09 de juliol, 2010

Una nou principi... una altra vegada

Amigues, amics, torno a fer mudança. Aquesta volta, ho ajunto tot (tots els blocs) en un de sol que vaig emprar fa temps: us espero a l'Anotacions al marge que havia obert al WordPress.



Powered by ScribeFire.

28 de juny, 2010

GoldenDict, gestor de diccionaris en xarxa

Si feu sovint consultes pels diccionaris de la xarxa, i, sobretot, si us cal comparar el que diuen diversos diccionaris, us pot anar molt bé GoldenDict, un gestor de diccionaris molt més configurable que el que porta Ubuntu (o Gnome) per omissió, Diccionari. Es troba als repositoris, de manera que el podeu instal·lar amb un senzill $ sudo aptitude install goldendict. Una volta instal·lat, en trobareu el llançador tant a Oficina com a Educació.

Una volta l'executeu, us mostra, a la columna de l'esquerra, un quadre per introduir-hi el mot a cercar i, a sota, la llista de mots similars que troba als diccionaris en ús. A la dreta, us mostra la plana corresponent a l'entrada en el diccionari seleccionat (i, a sota, les entrades de la resta de diccionaris actius). La visualització és la mateixa que us proporcionarà un navegador.

Si premeu F3, s'obre la finestra de configuració. Podeu afegir noves consultes a la Wikipedia i al Wiktionari si aneu a la pestanya Wikipedia; és molt senzill afegir les de les llengües que us calgui.
Si, en canvi, us interessa afegir consultes a altres diccionaris (com el del DIEC, per exemple), aneu a la pestanya Websites i afegiu les línies que us calgui; no és difícil: feu una recerca qualsevol (en un navegador) a la pàgina del diccionari en qüestió i copieu la línia de l'adreça web, tot substituint-hi el mot cercat per la variable %GDWORD% (o per %GD1251% o %GDISO1%, en funció de la codificació del lloc web), i afegiu-la a la llista de diccionaris.

A més, si feu clic sobre la pestanya Groups, podreu organitzar els vostres diccionaris per llengües o per qualsevol altre criteri, cosa molt pràctica.

Us deixo les línies que cal emprar per a alguns diccionaris, agrupades per llengües:

Català:
  • http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=%GD1251

Castellà:
  • http://buscon.rae.es/draeI/SrvltGUIBusUsual?TIPO_HTML=2&TIPO_BUS=3&LEMA=%GDWORD

Francès:
  • http://www.le-dictionnaire.com/definition.php?mot=%GDWORD
  • http://www.linternaute.com/dictionnaire/fr/definition/%GDWORD
  • http://dictionnaire.tv5.org/dictionnaires.asp?Action=1&mot=%GDWORD
  • http://www.crisco.unicaen.fr/cgi-bin/trouvebis2?requete=%GDWORD
  • http://www.cnrtl.fr/lexicographie/%GDWORD

L'he descobert gràcies a SliceOfLinux.







Powered by ScribeFire.

25 de maig, 2010

Dia de l'orgull friqui

I, finalment, l'opció del dia és...



Indesxifrable per als no iniciats, com és de rigor.




Powered by ScribeFire.

24 de maig, 2010

Ressaca lúcida (ai...)

El defecte més gran de les festes ubuntaires és que, inevitablement, s'han d'acabar un dia o un altre. En aquesta ocasió, des de la tarda del divendres fins la del diumenge, ens hem pogut reunir, anar de tapes i de copes, compartir uns quants àpats (sembla que els companys han quedat contents amb el nivell gastronòmic)... Ah! I encara ens ha sobrat temps per parlar de programari lliure, aplicacions, seguretat, viquipèdia, traduccions... fins i tot hem fet una sessió de taichí sota la direcció del company Rafael Carreras!



I demà... Dia de l'orgull friqui!

Com penseu celebrar-lo?




Powered by ScribeFire.

18 de maig, 2010

La retallada de les pensions i el programari lliure

Diu el senyor Rodríguez de Ibarra, expresident de la Junta d'Extremadura, que si l'administració pública utilitzés programari lliure, estalviaria cada any (en llicències per l'ús del programari privat) una quantitat que s'aproxima a la que el govern de Zapatero espera estalviar amb la retallada de les pensions (uns 1.500 milions d'euros). A més a més, cal afegir que, amb programari lliure, la vida útil dels ordinadors s'allarga entre un 50 i un 100%, cosa que també permet estalviar en dotacions de maquinari.

Rodríguez de Ibarra coneix bé el tema perquè va impulsar, durant el seu govern, la "lliberalització" del programari de l'administració extremenya mitjançant la creació de la distribució LinEx (basada en Debian), projecte pioner a l'estat espanyol i exemple a nivell mundial. Avui en dia, aquesta distribució es fa servir a l'administració pública extremenya i, molt especialment, als centres educatius. Cal destacar que, gràcies als diners estalviats amb aquest pla, els centres educatius públics d'Extremadura són els millors dotats del món, amb una ràtio de dos ordinadors per alumne; ço és, en l'aula ordinària hi ha un ordinador per cada dos alumnes,i les noves tecnologies estan integrades en totes les matèries.

