22 d’octubre, 2009

El koala dels netbooks

Ja està, no m'he pogut esperar més: avui m'he descarregat les versions gairebé definitives d'Ubuntu Moblin Remix (UMR) i d'Ubuntu Netbook Remix (UNR) i, com a LiveUSB, les he provades sobre l'Idéfix, el meu estimat ASUS EeePC 701.

Cal aclarir que fa molt de temps que hi tinc instal·lat l'Eeebuntu LXDE beta, al que he afegit un Fluxbox molt personalitat: havia desestimat tant l'Ubuntu NetBook Remix com l'Eeebuntu NetBook Remix anteriors perquè la interfície gràfica era massa ampla per a la pantalla de 7 polsades (i pesada: moooolt pesada i molt lenta).

Quan he provat la Moblin Remix, he observat que no està pensada per a pantalles tan petites, algunes icones de la banda superior feien un pilot unes sobre altres i la visibilitat no era bona. Tanmateix, la impressió general ha estat positiva, de bones idees que van madurant: potser en Netbooks una mica més grans ja és suficientment còmoda; jo, però, he hagut de desistir.

En canvi, la Netbook Remix em reservava una sorpresa i una alegria: les modificacions introduïdes en la interfície (bàsicament, l'eliminació de la columna de la dreta de la pantalla) han fet que pugui treballar amb normalitat dins dels límits de les famoses i modestíssimes 7 polsades. A més, m'ha fet l'efecte que l'escriptori no anava tan pesat (problema important de l'anterior), cosa que m'ha fet decidir-me a instal·lar-lo. Pensat i fet, he fet una còpia de seguretat de la instal·lació primitiva i he executat l'instal·lador: en poc més de vint minuts, reiniciava la màquina.

I el resultat, de moment, és satisfactori (no sé si sobreviurà al meu caràcter minimalista; però la provaré durant uns dies, això sí). La integració de les finestres, encaixades sobre el quadre superior, és bona; la maximització amb F11 dóna bons resultats; he instal·lat un parell de programes imprescindibles per a mi (Claws-mail i VLC) i han funcionat a la primera. Fins i tot Compiz, amb uns pocs efectes elementals (efectes propagandístics, per descomptat), dóna molta vistositat al conjunt i no arriba a resultar pesat.

En resum, dues experiències interessants, que aprofundeixen en el concepte de "un-ultraportàtil-no-és-un-portàtil-i-necessita-un-sistema-diferent" i que poden millorar l'experiència dels usuaris. Molt intuïtives, totes dues, i amb un reconeixement òptim del maquinari (wifi, webcam...). Crec que la del Koala serà una versió que farà història.


17 d’octubre, 2009

Linkat 3.0

Dijous, 15 d'octubre, es va publicar la versió definitiva de la Linkat 3.0, la distribució GNU/Linux basada en OpenSuSe del Departament d'Educació de Catalunya. Es tracta d'una fita important, tant per al sistema educatiu català com per a la comunitat d'usuaris de programari lliure. Dissortadament, no puc recomanar-la; tractaré d'explicar per què.

El DVD, per a sorpresa meva, ha resultat ser un simple instal·lador i no una versió Live: es facilita (o sembla que es vol facilitar) la instal·lació com a servidor o com a client en un aula d'informàtica; però es deixa de costat l'usuari domèstic en no proporcionar-li una Live que li permeti de fer una ullada abans de decidir-se (potser en trauran una més endavant, no ho sé | confirmat: estan previstes la LiveCD, la LiveDVD i la LiveUSB).

Cal tenir en compte que l'usuari domestic potencial majoritari és l'estudiant de secundària, acostumat des de sempre a Windows i amb una gran desconfiança envers un sistema que no coneix i del que sospita que no li servirà per jugar amb els centenars de jocs de què disposa, i, en general, sense coneixements específics en aquest àmbit.

