina que ajudés a aprendre a usar la consola, i que aquesta eina fos divertida.


Entre altres detalls, els autors explicaven que s'havien basat en la 8.04 perquè es tracta d'una LTS, cosa que fa pensar que no hi haurà noves versions, tret d'alguna actualització de seguretat, fins la propera LTS; tractant-se d'una distribució didàctica i no de treball, no em sembla un inconvenient greu. També informen que, si bé no està dissenyada per instal·lar-la en disc dur, sí que hi ha una versió per instal·lar-la com a màquina virtual.


Em va faltar temps per descarregar-me'n l'ISO, que només ocupa 191 MB. Abans de cremar-la sobre un CD de 8 cm, vaig provar d'instal·lar-la sobre un USB (en realitat, sobre una vella targeta CompactFlash de 256 MB) amb UNetBootIN: com era d'esperar, també funciona, i aviat em posar a jugar-hi. Des del menú principal, vaig saltar a la secció "Why INX", una mena de presentació o justificació que us tradueixo tot seguit perquè n'hi ha per a sucar-hi pa:


Per què INX?


inx


... és per persones que:




Volen aprendre una mica sobre la línia d'ordres.


Senten curiositat sobre què es pot fer des d'una consola/tty/terminal virtual.

Cerquen un Live CD que pugui funcionar com a disc de rescat.

I pensen que pot ser divertit treballar sense les X (l'entorn gràfic d'escriptori habitual).




... i inx


És una col·lecció de menús i d'scripts.

Mostra algunes coses que potser no crèieu possibles.

Intenta no espantar els principiants.

Ofereix alguns bons recursos per als més experimentats.



Després de llegir aquesta declaració d'intencions, humil i molt, molt concreta, vaig continuar amb l'apartat d'introducció, i aquí sí que em vaig enamorar a primera vista: després d'una breu presentació en mode text (una mica massa ràpida per al meu pèssim anglès), espartana, clara, però elegant, van arribar les sorpreses en forma d'imatges (una sèrie de fractals a tota pantalla, cosa del framebuffer, suposo), un document que semblava un PDF (però que aviat vaig veure que era una pàgina HTML extraordinàriament presentada amb Links; potser el framebuffer també hi tenia alguna a veure), i, finalment, un vídeo clip la mar de divertit.


Després, encoratjat per tan bons començaments, vaig fer una ullada per diverses seccions, i sembla que, a més reunir una bona base de tutorials, els apartats se solen dividir en: una petita presentació de l'argument, una breu descripció del que fa cada programa que s'hi presenta, i, després, l'oportunitat de practicar amb el programa en qüèstió.


Opinió personal


Trobo que INX és una eina didàctica de primer ordre, tant per a l'amateur autodidacta com per a la docència dins de l'aula. La seva estructura és tan senzilla i clara que, després de cinc minuts, t'oblides que estàs llegint en anglès. Demostra que la senzillesa no està renyida amb l'elegància, i que l'aprenentatge, fins i tot d'arguments amb fama de difícil i àrids, no és incompatible amb el sentit de l'humor (que els autors dosifiquen amb coneixement i sense caure mai en el mal gust).


Suposo que, pel que fa a les aplicacions que s'hi mostren, la tria que n'han fet els autors no coincidirà amb les preferències de tots els usuaris habituals de la consola; però estic segur que són un bon punt d'inici per als debutants.


Pel que fa a les seves possibilitats com a disc de rescat, encara no les he investigades, però suposo que estaran, com a mínim, a l'alçada de les que ens ofereixen els Live CD oficials d'Ubuntu.


Però, sobretot, INX és una demostració més de les increïbles possibilitats de personalització que ens ofereix el món GNU/Linux, i com aquestes possibilitats només poden ser que beneficioses per al conjunt de la comunitat, fins i tot quan alguns projectes, com aquest, vagin dirigides a un sector molt reduït d'usuaris.


