Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gnu/linux. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gnu/linux. Mostrar tots els missatges

22 d’abril, 2010

Lucid Linx Release Candidate: ja estan aquí!

Doncs, això, seguint escrupolosament el calendari, ja tenim aquí la RC de la Lucid Linx, la versió 10.04 LTS de la família Ubuntu. Podeu descarregar-les des de:
Jo, però, m'he decantat finalment per Lubuntu; el petit problema és que no n'hi haurà versió oficial i, per tant, no sé si arribaran a traure'n una RC o si es quedarà, com va passar en l'edició anterior, en la Beta 2. Total, que no sé si instal·lar-me aquesta darrera o si serà millor agafar un sistema base a partir d'una Alternate i, després, afegir-hi el paquet lubuntu-desktop. Quin dilema.



Powered by ScribeFire.



10 de febrer, 2010

Richard M. Stallman visita València

La setmana passada, Richard M. Stallman, pare del concepte de "programari lliure", va passar per València, on va oferir dues xerrades. La primera va tenir lloc el dimecres, 3, al Centre de Cultura Contemporània Octubre, un dels referents culturals de la ciutat del Túria; la segona, el dijous, 4, organitzada per Vicent Cubells, es va dur a terme a la Universitat Politècnica de València.

La primera va versar sobre la cultura lliure i els drets d'autor i consistia en una mà a mà amb Jorge Cortell, un dels pioners, o dels rebels, en aquest àmbit, conegut per haver patit (presumptament: cal dir "presumptament" per evitar possibles acusacions) la persecució de diverses associacions partidàries radicals dels drets d'autor, per haver defensat la legalitat de les descàrregues P2P. Més d'un centenar de persones ens vam sorprendre en veure que les posicions de Jorge Cortell, en aquest àmbit, són més extremes que les de RMS: mentre que Stallman proposava la reducció dels drets d'autor a només 10 des de la publicació d'una obra literària, Cortell defenia l'absoluta desaparició d'aquests drets; RMS només defensa aquest extrem per a les obres tècniques, els manuals didàctics i, en general, les obres que impliquen la difusió de coneixements teòrics i pràctics.

L'endemà, dijous, RMS, que havia d'haver parlat a la sala d'actes de l'Escola Superior d'Enginyeria Informàtica, ho va haver de fer a una altra sala: el públic congregat superava de bon tros l'aforament de la sala i, al final, al voltant de quatre-centes persones el vam escoltar parlar.
Stallman, que es va expressar en castellà més que acceptable, es va mostrar tranquil i relaxat, seguint un esquema que deu de resultar més que familiar a qui li ha escoltat en altres intervencions o a qui ha llegit el seu recull d'assajos Programari lliure per a una societat lliure:
  1. definició de programari lliure i repàs de les quatre llibertats, insistint en els efectes de cadascuna sobre les llibertats de l'usuari, així com en llurs efectes sobre la societat;
  2. orígens del projecte GNU com un efecte natural de les quatre llibertats: RMS sabia que no podia construir tot sol un sistema operatiu complet, de manera que va involucrar-hi altres programadors en el projecte, cosa que va portar, també, al naixement de la FSF; no hi podien faltar referències i explicacions sobre els primers "cismes" del moviment, com ara l'aparició del concepte codi obert (open source) (terme que RMS es nega sistemàticament a utilitzar) o la moda d'anomenar Linux al sistema GNU/Linux;
  3. conseqüències de l'ús del programari privatiu amb codi secret; aquí va parlar de les utilitats ocultes de diversos programes, i no hi van mancar referències a les portes del darrere que Microsoft inclou en els sistemes Windows perquè la policia pugui esbrinar què fem amb els nostres ordinadors, ni a la famosa i significativa "desaparició" de totes les còpies legals de 1984 dels aparells Kindle de fa pocs mesos;
  4. finalment, va tocar el torn del programari lliure a l'educació, i RMS va insistir en els valors ètics que aporta ("compartir és bo", va repetir), docents (la possibilitat d'aprendre a programar estudiant directament el codi font de programes reals), destacant que els econòmics, tot i ser molt importants en un sistema educatiu que no disposa de tans recursos com seria desitjable, no són els principals.
Al llarg del seu discurs, Stallman va destacar una vegada i una altra que la base del programari lliure no és tecnològica, sinó ideològica, amb implicacions ètiques, socials i polítiques (crec que no va esmentar directament les implicacions econòmiques, però opino que estan implícites en totes les altres). Els valors tecnològics, la capacitat d'evolucionar molt més ràpidament que el programari privatiu gràcies a la possibilitat de prendre com a punt de partida el treball que han fet altres i no haver de reinventar la roda a cada pas, no semblaven preocupar gaire a Stallman, tot i que, evidentment, com a professional, els comprèn i els aprecia.

En acabar la conferència (i en acabar el show de sant IGNUci), abans de passar al torn obert de preguntes, RMS va tenir un gest que mostra, una vegada més, la seva preocupació per les llibertats: va oferir a Jorge Cortell la possibilitat d'explicar els fets que havien tingut lloc cinc anys enrere, quan el llavors professor de la UPV no va poder dur a terme una conferència sobre les descàrregues P2P, incident que es va tancar amb la seva expulsió de la universitat. La major part del públic semblava massa jove per a haver sentit parlar d'aquells fets, però tothom se'l va escoltar en un silenci expectant i respectuós; l'ovació que va rebre en acabar em va fer pensar que, si més no, la possibilitat que una universitat pública pogués cedir a pressions externes i exercir algun tipus de censura no els resultava gaire atractiva.


Personalment, m'agradaria destacar el gran coneixement que té Stallman sobre el poder de les paraules; no sé si aquest coneixement deriva de l'afició americana a les demandes per difamació (potser allí els advocats van més barats que aquí), o d'uns coneixements sobre retòrica que al nostre país ja es van perdent. El cas és que, amb la seva negació a emprar alegrament termes com "pirata" o com "computació en núvol", RMS ens avisa constantment del perill que suposa emprar termes metafòrics, fins i tot simples comparacions, ja que aquests termes juguen amb les connotacions, positives o negatives, que poden tenir per al parlant, al temps que amaguen llur significat real ("pirata", tot i el seu valor romàntic i aventurer, és un terme negatiu, criminal; els "núvols", en canvi, ens fan pensar en entitats lleugeres, de les que no ens hem de preocupar, sempre que deixen caure la pluja en el lloc i moment oportuns; usar l'u o l'altre ens evita analitzar les realitats a què fan referència, i aquest és el perill que vol evitar Stallman).

Des d'aquí vull agrair a Vicent Cubells tota la feina que deu d'haver suposat fer venir a València el profeta del programari lliure: uns quatre-cents futurs enginyers informàtics han tingut l'oportunitat d'escoltar-lo en directe, i aquesta és una experiència que no s'oblida fàcilment.




Powered by ScribeFire.

31 de gener, 2010

Clibuntu, ajustaments inicials (I): eines generals

Quan instal·lem un nou sistema, ens calen unes eines mínimes per treballar-hi amb comoditat: eines generals, eines per treballar amb els paquets i eines per activar la connexió via wifi. Començarem pel principi, per les eines generals.


Ens cal un editor de text en condicions (Vim), un navegador web que admeti UTF-8 (Elinks) i, molt important, un multiplexor per poder tenir diverses consoles obertes a l'hora i tants programes executant-s'hi com ens puguin fer falta (GNU Screen). Pel que fa a l'editor i al navegador, hi hauria altres opcions; però em penso no hi ha cap competidor digne per a Screen.
Executem:
$ sudo apt-get install vim elinks screen
Observem que Screen ha fet que s'hi instal·lés Byobu, que en facilita la configuració, proporciona un barra inferior amb informacions variades, etc.


Vim

Explicar com funciona Vim no és cosa que es pugui fer en un post: és un dels programes amb més opcions que he trobat fins ara. Per sort, en instal·lar-lo, s'intal·la també vimtutor, tot un curset d'introducció a Vim (en català) que, a través d'unes senzilles explicacions i d'unes pràctiques breus, però escalonades, ens permetrà d'utilitzar-lo a nivell de supervivència en molt poques sessions.
Sí, ja ho sé: ara estareu pensant que cap dels editors que heu emprat fins ara us ha exigit de fer pràctiques per poder utilitzar-lo a un nivell bàsic. Bé, sí, i per treure'm el carnet de conduir, amb deu pràctiques de 45 minuts va ser suficient: però, amb això hagués pogut conduir un Fórmula 1? Doncs, no, de cap manera. Molt bé, dons us presento el Fórmula 1 dels editors de text: Vim.

Per a qui vulgui aprendre a usar-lo, un possible itinerari (bastant complet, per qui en tingui temps i ganes) inclouria:
  • vimtutor: la guia d'aprenentatge que obtindreu en instal·lar Vim; mostra com arribar a un nivell de supervivència, imprescindible en Vim. Només heu d'executar "vimtutor" en una consola, llegir i seguir les instruccions.
  • "Vim. Pequeño pero matón". Er Escribano. A OCCAM's Razor, núm. 3, pàgs 7-13. Presenta, en només set pàgines, algunes de les característiques avançades de Vim més interessants.
  • Manual de Vim, de Santiago Romero. Trenta-cinc pàgines que expliquen amb més detall tot el que mostren els documents anteriors. A la part inferior de la pàgina web hi ha un botó que us permetrà exportar el manual a format odt.
  • Vim: Referencia rápida, de Joaquín Ataz López. Amb el títol, l'autor demostra un cert sentit de l'humor, ja que la tal referència ràpida té 116 pàgines. El nivell bàsic queda enrere i hom va entrat en el nivell mitjà.
  • Ajuda de Vim (Vim help). Mentre estem executant Vim, podem accedir a la seva guia oficial (en anglès, d'unes 400 pàgines) si, en mode comandament, teclegem ":help". També podem anar directament al tema que ens interessa escrivint ":help tema". Descriu totes les característiques implementades en Vim. El podeu consultar des de l'enllaç si no el teniu instal·lat.

