Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris consola. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris consola. Mostrar tots els missatges

31 de gener, 2010

Clibuntu, ajustaments inicials (I): eines generals

Quan instal·lem un nou sistema, ens calen unes eines mínimes per treballar-hi amb comoditat: eines generals, eines per treballar amb els paquets i eines per activar la connexió via wifi. Començarem pel principi, per les eines generals.


Ens cal un editor de text en condicions (Vim), un navegador web que admeti UTF-8 (Elinks) i, molt important, un multiplexor per poder tenir diverses consoles obertes a l'hora i tants programes executant-s'hi com ens puguin fer falta (GNU Screen). Pel que fa a l'editor i al navegador, hi hauria altres opcions; però em penso no hi ha cap competidor digne per a Screen.
Executem:
$ sudo apt-get install vim elinks screen
Observem que Screen ha fet que s'hi instal·lés Byobu, que en facilita la configuració, proporciona un barra inferior amb informacions variades, etc.


Vim

Explicar com funciona Vim no és cosa que es pugui fer en un post: és un dels programes amb més opcions que he trobat fins ara. Per sort, en instal·lar-lo, s'intal·la també vimtutor, tot un curset d'introducció a Vim (en català) que, a través d'unes senzilles explicacions i d'unes pràctiques breus, però escalonades, ens permetrà d'utilitzar-lo a nivell de supervivència en molt poques sessions.
Sí, ja ho sé: ara estareu pensant que cap dels editors que heu emprat fins ara us ha exigit de fer pràctiques per poder utilitzar-lo a un nivell bàsic. Bé, sí, i per treure'm el carnet de conduir, amb deu pràctiques de 45 minuts va ser suficient: però, amb això hagués pogut conduir un Fórmula 1? Doncs, no, de cap manera. Molt bé, dons us presento el Fórmula 1 dels editors de text: Vim.

Per a qui vulgui aprendre a usar-lo, un possible itinerari (bastant complet, per qui en tingui temps i ganes) inclouria:
  • vimtutor: la guia d'aprenentatge que obtindreu en instal·lar Vim; mostra com arribar a un nivell de supervivència, imprescindible en Vim. Només heu d'executar "vimtutor" en una consola, llegir i seguir les instruccions.
  • "Vim. Pequeño pero matón". Er Escribano. A OCCAM's Razor, núm. 3, pàgs 7-13. Presenta, en només set pàgines, algunes de les característiques avançades de Vim més interessants.
  • Manual de Vim, de Santiago Romero. Trenta-cinc pàgines que expliquen amb més detall tot el que mostren els documents anteriors. A la part inferior de la pàgina web hi ha un botó que us permetrà exportar el manual a format odt.
  • Vim: Referencia rápida, de Joaquín Ataz López. Amb el títol, l'autor demostra un cert sentit de l'humor, ja que la tal referència ràpida té 116 pàgines. El nivell bàsic queda enrere i hom va entrat en el nivell mitjà.
  • Ajuda de Vim (Vim help). Mentre estem executant Vim, podem accedir a la seva guia oficial (en anglès, d'unes 400 pàgines) si, en mode comandament, teclegem ":help". També podem anar directament al tema que ens interessa escrivint ":help tema". Descriu totes les característiques implementades en Vim. El podeu consultar des de l'enllaç si no el teniu instal·lat.

Elinks

Acostumats com estem a navegar entre pàgines plenes d'imatges, de vídeos, de gifs animats, molts ignorem que la definició inicial d'HTML estava pensada per a documents de text, només de text, i que els primers navegadors es limitaven a presentar lletres blanques sobre una pantalla negra. Amb Elinks (i amb altres: Linx, Links, w3m...) podem recuperar aquell estat inicial.
Avantatges? Molts! No veureu ni un sol anunci, res de publicitat dissenyada per distreure la vostra atenció. I, com que no descarregareu bytes i bytes d'imatges inútils, les pàgines apareixeran amb major velocitat. En particular, Elinks destaca perquè accepta sense problemes pàgines en UTF-8, dibuixa bé marcs i taules, i permet interactuar bé amb moltes pàgines: deixar comentaris als blocs, utilitzar el correu de Gmail, publicar un post en Blogger. Podreu descarregar fitxers de la xarxa, gestionar llistes d'enllaços d'interès, obrir pàgines en diferents pestanyes.
A més a més, el control d'Elinks es senzill gràcies a un còmode sistema de menús; però també hi podreu fer servir dreceres de teclat, és clar.
Si voleu fer-hi una ullada, des d'aquesta pàgina en trobareu unes quantes captures.


GNU Screen

Un dels grans avantatges dels entorns gràfics és la possibilitat de tenir diverses aplicacions obertes, cada una en una finestra diferent. Si treballem en consola, és cert que en podem obrir fins a mitja dotzena (per omissió) i que podem passar d'una a una altra amb Alt + FX, on FX és qualsevol de les sis primeres tecles de funció (si estem en mode gràfic, fem Control+Alt+FX); això, però, implica fer un login per cada consola, al temps que ens imposa una limitació força restrictiva.
Amb GNU Screen, però, podem multiplicar (multiplexar) una consola i convertir-la en tantes com en necessitem. Usant comandaments de teclat que sempre comencen amb Control+a, podrem obrir noves consoles, canviar de consola, tancar una consola, sortir de la sessió d'Screen deixant-la en suspens per reprendre-la més tard (o per obrir-la des d'una màquina remota)... El concepte és molt més complex i amb possibilitats que superen la meva imaginació, de manera que renuncio a explicar-lo aquí.









Powered by ScribeFire.

30 de gener, 2010

Instal·lant Clibuntu sobre una targeta SDHD


Després d'aconseguir una targeta SDHD de 4 GB, classe 6, em va faltar temps per instal·lar-hi Clibuntu; sempre sobre Pneumàtix, el Latitude 2100.

El procés no va tenir gaires detalls emocionants: des d'una Xubuntu 9.10 Alternate, convenientment instal·lada sobre un llapis USB, immediatament després de triar la llengua a emprar, vaig prémer F4 i vaig accedir al menú que ofereix l'opció d'instal·lar un sistema en línia d'ordres:



A partir d'aquí, la instal·lació va continuar normalment (recordeu, si ho heu oblidat, que les Alternate presenten una interfície en mode Ncurses: no és tan atractiu com en les Desktop, però em sembla que és una mica més ràpid).

En arribar al pas de les particions, el programa em va recordar que estava instal·lant des de la unitat /dev/sdb, i que, sobre aquesta, no podria modificar particions: es referia a l'USB on estava l'Alternate.

Vaig formatar a ext4 la targeta (/dev/sdc1, en aquell moment) i vaig indicar que la partició /dev/sda2 (el /home en la instal·lació "fixa" de Pneumàtix) s'havia de muntar, també aquí, en el /home, però sense formatar-la, és clar. Faria servir com a swap la partició /dev/sda3, que ja té aquesta missió normalment. I la instal·lació va continuar de forma rutinària.