Per no entrar en avorrits detalls tècnics, direm que, a més d'aquest instal·lador poc intuïtiu, la Linkat presenta altres problemes per a l'usuari domèstic:
  • es presenta com a DVD en lloc de com a CD (més temps de descàrrega; impossible de descarregar sobre un disc VFAT perquè sobrepassa els 4 GB);
  • utilitza un kernel antic (de la família 2.6.27, quan ja anem per la sèrie 2.6.31);
  • no té un bon reconeixement de maquinari (continua sense reconèixer la meva targeta wifi, cosa que sí que feia la Ubuntu 6.06 fa més de tres anys);
  • requereix una màquina relativament nova i potent, Pentium IV o superior, perdent així una de les majors virtuts tècniques dels sitemes GNU/Linux, la d'aprofitar maquinari antic i poc potent (la possibilitat d'emprar-la com a terminal ximple només és aplicable, en la pràctica, a entorns educatius);
  • es basa en OpenSuSE, cosa que representa disposar d'una quantitat de paquets (programes) inferior a la que ofereixen altres distribucions;
  • no hi ha encara una gran comunitat d'usuaris en català on consultar en cas de dubtes (almenys, no he trobat cap web de cap "Comunitat d'usuaris d'OpenSuSE en català").



Ara sí, entrant una mica més en detalls tècnics, parlem de l'instal·lador, que ja coneixem i que fa moltes preguntes. És a dir, permet una instal·lació molt personalitzada, adaptada a les necessitats de l'usuari i a les limitacions de la màquina; però li ho posa molt difícil al jove debutant que s'hi apropa per primera vegada i que no disposa dels coneixements necessaris ("Particions? LVM? Això què és?").

L'instal·lador, arribat el moment de decidir la distribució de l'espai sobre el disc dur (al principi, doncs), comença amb una proposta de particions. En el meu cas, m'ha envaït el terror en veure que pretenia destruir el meu /home per instal·lar-se ben ample sobre els seus 100 GB; davant del risc de quedar-me sense els meus documents, he intentat convèncer-lo i fer que es conformés amb la partició sda2, que amb 27 GB és molt més que suficient per instal·lar-hi la partició arrel.

El problema és que en sortir del partidor (força intuïtiu, això sí; però que no he trobat per on dir-li que volia formatar la partició arrel com a ext4, suposo que el nucli no ho permet) continuava llegint la línia vermella (vermella, color del perill) on s'explicava que el meu /home seria arrasat i ocupat per nou sistema. Ho he intentant per segona vegada (es pot fer per dues vies diferents, com a modificació menor de la proposta inicial o com a canvi radical), però la línia vermella continuava allí, amenaçadora.

He desistit de la instal·lació ex novo i he procedit a intentar l'actualització des la beta 3 que tenia instal·lada des de l'estiu. He de dir que ha estat un procés senzill i que ha funcionat correctament: engegues l'ordinador amb la Linkat beta 3, introdueixes el DVD, te'l detecta i et pregunta si vols instal·lar l'actualització; a partir d'aquí, tot senzill. En acabar, reinicies el sistema i ja ho tens.


Si un usuari amb més tres de anys d'experiència en el món GNU/Linux no veu clar el procediment d'instal·lació (i estem parlant d'un dels passos més bàsics, la partició del disc dur), quina serà la reacció del debutant que, il·lusionat amb l'ètica del programari lliure, es descarregui el DVD de la Linkat?

Ho sento molt, però crec que aquest no és el camí per portar la Linkat fora de les aules (als centres, on se suposa que hi ha personal qualificat, ja veurem que hi passa). No puc recomanar una cosa tan complicada ni als meus alumnes ni als meus companys; perquè, per a mi, és evident que la Linkat (o, com a mínim, el seu instal·lador) es dissenya pensant en un usuari professional de la informàtica: el coordinador TIC o el professor d'informàtica, o aquesta és la impressió que fa.

De fet, aprofitaré la sortida de l'Ubuntu 9.10 per recuperar l'espai de la partició que ocupa en aquest moment la Linkat 3.0 i me n'oblidaré, com a mínim, fins que la vegi instal·lada als ordinadors del meu centre (no sé si ha quedat prou clar que estava fent les proves sobre el meu ordinador i durant el meu temps lliure).


Powered by ScribeFire.