Elinks

Acostumats com estem a navegar entre pàgines plenes d'imatges, de vídeos, de gifs animats, molts ignorem que la definició inicial d'HTML estava pensada per a documents de text, només de text, i que els primers navegadors es limitaven a presentar lletres blanques sobre una pantalla negra. Amb Elinks (i amb altres: Linx, Links, w3m...) podem recuperar aquell estat inicial.
Avantatges? Molts! No veureu ni un sol anunci, res de publicitat dissenyada per distreure la vostra atenció. I, com que no descarregareu bytes i bytes d'imatges inútils, les pàgines apareixeran amb major velocitat. En particular, Elinks destaca perquè accepta sense problemes pàgines en UTF-8, dibuixa bé marcs i taules, i permet interactuar bé amb moltes pàgines: deixar comentaris als blocs, utilitzar el correu de Gmail, publicar un post en Blogger. Podreu descarregar fitxers de la xarxa, gestionar llistes d'enllaços d'interès, obrir pàgines en diferents pestanyes.
A més a més, el control d'Elinks es senzill gràcies a un còmode sistema de menús; però també hi podreu fer servir dreceres de teclat, és clar.
Si voleu fer-hi una ullada, des d'aquesta pàgina en trobareu unes quantes captures.


GNU Screen

Un dels grans avantatges dels entorns gràfics és la possibilitat de tenir diverses aplicacions obertes, cada una en una finestra diferent. Si treballem en consola, és cert que en podem obrir fins a mitja dotzena (per omissió) i que podem passar d'una a una altra amb Alt + FX, on FX és qualsevol de les sis primeres tecles de funció (si estem en mode gràfic, fem Control+Alt+FX); això, però, implica fer un login per cada consola, al temps que ens imposa una limitació força restrictiva.
Amb GNU Screen, però, podem multiplicar (multiplexar) una consola i convertir-la en tantes com en necessitem. Usant comandaments de teclat que sempre comencen amb Control+a, podrem obrir noves consoles, canviar de consola, tancar una consola, sortir de la sessió d'Screen deixant-la en suspens per reprendre-la més tard (o per obrir-la des d'una màquina remota)... El concepte és molt més complex i amb possibilitats que superen la meva imaginació, de manera que renuncio a explicar-lo aquí.









Powered by ScribeFire.

30 de gener, 2010

Instal·lant Clibuntu sobre una targeta SDHD


Després d'aconseguir una targeta SDHD de 4 GB, classe 6, em va faltar temps per instal·lar-hi Clibuntu; sempre sobre Pneumàtix, el Latitude 2100.

El procés no va tenir gaires detalls emocionants: des d'una Xubuntu 9.10 Alternate, convenientment instal·lada sobre un llapis USB, immediatament després de triar la llengua a emprar, vaig prémer F4 i vaig accedir al menú que ofereix l'opció d'instal·lar un sistema en línia d'ordres:



A partir d'aquí, la instal·lació va continuar normalment (recordeu, si ho heu oblidat, que les Alternate presenten una interfície en mode Ncurses: no és tan atractiu com en les Desktop, però em sembla que és una mica més ràpid).

En arribar al pas de les particions, el programa em va recordar que estava instal·lant des de la unitat /dev/sdb, i que, sobre aquesta, no podria modificar particions: es referia a l'USB on estava l'Alternate.

Vaig formatar a ext4 la targeta (/dev/sdc1, en aquell moment) i vaig indicar que la partició /dev/sda2 (el /home en la instal·lació "fixa" de Pneumàtix) s'havia de muntar, també aquí, en el /home, però sense formatar-la, és clar. Faria servir com a swap la partició /dev/sda3, que ja té aquesta missió normalment. I la instal·lació va continuar de forma rutinària.

En quinze minuts va acabar tot i vaig poder entrar al nou sistema, acabat d'instal·lar.



Vaig actualitzar amb un

$ sudo apt-get update && sudo apt-get upgrade


i ho vaig deixar aquí.









Powered by ScribeFire.

21 de gener, 2010

20 segons

És el temps que triga el meu Pneumàtix (Latitude 2100) des de l'"ON" fins a l'escriptori LXDE; com que la BIOS ja consumeix 5 segons, estem parlant d'un sistema que es posa en condicions de treball en només 15, i sense que jo hagi fet res de l'altre món per configurar-lo (llevar algunes aplicacions durant l'arrancada i dir-li que combini els dos processadors de l'Atom 270, com diuen aquí; però no m'he atrevit a instal·lar-li uns paquets misteriosos que ningú explica ben bé què fan ; bé, sí, algú hi diu alguna cosa).

En un servidor que es passa mesos engegat i que pot arribar a arrancar tres o quatre voltes a l'any, aquests 20 segons són pura anècdota. En canvi, valen un Potosí en un ultraportàtil que haurà d'apagar-se i engegar-se moltes voltes al dia, i que sovint s'engegarà per treballar cinc minuts escassos abans de tornar a apagar-se.

Per als curiosos, es tracta d'una Ubuntu 9.10 Moblin Remix instal·lada sobre un disc sòlid formatat com a ext4 i amb GRUB2. Els resultats dels entorns gràfics que hi he instal·lat són els següents:
  • Escriptori del Moblin: 26 segons.
  • Openbox (sense res de res): 23 segons.
  • Fluxbox: 23 segons.
  • IceWM: 22 segons
  • LXDE sobre Openbox: 20 segons.
Em sorprèn molt que LXDE trigui una mica menys que l'Openbox "a pèl", hauré de mirar-ho amb més detall amb aquella utilitat que et cronometra i t'analitza el procés d'arrancada.

Per cert, cal anar amb cura amb l'escriptori del Moblin: si Myzone està ple d'icones de pàgines web visitades, pot arribar a trigar 5 segons més.

Ho comentaré més endavant amb més detall, però aquests segons extra que el Moblin necessita queden compensats per la velocitat de treball que ofereix. Ja en parlarem, que el tema Moblin està molt interessant (fins i tot tractant-se d'un Moblin barrejat amb Gnome, com aquest).





Powered by ScribeFire.

19 de gener, 2010

Aniversari


Si la data que vaig escriure sobre el CD no està equivocada, avui fa 5 anys que em vaig descarregar la Knoppix 3.7. Va ser la primera vegada que veia, gràcies al miracle dels LiveCD, un escriptori KDE (versió 3.3.1, si hi teniu curiositat). En aquell moment, l'aspecte (icones, menús, finestres) em va semblar tosc; però el funcionament era tan similar a l'entorn que coneixia, que vaig perdre-hi la por de cop.



M'hi van sorprendre (gratament) moltes coses. El menú, per exemple, estava agrupat per categories, i no pas pels fantasiosos noms dels fabricants del programari: Editors, Gràfics, Internet, Multimèdia, eren etiquetes que deixaven ben clar el que hi trobaries; en canvi, quina mena d'indicació donaven noms com Adobe o Macromedia? I aquell detall tan senzill i tan pràctic de poder amagar el panell inferior i recuperar-lo quan realment et calgués, guanyant espai en la pantalla per treballar-hi amb les aplicacions; o aquella novetat espectacular dels espais de treball que t'ajudaven a organitzar la feina.

El camí, però, abans d'arribar a la Ubuntu 6.06, va ser llarg i solitari, i vaig haver d'aprendre, a cop de manual descarregat d'Internet i durament interpretat, a batallar amb conceptes totalment nous per a mi, com partició, sistema de fitxers, muntar i desmuntar, compilar un paquet, resoldre dependències.

I és precisament per aquella soledat dels primers dos anys que valoro tant i tant el col·lectiu d'Ubuntaires, no tant pel fet de saber que sempre hi trobaràs algú que et doni un cop de mà com per haver transformat un itinerari aspre, feixuc i seriós, en una experiència enriquidora, amena i, fins i tot, divertida. Gràcies, companys!

05 de gener, 2010

Interconnectant ordinadors (nivell elemental)


Poder accedir a un ordinador des d'un altre és, sovint, una manera còmoda de treballar o de resoldre problemes; GNU/Linux ens permet fer-ho de moltes formes diferents, les més senzilles de les quals es basen en el Secure Shell (ssh).

Obrir una sessió de consola en una màquina des d'una altra

El primer pas requereix instal·lar el paquet openssh-server en cada màquina a connectar: $ sudo apt-get install openssh-server . En general, no caldrà instal·lar el paquet openssh-client, perquè Ubuntu el porta ja per omissió.

Ara, amb l'ordre ssh podem, des de la màquina local, accedir a l'usuari usuari de la màquina remota: només caldrà indicar l'adreça de la màquina (en el nostre exemple, 192.168.1.36) i l'usuari a què volem accedir:


$ ssh -X usuari@192.168.1.36


La primera volta que ens connectem, se'ns demanarà confirmació per crear-hi una clau: haurem de contestar "yes". Després, ens preguntarà la contrasenya: es refereix a la contrasenya de l'usuari usuari en la màquina remota. Tot seguit, ens trobarem en una sessió de terminal en la màquina i usuari que havíem demanat:


usuari@remota$ _



Amb l'argument "-X", hem habilitat l'ús de les X d'una màquina a l'altra, de manera que podrem, des de la màquina local, executar qualsevol tipus de programa en la màquina remota: la sortida apareixerà sobre la pantalla de la màquina local.