Al costat dels altres avantatges del programari lliure (que el seu "inventor", Richard M. Stallman, explica extensament al recull d'articles Programari lliure, societat lliure), en aquests moments de profunda crisi, destaca el de l'estalvi. Veurem si el senyor Zapatero escolta el seu company de partit i si la resta de les administracions públiques en prenen exemple.

Més informació sobre el programari lliure i els seus avantatges (i sobre GNU/Linux):




Powered by ScribeFire.

25 d’abril, 2010

Lubuntu Lucid Linx Beta 3

Un parell de dies després de la sortida de les RC de la família Ubuntu, la distribució lleugera, aspirant a l'oficialització, va treure la Beta 3. Sembla que el responsable del projecte, Julien Lavergne, no s'ha acabat de decidir sobre la nomenclatura més adequada a l'estabilitat d'aquest versió i ha optat, finalment, per no denominar-la RC.

Afortunadament, sembla que sí que hi haurà una versió estable final, no molt més tard que les corresponents estables de les versions oficials.

Crida l'atenció que la Beta 3 supera les 500 MB, mentre que les anteriors no arribaven a 400 MB; tanmateix, a nivell d'aplicacions presents, no s'hi observen canvis de cap mena.





Powered by ScribeFire.

22 d’abril, 2010

Lucid Linx Release Candidate: ja estan aquí!

Doncs, això, seguint escrupolosament el calendari, ja tenim aquí la RC de la Lucid Linx, la versió 10.04 LTS de la família Ubuntu. Podeu descarregar-les des de:
Jo, però, m'he decantat finalment per Lubuntu; el petit problema és que no n'hi haurà versió oficial i, per tant, no sé si arribaran a traure'n una RC o si es quedarà, com va passar en l'edició anterior, en la Beta 2. Total, que no sé si instal·lar-me aquesta darrera o si serà millor agafar un sistema base a partir d'una Alternate i, després, afegir-hi el paquet lubuntu-desktop. Quin dilema.



Powered by ScribeFire.



08 d’abril, 2010

Arriba Ubuntu 10.4 Beta 2

Vinga, va, per una volta m'uneixo a l'ona de blocs que anuncien l'arribada de la segona beta de la nova versió d'Ubuntu (els fils RSS treuen fum).

Després d'un mena de sortida en fals, com a les curses d'atletisme o de natació, ja podem descarregar la beta 2 d'Ubuntu (Alternate, Desktop, Netbook i Server) i de Kubuntu (Alternate, Desktop i Netbook).
Sembla que la de Xubuntu està al caure, perquè ja hi ha el directori, però continua buit (a les 22.02 del dijous, 8 d'abril). A ca Lubuntu, de moment no hi ha novetats: només hi trobareu la primera beta.

Bona sort amb les provatures.

Reeditat a les 22.25: Ja està disponible la Xubuntu (Alternate i Desktop).






Powered by ScribeFire.

07 d’abril, 2010

MultiBoot, una alternativa senzilla al MultiLiveUSB

Els que heu seguit la meva aventura amb el MultiLiveUSB sabeu que no és un procés ni senzill ni ràpid. Per això us alegrarà saber que hi ha altres possibilitats, com ara el que he trobat a Ubuntizando el planeta, un bloc que segueixo de fa temps. Es tracta d'utilitzar una eina anomenanda MultiBoot que ens permetrà copiar les iso Live a una unitat USB i s'encarregarà de crear-hi el sistema de multiarrencada.
Crec que exigeix tenir instal·lat Grub2, i destaca perquè no cal particionar la unitat ni definir a mà el menú del SuperGrubDisk del procés que jo utilitzo. Molt més fàcil, doncs.
No ho he provat encara, però com que no sé com de mogut tindré el cap de setmana, per si a algú li ve de gust anar provant i disposa de més temps lliure que jo, aquí us en deixo l'enllaç.




Powered by ScribeFire.

04 d’abril, 2010

Un llibre de Red Hat Linux a Blood Work, de Clint Eastwood

Capturo una escena de Blood Work, de Clint Eastwood (estan fent-la ara mateix a la 1), i em sorprèn veure un llibre sobre Red Hat Linux en una de les escenes: Terry McCaleb (Eastwood) entrevista un dels testimonis (interpretat per Rick Hoffman, crec) a la oficina on treballa (sembla una mena de comptable davant d'un ordinador connectat a dos monitors plans) i, en una prestatgeria que hi ha al darrere, a la dreta del tot, es veu clarament un llibre ben gruixut sobre Red Hat Linux. No m'ha donat temps a mirar què es veia a les pantalles de l'ordinador, no em sorprendria que fos un KDE.

Coses del zapping.




Powered by ScribeFire.