També he fet una breu ullada per la xarxa per veure si n'havien fet referència en algun lloc, i m'ha sorprès bastant el nivell d'incomprensió dels comentaris d'alguns lectors (i també la manca de profunditat d'alguns articles), que la qualifiquen de frikada i d'inutilitat: no han entès que es tracta d'una distribució fonamentalment didàctica i que no té sentit parlar de dificultat, o de sobre quines configuracions mínimes necessita: si no vols estudiar el tema consola, aquesta distribució no t'interessa, i no hi ha més misteri. Si vosaltres, en canvi, sí que teniu aquests interessos o aquesta curiositat, aquí teniu la pàgina de descàrregues; jo, de moment, m'ho estic passant pipa.




Powered by ScribeFire.

20 d’abril, 2009

EeePC 701: Instal·lació minimalista de la Jaunty Jackalope

Al final, ahir, després de la pista de l'Andreu que m'encaminava cap a la mini.iso correcta, em vaig animar i vaig tornar a intentar la instal·lació sobre el petitó de la casa. Vaig tornar a formatar el llapis USB com a FAT 16, vaig instal·lar-hi la mini.iso amb l'ajut de l'UNetBootIN i vaig recomençar el procés, aquesta vegada amb èxit (però no sense dificultats).


En engegar des del llapis, vaig trobar la pantalla de boot (cal introduir-hi "cli" i prémer "Entrar") i aviat vaig anar a parar a un menú tipus NCurses que els debutants, com jo, hem vist en poques ocasions. En triar el català com a idioma de la instal·lació, em vaig trobar amb una traducció parcial, amb moltes coses en anglès (però, per sort, fàcilment desxifrables en la major part dels casos).


Us resumeixo els passos que presentava el procés i us comento només els que em van donar problemes o em van semblar més delicats:


  1. Seleccionar llengua d'instal·lació
    • Catalan
    • ca.ES.UTF-8
  2. Configurar el teclat
    • Keyboard: Asus Laptop
    • Origin keyboard: Spain
    • Variant: Spain
  3. Detectar el maquinari de xarxa
    • Permetre l'ús de targetes PCMCIA? SÍ. (No sé si és el que tocava, però va funcionar.)
  4. Configurar la xarxa
    • DHCP (i es va connectar a la primera; li havia clavat el cable)
  5. Seleccionar rèplica de l'arxiu d'Ubuntu
    • Protocol HTTP
    • País: Espanya
    • Arxiu: es.archive.ubuntu.com
  6. Descarregar complements de l'instal·lador
    • No hi vaig triar res.
  7. Configurar el rellotge
    • NTP
    • Servidor: ntp.ubuntu.com
  8. Detectar els discos
    • Probablement, em direu que és un error, però el disc de 4 GB el tinc partit en dos: 3'8 GB per a l'arrel i 0'2 GB per a la swap. Els va detectar perfectament
  9. Partir els discos
    • No vaig canviar res. Vaig formatar sda1 com a Ext4.
  10. Instal·lar el sistema base
    • Aquí van venir els problemes i les pantalles vermelles (que fan molta més por que la pantalla blava de la mort: el color impressiona!). Crec que alguns paquets trigaven massa en descarregar-se, fins al punt que vaig haver de repetir aquest pas (per sort, només aquest).
    • Cap al final, en va donar a triar entre una bona colla de kernels; seguint els consells d'en Sharwin_F, vaig triar linux-generic i va anar bé.
  11. Configurar usuaris i contrasenyes
    • Cosa curiosa: em va preguntar si volia xifrar el directori de l'usuari; li vaig dir que sí.
  12. Configurar el gestor de paquets
    • Va preguntar-me molt clarament si volia activar els repositoris de programari restringit, universe, multiverse, retroversional (ein?) i partner.
  13. Seleccionar i instal·lar programari
    • No hi vaig seleccionar res (cercava crear-me un sistema mínim i anar afegint-hi només el que realment necessités) i es va poser a baixar i a instal·lar 110 paquets: és això l'ubuntu-minimal o com es digui?
  14. Instal·lar GRUB (també s'hi podia triar LiLo)
  15. Finalitzar la instal·lació

El procés va trigar hores, però pagava la pena. Ara estic configurant un sistema el més lleuger possible per a aquesta cosa petitona i blanqueta; més endavant ja contaré quins paquets he instal·lat.