Abandonar la sessió, dissortadament, requereix un sistema molt complicat que haurem d'apuntar en una xulla i tenir-lo sempre a mà:



usuari@remota$ exit



Si les IP locals de les nostres màquines són fixes, podem simplificar l'execució de ssh identificant màquines i IP en el fitxer /etc/hosts; editant-lo amb sudo vim /etc/hosts, hi podem afegir les línies:


192.168.1.36 remota
192.168.1.37 gamma
192.168.1.38 delta



I ara reiniciem el servei amb $ service networking restart . A partir d'aquest moment, ja podem executar amb $ ssh -X usuari@192.168.1.36 , que és més senzill de recordar.

Una manera extraordinària de millor les possibilitats que ens ofereix ssh és combinant-lo amb screen. Però aquest és mereix una entrada pròpia.


Muntar un directori d'una màquina en un directori d'una altra


Una altra opció bàsica, però tremendament útil, consisteix a muntar un directori d'una màquina remota en la nostra màquina local; així podrem manipular des de local qualsevol fitxer present en remota, o copiar-los a local, o copiar fitxers a la màquina remota. Sí, des de local podrem veure les pel·lícules que tenim en remota :-) . La màgia, en aquest cas, corre a càrrec del paquet sshfs, de manera que començarem per instal·lar-lo: $ sudo apt-get install sshfs .

Cal tenir en compte els següents conceptes:
  • màquina remota: remota;
  • usuari de la màquina remota: usuari;
  • directori de remota que volem muntar: /home/usuari/Documents
  • directori on el muntarem en la nostra màquina: /home/jo/remot


Muntem el directori amb:


sshfs usuari@remota:/home/usuari/Documents /home/jo/remot/



Com es pot deduir, l'ordre anterior respon a la sintaxi sshfs usuari@maquina_remota:directori_remot directori_local .

Ara, si obrim qualsevol administrador de fitxers, en entrar al directori /home/jo/remot (o si fem un ls /home/jo/remot), veurem el fitxers que hi ha a la màquina remota, al directori que hem muntat; podrem treballar amb ells com si es trobessin a la màquina local.

Desmuntarem el directori amb l'ordre $ fusermount -u puntdemuntatge .



Powered by ScribeFire.

10 de novembre, 2009

MultiLiveUSB

He penjat a la wiki d'Ubuntu el tutorial sobre la realització d'un MultiLiveUSB (una unitat USB amb diverses distros que poden ser arrancades a partir d'un menú). Està basat en el guió que vaig seguir al taller que vam fer a l'IES Torre-Vicens, de Lleida, el dissabte, 7 de novembre.

És encara una versió molt "tendra", no hi he pogut revisar ni la redacció ni els errors més grossos, de manera que agrairé qualsevol comentari al respecte.


Powered by ScribeFire.

22 d’octubre, 2009

El koala dels netbooks

Ja està, no m'he pogut esperar més: avui m'he descarregat les versions gairebé definitives d'Ubuntu Moblin Remix (UMR) i d'Ubuntu Netbook Remix (UNR) i, com a LiveUSB, les he provades sobre l'Idéfix, el meu estimat ASUS EeePC 701.

Cal aclarir que fa molt de temps que hi tinc instal·lat l'Eeebuntu LXDE beta, al que he afegit un Fluxbox molt personalitat: havia desestimat tant l'Ubuntu NetBook Remix com l'Eeebuntu NetBook Remix anteriors perquè la interfície gràfica era massa ampla per a la pantalla de 7 polsades (i pesada: moooolt pesada i molt lenta).

Quan he provat la Moblin Remix, he observat que no està pensada per a pantalles tan petites, algunes icones de la banda superior feien un pilot unes sobre altres i la visibilitat no era bona. Tanmateix, la impressió general ha estat positiva, de bones idees que van madurant: potser en Netbooks una mica més grans ja és suficientment còmoda; jo, però, he hagut de desistir.

En canvi, la Netbook Remix em reservava una sorpresa i una alegria: les modificacions introduïdes en la interfície (bàsicament, l'eliminació de la columna de la dreta de la pantalla) han fet que pugui treballar amb normalitat dins dels límits de les famoses i modestíssimes 7 polsades. A més, m'ha fet l'efecte que l'escriptori no anava tan pesat (problema important de l'anterior), cosa que m'ha fet decidir-me a instal·lar-lo. Pensat i fet, he fet una còpia de seguretat de la instal·lació primitiva i he executat l'instal·lador: en poc més de vint minuts, reiniciava la màquina.

I el resultat, de moment, és satisfactori (no sé si sobreviurà al meu caràcter minimalista; però la provaré durant uns dies, això sí). La integració de les finestres, encaixades sobre el quadre superior, és bona; la maximització amb F11 dóna bons resultats; he instal·lat un parell de programes imprescindibles per a mi (Claws-mail i VLC) i han funcionat a la primera. Fins i tot Compiz, amb uns pocs efectes elementals (efectes propagandístics, per descomptat), dóna molta vistositat al conjunt i no arriba a resultar pesat.

En resum, dues experiències interessants, que aprofundeixen en el concepte de "un-ultraportàtil-no-és-un-portàtil-i-necessita-un-sistema-diferent" i que poden millorar l'experiència dels usuaris. Molt intuïtives, totes dues, i amb un reconeixement òptim del maquinari (wifi, webcam...). Crec que la del Koala serà una versió que farà història.


17 d’octubre, 2009

Linkat 3.0

Dijous, 15 d'octubre, es va publicar la versió definitiva de la Linkat 3.0, la distribució GNU/Linux basada en OpenSuSe del Departament d'Educació de Catalunya. Es tracta d'una fita important, tant per al sistema educatiu català com per a la comunitat d'usuaris de programari lliure. Dissortadament, no puc recomanar-la; tractaré d'explicar per què.

El DVD, per a sorpresa meva, ha resultat ser un simple instal·lador i no una versió Live: es facilita (o sembla que es vol facilitar) la instal·lació com a servidor o com a client en un aula d'informàtica; però es deixa de costat l'usuari domèstic en no proporcionar-li una Live que li permeti de fer una ullada abans de decidir-se (potser en trauran una més endavant, no ho sé | confirmat: estan previstes la LiveCD, la LiveDVD i la LiveUSB).

Cal tenir en compte que l'usuari domestic potencial majoritari és l'estudiant de secundària, acostumat des de sempre a Windows i amb una gran desconfiança envers un sistema que no coneix i del que sospita que no li servirà per jugar amb els centenars de jocs de què disposa, i, en general, sense coneixements específics en aquest àmbit.

Per no entrar en avorrits detalls tècnics, direm que, a més d'aquest instal·lador poc intuïtiu, la Linkat presenta altres problemes per a l'usuari domèstic:
  • es presenta com a DVD en lloc de com a CD (més temps de descàrrega; impossible de descarregar sobre un disc VFAT perquè sobrepassa els 4 GB);
  • utilitza un kernel antic (de la família 2.6.27, quan ja anem per la sèrie 2.6.31);
  • no té un bon reconeixement de maquinari (continua sense reconèixer la meva targeta wifi, cosa que sí que feia la Ubuntu 6.06 fa més de tres anys);
  • requereix una màquina relativament nova i potent, Pentium IV o superior, perdent així una de les majors virtuts tècniques dels sitemes GNU/Linux, la d'aprofitar maquinari antic i poc potent (la possibilitat d'emprar-la com a terminal ximple només és aplicable, en la pràctica, a entorns educatius);
  • es basa en OpenSuSE, cosa que representa disposar d'una quantitat de paquets (programes) inferior a la que ofereixen altres distribucions;
  • no hi ha encara una gran comunitat d'usuaris en català on consultar en cas de dubtes (almenys, no he trobat cap web de cap "Comunitat d'usuaris d'OpenSuSE en català").



Ara sí, entrant una mica més en detalls tècnics, parlem de l'instal·lador, que ja coneixem i que fa moltes preguntes. És a dir, permet una instal·lació molt personalitzada, adaptada a les necessitats de l'usuari i a les limitacions de la màquina; però li ho posa molt difícil al jove debutant que s'hi apropa per primera vegada i que no disposa dels coneixements necessaris ("Particions? LVM? Això què és?").

L'instal·lador, arribat el moment de decidir la distribució de l'espai sobre el disc dur (al principi, doncs), comença amb una proposta de particions. En el meu cas, m'ha envaït el terror en veure que pretenia destruir el meu /home per instal·lar-se ben ample sobre els seus 100 GB; davant del risc de quedar-me sense els meus documents, he intentat convèncer-lo i fer que es conformés amb la partició sda2, que amb 27 GB és molt més que suficient per instal·lar-hi la partició arrel.

El problema és que en sortir del partidor (força intuïtiu, això sí; però que no he trobat per on dir-li que volia formatar la partició arrel com a ext4, suposo que el nucli no ho permet) continuava llegint la línia vermella (vermella, color del perill) on s'explicava que el meu /home seria arrasat i ocupat per nou sistema. Ho he intentant per segona vegada (es pot fer per dues vies diferents, com a modificació menor de la proposta inicial o com a canvi radical), però la línia vermella continuava allí, amenaçadora.

He desistit de la instal·lació ex novo i he procedit a intentar l'actualització des la beta 3 que tenia instal·lada des de l'estiu. He de dir que ha estat un procés senzill i que ha funcionat correctament: engegues l'ordinador amb la Linkat beta 3, introdueixes el DVD, te'l detecta i et pregunta si vols instal·lar l'actualització; a partir d'aquí, tot senzill. En acabar, reinicies el sistema i ja ho tens.