En quinze minuts va acabar tot i vaig poder entrar al nou sistema, acabat d'instal·lar.



Vaig actualitzar amb un

$ sudo apt-get update && sudo apt-get upgrade


i ho vaig deixar aquí.









Powered by ScribeFire.

24 de gener, 2010

Clibuntu 9.10

A veure, per on començo: pel final o pel principi? Doncs, pel final.

Disculpeu si aquesta entrada d'avui és especialment caòtica, tant pel que fa al contingut com pel que fa a la forma. El cas és que estic intentant (no sé si ho aconseguiré, és la primera volta en la vida que faig això) editar i publicar aquest post des d'Elinks, el meu navegador de text preferit. Que per què faig una cosa tant rara?

Bé, doncs, resulta que, anit, mentre intentava instal·lar la Kubuntu 9.10 Netbook Remix al Pneumàtix, donant per acabada l'experiència amb la Ubuntu Moblin Remix, vaig observar que el procés anava a pedals: arribar al punt on s'ha de particionar el disc dur em va costar 35 minuts. Escamat, vaig aturar tallar-ho tot i vaig tornar a crear l'USB instal·lador; vaig recomençar, però tornàvem a estar igual: lentííííííssim!

Vaig canviar d'estratègia i vaig preparar un altre USB, aquesta vegada amb una Xubuntu Alternate, vaig triar, amb F4, l'opció "Instal·lar un sistema base", vaig realitzar tot el procés en 15 minuts, vaig reiniciar, vaig actualitzar, vaig afegir alguns paquets imprescindibles (screen, vim, elinks, htop, gpm, txt2tags), i ho vaig donar per bo. Fa una estona m'he fet una còpia de seguretat de la partició arrel (amb tar: partimage sembla que no reconeix les particions ext4) per si necessito tornar enrere i m'he permès un descans.

I, fa una estona, mentre visitava un bloc que vaig descobrir ahir (Seamos realistas) i que té una secció setmanal dedicada a programes en línea d'ordres (Ncurses), m'he preguntat si podria emprar Elinks per publicar un post des de la interfície de Blogger. Recordo haver utilitzat el correu de Gmail de la mateixa manera, així que la idea no era tan esbojarrada. I vet-me aquí, escrivit tot un article que no sé ben bé si aconseguiré publicar, o si presentarà una estructura desastrosa (sense separar paràgrafs, per exemple), o ves a saber què.

Que per què m'ha vingut al cap una idea tan peregrina? Doncs perquè no tinc pressa, de moment, per posar Pneumàtix en condicions normals de treball, i m'ha semblat que podia ser divertit i educatiu treballar un parell de dies en mode text. I, la veritat, m'estic plantejant fer aquesta mateixa instal·lació sobre una targeta SD i, així, poder exercitar-me de tant en tant amb aquest entorn tan curiós.

Bé, us deixo: ha arribat el moment de la veritat i de veure si aconsegueixo publicar aquesta entrada...

05 de gener, 2010

Interconnectant ordinadors (nivell elemental)


Poder accedir a un ordinador des d'un altre és, sovint, una manera còmoda de treballar o de resoldre problemes; GNU/Linux ens permet fer-ho de moltes formes diferents, les més senzilles de les quals es basen en el Secure Shell (ssh).

Obrir una sessió de consola en una màquina des d'una altra

El primer pas requereix instal·lar el paquet openssh-server en cada màquina a connectar: $ sudo apt-get install openssh-server . En general, no caldrà instal·lar el paquet openssh-client, perquè Ubuntu el porta ja per omissió.

Ara, amb l'ordre ssh podem, des de la màquina local, accedir a l'usuari usuari de la màquina remota: només caldrà indicar l'adreça de la màquina (en el nostre exemple, 192.168.1.36) i l'usuari a què volem accedir:


$ ssh -X usuari@192.168.1.36


La primera volta que ens connectem, se'ns demanarà confirmació per crear-hi una clau: haurem de contestar "yes". Després, ens preguntarà la contrasenya: es refereix a la contrasenya de l'usuari usuari en la màquina remota. Tot seguit, ens trobarem en una sessió de terminal en la màquina i usuari que havíem demanat:


usuari@remota$ _



Amb l'argument "-X", hem habilitat l'ús de les X d'una màquina a l'altra, de manera que podrem, des de la màquina local, executar qualsevol tipus de programa en la màquina remota: la sortida apareixerà sobre la pantalla de la màquina local.

Abandonar la sessió, dissortadament, requereix un sistema molt complicat que haurem d'apuntar en una xulla i tenir-lo sempre a mà:



usuari@remota$ exit



Si les IP locals de les nostres màquines són fixes, podem simplificar l'execució de ssh identificant màquines i IP en el fitxer /etc/hosts; editant-lo amb sudo vim /etc/hosts, hi podem afegir les línies:


192.168.1.36 remota
192.168.1.37 gamma
192.168.1.38 delta



I ara reiniciem el servei amb $ service networking restart . A partir d'aquest moment, ja podem executar amb $ ssh -X usuari@192.168.1.36 , que és més senzill de recordar.

Una manera extraordinària de millor les possibilitats que ens ofereix ssh és combinant-lo amb screen. Però aquest és mereix una entrada pròpia.


Muntar un directori d'una màquina en un directori d'una altra


Una altra opció bàsica, però tremendament útil, consisteix a muntar un directori d'una màquina remota en la nostra màquina local; així podrem manipular des de local qualsevol fitxer present en remota, o copiar-los a local, o copiar fitxers a la màquina remota. Sí, des de local podrem veure les pel·lícules que tenim en remota :-) . La màgia, en aquest cas, corre a càrrec del paquet sshfs, de manera que començarem per instal·lar-lo: $ sudo apt-get install sshfs .

Cal tenir en compte els següents conceptes:
  • màquina remota: remota;
  • usuari de la màquina remota: usuari;
  • directori de remota que volem muntar: /home/usuari/Documents
  • directori on el muntarem en la nostra màquina: /home/jo/remot


Muntem el directori amb:


sshfs usuari@remota:/home/usuari/Documents /home/jo/remot/



Com es pot deduir, l'ordre anterior respon a la sintaxi sshfs usuari@maquina_remota:directori_remot directori_local .

Ara, si obrim qualsevol administrador de fitxers, en entrar al directori /home/jo/remot (o si fem un ls /home/jo/remot), veurem el fitxers que hi ha a la màquina remota, al directori que hem muntat; podrem treballar amb ells com si es trobessin a la màquina local.

Desmuntarem el directori amb l'ordre $ fusermount -u puntdemuntatge .



Powered by ScribeFire.

29 de juliol, 2009

INX ... is not X




En els quatre anys i mig que porto rondant pel món dels pingüins, mai no m'havia trobat amb una distribució com aquesta. Però, com que suposo que avui m'allargaré força parlant-ne, serà millor que comenci amb un resum.