22 de març, 2010

MultiLiveUSB amb les principals distros *buntu

Durant el cap de setmana, mentre em descarregava les primeres beta de Lucid Linx, s'ha publicat, també, la versió 4.9 de la Parted Magic, una de les distribucions auxiliars més lleugeres (al voltant de 80 MB) de l'actualitat. Com que encara arrenca amb GRUB Legacy, decideixo incloure-la en la nova versió del MultiLiveUSB i combinar-la (o, per ser més exactes, "combinar-l'hi") el SuperGrubDisk 0.9799, que és el que adrian15 de SuperGrubDisk va deixar preparat per poder arrancar particions lògiques d'una unitat USB.

Si voleu preparar-vos una unitat USB de 4 GB de múltiple inici que inclogui el Parted Magic, el quatre sabor bàsics d'Ubuntu més una versió Alternate, podeu intentar seguir les següents instruccions.

1 - Descarreguem les distribucions a emprar:


2 - Particionem la unitat USB (amb GParted o amb l'eina que més ens agradi) de la següent manera:

  • /dev/sdb1 amb 100 MiB per a SGD sobre Parted Magic
  • /dev/sdb2 amb 705 MiB per a Alternate Xubuntu
  • /dev/sdb3 amb 705 MiB per a Ubuntu
  • /dev/sdb5 amb 705 MiB per a Kubuntu
  • /dev/sdb6 amb 705 MiB per a Xubuntu
  • /dev/sdb7 amb 500 MiB per a Lubuntu
  • /dev/sdb8 amb 450 MiB per al magatzem
Hem considerat que l'USB es troba a /dev/sdb: adapteu-ho al vostre cas, si cal. És pràctic anomenar les particions en funció de quina distribució van a contenir. Totes les particions han de ser de tipus fat32 (o fat16).
Fins que no en surtin les versions definitives, no instal·laré la versió Alternate, però ja li reservo una partició. Per cert, recordeu que les versions Alternate s'han d'instal·lar sempre sobre una partició primària, mai sobre una partició lògica (no funcionarà l'instal·lador).

3 - Amb USB Startup Disk Creator, instal·lem les *buntu a les particions corresponents.

És un procés senzill, totalment gràfic: crec que no cal explicar-hi res, oi?

4 - Descomprimim Parted Magic en el disc dur.

Això crearà un directori anomenat pmagic-usb-4.9, que contindrà els directoris boot i pmagic.

5 - Descomprimim SuperGrubDisk en el disc dur.

Això crearà el directori boot.

6 - Copiem la carpeta "boot" del SuperGrubDisk sobre la mateixa carpeta de Parted Magic.

Això sobreescriurà la major part de l'estructura del boot original del Parted Magic (haurem d'acceptar quan el sistema ens hi demani confirmació).

7 - Modifiquem el menu.lst del SGD (ja sobreescrit sobre el del Parted Magic).

Editem el fitxer menu.lst que es troba al directori boot del Parted Magic i, a continuació de la línia
color white/brown yellow/cyan
i abans de la línia
#title Inicio normal / Normal Boot
afegim les següents:


## Menús de les Live instal·lades: adapteu-lo, si cal, després
## de cada instal·lació.
title PartedMagic 0.4.9
rootnoverify ($(grub_drive),0)
chainloader +1

title Xubuntu 10.4 Alternate - Beta 1
rootnoverify ($(grub_drive),1)
chainloader +1

title Ubuntu 10.4 Live Desktop - Beta 1
rootnoverify ($(grub_drive),2)
chainloader +1

title Kubuntu 10.4 Live Desktop - Beta 1
rootnoverify ($(grub_drive),4)
chainloader +1

title Xubuntu 10.4 Live Desktop - Beta 1
rootnoverify ($(grub_drive),5)
chainloader +1

title Lubuntu 10.4 Live Desktop - Beta 1
rootnoverify ($(grub_drive),6)
chainloader +1

title PARTICIÓ DISPONIBLE: MAGATZEM
rootnoverify ($(grub_drive),7)
chainloader +1


I guardem aquesta nova versió al mateix lloc.

8 - Copiem el directoris boot i pmagic a la primera partició de l'USB.

Des del directori on hem descomprimit pmagic-usb-4.9, copiem els directoris boot i pmagic a la primera partició de l'USB. Després d'aquesta operació, encara ens faltarà instal·lar-hi el gestor d'inici syslinux perquè aquesta distribució pugui engegar-se. Quan hem instal·lat els quatre sabors d'Ubuntu, USB Startup Disk Creator haurà instal·lat automàticament aquest programa en cada partició i no ens hi hem hagut de preocupar; en canvi, cal fer-ho manualment per a Parted Magic tal i com es descriu al punt següent.

9 - Instal·lo el syslinux des d'un Parted Magic anterior

La versió de syslinux present a Ubuntu és força antiga (3.63) i Parted Magic necessita una de més moderna. Per solucionar-ho, instal·larem syslinux a partir d'alguna distro que en faci servir una versió més actualizada (ja va per la 3.85); una manera còmoda és iniciar el sistema des d'una versió relativament recent de Parted Magic (o des de l'actual, si l'heu cremada en un CD). Així, doncs:
- iniciem l'ordinador des d'un Parted Magic anterior (en el meu cas, ha estat la 4.7);
- inserim la unitat USB;
- obrim la utilitat Mount-gtk, observem quina és la primera partició de la clau i la muntem;
- obrim un terminal i executem la següent ordre per instal·lar syslinux a la partició del Parted Magic:
syslinux -d /boot/syslinux /dev/sdx1
on caldrà modificar sdx1 en funció del punt exacte de muntatge de la nostra clau.