Si un usuari amb més tres de anys d'experiència en el món GNU/Linux no veu clar el procediment d'instal·lació (i estem parlant d'un dels passos més bàsics, la partició del disc dur), quina serà la reacció del debutant que, il·lusionat amb l'ètica del programari lliure, es descarregui el DVD de la Linkat?

Ho sento molt, però crec que aquest no és el camí per portar la Linkat fora de les aules (als centres, on se suposa que hi ha personal qualificat, ja veurem que hi passa). No puc recomanar una cosa tan complicada ni als meus alumnes ni als meus companys; perquè, per a mi, és evident que la Linkat (o, com a mínim, el seu instal·lador) es dissenya pensant en un usuari professional de la informàtica: el coordinador TIC o el professor d'informàtica, o aquesta és la impressió que fa.

De fet, aprofitaré la sortida de l'Ubuntu 9.10 per recuperar l'espai de la partició que ocupa en aquest moment la Linkat 3.0 i me n'oblidaré, com a mínim, fins que la vegi instal·lada als ordinadors del meu centre (no sé si ha quedat prou clar que estava fent les proves sobre el meu ordinador i durant el meu temps lliure).


Powered by ScribeFire.

29 de juliol, 2009

INX ... is not X




En els quatre anys i mig que porto rondant pel món dels pingüins, mai no m'havia trobat amb una distribució com aquesta. Però, com que suposo que avui m'allargaré força parlant-ne, serà millor que comenci amb un resum.


Resum


INX és una distribució Live CD basada en Ubuntu 8.04.1 LTS i desproveïda d'entorn gràfic. La seva principal finalitat, segons declaren els autors, és didàctica: mostrar què és pot fer sense fer servir cap entorn gràfic.


No està dissenyada per instal·lar-la al disc dur. En canvi, pot fer servei com a distribució de rescat.





Descripció


Mentre cercava informació sobre no-sé-quina aplicació de consola, vaig topar amb una referència a una distro "enfocada" a consola. La curiositat em va fer seguir l'enllaç i vaig anar a parar al lloc web d'INX ... is not X; la sobrietat de la pàgina em va impressionar favorablement, així com l'ús de l'acrònim recursiu. Segons hi declaraven els autors, l'objectiu havia estat crear una eina que ajudés a aprendre a usar la consola, i que aquesta eina fos divertida.


Entre altres detalls, els autors explicaven que s'havien basat en la 8.04 perquè es tracta d'una LTS, cosa que fa pensar que no hi haurà noves versions, tret d'alguna actualització de seguretat, fins la propera LTS; tractant-se d'una distribució didàctica i no de treball, no em sembla un inconvenient greu. També informen que, si bé no està dissenyada per instal·lar-la en disc dur, sí que hi ha una versió per instal·lar-la com a màquina virtual.


Em va faltar temps per descarregar-me'n l'ISO, que només ocupa 191 MB. Abans de cremar-la sobre un CD de 8 cm, vaig provar d'instal·lar-la sobre un USB (en realitat, sobre una vella targeta CompactFlash de 256 MB) amb UNetBootIN: com era d'esperar, també funciona, i aviat em posar a jugar-hi. Des del menú principal, vaig saltar a la secció "Why INX", una mena de presentació o justificació que us tradueixo tot seguit perquè n'hi ha per a sucar-hi pa:


Per què INX?


inx


... és per persones que:




Volen aprendre una mica sobre la línia d'ordres.


Senten curiositat sobre què es pot fer des d'una consola/tty/terminal virtual.

Cerquen un Live CD que pugui funcionar com a disc de rescat.

I pensen que pot ser divertit treballar sense les X (l'entorn gràfic d'escriptori habitual).




... i inx


És una col·lecció de menús i d'scripts.

Mostra algunes coses que potser no crèieu possibles.

Intenta no espantar els principiants.

Ofereix alguns bons recursos per als més experimentats.



Després de llegir aquesta declaració d'intencions, humil i molt, molt concreta, vaig continuar amb l'apartat d'introducció, i aquí sí que em vaig enamorar a primera vista: després d'una breu presentació en mode text (una mica massa ràpida per al meu pèssim anglès), espartana, clara, però elegant, van arribar les sorpreses en forma d'imatges (una sèrie de fractals a tota pantalla, cosa del framebuffer, suposo), un document que semblava un PDF (però que aviat vaig veure que era una pàgina HTML extraordinàriament presentada amb Links; potser el framebuffer també hi tenia alguna a veure), i, finalment, un vídeo clip la mar de divertit.


Després, encoratjat per tan bons començaments, vaig fer una ullada per diverses seccions, i sembla que, a més reunir una bona base de tutorials, els apartats se solen dividir en: una petita presentació de l'argument, una breu descripció del que fa cada programa que s'hi presenta, i, després, l'oportunitat de practicar amb el programa en qüèstió.


Opinió personal


Trobo que INX és una eina didàctica de primer ordre, tant per a l'amateur autodidacta com per a la docència dins de l'aula. La seva estructura és tan senzilla i clara que, després de cinc minuts, t'oblides que estàs llegint en anglès. Demostra que la senzillesa no està renyida amb l'elegància, i que l'aprenentatge, fins i tot d'arguments amb fama de difícil i àrids, no és incompatible amb el sentit de l'humor (que els autors dosifiquen amb coneixement i sense caure mai en el mal gust).


Suposo que, pel que fa a les aplicacions que s'hi mostren, la tria que n'han fet els autors no coincidirà amb les preferències de tots els usuaris habituals de la consola; però estic segur que són un bon punt d'inici per als debutants.


Pel que fa a les seves possibilitats com a disc de rescat, encara no les he investigades, però suposo que estaran, com a mínim, a l'alçada de les que ens ofereixen els Live CD oficials d'Ubuntu.


Però, sobretot, INX és una demostració més de les increïbles possibilitats de personalització que ens ofereix el món GNU/Linux, i com aquestes possibilitats només poden ser que beneficioses per al conjunt de la comunitat, fins i tot quan alguns projectes, com aquest, vagin dirigides a un sector molt reduït d'usuaris.


També he fet una breu ullada per la xarxa per veure si n'havien fet referència en algun lloc, i m'ha sorprès bastant el nivell d'incomprensió dels comentaris d'alguns lectors (i també la manca de profunditat d'alguns articles), que la qualifiquen de frikada i d'inutilitat: no han entès que es tracta d'una distribució fonamentalment didàctica i que no té sentit parlar de dificultat, o de sobre quines configuracions mínimes necessita: si no vols estudiar el tema consola, aquesta distribució no t'interessa, i no hi ha més misteri. Si vosaltres, en canvi, sí que teniu aquests interessos o aquesta curiositat, aquí teniu la pàgina de descàrregues; jo, de moment, m'ho estic passant pipa.




Powered by ScribeFire.

26 de juliol, 2009

Ni Akregator ni Liferea: Newsbeuter, el rei dels "feeds readers"


Mentre cercava un lector de fils lleuger per als meus ordinadors, sempre escassos de recursos, he descobert aquesta petita meravella, el Newsbeuter [http://www.newsbeuter.org/], un lector per a consola molt lleuger ("previsible", direu), potent i flexible ("natural", direu), però, al mateix temps, extremadament senzill, intuïtiu d'utilitzar ("eïn? des de quan són intuïtius els programes de consola?"). Us avanço que m'ha agradat tant que, després d'utilitzar-lo durant unes poques hores, m'estic plantejant desinstal·lar tant l'Akregator com el Liferea, que són uns devoradors de recursos, lents i, comparats amb aquest, tan rígids com un còdol.


A més del que ja he dit, Newsbeuter ens ofereix cerca de text entre tots els articles d'un fil, o entre tots els articles de tots els fils (molt ràpida); gestió de podcasts (no l'he provada encara); guardar els articles en format de text net; filtres (no ho he provat encara); organització dels fils amb etiquetes.


En canvi, no té organització jeràrquica dels fils; però, en fer la importació dels fils d'altres lectors, la substitueix per etiquetes, de manera que se'n conserva l'ordenació.


Si el voleu conèixer en detall: manual complet.
Si us el voleu descarregar: última versió.


Si en voleu fer una ullada ràpida, continueu llegint.


Instal·lació



L'apt-get ens instal·la la versió 1.3, una mica obsoleta (ja van per la 2.0, però, en descarregar-me'n el paquet deb, m'ha donat un problema de dependència i he triat el camí més còmode), però suficient per apreciar-ne el sabor.


La primera cosa a fer, com que Newsbeuter no pot iniciar sense un fitxer de fils, serà importar els fils d'un fitxer opml amb


$ newsbeuter -i fitxer.opml

Lectura



Amb això haurem creat el fitxer ~/.newsbeuter/urls i ja podrem iniciar amb


$ newsbeuter -r


perquè actualitzi tots els fils. Newsbeuter ocuparà tota la consola:


newsbeuter 1.3 - Your feeds (1 unread, 94 total)
1 (0/25) Aisling...

2 (0/25) EL ÚLTIMO LIBRO
3 (0/25) Le Oculo Interlinguistic
4 (0/5) Omniscientia pro ignorantes
5 (0/25) Mardy
6 (0/18) Fumar-se de deixar
7 (0/25) Bloc is bloc
8 (0/25) amics de joan valls
9 (0/25) La paraula nostra
10 (0/25) dos poals de sabó
11 (0/25) Petita Criatura
12 (0/25) Gotes d'Isnel
13 (0/23) la moneda de 20 cares
14 (0/25) les llunes de Miranda
15 (0/25) Little acorn by m.
16 (0/25) Malferida pel destí
17 (0/25) namaga
18 (0/25) POEMES DES DE L'ALGUER
19 (0/25) Land of the free
20 (0/25) that's life!
21 (0/25) Un Salt al món
22 (0/25) Do de llengua
23 (0/25) La llibreta grisa
24 (0/25) Tretzevents
25 (0/25) ELS PAPERS DE CAN PERLA
q:Quit ENTER:Open n:Next Unread r:Reload R:Reload All A:Mark Read C:Catchup All /:Search ?:Help
(34/94) Loading http://...