Resum


INX és una distribució Live CD basada en Ubuntu 8.04.1 LTS i desproveïda d'entorn gràfic. La seva principal finalitat, segons declaren els autors, és didàctica: mostrar què és pot fer sense fer servir cap entorn gràfic.


No està dissenyada per instal·lar-la al disc dur. En canvi, pot fer servei com a distribució de rescat.





Descripció


Mentre cercava informació sobre no-sé-quina aplicació de consola, vaig topar amb una referència a una distro "enfocada" a consola. La curiositat em va fer seguir l'enllaç i vaig anar a parar al lloc web d'INX ... is not X; la sobrietat de la pàgina em va impressionar favorablement, així com l'ús de l'acrònim recursiu. Segons hi declaraven els autors, l'objectiu havia estat crear una eina que ajudés a aprendre a usar la consola, i que aquesta eina fos divertida.


Entre altres detalls, els autors explicaven que s'havien basat en la 8.04 perquè es tracta d'una LTS, cosa que fa pensar que no hi haurà noves versions, tret d'alguna actualització de seguretat, fins la propera LTS; tractant-se d'una distribució didàctica i no de treball, no em sembla un inconvenient greu. També informen que, si bé no està dissenyada per instal·lar-la en disc dur, sí que hi ha una versió per instal·lar-la com a màquina virtual.


Em va faltar temps per descarregar-me'n l'ISO, que només ocupa 191 MB. Abans de cremar-la sobre un CD de 8 cm, vaig provar d'instal·lar-la sobre un USB (en realitat, sobre una vella targeta CompactFlash de 256 MB) amb UNetBootIN: com era d'esperar, també funciona, i aviat em posar a jugar-hi. Des del menú principal, vaig saltar a la secció "Why INX", una mena de presentació o justificació que us tradueixo tot seguit perquè n'hi ha per a sucar-hi pa:


Per què INX?


inx


... és per persones que:




Volen aprendre una mica sobre la línia d'ordres.


Senten curiositat sobre què es pot fer des d'una consola/tty/terminal virtual.

Cerquen un Live CD que pugui funcionar com a disc de rescat.

I pensen que pot ser divertit treballar sense les X (l'entorn gràfic d'escriptori habitual).




... i inx


És una col·lecció de menús i d'scripts.

Mostra algunes coses que potser no crèieu possibles.

Intenta no espantar els principiants.

Ofereix alguns bons recursos per als més experimentats.



Després de llegir aquesta declaració d'intencions, humil i molt, molt concreta, vaig continuar amb l'apartat d'introducció, i aquí sí que em vaig enamorar a primera vista: després d'una breu presentació en mode text (una mica massa ràpida per al meu pèssim anglès), espartana, clara, però elegant, van arribar les sorpreses en forma d'imatges (una sèrie de fractals a tota pantalla, cosa del framebuffer, suposo), un document que semblava un PDF (però que aviat vaig veure que era una pàgina HTML extraordinàriament presentada amb Links; potser el framebuffer també hi tenia alguna a veure), i, finalment, un vídeo clip la mar de divertit.


Després, encoratjat per tan bons començaments, vaig fer una ullada per diverses seccions, i sembla que, a més reunir una bona base de tutorials, els apartats se solen dividir en: una petita presentació de l'argument, una breu descripció del que fa cada programa que s'hi presenta, i, després, l'oportunitat de practicar amb el programa en qüèstió.


Opinió personal


Trobo que INX és una eina didàctica de primer ordre, tant per a l'amateur autodidacta com per a la docència dins de l'aula. La seva estructura és tan senzilla i clara que, després de cinc minuts, t'oblides que estàs llegint en anglès. Demostra que la senzillesa no està renyida amb l'elegància, i que l'aprenentatge, fins i tot d'arguments amb fama de difícil i àrids, no és incompatible amb el sentit de l'humor (que els autors dosifiquen amb coneixement i sense caure mai en el mal gust).


Suposo que, pel que fa a les aplicacions que s'hi mostren, la tria que n'han fet els autors no coincidirà amb les preferències de tots els usuaris habituals de la consola; però estic segur que són un bon punt d'inici per als debutants.


Pel que fa a les seves possibilitats com a disc de rescat, encara no les he investigades, però suposo que estaran, com a mínim, a l'alçada de les que ens ofereixen els Live CD oficials d'Ubuntu.


Però, sobretot, INX és una demostració més de les increïbles possibilitats de personalització que ens ofereix el món GNU/Linux, i com aquestes possibilitats només poden ser que beneficioses per al conjunt de la comunitat, fins i tot quan alguns projectes, com aquest, vagin dirigides a un sector molt reduït d'usuaris.


També he fet una breu ullada per la xarxa per veure si n'havien fet referència en algun lloc, i m'ha sorprès bastant el nivell d'incomprensió dels comentaris d'alguns lectors (i també la manca de profunditat d'alguns articles), que la qualifiquen de frikada i d'inutilitat: no han entès que es tracta d'una distribució fonamentalment didàctica i que no té sentit parlar de dificultat, o de sobre quines configuracions mínimes necessita: si no vols estudiar el tema consola, aquesta distribució no t'interessa, i no hi ha més misteri. Si vosaltres, en canvi, sí que teniu aquests interessos o aquesta curiositat, aquí teniu la pàgina de descàrregues; jo, de moment, m'ho estic passant pipa.




Powered by ScribeFire.

26 de juliol, 2009

Ni Akregator ni Liferea: Newsbeuter, el rei dels "feeds readers"


Mentre cercava un lector de fils lleuger per als meus ordinadors, sempre escassos de recursos, he descobert aquesta petita meravella, el Newsbeuter [http://www.newsbeuter.org/], un lector per a consola molt lleuger ("previsible", direu), potent i flexible ("natural", direu), però, al mateix temps, extremadament senzill, intuïtiu d'utilitzar ("eïn? des de quan són intuïtius els programes de consola?"). Us avanço que m'ha agradat tant que, després d'utilitzar-lo durant unes poques hores, m'estic plantejant desinstal·lar tant l'Akregator com el Liferea, que són uns devoradors de recursos, lents i, comparats amb aquest, tan rígids com un còdol.


A més del que ja he dit, Newsbeuter ens ofereix cerca de text entre tots els articles d'un fil, o entre tots els articles de tots els fils (molt ràpida); gestió de podcasts (no l'he provada encara); guardar els articles en format de text net; filtres (no ho he provat encara); organització dels fils amb etiquetes.


En canvi, no té organització jeràrquica dels fils; però, en fer la importació dels fils d'altres lectors, la substitueix per etiquetes, de manera que se'n conserva l'ordenació.


Si el voleu conèixer en detall: manual complet.
Si us el voleu descarregar: última versió.


Si en voleu fer una ullada ràpida, continueu llegint.