10 - Amb grub, redirecciono l'arrencada a la primera partició.

Sempre des de Parted Magic, i encara en la consola, emprem GRUB per fer que l'MBR de la unitat USB apunti cap a la primera partició (la que inclou tant el Parted Magic com el SGD):


# grub
grub> find /boot/grub/stage2 # Per identificar la unitat i partició on es troba el SGD.
(hd0,0) # Normalment, la unitat interna (no ens interessa)
(hdx,y) # Probablement, la que estem cercant (x i y seran xifres).
grub> root (hdx,y) # Les xifres que l'última resposta del pas anterior (si no
# hem inserit cap altra clau USB).
# Obtindrem un missatge avisant-nos que la partició està
# formatada com a fat32, del que no en farem ni cas.
grub> setup (hdx) # Sempre amb la primera xifra de la darrera resposta
# de la consulta.
grub> quit
# sync # Ens assegurem que s'ha escrit la informació a la unitat USB.

I ara només ens faltarà apagar l'ordinador, extraure la clau, tornar-la a connectar al port USB (és curiós, però si no ho faig així, arranca des de la unitat interna) i tornar a engegar. Ara, hauríem d'obtenir el menú del Super Grub Disk amb totes les opció que hi hem afegit en el pas 7 (seguides de les pròpies del SGD, si no les hem esborrades, cosa que no seria intel·ligent, perquè perdríem l'accés a aquesta eina).

És clar que, tant per a aquest pas com per a l'anterior, podeu emprar qualsevol altra distribució que faci servir una versió actualitzada de syslinux, així com el GRUB Legacy.

En cas de dubte, recordeu que trobareu els articles anteriors sobre aquest argument a l'etiqueta multiliveusb del bloc, així com un tutorial una més mica extens a la wiki d'Ubuntu.

Bona sort, si ho intenteu!





Powered by ScribeFire.

13 de febrer, 2010

Firefox per a netbooks


Fausto, de Seamos realistas..., ha publicat un post on comenta una sèrie de complements del Firefox que ajuden a aprofitar la pantalla millor, cosa especialment interessant en els netbooks. La idea seria deixar la presentació a pantalla completa (F11) com a recurs final.
Com que el tema m'interessa, els provo, els il·lustro i els comento, tractant de mostrar-ne els efectes individuals.

App Tab
Amaga el text que apareix a les pestanyes i les redueix a la icona de la pàgina (favicon). Però cal triar aquesta opció pestanya per pestanya, no he trobat la manera que ho faci per totes de cop o de manera automàtica.




Bookmarks Toolbar Button
Ens permet afegir una icona a la barra de navegació (clic secundari sobre la barra de navegació / Personalitzar), amb la qual podrem amagar o mostrar la barra de navegació; també ho podem fer amb Visualitza / Barres d'eines / Barra de les adreces d'interés, però ho reduïm a un únic clic.


Fixeu-vos en l'espai ocupat per la barra d'adreces.


La barra d'adreces està amagada; observeu
la icona de l'esquerra (el llibre amb l'estrella):
és la que ens permet recuperar-la i tornar-la a ocultar.


Compact Menu 2
Substitueix la barra de menús per una icona a la barra de navegació; l'inconvenient és que ens caldrà un clic més per accedir a qualsevol submenú.


La barra de menús ha estat substituïda per la icona a l'esquerra del tot.

Hide Title Caption Plus
Elimina el marc de la finestra; sobretot, l'estalvi es produeix per la desaparició del títol de la finestra. Observeu que els botons de minimitzar, restaurar i tancar s'han traslladat a la dreta de la barra de navegació.




Omnibar
Integra el quadre dels motors de cerca amb el quadre d'adreces; si introduïm paraules, actuaran el motors; si introduïm una adreça, obtindrem la pàgina requerida. Per canviar el motor actiu, caldrà fer clic sobre la icona que el mostra a la banda dreta. L'avantatge principal és que podem llegir una part més llarga de l'adreça que estem visitant.


    [omnibar.png]

Smart Stop-Reload
En funció de si la pàgina actual està en procés de càrrega o si el procés ja s'ha completat, veurem una única icona en la barra de navegació: Stop o Reload; així, estalviem l'espai corresponent a una icona.


Aquí tenim encara els dos botons, dels quals només u pot estar actiu.


... i aquí en tenim només u, el que es troba actiu.


Strata Stripe
I, per acabar, una opció senzilla: emprar un tema amb icones més petites.



El resultat final recorda bastant el Chromium, tot i que no és tan lleuger.





Powered by ScribeFire.

10 de febrer, 2010

Richard M. Stallman visita València

La setmana passada, Richard M. Stallman, pare del concepte de "programari lliure", va passar per València, on va oferir dues xerrades. La primera va tenir lloc el dimecres, 3, al Centre de Cultura Contemporània Octubre, un dels referents culturals de la ciutat del Túria; la segona, el dijous, 4, organitzada per Vicent Cubells, es va dur a terme a la Universitat Politècnica de València.