La primera línia mostra la versió del programa i informació sobre la quantitat de fils presents i de fils no llegits. Després vénen les línies amb informació per cada fil: número d'ordre; si hi ha articles no llegits (N); articles no llegits sobre articles presents; títol del fil). A sota, una línia ens recorda les dreceres de teclat més importants per al punt on ens trobem (llista de fils, en aquest moment) i, finalment, informació sobre el que està fent en Newsbeuter (llegir el fil 34 dels 94 que tenim en llista, a partir de l'adreça que s'hi indica).


Observarem que l'actualització dels fils és ràpida, i que, en acabar, l'ocupació de RAM i el consum de CPU del programa gairebé desapareixen.


I ara ja podem llegir els nostres fils, i esborrar-ne els articles o guardar-los en format text amb unes poques tecles:


  • amb "n" ens situem sobre la línia del primer fil que tingui articles sense llegir;
  • amb "Entrar" accedim a la llista d'articles del fil:


newsbeuter 1.3 - Articles in feed 'VivaLinux!' (1 unread, 21 total) - http://www.vivalinux.com.ar
1 N 2009-07-26, 13.36 Alrededor de la Red del 26/07/09

2 2009-07-25, 17.34 Según Google, crece la adopción de la GPLv3
3 2009-07-25, 13.19 Linux Mint 8 desarrollado en Launchpad y GitHub
4 2009-07-24, 17.03 Linus Torvalds y los extremistas del Software Libre
5 2009-07-24, 13.01 Supreme SuperGamer
6 2009-07-24, 12.19 Vení a festejar el Día del Administrador
7 2009-07-23, 21.07 No habrá Wolfenstein para Linux
8 2009-07-23, 16.48 Campaña Software Libre, Software Legal
9 2009-07-23, 14.21 Microsoft abrió los drivers de Hyper-V despues de violar la GPL
10 2009-07-23, 02.40 KDE 4.3 retrasado una semana
11 2009-07-22, 17.53 Charla Técnica Trimestral del CaFeLUG
12 2009-07-22, 12.22 Proyecto Open Source Watershed: ¿cuán obsoleta es tu distribución?
13 2009-07-21, 18.47 KDE llega al millón de contribuciones en su repositorio Subversion
14 2009-07-21, 14.10 Microsoft abre su CPAN Author Lab
15 2009-07-21, 13.26 Canonical libera el código de Launchpad
16 2009-07-21, 12.28 Video: Plasma de KDE 4.3 en Windows
17 2009-07-20, 23.09 Microsoft libera drivers de virtualización
18 2009-07-20, 14.37 Debian EasyLXDE
19 2009-07-20, 13.17 Wikimanía 2009 en Buenos Aires
20 2009-07-19, 12.13 Alrededor de la Red del 19/07/09
21 2009-07-18, 22.08 Desastrosa migración a Linux en Rusia




q:Quit ENTER:Open s:Save r:Reload n:Next Unread A:Mark All Read /:Search ?:Help



Observem que la primera línia mostra, ara, informació sobre el fil (títol, articles sense llegir, articles presents, adreça). La llista dels articles és força intuïtiva (número, pendent de llegir amb "N", data i hora -ops, aquí ja n'havia modificat el format al meu gust-, títol de l'article). La línia amb les dreceres s'ha adaptat al context.


  • Amb "Entrar", llegim l'article seleccionat:


newsbeuter 1.3 - Article 'Alrededor de la Red del 26/07/09'
Feed: VivaLinux!
Title: Alrededor de la Red del 26/07/09
Author: vivab0rg (Cristian R. Arroyo)
Link: http://feedproxy.google.com/~r/vivalinux/~3/eysXKGTiaW4/alrededor-de-la-red-26-07-09
Date: Sun, 26 Jul 2009 13:36:52 +0200

[[image 2]][1]
[[image 4]][3]
10 extraordinarias herramientas para hacer copias de seguridad en Linux. Cómo atacar un
FTP por la fuerza bruta. Cómo conocer el uso de ancho de banda en GNU/Linux. Cómo
instalar fuentes fácilmente en GNU/Linux. Cómo instalar y calibrar un Joystick en Ubuntu.
Contra la crisis ¿Cómo vivir del Software Libre? Curso Introducción a Linux Ubuntu en
LiveCD. El estado del Software Libre en Uruguay. Estudio concluye que EE.UU. es vulnerable
al cibercrimen. La Canción del Software Libre en Español. Optimiza tu netbook para el
ocio con Ubuntu 9.04. Para niños: Tux Paint, jugar dibujando. Una Guía Linuxera, Para un
Windolero v2.0. Una historieta argentina es un éxito en el iPhone. WTF: Chrome podría
frenar el desarrollo de Linux.[[image 6]][5][[image 8]][7][[image 10]][9][[image 12]][11][ima
3]

Links:
[1]: http://feedads.g.doubleclick.net/~a/VfqqKB4iKa2yB0WC6JXx6RnG1IM/0/da (link)
[2]: http://feedads.g.doubleclick.net/~a/VfqqKB4iKa2yB0WC6JXx6RnG1IM/0/di (image)
[3]: http://feedads.g.doubleclick.net/~a/VfqqKB4iKa2yB0WC6JXx6RnG1IM/1/da (link)
[4]: http://feedads.g.doubleclick.net/~a/VfqqKB4iKa2yB0WC6JXx6RnG1IM/1/di (image)
[5]: http://feeds.feedburner.com/~ff/vivalinux?a=eysXKGTiaW4:rvxfOdlNfVA:yIl2AUoC8zA (link)
[6]: http://feeds.feedburner.com/~ff/vivalinux?d=yIl2AUoC8zA (image)
[7]: http://feeds.feedburner.com/~ff/vivalinux?a=eysXKGTiaW4:rvxfOdlNfVA:qj6IDK7rITs (link)
[8]: http://feeds.feedburner.com/~ff/vivalinux?d=qj6IDK7rITs (image)
[9]: http://feeds.feedburner.com/~ff/vivalinux?a=eysXKGTiaW4:rvxfOdlNfVA:V_sGLiPBpWU (link)
[10]: http://feeds.feedburner.com/~ff/vivalinux?i=eysXKGTiaW4:rvxfOdlNfVA:V_sGLiPBpWU (image)
[11]: http://feeds.feedburner.com/~ff/vivalinux?a=eysXKGTiaW4:rvxfOdlNfVA:F7zBnMyn0Lo (link)
[12]: http://feeds.feedburner.com/~ff/vivalinux?i=eysXKGTiaW4:rvxfOdlNfVA:F7zBnMyn0Lo (image)
[13]: http://feeds.feedburner.com/~r/vivalinux/~4/eysXKGTiaW4 (image)
~
~
~
q:Quit ENTER:Open s:Save n:Next Unread o:Open in Browser e:Enqueue ?:Help Top


Guardar i esborrar articles



A més de l'adaptació de la primera i última de les línies, observem el cap i el cos de l'article. El cap mostra cinc camps d'informació (títol del fil, títol de l'article, autor, adreça, data). El cos ha estat modificat per a una correcta presentació en mode text: les imatges i els links han estat indicats amb índex entre claudàtors i apareixen ordenats al final de la pàgina. Observeu que les vocals accentuades es veuen sense problemes: UTF-8 està ben implementat.


  • amb "s" podem guardar una còpia de l'article en mode text, tal i con l'estem veient;
  • amb "q" sortim de l'article i tornen a la llista, on observarem que ja no està marcat amb "N";
  • amb "q" sortim de la llista d'articles i tornem a la llista de fils;
  • amb "D" sobre un article, el marquem per a esborrar: quan sortim de la llista d'articles s'executa aquesta acció.

Afegir nous fils



Afegir un nou fil a la llista és només una mica més elaborat que en els lectors gràfics: cal obtenir l'enllaç al fil (no la del lloc) i copiar-la amb Ctrl+O, i, després:


  • amb "E" editem la llista d'url (amb Vim, pareu atenció);
  • amb les fletxes, ens situem sobre la línia on volem afegir el nou fil;
  • amb "o" creem una nova línia i passem a mode d'inserció;
  • amb "Maj+Insert" apeguem l'enllaç del fil;
  • amb "Esc" sortim del mode d'edició i tornem al de comandaments;
  • amb ":wq[Entrar]" guardem el fitxer modificat i tornem a Newsbeuter;
  • amb "Ctrl+r", Newsbeuter rellegirà el fitxer dels fils, i situant-nos sobre la línia del nou fil,
  • amb "r" el llegirà.

Opinió personal



Poques voltes, en els vint anys i escaig que utilitzo ordinador, m'he trobat un programa que em deixés tan convençut en tan poc de temps. No només són la lleugeresa i la velocitat, o la facilitat amb que hom s'hi acostuma a treballar; també són algunes aplicacions concretes (poder guardar els articles en mode text m'estalvia prendre anotacions i em facilita una possible reelaboració posterior) i la claredat de la documentació, que anima l'usuari a personalitzar-se'l segons les pròpies necessitats o gustos.


A més, per als pocs casos que puc necessitar visualitzar les parts gràfiques d'un article, amb prémer "o", aquest s'obre sobre el navegador predeterminat.




Si el proveu, ja contareu què us sembla.





Powered by ScribeFire.