Instal·lació



L'apt-get ens instal·la la versió 1.3, una mica obsoleta (ja van per la 2.0, però, en descarregar-me'n el paquet deb, m'ha donat un problema de dependència i he triat el camí més còmode), però suficient per apreciar-ne el sabor.


La primera cosa a fer, com que Newsbeuter no pot iniciar sense un fitxer de fils, serà importar els fils d'un fitxer opml amb


$ newsbeuter -i fitxer.opml

Lectura



Amb això haurem creat el fitxer ~/.newsbeuter/urls i ja podrem iniciar amb


$ newsbeuter -r


perquè actualitzi tots els fils. Newsbeuter ocuparà tota la consola:


newsbeuter 1.3 - Your feeds (1 unread, 94 total)
1 (0/25) Aisling...

2 (0/25) EL ÚLTIMO LIBRO
3 (0/25) Le Oculo Interlinguistic
4 (0/5) Omniscientia pro ignorantes
5 (0/25) Mardy
6 (0/18) Fumar-se de deixar
7 (0/25) Bloc is bloc
8 (0/25) amics de joan valls
9 (0/25) La paraula nostra
10 (0/25) dos poals de sabó
11 (0/25) Petita Criatura
12 (0/25) Gotes d'Isnel
13 (0/23) la moneda de 20 cares
14 (0/25) les llunes de Miranda
15 (0/25) Little acorn by m.
16 (0/25) Malferida pel destí
17 (0/25) namaga
18 (0/25) POEMES DES DE L'ALGUER
19 (0/25) Land of the free
20 (0/25) that's life!
21 (0/25) Un Salt al món
22 (0/25) Do de llengua
23 (0/25) La llibreta grisa
24 (0/25) Tretzevents
25 (0/25) ELS PAPERS DE CAN PERLA
q:Quit ENTER:Open n:Next Unread r:Reload R:Reload All A:Mark Read C:Catchup All /:Search ?:Help
(34/94) Loading http://...


La primera línia mostra la versió del programa i informació sobre la quantitat de fils presents i de fils no llegits. Després vénen les línies amb informació per cada fil: número d'ordre; si hi ha articles no llegits (N); articles no llegits sobre articles presents; títol del fil). A sota, una línia ens recorda les dreceres de teclat més importants per al punt on ens trobem (llista de fils, en aquest moment) i, finalment, informació sobre el que està fent en Newsbeuter (llegir el fil 34 dels 94 que tenim en llista, a partir de l'adreça que s'hi indica).


Observarem que l'actualització dels fils és ràpida, i que, en acabar, l'ocupació de RAM i el consum de CPU del programa gairebé desapareixen.


I ara ja podem llegir els nostres fils, i esborrar-ne els articles o guardar-los en format text amb unes poques tecles:


  • amb "n" ens situem sobre la línia del primer fil que tingui articles sense llegir;
  • amb "Entrar" accedim a la llista d'articles del fil:


newsbeuter 1.3 - Articles in feed 'VivaLinux!' (1 unread, 21 total) - http://www.vivalinux.com.ar
1 N 2009-07-26, 13.36 Alrededor de la Red del 26/07/09

2 2009-07-25, 17.34 Según Google, crece la adopción de la GPLv3
3 2009-07-25, 13.19 Linux Mint 8 desarrollado en Launchpad y GitHub
4 2009-07-24, 17.03 Linus Torvalds y los extremistas del Software Libre
5 2009-07-24, 13.01 Supreme SuperGamer
6 2009-07-24, 12.19 Vení a festejar el Día del Administrador
7 2009-07-23, 21.07 No habrá Wolfenstein para Linux
8 2009-07-23, 16.48 Campaña Software Libre, Software Legal
9 2009-07-23, 14.21 Microsoft abrió los drivers de Hyper-V despues de violar la GPL
10 2009-07-23, 02.40 KDE 4.3 retrasado una semana
11 2009-07-22, 17.53 Charla Técnica Trimestral del CaFeLUG
12 2009-07-22, 12.22 Proyecto Open Source Watershed: ¿cuán obsoleta es tu distribución?
13 2009-07-21, 18.47 KDE llega al millón de contribuciones en su repositorio Subversion
14 2009-07-21, 14.10 Microsoft abre su CPAN Author Lab
15 2009-07-21, 13.26 Canonical libera el código de Launchpad
16 2009-07-21, 12.28 Video: Plasma de KDE 4.3 en Windows
17 2009-07-20, 23.09 Microsoft libera drivers de virtualización
18 2009-07-20, 14.37 Debian EasyLXDE
19 2009-07-20, 13.17 Wikimanía 2009 en Buenos Aires
20 2009-07-19, 12.13 Alrededor de la Red del 19/07/09
21 2009-07-18, 22.08 Desastrosa migración a Linux en Rusia




q:Quit ENTER:Open s:Save r:Reload n:Next Unread A:Mark All Read /:Search ?:Help



Observem que la primera línia mostra, ara, informació sobre el fil (títol, articles sense llegir, articles presents, adreça). La llista dels articles és força intuïtiva (número, pendent de llegir amb "N", data i hora -ops, aquí ja n'havia modificat el format al meu gust-, títol de l'article). La línia amb les dreceres s'ha adaptat al context.


  • Amb "Entrar", llegim l'article seleccionat:


newsbeuter 1.3 - Article 'Alrededor de la Red del 26/07/09'
Feed: VivaLinux!
Title: Alrededor de la Red del 26/07/09
Author: vivab0rg (Cristian R. Arroyo)
Link: http://feedproxy.google.com/~r/vivalinux/~3/eysXKGTiaW4/alrededor-de-la-red-26-07-09
Date: Sun, 26 Jul 2009 13:36:52 +0200

[[image 2]][1]
[[image 4]][3]
10 extraordinarias herramientas para hacer copias de seguridad en Linux. Cómo atacar un
FTP por la fuerza bruta. Cómo conocer el uso de ancho de banda en GNU/Linux. Cómo
instalar fuentes fácilmente en GNU/Linux. Cómo instalar y calibrar un Joystick en Ubuntu.
Contra la crisis ¿Cómo vivir del Software Libre? Curso Introducción a Linux Ubuntu en
LiveCD. El estado del Software Libre en Uruguay. Estudio concluye que EE.UU. es vulnerable
al cibercrimen. La Canción del Software Libre en Español. Optimiza tu netbook para el
ocio con Ubuntu 9.04. Para niños: Tux Paint, jugar dibujando. Una Guía Linuxera, Para un
Windolero v2.0. Una historieta argentina es un éxito en el iPhone. WTF: Chrome podría
frenar el desarrollo de Linux.[[image 6]][5][[image 8]][7][[image 10]][9][[image 12]][11][ima
3]