La primera va versar sobre la cultura lliure i els drets d'autor i consistia en una mà a mà amb Jorge Cortell, un dels pioners, o dels rebels, en aquest àmbit, conegut per haver patit (presumptament: cal dir "presumptament" per evitar possibles acusacions) la persecució de diverses associacions partidàries radicals dels drets d'autor, per haver defensat la legalitat de les descàrregues P2P. Més d'un centenar de persones ens vam sorprendre en veure que les posicions de Jorge Cortell, en aquest àmbit, són més extremes que les de RMS: mentre que Stallman proposava la reducció dels drets d'autor a només 10 des de la publicació d'una obra literària, Cortell defenia l'absoluta desaparició d'aquests drets; RMS només defensa aquest extrem per a les obres tècniques, els manuals didàctics i, en general, les obres que impliquen la difusió de coneixements teòrics i pràctics.

L'endemà, dijous, RMS, que havia d'haver parlat a la sala d'actes de l'Escola Superior d'Enginyeria Informàtica, ho va haver de fer a una altra sala: el públic congregat superava de bon tros l'aforament de la sala i, al final, al voltant de quatre-centes persones el vam escoltar parlar.
Stallman, que es va expressar en castellà més que acceptable, es va mostrar tranquil i relaxat, seguint un esquema que deu de resultar més que familiar a qui li ha escoltat en altres intervencions o a qui ha llegit el seu recull d'assajos Programari lliure per a una societat lliure:
  1. definició de programari lliure i repàs de les quatre llibertats, insistint en els efectes de cadascuna sobre les llibertats de l'usuari, així com en llurs efectes sobre la societat;
  2. orígens del projecte GNU com un efecte natural de les quatre llibertats: RMS sabia que no podia construir tot sol un sistema operatiu complet, de manera que va involucrar-hi altres programadors en el projecte, cosa que va portar, també, al naixement de la FSF; no hi podien faltar referències i explicacions sobre els primers "cismes" del moviment, com ara l'aparició del concepte codi obert (open source) (terme que RMS es nega sistemàticament a utilitzar) o la moda d'anomenar Linux al sistema GNU/Linux;
  3. conseqüències de l'ús del programari privatiu amb codi secret; aquí va parlar de les utilitats ocultes de diversos programes, i no hi van mancar referències a les portes del darrere que Microsoft inclou en els sistemes Windows perquè la policia pugui esbrinar què fem amb els nostres ordinadors, ni a la famosa i significativa "desaparició" de totes les còpies legals de 1984 dels aparells Kindle de fa pocs mesos;
  4. finalment, va tocar el torn del programari lliure a l'educació, i RMS va insistir en els valors ètics que aporta ("compartir és bo", va repetir), docents (la possibilitat d'aprendre a programar estudiant directament el codi font de programes reals), destacant que els econòmics, tot i ser molt importants en un sistema educatiu que no disposa de tans recursos com seria desitjable, no són els principals.
Al llarg del seu discurs, Stallman va destacar una vegada i una altra que la base del programari lliure no és tecnològica, sinó ideològica, amb implicacions ètiques, socials i polítiques (crec que no va esmentar directament les implicacions econòmiques, però opino que estan implícites en totes les altres). Els valors tecnològics, la capacitat d'evolucionar molt més ràpidament que el programari privatiu gràcies a la possibilitat de prendre com a punt de partida el treball que han fet altres i no haver de reinventar la roda a cada pas, no semblaven preocupar gaire a Stallman, tot i que, evidentment, com a professional, els comprèn i els aprecia.

En acabar la conferència (i en acabar el show de sant IGNUci), abans de passar al torn obert de preguntes, RMS va tenir un gest que mostra, una vegada més, la seva preocupació per les llibertats: va oferir a Jorge Cortell la possibilitat d'explicar els fets que havien tingut lloc cinc anys enrere, quan el llavors professor de la UPV no va poder dur a terme una conferència sobre les descàrregues P2P, incident que es va tancar amb la seva expulsió de la universitat. La major part del públic semblava massa jove per a haver sentit parlar d'aquells fets, però tothom se'l va escoltar en un silenci expectant i respectuós; l'ovació que va rebre en acabar em va fer pensar que, si més no, la possibilitat que una universitat pública pogués cedir a pressions externes i exercir algun tipus de censura no els resultava gaire atractiva.


Personalment, m'agradaria destacar el gran coneixement que té Stallman sobre el poder de les paraules; no sé si aquest coneixement deriva de l'afició americana a les demandes per difamació (potser allí els advocats van més barats que aquí), o d'uns coneixements sobre retòrica que al nostre país ja es van perdent. El cas és que, amb la seva negació a emprar alegrament termes com "pirata" o com "computació en núvol", RMS ens avisa constantment del perill que suposa emprar termes metafòrics, fins i tot simples comparacions, ja que aquests termes juguen amb les connotacions, positives o negatives, que poden tenir per al parlant, al temps que amaguen llur significat real ("pirata", tot i el seu valor romàntic i aventurer, és un terme negatiu, criminal; els "núvols", en canvi, ens fan pensar en entitats lleugeres, de les que no ens hem de preocupar, sempre que deixen caure la pluja en el lloc i moment oportuns; usar l'u o l'altre ens evita analitzar les realitats a què fan referència, i aquest és el perill que vol evitar Stallman).