05 de juny, 2009

Edatdepèdrix amb DeLi (2)


Aplicant els consells d'aquesta petita guia, ja tinc un bonic IceWM funcionant. Triga una mica en carregar-se, però encara triga més l'Abiword: un parell de minuts; això sí, una volta obert, treballa a una velocitat acceptable (amb la interfície en català i tot; llàstima que no té el corrector, ho miraré més endavant).

Els propers desafiaments:
  • configurar la xarxa (se'm resisteix);
  • configurar el ratolí (no ho he intentat encara).



Powered by ScribeFire.

03 de juny, 2009

Edatdepèdrix amb DeLi (1)


Després d'un breu idil·li amb NetBSD 5.0, Edatdepèdrix s'ha llançat novament a l'aventura; en aquesta ocasió està flirtejant amb una DeLi 0.8.0.

Els inicis han estat una mica difícils: la instal·lació seguia els passos previsibles (amb un instal·lador en mode text ben senzill), però no instal·lava el Lilo, de manera que quedava un sistema sense arranc. Després d'investigar una mica, he trobat el per què de tot plegat: si tens menys de 48 MB de RAM (Edatdepèdrix només en té 32), cal que activis la swap abans d'engegar l'instal·lador, o el Lilo no s'hi instal·la; i aquesta volta sí que ha funcionat.

En resum, el procés, força senzill, ha consistit a:
  1. arrencar amb el LiveCD de la DeLi;
  2. amb fdisk, crear dues particions en el disc dur, una per a l'arrel (/dev/hda1) i una per a la swap (/dev/hda2); aquesta l'he canviada al tipus 82;
  3. formatar /dev/hda1 com a ext3 (amb mke2fs; després he vist que l'instal·lador ho tornava a fer);
  4. activar la swap (swapon /dev/hda2);
  5. iniciar l'instal·lador (deliinstall).
Si us interessa una descripció pas per pas del procés, la podeu trobar en aquesta pàgina de la wiki de DeLi; hi he arribat gràcies a aquest comentari de Robertomex.
Ara em falta configurar les X i la xarxa, però ja he trobat una altra petita guia i crec que me'n sortiré. Seguirem informant (tot sigui per la resurrecció de les màquines obsoletes).



Powered by ScribeFire.

01 de maig, 2009

Festa de llançament de la Ubuntu 9.04 Jaunty Jackalope

Inscripcions obertes
Maig de 2009

*Dates: Tarda del divendres 8 de maig i tot el dissabte 9 de maig de 2009.
*Lloc: IES Nicolau Copèrnic (http://www.iescopernic.com)
       Torrent del Batlle,10. Can Boada.
       Terrassa (08225) Barcelona.
*Inscripció: http://www.ubuntu.cat/JauntyJackalope. Gratuïta, les 100 primeres inscripcions inclouen dinar i samarreta). Entre els assistents sortejarem un disc dur multimèdia i una pocket bike.
*Tríptic de les jornades: http://tinyurl.com/cqfwyh
*Wiki: https://wiki.ubuntu.com/CatalanTeam/JauntyJackalope
*Contacte: rcarreras@ubuntu.cat i sergi.tur@upc.edu

Què és una festa de llançament?
-------------------------------

Cada 6 mesos, Ubuntu llança una nova versió del seu sistema operatiu.
El 23 d'abril de 2009 va sortir la versió 9.04 de la distribució
GNU/Linux Ubuntu.

Per a celebrar aquest esdeveniment, la comunitat d'usuaris d'Ubuntu en català, organitza una Festa (Release Party).

Aquestes festes les organitzen per tot el món els grups locals (LoCo Teams) d'Ubuntu.

Activitats
---------------------------

Consulteu el detall de les activitats a:

*https://wiki.ubuntu.com/CatalanTeam/JauntyJackalope#Lloc%20i%20programa%20d%27activitats
*http://tinyurl.com/cqfwyh

Divendres 8 de maig

*17:00-18:00: Taula rodona. Què pot fer la comunitat de programari lliure per la Linkat? Ponents: Joan de Gracia i Sergi Tur
*18:00-19:00: Xerrada sobre bases de dades lliures: El cas d'OpenStreetMap. Ponent:Jaume Figueras
*19:00-20:00: Presentació Programari Lliure i Ubuntu. Ponent: Giorgio Grappa
*17:00-21:00: Install Party.
    
Dissabte 9 de maig

Matí

*9:45-10:00: Benvinguda dels assistents. Acreditacions, repartiment de les samarretes i tiquets pel dinar i nº pel sorteig
*10:00-10:30: Inauguració de la Festa. A càrrec de Xavier Martin, regidor de Serveis Generals de Terrassa, Joaquim Núñez Cabanillas, subdirector general de Formació i Desenvolupament del Personal Docent del Departament d'educació i Javier Laganga director de l'IES Nicolau Copèrnic.
*10:30-11:30: Presentació Programari Lliure i Ubuntu. Ponent: Giorgio Grappa
*10:30-11:30: Taller d'ús i col·laboració amb OpenStreetMap. Ponent: Jaume Figueras
*11:30-12:30: Taller. Com obtenir claus WEP. Ponent: Sergi Tur Badenas
*11:30-12:30: GNU com a entorn de desenvolupament. Ponent: Aleix Pol
*12:30-13:30: Taller. Com treballar col·laborativament amb launchpad. Ponent Jordi Esteve
*12:30-13:30: Introducció a KDevelop 4. Ponent Aleix Pol
*10:00-13:30: Install Party

*13:30-15:30: Dinar

Tarda

*15:30-17:00: Taller. Els paquets de programari. Ponent: Juanjo López
*15:30-17:00: Taller de Gimp. Ponent: Lluïsa Nuñez
*17:00-18:30: Taller. Gestió de còpies de seguretat. Ponent: Víctor M. Lino
*17:00-18:30: Tutorial. Què és OpenERP i OpenObject. Ponent: Jordi Esteve
*18:30-19:30: Presentació d'OpenMoko. Ponent: David Reyes Samblas Martinez
*18:30-19:30: Taller. Gestió documental. Pol Jané/Kenneth Peiruza GNU Networks
*19:30-20:30: Taller. Eines de seguretat. Kenneth Peiruza / Pol Jané de GNU Networks
*15:30-20:30: Install Party
*20:30: Cloenda de la Festa

Durant tot el dia de dissabte, hi haurà una sala on l'equip de joves ubuntaires farà demostracions i tornejos de jocs lliures.

Qui les organitza?
------------------

L'IES Nicolau Copèrnic (http://www.iescopernic.com) i la comunitat d'usuaris d'Ubuntu en català (https://wiki.ubuntu.com/CatalanTeam).

Podeu consultar la llista completa de persones que col·laboren en l'organització a la wiki de la Festa (https://wiki.ubuntu.com/CatalanTeam/JauntyJackalope).

Obtenció de certificat
----------------------

Aquest any, i per primer cop, tots els assistents que omplin el full d’inscripció i assisteixin a un mínim 10 hores d'activitats de la Festa, rebran el corresponent certificat acreditatiu, emès pel Departament d’Educació.

Volem donar així un valor afegit al conjunt d'activitats de la Festa.

Qui les patrocina?
------------------

*Minolta (http://www.konicaminolta.es/)
*Conceptronics (http://www.conceptronic.com/)
*Projecte d'integració de la formació professional (http://www.pifp.cat/)
*Informàtica Terrassa

Qui col·labora?
---------------

*Generalitat de Catalunya. Departament d'Educació
*Ajuntament de Terrassa

Powered by ScribeFire.

28 d’abril, 2009

Dreceres en Fluxbox: què se n'ha fet, de Mod4?



Un dels motius de la meva predilecció per Fluxbox davant d'altres gestors de finestres tan lleugers, o més, ha estat la facilitat amb què es podien definir les dreceres de teclat: només calia editar el fitxer ~/.fluxbox/keys i amb una línia com:

Mod4 i Mod4 c Mod4 p :ExecCommand import -window root -quality 85 pantalla.png


creaves la drecera "Super + i c p" (mantenir la tecla amb la icona —a sota, a l'esquerra— mentre prems "i", "c", "p") per obtenir una captura de pantalla i guardar-la al fitxer "pantalla.png"; fàcil de recordar, amb el mnemotècnic Imatge Captura Pantalla.

Aquestes dreceres multitecla, però, havien deixat de funcionar quan vaig actualitzar a la Jaunty: del fitxer de configuració, que havia conservat amb cura, només rutllaven unes poques combinacions.

Per sort, vaig sospitar que alguna cosa havia canviat, fos en la manera com la Jaunty identifica les tecles, fos en com les identifica la nova versió de Fluxbox (en realitat, encara no he comprovat que en sigui una altra versió), i vaig començar a investigar amb la utilitat xev.

Xev, que ajuda a identificar tecles, m'ha fet veure que aquella famosa tecla (anomenada Super en alguns manuals) havia quedat identificada com a Multi_key. Bé, doncs, fantàstic: edito el fitxer de configuració, canvio totes les aparicions de Mod4 per Multi_key i torno a provar, de manera que la línia de l'exemple es transforma en:

Multi_key i Multi_key c Multi_key p :ExecCommand import -window root -quality 85 pantalla.png


Èxit parcial. A primera vista, només funcionen les combinacions d'una sola tecla, i no pas les múltiples.

Continuo provant i observo que les combinacions múltiples funcionen correctament si deixo de prémer la tecla Super entre tecla i tecla, de manera la sèrie "Super + i, Super + c, Super + p" sí que funciona; no és tan còmode com abans, quan feia "Super + i, c, p", però funciona.