Ah!, després de netejar la caché, l'ocupació del disc és de només unes 750 MB, encara sense entorn gràfic ni res.



Moltes gràcies als companys que m'hau donat un cop de má via IRC, el Sharwin_F, el RainCT, el Papapep, l'Arualvi i poster em deixo algú.



Powered by ScribeFire.

19 d’abril, 2009

Instal·lació minimalista d'Ubuntu Jaunty Jackalope


Feia temps que volia provar a fer una instal·lació minimalista d'Ubuntu, ço és, partint d'una de les mini.iso que podem trobar als repositoris d'Ubuntu. La idea és que a Acopdegarròtix (un Pentium III Coppermine a 797 MHZ i 256 MB de RAM) no li puc posar aplicacions pesades, i al petitó de l'Idèfix (ASUS EeePC 701, amb només 4 GB de memòria sòlida) li convé estalviar espai.


Com que la mini.iso de la Jaunty encara no ha sortit, he decidit fer una prova amb la de la Hardy sobre Acopdegarròtix. Així, doncs, les passes que he donat fins ara són:


  1. Descarregar i cremar SystemRescueCD 1.1.7.
  2. Descarregar i cremar la mini.iso de Hardy.
  3. Amb el GParted de la SystemRecueCD, he particionat els discos durs de l'Acopdegarròtix, deixant-lo preparat per al procés d'instal·lació.
  4. He engegat amb la mini.iso i he començat el procés d'instal·lació; com a guia, estic emprant aquesta de GNU/Linux Atelier, que vaig trovar no fa gaire i em va semblar molt clara i detallada.

Ja he passat la fase de definir les particions i ara s'està
instal·lant el sistema base. La meva intenció, quan hagi acabat aquesta part del procès, és fer un upgrade (amb "apt-get dist-upgrade") a la Jaunty RC abans de continuar instal·lant els paquets que necessito.



Continuarem informant.



---------------------------------------

Observacions:



  • Com que he partit de la Hardy, no he tingut ocasió d'utilitzar ext4. Bé, després de la quantitat de queixes que he llegit a la xarxa, probablement és millor esperar al Koala Kàrmic.
  • He vist que tenia l'opció de crear volums LVM; encara és un tema massa complex per a mi, però ho tindré en compte per a la pròxima ocasió.
  • M'ha oferit la possibilitat de crear una carpeta encriptada i privada. Sembla que ara, Ubuntu permet que tots els usuaris puguin veure les carpetes de tots els altres usuaris, com a opció per omissió: no m'agradaria aquesta opció en una ordinador compartit.


---------------------------------------

L'hora de la veritat



I després d'una llarga instal·lació (dues hores i tres quarts; però cal explicar que l'ordinador és molt vellet i que no sempre m'hi trobava al davant quan sortien els missatges reclamant-me alguna intervenció), vet aquí que el Grub m'ha reconegut correctament tots els sistemes que tinc instal·lats (el nou i el vell, que no l'he volgut eliminar), i que, en triar el nou, hi he pogut entrar en mode consola, com estava previst.


Primera fita important: faig un ping i sembla que tinc Internés. Investigo amb apropos i veig que tinc instal·lat w3m; navego fins a la pàgina de Google sense cap problema (sense veure publicitat, que diria l'RMS ;-), provo una cerca qualsevol (d'això, res: "l'aventura del pingüí") i observo que els accentes i les dièresis funcionen a les mil meravelles. Un clic més i puc llegir aquest mateix post en mode text: fantàstic (el post, no: el resultat de la instal·lació).