Links:
[1]: http://feedads.g.doubleclick.net/~a/VfqqKB4iKa2yB0WC6JXx6RnG1IM/0/da (link)
[2]: http://feedads.g.doubleclick.net/~a/VfqqKB4iKa2yB0WC6JXx6RnG1IM/0/di (image)
[3]: http://feedads.g.doubleclick.net/~a/VfqqKB4iKa2yB0WC6JXx6RnG1IM/1/da (link)
[4]: http://feedads.g.doubleclick.net/~a/VfqqKB4iKa2yB0WC6JXx6RnG1IM/1/di (image)
[5]: http://feeds.feedburner.com/~ff/vivalinux?a=eysXKGTiaW4:rvxfOdlNfVA:yIl2AUoC8zA (link)
[6]: http://feeds.feedburner.com/~ff/vivalinux?d=yIl2AUoC8zA (image)
[7]: http://feeds.feedburner.com/~ff/vivalinux?a=eysXKGTiaW4:rvxfOdlNfVA:qj6IDK7rITs (link)
[8]: http://feeds.feedburner.com/~ff/vivalinux?d=qj6IDK7rITs (image)
[9]: http://feeds.feedburner.com/~ff/vivalinux?a=eysXKGTiaW4:rvxfOdlNfVA:V_sGLiPBpWU (link)
[10]: http://feeds.feedburner.com/~ff/vivalinux?i=eysXKGTiaW4:rvxfOdlNfVA:V_sGLiPBpWU (image)
[11]: http://feeds.feedburner.com/~ff/vivalinux?a=eysXKGTiaW4:rvxfOdlNfVA:F7zBnMyn0Lo (link)
[12]: http://feeds.feedburner.com/~ff/vivalinux?i=eysXKGTiaW4:rvxfOdlNfVA:F7zBnMyn0Lo (image)
[13]: http://feeds.feedburner.com/~r/vivalinux/~4/eysXKGTiaW4 (image)
~
~
~
q:Quit ENTER:Open s:Save n:Next Unread o:Open in Browser e:Enqueue ?:Help Top


Guardar i esborrar articles



A més de l'adaptació de la primera i última de les línies, observem el cap i el cos de l'article. El cap mostra cinc camps d'informació (títol del fil, títol de l'article, autor, adreça, data). El cos ha estat modificat per a una correcta presentació en mode text: les imatges i els links han estat indicats amb índex entre claudàtors i apareixen ordenats al final de la pàgina. Observeu que les vocals accentuades es veuen sense problemes: UTF-8 està ben implementat.


  • amb "s" podem guardar una còpia de l'article en mode text, tal i con l'estem veient;
  • amb "q" sortim de l'article i tornen a la llista, on observarem que ja no està marcat amb "N";
  • amb "q" sortim de la llista d'articles i tornem a la llista de fils;
  • amb "D" sobre un article, el marquem per a esborrar: quan sortim de la llista d'articles s'executa aquesta acció.

Afegir nous fils



Afegir un nou fil a la llista és només una mica més elaborat que en els lectors gràfics: cal obtenir l'enllaç al fil (no la del lloc) i copiar-la amb Ctrl+O, i, després:


  • amb "E" editem la llista d'url (amb Vim, pareu atenció);
  • amb les fletxes, ens situem sobre la línia on volem afegir el nou fil;
  • amb "o" creem una nova línia i passem a mode d'inserció;
  • amb "Maj+Insert" apeguem l'enllaç del fil;
  • amb "Esc" sortim del mode d'edició i tornem al de comandaments;
  • amb ":wq[Entrar]" guardem el fitxer modificat i tornem a Newsbeuter;
  • amb "Ctrl+r", Newsbeuter rellegirà el fitxer dels fils, i situant-nos sobre la línia del nou fil,
  • amb "r" el llegirà.

Opinió personal



Poques voltes, en els vint anys i escaig que utilitzo ordinador, m'he trobat un programa que em deixés tan convençut en tan poc de temps. No només són la lleugeresa i la velocitat, o la facilitat amb que hom s'hi acostuma a treballar; també són algunes aplicacions concretes (poder guardar els articles en mode text m'estalvia prendre anotacions i em facilita una possible reelaboració posterior) i la claredat de la documentació, que anima l'usuari a personalitzar-se'l segons les pròpies necessitats o gustos.


A més, per als pocs casos que puc necessitar visualitzar les parts gràfiques d'un article, amb prémer "o", aquest s'obre sobre el navegador predeterminat.




Si el proveu, ja contareu què us sembla.





Powered by ScribeFire.

01 de maig, 2009

ELinks amb suport UTF-8

M'ho havia semblat, però no havia tingut temps de comprovar-ho: la versió d'ELinks 0.12pre2, incorporada per la Jaunty Jackalope, ja té suport per a UTF-8; la que porta la Intrepid, la 0.11.3, no ho té.

Per als que tenim el vici d'emprar accents i de llegir-los, tota una millora que el situa encara més amunt en el duríssim rangking dels navegadors en mode text.




Aquesta setmana, que s'ha complert el 15 aniversari del navegador Opera, he participat en un mini debat sobre quin és el millor navegador del mercat. Com és habitual en mi, jo vaig plantejar els tres dubtes de rigor:

El millor navegador:
  1. Per fer què?
  2. Per que ho faci qui? (formació, hàbits de treball, limitacions...)
  3. Per fer-ho com? (sobre quina màquina i sistema, en entorn domèstic o professional...)


En el meu cas, si només estic cercant informació en mode text (i aquesta és, de llarg, la meva prioritat), i si les pàgines que visito segueixen els estàndards (això no sempre passa, però), ELinks és la meva elecció: ràpid, estalviant-me descarregar imatges que no m'interessen i que, a més a més, em distreuen. Si necessito veure-les, sempre ho puc fer clicant a sobre de l'enllaç i fent servir un programa visualitzador lleuger.

En canvi, si vull accedir a certes pàgines de l'empresa on treballo, com que estan dissenyades per a Firefox (afortunadament), no hi tinc cap altra opció. I si penso fer servir algun dels utilíssims complements de què disposa, doncs, també. D'altra banda, qui es pot resistir al navegador més personalitzable de la xarxa?

Finalment, Opera (que, dissortadament, no és programari lliure), em proporciona una alternativa interessant quan no puc visualitzar bé una pàgina amb el Firefox: com que fa servir un altre motor (crec), de vegades m'ho soluciona. D'altra banda, i d'això ja fa molts anys, va ser la meva primera alternativa a l'EI (l'Explorador de l'Imperi), cosa que sempre crea un vincle sentimental.

El millor navegador? Doncs, ja sabeu, en funció del què, del qui i del com.

Però, naturalment, sempre estic obert a experimentar amb altres propostes.


Powered by ScribeFire.

20 d’abril, 2009

EeePC 701: Instal·lació minimalista de la Jaunty Jackalope

Al final, ahir, després de la pista de l'Andreu que m'encaminava cap a la mini.iso correcta, em vaig animar i vaig tornar a intentar la instal·lació sobre el petitó de la casa. Vaig tornar a formatar el llapis USB com a FAT 16, vaig instal·lar-hi la mini.iso amb l'ajut de l'UNetBootIN i vaig recomençar el procés, aquesta vegada amb èxit (però no sense dificultats).