Faig una prova més i canvio la línia a:

Multi_key i c p :ExecCommand import -window root -quality 85 pantalla.png


I ara sí: només he mantenir la tecla Super mentre vaig teclejant la resta de la combinació, i l'ordre s'executa de la manera esperada: torno a tenir dreceres multitecla!

Powered by ScribeFire.

26 d’abril, 2009

MultiLiveUSB (com ficar quatre ISO Live en un USB)

0 - Objectiu

Volia crear una mena de MultiLiveUSB, un USB amb diverses particions, de manera que cada partició allotgés una Live CD instal·lada amb UNetBootIN, i que es pogués, en arrancar des d'aquest USB, triar a quina partició volem accedir (o, el que és el mateix, quina Live CD volem arrancar).

UNetBootIN instal·la una Live CD en una partició i modifica l'MBR de la unitat perquè aquesta sigui la partició d'arrancada, ignorant-hi les altres. Així, cal emprar un gestor d'inici (del tipus Smart Boot Manager o Super Grub Disk) per poder triar amb quina partició arrancarà la unitat.

He observat, durant les primeres proves, que no puc instal·lar correctament Smart Boot Manager (en iniciar, em dóna el missatge d'error "SBMK bad!", i no ho trobat la manera de superar-lo).

D'altra banda, amb Super Grub Disk, no puc iniciar les Live CD instal·lades a les particions lògiques, cosa que m'obliga a treballar només amb particions primàries. Per tal d'instal·lar el màxim de Live CD en cada USB (quatre), he optat per instal·lar Super Grub Disk de manera separada, en una petita targeta SD de 16 MB que tenia oblidada i que ara, amb un adaptador de targetes, esdevindrà utilíssima: em servirà per arrancar qualsevol MultiLiveUSB, així com per solucionar problemes amb l'MBR.

Em va pel cap que, no fa gaire, un company del Planet Ubuntu en català havia escrit sobre aquest mateix argument, però no he pogut trobar l'enllaç.

1 - Preparatius

El primer de tot és descarregar l'arxiu tar de Super Grub Disk per instal·lar-lo a la targeta SD.

També cal obtenir l'executable d'UnetBootIN, per instal·lar les Live CD a cada partició (com que es tracta d'un fitxer binari, només caldrà copiar-lo a un directori i donar-hi permisos d'execució).

I, finalment, caldrà obtenir les ISO que volem instal·lar a l'USB. Com que estem en "temporada alta d'instal·lacions ubuntaires", jo he triat Ubuntu NBR i les versions catalanitzades d'Ubuntu, Kubuntu i Xubuntu (les dues primeres ja estan al servidor de Caliu; la tercera, l'he feta jo mateix, però encara no he pogut passar-li-la a ningú perquè la hi pengi).

Trobareu tots els enllaços al final de l'article.

2 - Instal·lació de Super Grub Disk en una targeta SD de 16 MB



2.1 - Preparació de la targeta

Connecteu la targeta al sistema. Si es munta automàticament, desmunteu-la. Després, amb fdisk (o amb cfdisk, o amb GParted), esborreu les particions presents i creeu-hi una en format ext3). Si voleu, per assegurar-vos, després també la podeu formatar amb:

$ sudo mkfs.ext3 -L "SuperGrubDisk" /dev/sdb1



Suposant que es trobi a /dev/sdb, és clar.

2.2 - Instal·lació de Super Grub Disk en la targeta



Descomprimiu el contingut de l'arxiu de Super Grub Disk (que, en el meu cas, es diu super_grub_disk_catala_usb_0.9667.tar.bz2) a un directori provisional. Hi trobareu un directori "boot": copieu-lo a l'arrel de la targeta. Aquest directori només ocupa 1'6 MB, de manera que la targeta estarà gairebé buida.

Instal·leu la primera fase de Grub a l'MBR de la targeta, per fer-la arrancable, així:

$ sudo grub
grub>device (hd3) /dev/sdb
grub>root (hd3,0)
grub>setup (hd3)
grub>quit
$ sudo sync


Si no teniu una unitat de disc anomenada (hd3) i si la targeta es troba a /dev/sdb, hauria de funcionar.

Assegureu-vos que la targeta no està muntada i retireu-la. Ara compteu amb un Super Grub Disk que, no només us servirà per engegar el MultiLiveUSB al vostre gust, sinó que també és una eina utilíssima a l'hora de solucionar problemes d'arrancada relacionats amb la configuració de l'MBR.

3 - Instal·lació de quatre Live CD en un USB<



3.1 - Preparació de l'USB



Connectem la unitat USB (en el meu cas, era de 4 GB). Amb l'eina de la nostra preferència (fdisk, cdfdisk, GParted...), esborrarem les particions que hi hagi i en farem quatre, adequant-ne les mides a les ISO que hi volem instal·lar. Jo he creat la següent taula de particions:

Partició      MB    ISO prevista
/dev/sdb1 1300 Ubuntu-NBR
/dev/sdb2 900 Ubuntu-cat
/dev/sdb3 900 Kubuntu-cat
/dev/sdb4 900 Xubuntu-cat


Recordeu formatar-les com a FAT 16, tant amb la utilitat per particionar, com posteriorment amb:

$ sudo mkdosfs -F 16 -n "Ubuntu-NBR" /dev/sdb1


I així amb les quatre particions.

3.2 - Instal·lació dels quatre Live CD en les particions de l'USB



3.2.1 - Instal·lació d'Ubuntu NBR



No es tracta d'una ISO, sinó d'un arxiu img. Quan l'he instal·lat amb UNetBootIN (que l'ha tractat com si fos un floppy), no ha funcionat. En canvi, amb l'ordre dd ha funcionat a la perfecció; me he situat en el directori on es trobava aquesta imatge i l'he copiada a la primera partició de l'USB amb:

$ sudo dd if=ubuntu-9.04-netbook-remix-i386.img of=/dev/sdb1


3.2.2 - Instal·lació de les altres ISO

Les altres ISO, les he instal·lades seguint el procediment general amb UNetBootIN que es troba documentat per tot arreu.


4 - Procediment d'inici amb Super Grub Disk

He observat que el comportament de Super Grub és molt irregular: he pogut iniciar-lo des de la targeta SD tant en l'EeePC 701, com en l'HP Compaq nx6110. Després, en el primer, Super Grub ha pogut iniciar perfectament les quatre particions del MultiLiveUSB; en canvi, en el segon, Super Grub ha obtingut diversos errors quan intentava engegar les particions del MultiLiveUSB (error 13 i 18 de Grub).

Per sort, també he pogut solucionar aquest darrer problema: només he necessitat canviar la targeta SD per un simple CD amb Super Grub Disk, i he pogut engegar les quatre particions de l'USB.



Quan engegem Super Grub Disk, els passos a seguir (les opcions dels menús) són els següents:

  1. Super Grub Disk [aquest és automàtic, no cal prémer res]
  2. Super Grub Disk (NO HELP)
  3. Catala Super Disk Grub
  4. Arrancada Classic
  5. Arrancada Particio
  6. Arrancada Particio
  7. [Ara triem la unitat: (hd0), (hd1), (hd2)...]
  8. [Ara triem la partició concreta: (hd1,0), (hd1,1)...]

I, si tot ha anat bé, ara s'estarà engegant una de les Live Distro del nostre flamant MultiLiveUSB.


5 - Comentaris

Aquest sistema no funciona en màquines antigues (amb el Pentium III, per exemple, ho hi ha hagut manera); però això era previsible.

No entenc perquè Super Grub Disk ha arrancat bé des del HP Compac nx6110 (en targeta), però, en canvi, no ha pogut engegar les particions del MultiLiveUSB (i m'ha obligat a emprar el CD).

El procés d'engegada de cada partició és lent, requereix moltes passes dins de Super Grub Disk.

No sé si paga la pena tant d'esforç: després de tot, els USB ja van molt barats. Això sí, ha estat divertit barallar-m'hi :-) . De tota manera, una vegada disposes del Super Grub Disk (en targeta i en CD) i ja tens l'USB dividit en quatre particions, ajornar o substituir qualsevol de les distros que hi tens amb l'ajut de l'UNetBootIN és tan senzill com fer-ho sobre un USB normal.

6 - Enllaços

UNetBootIN
Smart Boot Manager
Super Grub Disk
Ubuntu NBR
Caliu FTP

Afegit el 27 d'abril de 2009, 10.00



Estic provant-ho sobre un Benq fet a mida, que té només un mig any de vida. Porta una placa base P5GC-MX/1333 d'ASUSTeK Computer INC. i una BIOS d'American Megatrends Inc., versió 0312, datada el (01/30/2008).

No he pogut iniciar el Super Grub Disk de la targeta, però ho ha fet normalment des del CD; d'aquí, he pogut accedir al MultiLiveUSB i iniciar el Kubuntu-cat, amb que estic treballant ara mateix. Suposo que les altres Live també funcionaran bé, però no crec que em doni temps a provar-les.

Podem concloure que si la màquina disposa de lector de CD és millor començar directament amb el Super Grub Disk en aquest format? Bé, un parell de casos no són un gran estudi estadístic; si hi féu alguna prova, ja em contareu com us va.

Afegit el 27 d'abril de 2009, 10.15



(Sobre la mateixa màquina, però ara des del Live d'Ubuntu NBR.)

He observat que, abans d'iniciar amb el Super Grub Disk, en aquesta màquina cal entrar a la BIOS i establir la unitat USB (que ja ha d'estar connectada) com a primera unitat; si no és així, el Super Grub no ens la mostrarà i no podrem accedir a les seves particions.

Després de tot, el procés continua resultant complicat, exigeix molt de l'usuari. De segur que hi ha alguna manera més còmoda i més efectiva de fer tot això.