Provo man man i em surt en castellà, sembla que les locale s'han configurat sense problemes. Més endavant, ja miraré de passar-ho a català. Llàstima que crec que les pàgines man no estan encara traduïdes.


De moment, no tinc activat el suport per al ratolí: sudo apt-get install gpm (descarregarà 213 KB i ocuparà 557 kB; no descarrega cap altre paquet). I s'activa ell solet: ja tinc el ratolí en marxa!


Això em recorda que encara no sé quan ocupa aquesta instal·lació minimalista: df em diu que només ocupo 744740 B en el directori "/": només 728 MB! Començo a sentir-me més que moderadament satisfet amb l'experiència.


Amb sudo apt-get update ; sudo apt-get upgrade observo que tinc el sistema totalment actualitzat. És l'hora de passar de Hardy a Jaunty. I observo que apt-get dist-upgrade té un nom enganyós, ja que no serveix per passar a la següent versió d'Ubuntu (ja ho sospitava, però no n'estava segur).


Després de cercar una mica més per la xarxa, trobo do-release-upgrade -d, que descubreix la Release Candidate de la Jaunty i em pregunta molt amablement si vull començar l'actualització. M'informa que desinstal·larà un paquet, n'instal·larà 17 de nous i n'actualitzarà 224; haurà de descarregar 111 MB, que calcula que trigarà 7 minuts en descarregar-los amb la connexió actual i que l'actualització pot dur unes hores.


Encara no m'he recuperat de la sorpresa per la quantitat i la claredat de la informació que m'adono que, al costat de les opcions per Continuar [sN], hi ha una altra que diu Detalles [d]. I com que sóc més curiós que un porc, prem d, faltaria més. I una altra pantalla amb la indicació del paquet a eliminar (libxcb-xlib0) i les llistes completes dels 17 que afegirà i dels 224 que actualitzarà. Bocabadat una vegada més, prem s i començo l'actualització a Jaunty.


I mentre es va actualitzant, faré una pausa per dinar, que ja toca.




---------------------------------------


Després de 40 minuts descarregant paquets, l'instal·lador m'ha mostrat la pantalla de "Configuring libc6"; no hi he entès res, però on deia "Services to restart for GNU libc library upgrade" he suposat que necessiva reiniciar alguna cosa; he dit que sí a la llista que em presentava (rsync cron atc) i, després de reiniciar aquests serveis, ha començat a desempaquetar i,després, a configurar tot el material. I, a la fi, m'ha demanat reiniciar.


Finalment, Minimal Jaunty!




Ubuntu 9.04 acopdegarrotix-jaunty-mini tty1

acopdegarrotix-jaunty-mini login: giorgio

Password: _



Ho reconec: quan he vist aquesta pantalla, m'he emocionat. I, tot seguit, he continuat fent comprovacions.


Internet continua funcionant (encara no he provat el wifi, ja li arribarà el torn).


El directori "/" ha passat a ocupar 973 MB. Tenint en compte que ara hi ha unes 210 MB a /var/cache/apt/archives/, corresponents als paquets descarregats, això faria unes 760 MB, de manera que no hem pujat tant des de les 728 MB de la Intrepid.



Conclusions, reflexions i perspectives



Amb aquesta instal·lació, he arribat a tastar un altre nivell de flexibilitat dels sistemes GNU/Linux, la personalització gairebé absoluta, saber quines coses hi ha al meu ordenador fins al més mínim detall. Per anar més enllà, hauria de clavar-me a compilar el kernel, o provar el mateix amb alguna de les distros "dures" (Slackware, Gentoo),o intentar propostes tan suggerents (i tan treballoses) com Linux From Scratch. Però, de moment, ja em dono per satisfet.


A nivell pràctic, aquest experiència em serà molt útil de cara a repetir-la amb l'Idèfix (que, pobret meu!, sempre està amb "/" al 85% o més d'ocupació).