En engegar des del llapis, vaig trobar la pantalla de boot (cal introduir-hi "cli" i prémer "Entrar") i aviat vaig anar a parar a un menú tipus NCurses que els debutants, com jo, hem vist en poques ocasions. En triar el català com a idioma de la instal·lació, em vaig trobar amb una traducció parcial, amb moltes coses en anglès (però, per sort, fàcilment desxifrables en la major part dels casos).


Us resumeixo els passos que presentava el procés i us comento només els que em van donar problemes o em van semblar més delicats:


  1. Seleccionar llengua d'instal·lació
    • Catalan
    • ca.ES.UTF-8
  2. Configurar el teclat
    • Keyboard: Asus Laptop
    • Origin keyboard: Spain
    • Variant: Spain
  3. Detectar el maquinari de xarxa
    • Permetre l'ús de targetes PCMCIA? SÍ. (No sé si és el que tocava, però va funcionar.)
  4. Configurar la xarxa
    • DHCP (i es va connectar a la primera; li havia clavat el cable)
  5. Seleccionar rèplica de l'arxiu d'Ubuntu
    • Protocol HTTP
    • País: Espanya
    • Arxiu: es.archive.ubuntu.com
  6. Descarregar complements de l'instal·lador
    • No hi vaig triar res.
  7. Configurar el rellotge
    • NTP
    • Servidor: ntp.ubuntu.com
  8. Detectar els discos
    • Probablement, em direu que és un error, però el disc de 4 GB el tinc partit en dos: 3'8 GB per a l'arrel i 0'2 GB per a la swap. Els va detectar perfectament
  9. Partir els discos
    • No vaig canviar res. Vaig formatar sda1 com a Ext4.
  10. Instal·lar el sistema base
    • Aquí van venir els problemes i les pantalles vermelles (que fan molta més por que la pantalla blava de la mort: el color impressiona!). Crec que alguns paquets trigaven massa en descarregar-se, fins al punt que vaig haver de repetir aquest pas (per sort, només aquest).
    • Cap al final, en va donar a triar entre una bona colla de kernels; seguint els consells d'en Sharwin_F, vaig triar linux-generic i va anar bé.
  11. Configurar usuaris i contrasenyes
    • Cosa curiosa: em va preguntar si volia xifrar el directori de l'usuari; li vaig dir que sí.
  12. Configurar el gestor de paquets
    • Va preguntar-me molt clarament si volia activar els repositoris de programari restringit, universe, multiverse, retroversional (ein?) i partner.
  13. Seleccionar i instal·lar programari
    • No hi vaig seleccionar res (cercava crear-me un sistema mínim i anar afegint-hi només el que realment necessités) i es va poser a baixar i a instal·lar 110 paquets: és això l'ubuntu-minimal o com es digui?
  14. Instal·lar GRUB (també s'hi podia triar LiLo)
  15. Finalitzar la instal·lació

El procés va trigar hores, però pagava la pena. Ara estic configurant un sistema el més lleuger possible per a aquesta cosa petitona i blanqueta; més endavant ja contaré quins paquets he instal·lat.

Ah!, després de netejar la caché, l'ocupació del disc és de només unes 750 MB, encara sense entorn gràfic ni res.



Moltes gràcies als companys que m'hau donat un cop de má via IRC, el Sharwin_F, el RainCT, el Papapep, l'Arualvi i poster em deixo algú.



Powered by ScribeFire.

04 d’abril, 2008

L'escriptori més addictiu: la consola

Neo — Com pots aclarir-te, treballant així?

Rigan — Quan t'hi acostumes, no notes la diferència: una rossa, una morena, una pèl-roja...


The Matrix











Cal justificar la consola? És més ràpida, és més potent, és més flexible, és més lleugera, sempre està disponible, és el principal element unificador dins de la increïble varietat de sistemes GNU/Linux... De segur que ja coneixies tots aquests arguments i de segur que podries afegir-hi uns quants més. No és tan intuïtiva com un gestor gràfic, és cert; però és, sens dubte, el millor camí cap als budells del sistema, la millor forma de comprendre el funcionament de tota aquesta màgia d'electrons. A més, ens permet fer quasi les mateixes coses que fem cada dia sobre els entorns gràfics.




El que tens a continuació és el recull, ordenat al meu gust,
mí­nimament comentat i amb enllaços significatius (o, almenys,
aquesta era la meua intenció) d'una sèrie de programes i utilitats que poden
transformar la consola en un entorn de treball molt més productiu
del que la major part dels usuaris pot imaginar. No hi ha res
d'original, tot està tret d'aquí­ i d'allà (crec que he recollit
totes les meves fonts a
l'e-bibliografia). Si t'agrada el petit
bricolatge de la vida en mode text, potser hi trobes alguna cosa
del teu interès.



Agrairé molt qualsevol aportació en forma de comentari, suggeriment o correcció,
ja que el meu desig és anar millorant aquesta llista.



















twin

Administrador de consoles i finestres. N'he fet un tast i m'ha donat alguns problemes; però potser és que no li he dedicat bastant temps. Els efectes són molt similars a les finestres que veiem en un entorn gràfic.
Twin es complementa amb Twutils, un conjunt d'utilitats que, de moment, està format només per Twkalc, una calculadora científica derivada de kcalc.


man twin




screen

Multiplexor de terminals (genera múltiples consoles virtuals dins d'un mateix terminal). És molt eficient i molt potent, encara que no tant visual com twin.


man screen



cmatrix

Genera una mena de salvapantalles similar al que trobem en els entorns gràfics i que imita les famoses pantalles de The Matrix, com una pluja de caràcters verds.


man cmatrix









torna a l'índex

















find

Buscar arxius. Ordre bàsica del sistema.


man find



mc

Midnight Commander. Explorador de directoris quasigràfic i
altres funcions. És un clon del Comandante Norton, una mí­tica
utilitat dels temps de l'MS-DOS.


man mc



tar

Empaquetar i desempaquetar fitxers en arxius. Ordre bàsica del sistema.


man tar



gzip

Comprimir arxius. Ordre bàsica del sistema.


man gzip



gunzip

Descomprimir arxius. Ordre bàsica del sistema.


man gunzip



zip, unzip

Comprimir i descomprimir arxius. Ordre bàsica del sistema.


man zip



unrar

Descomprimir arxius rar.


man unrar



diff

Comparar arxius de text. GNU/Linux.


man diff



du

Espai de disc ocupat pels arxius. GNU/Linux.


man du








torna a l'índex










cal

Ordre bàsica de GNU/Linux. Mostra un calendari.


man cal



gcal

Ordre no tan bàsica de GNU/Linux. Mostra un calendari més sofisticat.


man gcal



pal

pal (o palcal) és un programa de calendari que gestiona esdeveniments o cites.