Des d'aquí vull agrair a Vicent Cubells tota la feina que deu d'haver suposat fer venir a València el profeta del programari lliure: uns quatre-cents futurs enginyers informàtics han tingut l'oportunitat d'escoltar-lo en directe, i aquesta és una experiència que no s'oblida fàcilment.




Powered by ScribeFire.

31 de gener, 2010

Clibuntu, ajustaments inicials (I): eines generals

Quan instal·lem un nou sistema, ens calen unes eines mínimes per treballar-hi amb comoditat: eines generals, eines per treballar amb els paquets i eines per activar la connexió via wifi. Començarem pel principi, per les eines generals.


Ens cal un editor de text en condicions (Vim), un navegador web que admeti UTF-8 (Elinks) i, molt important, un multiplexor per poder tenir diverses consoles obertes a l'hora i tants programes executant-s'hi com ens puguin fer falta (GNU Screen). Pel que fa a l'editor i al navegador, hi hauria altres opcions; però em penso no hi ha cap competidor digne per a Screen.
Executem:
$ sudo apt-get install vim elinks screen
Observem que Screen ha fet que s'hi instal·lés Byobu, que en facilita la configuració, proporciona un barra inferior amb informacions variades, etc.


Vim

Explicar com funciona Vim no és cosa que es pugui fer en un post: és un dels programes amb més opcions que he trobat fins ara. Per sort, en instal·lar-lo, s'intal·la també vimtutor, tot un curset d'introducció a Vim (en català) que, a través d'unes senzilles explicacions i d'unes pràctiques breus, però escalonades, ens permetrà d'utilitzar-lo a nivell de supervivència en molt poques sessions.
Sí, ja ho sé: ara estareu pensant que cap dels editors que heu emprat fins ara us ha exigit de fer pràctiques per poder utilitzar-lo a un nivell bàsic. Bé, sí, i per treure'm el carnet de conduir, amb deu pràctiques de 45 minuts va ser suficient: però, amb això hagués pogut conduir un Fórmula 1? Doncs, no, de cap manera. Molt bé, dons us presento el Fórmula 1 dels editors de text: Vim.

Per a qui vulgui aprendre a usar-lo, un possible itinerari (bastant complet, per qui en tingui temps i ganes) inclouria:
  • vimtutor: la guia d'aprenentatge que obtindreu en instal·lar Vim; mostra com arribar a un nivell de supervivència, imprescindible en Vim. Només heu d'executar "vimtutor" en una consola, llegir i seguir les instruccions.
  • "Vim. Pequeño pero matón". Er Escribano. A OCCAM's Razor, núm. 3, pàgs 7-13. Presenta, en només set pàgines, algunes de les característiques avançades de Vim més interessants.
  • Manual de Vim, de Santiago Romero. Trenta-cinc pàgines que expliquen amb més detall tot el que mostren els documents anteriors. A la part inferior de la pàgina web hi ha un botó que us permetrà exportar el manual a format odt.
  • Vim: Referencia rápida, de Joaquín Ataz López. Amb el títol, l'autor demostra un cert sentit de l'humor, ja que la tal referència ràpida té 116 pàgines. El nivell bàsic queda enrere i hom va entrat en el nivell mitjà.
  • Ajuda de Vim (Vim help). Mentre estem executant Vim, podem accedir a la seva guia oficial (en anglès, d'unes 400 pàgines) si, en mode comandament, teclegem ":help". També podem anar directament al tema que ens interessa escrivint ":help tema". Descriu totes les característiques implementades en Vim. El podeu consultar des de l'enllaç si no el teniu instal·lat.

Elinks

Acostumats com estem a navegar entre pàgines plenes d'imatges, de vídeos, de gifs animats, molts ignorem que la definició inicial d'HTML estava pensada per a documents de text, només de text, i que els primers navegadors es limitaven a presentar lletres blanques sobre una pantalla negra. Amb Elinks (i amb altres: Linx, Links, w3m...) podem recuperar aquell estat inicial.
Avantatges? Molts! No veureu ni un sol anunci, res de publicitat dissenyada per distreure la vostra atenció. I, com que no descarregareu bytes i bytes d'imatges inútils, les pàgines apareixeran amb major velocitat. En particular, Elinks destaca perquè accepta sense problemes pàgines en UTF-8, dibuixa bé marcs i taules, i permet interactuar bé amb moltes pàgines: deixar comentaris als blocs, utilitzar el correu de Gmail, publicar un post en Blogger. Podreu descarregar fitxers de la xarxa, gestionar llistes d'enllaços d'interès, obrir pàgines en diferents pestanyes.
A més a més, el control d'Elinks es senzill gràcies a un còmode sistema de menús; però també hi podreu fer servir dreceres de teclat, és clar.
Si voleu fer-hi una ullada, des d'aquesta pàgina en trobareu unes quantes captures.