De moment, crec que no instal·laré cap entorn gràfic: deixaré el Fluxbox per més endavant i aprofitaré per gaudir de l'experiència d'un sistema només de consola. De tota manera, continuo tenint instal·lada la Xubuntu en una altra partició, tampoc és aquesta la meva màquina principal, i crec que és una oportunitat magnífica per aprendre unes quantes coses i veure fins on puc arribar amb l'entorn d'escriptori més addictiu de tots.






I crec que ja em puc treure l'etiqueta de "debutant" ;-) .





class='scribefire-powered'>Powered by href='http://www.scribefire.com/'>ScribeFire.

17 de març, 2008

Edatdepèdrix encara donarà molta guerra


Edatdepèdrix és el meu ordinador més vell; quan el vaig comprar, farà uns 15 anys, era només un 386 que, a base d'avaries en la placa base, va evolucionar, de primer, a 486 i, després, a Pentium S a 133 MHz i 32MB de RAM, que és el seu estat actual (i terminal). Es tracta, doncs, d'un equip condemnat a l'Ecoparc. O... potser no; potser, com aquells gals famosos, resistirà encara i sempre a l'invasor.


Ja fa temps que acarone la idea de tornar-lo a posar en funcionament de manera regular, encara que només siga amb finalitats propagandístiques i, amb la sèrie de posts de Ramon Vilar sobre aquest mateix tema, ja no he pogut retardar-ho més.
Els dos principals problemes a solucionar són:


  1. quina distribució li clave, i
  2. com el connecte a Internet.

Perquè heu de saber que el pobre Edatdepèdrix (coses de l'edat) és sord: no té targeta Ethernet; bé, no en tenia fins fa quinze minuts. Feia mesos, li vaig comprar una D-Link DGE-528T, però no havia tingut temps d'instal·lar-li-la fins fa un parell de dies. I aquí van començar els problemes.


En primer lloc, vaig provar amb una Debian Sarge amb el CD d'instal·lació per xarxa (optimista!), però, com que no em reconeixia la targeta, no hi havia instal·lació possible.


Vaig fer marxa enrere i li vaig clavar la mateixa Debian Sarge, però des de CD, i li vaig fer una instal·lació bàsica; la targeta continuava sense funcionar. Vaig tractar de compilar els controladors, tant els que portava el CD que acompanyava la targeta com uns altres que vaig baixar d'Internet: en fer make, només em donava que missatges d'error.


Vaig fer una altre intent amb la Slackware 12, però amb el mateix el resultat. I ni tan sols amb la Damn Small Linux 4.2.5 he tingut sort. Què més podia fer (abans de posar-me a demanar ajut als companys d'Ubuntu-cat)? Doncs... prendre'm un dia de descans ;-) .



Avui, però, he estat una mica més inspirat: he recordat que als budells d'Acopdegarròtix (el Pentium III que ocupa la posició central i que s'ha fet l'amo de la impressora i de la millor pantalla) hi havia una altra targeta: una 3Com (ops, no en tinc a mà els detalls, ja els buscaré) que ha funcionat des del primer dia com una campiona. Pensat i fet: he tornat a esbudellar l'Edatdepédrix, li he tret la D-Link, li he entaforat la 3Com, l'he engegat i... la DSL s'ha posat a navegar sense haver de fer-li res!


Faltava, és clar, la segona part: reconeixeria, l'Ubuntu Gutsy d'Acopdegarròtix, la senyoreta D-Link? Doncs... és clar que sí! Es veu que el vell cap gal l'ha agafat per banda i l'ha posat firme.


I, ara que he ressuscitat l'Edatdepèdrix (o, millor dit, que li he curat la sordesa internàutica), els propers passos són:


  1. Explorar les possibilitats de la Damn Small Linux (que sospite que se'm quedarà petita), i
  2. Investigar quines altres distribucions poden fer treballar aquesta antigalla.

Em pense que ja tinc entreteniment per a les properes setmanes.




Powered by ScribeFire.