abook

Abook (Address book) és una llibreta d'adreces que pot treballar amb el client de correu mutt.


man abook



devtodo

Developers Todo List gestiona una llista de feines pendents. Permet agrupacions jeràrquiques de les feines.








torna a l'índex











abiword

Usat des de la línia d'ordres, permet transformar documents doc (del Word) a text o a html.


man abiword




catdoc

Llegeix documents doc (del Word de MS) i els envia, en forma de text pla, a la sortida estàndard.


man catdoc



antiword

Llegeix documents doc (del Word de MS) i els transforma a text pla, PostScript, PDF o XML/DocBook.


man antiword



xls2csv

Llegeix fitxers Excel i els envia a la sortida estàndard en format text i amb els camps separats per comes.


man xls2csv






xlsview

Visualitza documents xls (de l'Excell de MS). Es tracta d'un FrontEnd per a xls2csv


man xlsview



antixls

Visualitza documents xls (de l'Excell de MS).




catppt

Llegeix documents ppt (del PowerPoint de MS) i els envia, en forma de text pla, a la sortida estàndard.


man catppt



pdftotext

Converteix documents pdf a text. En realitat, és un component d'Xpdf, però, segons els autors, funciona correctament en la consola.


man pdftotext



pdftohtml

Converteix documents pdf a html.[2]


man pdftohtml



wv

Conjunt d'utilitats que permeten transformar arxius en format doc a molts altres formats, entre ells html (wvHtml) i text (wvText), cosa que permet visualitzar-los en mode text. El seu desenvolupament a estat discontinuat, en favor de l'ús d'AbiWord des de la línia d'ordres.


man wv









torna a l'índex










ed

Editor de text pla del projecte GNU. Prové dels temps antiqu ssims en què UNIX s'executava sobre terminals formats per un teclat i una impressora de línia; en conseqüència, ed és un editor orientat a línia, no pas de "pantalla completa", com poden ser vi, vim, emacs... El veterans d'MS-DOS potser recordaran un malson semblant anomenat edlin. Tanmateix, aquesta antigalla sol estar present en la immensa majoria dels sistemes *NIX.


man ed



jed

Editor de text pla.


man jed



e3

Editor de text pla. La pàgina web del projecte és una mica així.


man e3


joe

Editor de text pla.


man joe



pico

Editor de text pla similar a Joe que forma part del client de correu Pine. Està discontinuat (igual que Pine) i aconsella emprar el seu successor, Nano.


man pico


nano

Editor de text pla clònic de Pico.


man nano


vi

Ha reemplaçat ed com a editor de text bàsic de moltes distribucions, cosa que fa recomanable aprendre'n les bases. Al seu torn, però, ha estat reemplaçat per Vim.


man vi



diakonos

Editor de text personalitzable. Necessita Ruby.


man diakonos



vim

Es defineix com un Vi Millorat. Poderós i versàtil (un dels
dos "grans"), costa d'acostumar-s'hi. Els usuaris d'aquest
editor són molt amics del que ve a continuació.


man vim



emacs

Creació d'RMS. Poderós i versàtil (un dels
dos "grans"), costa d'acostumar-s'hi. Els usuaris d'aquest
editor són molt amics de l'anterior.


man emacs






torna a l'índex











Esperava haver trobat algun equivalent a les versions del Word per a l'MS-DOS, però no hi ha hagut sort. La solució que proposen molts autors és utilitzar LaTeX amb un editor de text, però no ho he pogut investigar encara.

Una altra consideració: mentre investigava aquest aspecte, m'he trobat en algun lloc (LyX) el concepte de "processador de documents" (document processor) oposat al de "processador de text" (word processor). Tampoc he pogut aprofundir en aquests detalls.







torna a l'índex











bc

bc és un llenguatge que permet l'execució interactiva de sentències amb precisió numèrica arbitrària. La seua sintaxi és similar a la del llenguatge C. Pot processar les operacions indicades en arxius de text o bé treballar com un terminal.


man bc



pspp

PSPP és una eina per a l'anàlisi estadística. Llegeix un fitxer sintàctic i un fitxer de dades, analitza les dades i n'escriu els resultats en un arxiu o en la sortida estàndard.




octave

Llenguatge de programació d'alt nivell per a control numèric. Proporciona una interfície de línia d'ordres per resoldre problemes matemàtics lineals i no lineals. A més, és un llenguatge orientat a processos. Compatible amb el Matlab.


man octave




qalc

Calculadora de línia d'ordres potent i fàcil d'usar; és la versió per a consola de Qalculate!


man qalc







torna a l'índex











oleo

Full de càlcul del projecte GNU; és més coneguda la seua continuació per a les X, Gnumeric.




sc

Full de càlcul similar a Lotus 123.


man sc



slsc

Full de càlcul basat en l'anterior.




macrocalc

Full de càlcul. La seua abreviatura, mc, coincideix amb la de Midnight Commander; per evitar problemes, es pot emprar l'àlies 321.









torna a l'índex











The Harbour Project


Els veterans d'MS-DOS recordaran el gestor de bases de dades
Dbase, així com el Clipper, el compilador del mateix
llenguatge; Harbour és un compilador clònic d'aquell Clipper,
amb la diferència de ser programari lliure.









torna a l'índex











gnuplot

Gràfics matemàtics.


man gnuplot






torna a l'índex











tpp

Realitza presentacions de text en pantalla.













torna a l'índex



















wget

Ordre bàsica de GNU/Linux. Permet descarregar un arxiu si en coneixem l'enllaç exacte; és molt configurable.


man wget



ftp

Client de descàrregues ftp.


man ftp



lftp

Client de descàrregues ftp.


man lftp



rtorrent

Client de BitTorrent


man rtorrent




amule

Client d'eDonkey. Cal realitzar uns canvis (ho sent, no hi ha enllaç directe; haureu de cercar "aMule" en aquesta pàgina) en el fitxer de configuració perquè funcione sense la interfí­cie gràfica.


man amule






torna a l'índex











email

Envia emails a servidors SMTP.