Afegit el 28 d'abril de 2009, 09.25



Seguint el suggeriment de Paco, he descobert que podia crear una imatge de l'USB complet amb:

$ sudo dd if=/dev/sdc of=multiliveusb.img


I suposo que podria copiar-la a un altre USB, amb l'única condició que fos de mida igual o major a la de l'original, amb:

$ sudo dd if=/dev/sdc of=multiliveusb.img


Hi ha dos petits problemes: el primer, que encara no he provat aquest segon procediment (i en aquest moment no tinc cap USB lliure d'aquesta mida); el segon, que no sé on penjar un arxiu tan gran. De moment, el portaré la Jaunty Festa que farem a l'IES Nicolau Copèrnic de Terrassa, per si algú s'atreveix a provar-lo.


Powered by ScribeFire.

20 d’abril, 2009

EeePC 701: Instal·lació minimalista de la Jaunty Jackalope

Al final, ahir, després de la pista de l'Andreu que m'encaminava cap a la mini.iso correcta, em vaig animar i vaig tornar a intentar la instal·lació sobre el petitó de la casa. Vaig tornar a formatar el llapis USB com a FAT 16, vaig instal·lar-hi la mini.iso amb l'ajut de l'UNetBootIN i vaig recomençar el procés, aquesta vegada amb èxit (però no sense dificultats).


En engegar des del llapis, vaig trobar la pantalla de boot (cal introduir-hi "cli" i prémer "Entrar") i aviat vaig anar a parar a un menú tipus NCurses que els debutants, com jo, hem vist en poques ocasions. En triar el català com a idioma de la instal·lació, em vaig trobar amb una traducció parcial, amb moltes coses en anglès (però, per sort, fàcilment desxifrables en la major part dels casos).


Us resumeixo els passos que presentava el procés i us comento només els que em van donar problemes o em van semblar més delicats:


  1. Seleccionar llengua d'instal·lació
    • Catalan
    • ca.ES.UTF-8
  2. Configurar el teclat
    • Keyboard: Asus Laptop
    • Origin keyboard: Spain
    • Variant: Spain
  3. Detectar el maquinari de xarxa
    • Permetre l'ús de targetes PCMCIA? SÍ. (No sé si és el que tocava, però va funcionar.)
  4. Configurar la xarxa
    • DHCP (i es va connectar a la primera; li havia clavat el cable)
  5. Seleccionar rèplica de l'arxiu d'Ubuntu
    • Protocol HTTP
    • País: Espanya
    • Arxiu: es.archive.ubuntu.com
  6. Descarregar complements de l'instal·lador
    • No hi vaig triar res.
  7. Configurar el rellotge
    • NTP
    • Servidor: ntp.ubuntu.com
  8. Detectar els discos
    • Probablement, em direu que és un error, però el disc de 4 GB el tinc partit en dos: 3'8 GB per a l'arrel i 0'2 GB per a la swap. Els va detectar perfectament
  9. Partir els discos
    • No vaig canviar res. Vaig formatar sda1 com a Ext4.
  10. Instal·lar el sistema base
    • Aquí van venir els problemes i les pantalles vermelles (que fan molta més por que la pantalla blava de la mort: el color impressiona!). Crec que alguns paquets trigaven massa en descarregar-se, fins al punt que vaig haver de repetir aquest pas (per sort, només aquest).
    • Cap al final, en va donar a triar entre una bona colla de kernels; seguint els consells d'en Sharwin_F, vaig triar linux-generic i va anar bé.
  11. Configurar usuaris i contrasenyes
    • Cosa curiosa: em va preguntar si volia xifrar el directori de l'usuari; li vaig dir que sí.
  12. Configurar el gestor de paquets
    • Va preguntar-me molt clarament si volia activar els repositoris de programari restringit, universe, multiverse, retroversional (ein?) i partner.
  13. Seleccionar i instal·lar programari
    • No hi vaig seleccionar res (cercava crear-me un sistema mínim i anar afegint-hi només el que realment necessités) i es va poser a baixar i a instal·lar 110 paquets: és això l'ubuntu-minimal o com es digui?
  14. Instal·lar GRUB (també s'hi podia triar LiLo)
  15. Finalitzar la instal·lació

El procés va trigar hores, però pagava la pena. Ara estic configurant un sistema el més lleuger possible per a aquesta cosa petitona i blanqueta; més endavant ja contaré quins paquets he instal·lat.

Ah!, després de netejar la caché, l'ocupació del disc és de només unes 750 MB, encara sense entorn gràfic ni res.



Moltes gràcies als companys que m'hau donat un cop de má via IRC, el Sharwin_F, el RainCT, el Papapep, l'Arualvi i poster em deixo algú.



Powered by ScribeFire.

27 de març, 2009

Llistes de programes per a GNU/Linux, per categories


Per als debutants, i, en general, per qui cerca un programa d'un tipus concret, sempre va bé tenir a mà algunes llistes d'equivalències (del tipus "programa per a Windows - programes GNU-Linux equivalents") i de programes per categories ("què volem fer - programes que ho fan"). Pensava que, en algun moment, n'havia publicat una metallista (una llista de pàgines amb llistes d'aquesta mena), però, com que no la trobo, la penjo ara; fa temps que les tinc entre les Adreces d'interès del meu Firefox.



Un consell molt bàsic, que podeu trobar repetit en milers de llocs com aquest, sobre la manera d'afrontar una migració a GNU-Linux és que que no hem de preguntar "aquest programa concret funciona en Linux?", sinó "com puc fer aquesta feina en GNU-Linux?". De vegades, com que GNU-Linux hereta la filosofia Unix ("un programa que faci una sola cosa, però que la faci molt bé", en lloc de "un programa que ho faci tot"), us trobareu que, per substituir un programa d'altres plataformes, us en caldran uns quants en Linux; cap problema: amb les llistes següents, de segur que els trobeu. I, si no, ja sabeu: Google - Linux.





Taula ràpida d’equivalències Windows-GNU/Linux

Fa correspondre diverses aplicacions GNU-Linux a cada programa de Windows; no estan descrites, però s'hi inclouen enllaços a llurs pàgines web.
Concisa, però molt clara. En català.

Alternatives lliures

Web que proporciona llistes de programari lliure en diverses plataformes, entre elles GNU-Linux, agrupant-les per categories. Dins de cada categoria, hi trobarem un nom de programa propietari acompanyat de la llista d'aplicacions lliures equivalents; aquestes poden tenir una breu descripció, i sempre porten l'enllaç al web del programa.
Podeu seleccionar l'idioma català fent clic sobre l'enllaç "Idioma", a la columna esquerra.

La tabla de equivalencias / reemplazos / de software análogo a Windows en Linux

Organitzada per categories, nom del programa o programes en Windows, programes en GNU-Linux. Aquestos no porten cap descripció, només un enllaç.
La pàgina original (aquesta n'és una traducció al castellà) pot estar més actualitzada; però està en rus...

Linux App Finder

Organitzada per categories, programa Windows, programes GNU-Linux. Si feu clic sobre l'enllaç del programa, us enviarà a una pàgina amb una descripció més o menys extensa.
En anglès.

Alternativas a programas de Win

Per cada programa de Windows, ens proposa un altre de GNU-Linux, amb la particularitat que descriu aquest amb bastant detall (un parell de paràgrafs) i, a més l'enllaç de rigor, ens mostra, també, una captura de pantalla del programa. Aquesta pàgina és, per tant, molt més descriptiva que les anteriors (però molt menys extensa, és clar).
En castellà.

Programas disponibles para Linux

En realitat, es tracta d'una secció dins d'un document molt extens titulat Linux como sistema operativo de sobremesa. Parteix d'una divisió per categories o funcions i, dins de cada una ens presenta la típica llista de programes GNU-Linux, acompanyats de descripcions bastant detallades, sovint amb imatges que podem clicar per engrandir.
Tot i ser molt antic (2002) i quedar una mica desfasat en algunes descripcions, és molt interessant. En castellà.







Powered by ScribeFire.

Actualitzar a Xfce 4.6 en Ubuntu Intrepid i Hardy

Ja fa setmanes que va sortir la versió 4.6 de l'entorn d'escriptori Xfce, però sembla que a ca l'Ubuntu l'estan reservant per al Conill Banyut. Si en voleu gaudir en les vostres Intrepid i Hardy, només us cal afegir els repositoris corresponents a la vostra versió al final del fitxer /etc/apt/sources.list, instal·lar la clau amb la signatura i actualitzar el sistema.


Aquí hi ha els repositoris per afegir al vostre sources.list.


  • Per a Ubuntu Intrepid (8.10)

    • deb http://ppa.launchpad.net/jerome-guelfucci/ppa/ubuntu intrepid main
    • deb-src http://ppa.launchpad.net/jerome-guelfucci/ppa/ubuntu intrepid main

  • Per a Ubuntu Hardy (8.04):

    • deb http://ppa.launchpad.net/jerome-guelfucci/ppa/ubuntu hardy main
    • deb-src http://ppa.launchpad.net/jerome-guelfucci/ppa/ubuntu hardy main


Podeu instal·lar la clau amb la signatura si executeu aquestes instruccions:



$ gpg --keyserver keyserver.ubuntu.com --recv 0E23917F5D9DCE6C
$ gpg --export --armor 0E23917F5D9DCE6C | sudo apt-key add -


Si ja teniu instal·lada la versió anterior, només us caldrà actualitzar-la amb:



$ sudo apt-get update
$ sudo apt-get upgrade


En cas contrari, crec que el camí més senzill serà executar:



$ sudo apt-get update
$ sudo apt-get install xubuntu-desktop


Gràcies a Jérôme per la informació.




Powered by ScribeFire.