GNU Screen

Un dels grans avantatges dels entorns gràfics és la possibilitat de tenir diverses aplicacions obertes, cada una en una finestra diferent. Si treballem en consola, és cert que en podem obrir fins a mitja dotzena (per omissió) i que podem passar d'una a una altra amb Alt + FX, on FX és qualsevol de les sis primeres tecles de funció (si estem en mode gràfic, fem Control+Alt+FX); això, però, implica fer un login per cada consola, al temps que ens imposa una limitació força restrictiva.
Amb GNU Screen, però, podem multiplicar (multiplexar) una consola i convertir-la en tantes com en necessitem. Usant comandaments de teclat que sempre comencen amb Control+a, podrem obrir noves consoles, canviar de consola, tancar una consola, sortir de la sessió d'Screen deixant-la en suspens per reprendre-la més tard (o per obrir-la des d'una màquina remota)... El concepte és molt més complex i amb possibilitats que superen la meva imaginació, de manera que renuncio a explicar-lo aquí.









Powered by ScribeFire.

30 de gener, 2010

Instal·lant Clibuntu sobre una targeta SDHD


Després d'aconseguir una targeta SDHD de 4 GB, classe 6, em va faltar temps per instal·lar-hi Clibuntu; sempre sobre Pneumàtix, el Latitude 2100.

El procés no va tenir gaires detalls emocionants: des d'una Xubuntu 9.10 Alternate, convenientment instal·lada sobre un llapis USB, immediatament després de triar la llengua a emprar, vaig prémer F4 i vaig accedir al menú que ofereix l'opció d'instal·lar un sistema en línia d'ordres:



A partir d'aquí, la instal·lació va continuar normalment (recordeu, si ho heu oblidat, que les Alternate presenten una interfície en mode Ncurses: no és tan atractiu com en les Desktop, però em sembla que és una mica més ràpid).

En arribar al pas de les particions, el programa em va recordar que estava instal·lant des de la unitat /dev/sdb, i que, sobre aquesta, no podria modificar particions: es referia a l'USB on estava l'Alternate.

Vaig formatar a ext4 la targeta (/dev/sdc1, en aquell moment) i vaig indicar que la partició /dev/sda2 (el /home en la instal·lació "fixa" de Pneumàtix) s'havia de muntar, també aquí, en el /home, però sense formatar-la, és clar. Faria servir com a swap la partició /dev/sda3, que ja té aquesta missió normalment. I la instal·lació va continuar de forma rutinària.

En quinze minuts va acabar tot i vaig poder entrar al nou sistema, acabat d'instal·lar.



Vaig actualitzar amb un

$ sudo apt-get update && sudo apt-get upgrade


i ho vaig deixar aquí.









Powered by ScribeFire.

24 de gener, 2010

Clibuntu 9.10

A veure, per on començo: pel final o pel principi? Doncs, pel final.

Disculpeu si aquesta entrada d'avui és especialment caòtica, tant pel que fa al contingut com pel que fa a la forma. El cas és que estic intentant (no sé si ho aconseguiré, és la primera volta en la vida que faig això) editar i publicar aquest post des d'Elinks, el meu navegador de text preferit. Que per què faig una cosa tant rara?

Bé, doncs, resulta que, anit, mentre intentava instal·lar la Kubuntu 9.10 Netbook Remix al Pneumàtix, donant per acabada l'experiència amb la Ubuntu Moblin Remix, vaig observar que el procés anava a pedals: arribar al punt on s'ha de particionar el disc dur em va costar 35 minuts. Escamat, vaig aturar tallar-ho tot i vaig tornar a crear l'USB instal·lador; vaig recomençar, però tornàvem a estar igual: lentííííííssim!

Vaig canviar d'estratègia i vaig preparar un altre USB, aquesta vegada amb una Xubuntu Alternate, vaig triar, amb F4, l'opció "Instal·lar un sistema base", vaig realitzar tot el procés en 15 minuts, vaig reiniciar, vaig actualitzar, vaig afegir alguns paquets imprescindibles (screen, vim, elinks, htop, gpm, txt2tags), i ho vaig donar per bo. Fa una estona m'he fet una còpia de seguretat de la partició arrel (amb tar: partimage sembla que no reconeix les particions ext4) per si necessito tornar enrere i m'he permès un descans.

I, fa una estona, mentre visitava un bloc que vaig descobrir ahir (Seamos realistas) i que té una secció setmanal dedicada a programes en línea d'ordres (Ncurses), m'he preguntat si podria emprar Elinks per publicar un post des de la interfície de Blogger. Recordo haver utilitzat el correu de Gmail de la mateixa manera, així que la idea no era tan esbojarrada. I vet-me aquí, escrivit tot un article que no sé ben bé si aconseguiré publicar, o si presentarà una estructura desastrosa (sense separar paràgrafs, per exemple), o ves a saber què.