FAQ email



mail

Gestiona el correu entre usuaris del mateix sistema (crec).


man mail



pine

"Antic" client de correu, discontinuat de fa temps; els seus autors remeten a Alpine, un clon lliure.


man pine



alpine

Client de correu lliure basat en Pine.


man alpine



mutt

Client de correu bàsic de GNU/Linux.



man mutt







torna a l'índex










tmsnc

Client de xat que treballa amb els servidors MSN. Segons la web oficial, està discontinuat.


man tmsnc




fama-im

Fama Instant Messenger és un client de xat que treballa amb els servidors Jabber; a més, està en procés de proves el funcionament amb servidors MSN i XMMP.





finch

Versió text de Pidgin (abans, Gaim). Fa servir els mateixos fitxers de configuració que el seu germà gràfic, de manera que si ja teniu configurat algun compte amb Pidgin, en engegar Finch, es connectarà i podreu fer xat sense més complicacions.


man finch



naim

Client de missatgeria instantània que treballa amb els servidors de AIM, ICQ i IRC.


man naim



irssi

Client de missatgeria instantània recomanat per a treballar amb IRC.


man irssi



freetalk

Client de missatgeria instantània per als usuaris de Gtalk.


man freetalk



centericq

Centericq és un client de missatgeria instantània amb finestres i menús. Treballa amb els protocols ICQ2000, Yahoo, IRC, AIM, MSN, Gadu-Gadu i Jabber.


man centericq



centerim

És un fork de l'anterior.


man centerim



mcabber

Client de Jabber.


man mcabber



bitlbee

Client de missatgeria instantània que treballa amb els protocols XMPP/Jabber (incloent-hi Google Talk), MSN Messenger, Yahoo! Messenger, AIM i ICQ.


man bitlbee











torna a l'índex








torna a l'índex














raggle

Lector de notí­cies.


man raggle



snownews

Lector de notí­cies. La web oficial es troba en alemany, anglès i italià.


man snownews



newsbeuter

Lector de notí­cies.


man newsbeuter



rss2email

Lector de notí­cies; les transforma en emails i les envia a una adreça d'usuari.


man rss2email



slrn

Lector de serveis de notícies


man slrn









torna a l'índex




















zgv

Visor d'imatges. En mode consola, invoca una mena de navegador gràfic amb el qual podem localitzar i seleccionar el fitxers d'imatge que volem veure.


man zgv



ImageMagick

Es tracta d'un paquet d'utilitats que permeten la manipulació
d'imatges des de la lí­nia d'ordre. És poderós i versàtil: us
permet, per exemple, canviar la mida i el format de milers
de fitxers d'imatge amb una sola ordre.


man ImageMagick









torna a l'índex











mp3blaster

Reproductor d'mp3.


man mp3blaster



sox

Gestor de so amb moltíssimes possibilitats. Per facilitar-ne l'ús en les tasques més freqüents, se'l pot invocar com a $ play [fitxer] i com a $ rec [fitxer] per reproduir i gravar.


man sox


man play


man rec




aumix

Mesclador de so.


man aumix



cdparanoia

Ripejar CD de so.


man cdparanoia



oggenc

Codificador d'àudio ogg. Llegeix fitxers en formats WAV i AIFF i els codifica com a Ogg.


man oggenc



cplay

Reproductor de CD.


man cplay



alsamixer

Control quasigràfic del volum. Pertany al paquet alsa-utils.


man alsamixer



rexima

Mesclador de la targeta de so.


man rexima



moc

Music on Console. Reproductor d'àudio.


man mocp



orpheus

Reproductor de mp3 i ogg.




mpd

Reproductor d'àudio (MP3, Ogg Vorbis, FLAC, AAC, Mod, i wave).


man mpd












torna a l'índex










mplayer

Reproductor de ví­deo. Si proveu l'ordre $ mplayer -vo aa video.xxx (on "video.xxx" no és una pel·li no apta per a menors, sinó un fitxer en qualsevol format de vídeo), hi veureu la filmació d'una manera molt curiosa.


man mplayer













torna a l'índex









cdwrite

Escriu CD.




cdrdao

Escriu CD.


man cdrdao



cdrecord

Escriu CD.


man cdrecord





bashburns

Es tracta d'un script que escriu CD i DVD.




dvdbackup

Copia DVD; realitza còpies de seguretat dels DVD.


man dvdbackup



dvd+rw-tools

Conjunt d'eines per realitzar còpies de DVD, entre les quals growisofs i dvd+rw-format.


man growisofs


man dvd+rw-format







torna a l'índex














Parlar de les eines d'administració de GNU/Linux (com de qualsevol *NIX) m'ha semblat una tasca inacabable i molt per damunt dels meus objectius i de les meues possibilitats, de manera que, en aquest apartat, m'he limitat a enumerar-ne unes poques. Potser no siguen ni les més importants ni les més potents, però són les que en algun moment m'he trobat i les que, fins a cert punt, entenc. Cadascú té les seues limitacions, i aquestes són les meues.










hdparm

Obtenir informació sobre els discos durs (ATA/SATA). Llegeix i assigna els paràmetres dels discos durs.


man hdparm



du

Esbrinar l'espai de disc ocupat pels arxius.


man du



df

Esbrinar l'espai lliure en el disc.


man df



lspci

Obtenir informació sobre els busos pci i el maquinari que hi és connectat. Dins del mateix paquet hi la utilitat setpci, que també serveix per configurar els dispositius pci.


man lspci


man setpci




lsusb

Obtenir informació sobre els dispositius USB.


man lsusb



dmesg

Obtenir un resum sobre el maquinari.


man dmesg



uname

Obtenir informació sobre la versió del sistema.


man uname



ps

Obtenir una llista dels processos actius.


man ps



top

Obtenir informació sobre els processos actius i l'ús que fan de la memòria i de la CPU.


man top



htop

Obtenir informació sobre els processos actius i l'ús que fan de la memòria i de la CPU. És més vistós que top (fa un ús intel·ligent dels colors) i, mentre s'està executant, podem canviar el tipus d'ordenació dels processos.


man htop



free

Obtenir informació sobre la memòria RAM i la swap.


man free



iptraf

Anàlisi del tràfic de la xarxa.


man iptraf



tcpdump

Anàlisi del tràfic de la xarxa.


man tcpdump




netstat

Veure quines connexions hi ha actives.


man netstat









torna a l'índex











fdisk

Administrar particions. En màquines antigues, o allà on no disposem d'un entorn gràfic, aquesta serà la millor opció; per sort, no és difícil d'utilitzar.


man fdisk



cfdisk

Administrar particions. És una mica més senzill d'utilitzar que l'anterior. Forma part del paquet util-linux-ng.


man cfdisk










torna a l'índex












ssh

Administració remota. Permet obrir una sessió segura de consola amb un altre usuari de la mateixa màquina o d'una altra màquina a què es puga accedir a través d'una xarxa local o remota.


man ssh



iptraf

Anàlisi del tràfic de la xarxa.


man iptraf



tcpdump

Anàlisi del tràfic de la xarxa.


man tcpdump



tc

Control del tràfic de la xarxa.


man tc



netstat

Veure quines connexions hi ha actives.


man netstat



dtach

Administrador de consoles. Permet iniciar uns sessió de consola (local o remota), engegar un programa i desconnectar la consola (deatach) deixant en funcionament el programa que s'hi havia activat. Després, permet reactivar la consola (atach) i reprendre el control del programa on l'havíem deixat.


man dtach









torna a l'índex













iptables

Talla focs.


man iptables



shorewall

Talla focs.


man shorewall



firehol

Talla focs.


man firehol



gpg

Encriptar fitxers i signatures.


man gpg



encfs

Encriptar directoris i particions.


man encfs











torna a l'índex















torna a l'índex



Powered by ScribeFire.