Que per què m'ha vingut al cap una idea tan peregrina? Doncs perquè no tinc pressa, de moment, per posar Pneumàtix en condicions normals de treball, i m'ha semblat que podia ser divertit i educatiu treballar un parell de dies en mode text. I, la veritat, m'estic plantejant fer aquesta mateixa instal·lació sobre una targeta SD i, així, poder exercitar-me de tant en tant amb aquest entorn tan curiós.

Bé, us deixo: ha arribat el moment de la veritat i de veure si aconsegueixo publicar aquesta entrada...

23 de gener, 2010

Entorns d'escriptori: qui, que, com

Mentre remeno la xarxa a la recerca de pistes sobre com fer això o allò amb el gestor de finestres Menysquebox, dins de la llarga sèrie d'assajos que m'estic permetent abans de fer neteja de primavera i reinstal·lar tota la meva aldea gal·la, trobo, una vegada i una altra, els típics comentaris pontificals que afirmen que "Totxobox és una merda, color de merda: passa't a Molabox, és més guai perquè és color del cel", o aquells altres de "si no fas servir Friquibox, torna-te'n a les Finestrous, pringat!", o encara els de "no us escalfeu el cap, Senzillbox és la millor solució per a tothom"; o, pitjor, aquells de "no necessites un entorn d'escriptori, posa-t'hi el gestor de finestres Menysquebox i la teva màquina volarà", sense parar-se a considerar que no tothom té carnet de pilot.

Jo comprenc que, per a un nouvingut des del món dels sistemes monolítics, monocords i monòtons, tanta varietat a nivell d'entorns d'escriptori i de gestors de finestres arriba a ser angoixant; de fet, el nouvingut no sabia res d'aquests conceptes, li vénen totalment de nou. I comprenc que, en la seva innocència (com jo en la meva fa cinc anys), el nouvingut pregunti "quin és el millor entorn d'escriptori?". Ell no ho sap encara (esperem que ho descobreixi aviat), però, en realitat, el que està preguntant és "quin és millor escriptori per a mi, en aquest moment i amb aquesta màquina?"

El que no comprenc, però, és que persones que diuen tenir experiència en el món GNU/Linux, puguin arribar a fer afirmacions tan categòriques, tan rotundes, tan universals, sense que els caiguin els xips de pura vergonya. I és que, al meu entendre, a poc que coneguis el complexíssim món de la informàtica (i no cal arribar a ser-ne un professional), t'adonaràs que la varietat de solucions és incomptable; cosa lògica, perquè la varietat de problemes i de situacions és infinita.

Així, doncs, davant de qualsevol pregunta, com ara la de "quin és el millor entorn d'escriptori", com a mínim, penso, hom s'ha de plantejar tres qüestions bàsiques:
  • per a fer què;
  • perquè ho faci qui;
  • per fer-ho com.
El tipus de feina a realitzar (què) ens marcarà una sèrie d'exigències: s'ha de fer amb tal programa, o amb tal tipus de programa, que exigeixen una màquina de tal i tal característiques i un usuari amb tal i qual coneixements. Les característiques de l'usuari (qui) poden ser una font de limitacions: té tots els coneixements que cal tenir? està acostumat a aquest tipus de feina? o és la primera volta que seu davant d'un ordinador? quant de temps pot dedicar a l'aprenentatge del que encara no sap? està disposat a aprendre, o és d'aquells que es passen la vida bufant davant de les novetats? I, finalment, en quin entorn (com) anem a treballar? Un administrador de sistemes competent i simpàticde quina màquina disposem? hi haurà algú a prop a qui consultar els dubtes? hi haurà algú que ens resolgui els problemes? (Benauirats aquells que tenen a mà un administrador de sistemes competent i simpàtic.)

Així, i tornant al cas dels comentaris sobre els entorns de sistemes, jo preferiria que els defensors o detractors d'aquest o d'aquell fossin una mica més explícits i donessin alguna raó de les seves preferències; a ser possible, és clar, raons entenedores, a l'abast dels nouvinguts, que els les agrairan de tot cor. Raons de l'estil de "Totxobox està bé per als debutants, perquè no és gaire diferent del que ja coneixeu, els programes i les unitats són fàcils de localitzar i és sòlid, no l'espatllareu"; o com "si us perdeu per l'estètica, o si voleu un escriptori molt integrat, on no s'arriba a percebre el canvi d'un programa a un altre, Molabox és una gran opció"; o potser "si la vostra màquina va justeta de recursos, però no voleu renunciar a un entorn còmode, proveu amb Senzillbox; i, si encara voleu quelcom de més lleuger, intenteu-ho amb Menysbox"; o "si voleu tenir l'entorn més lleuger i, alhora, més estètic i més configurable i més modern, tan modern que els autors s'han compromès a tenir-lo sempre en fase prealfasuperinestable, no ho dubteu, instal·leu-vos Friquibox"; i, per acabar, "si el que voleu és toquetejar-ho tot, remenar-ho tot, muntar-ho tot al vostre gust fins a l'últim detall i no teniu por ni als fitxers de configuració ni a les clavades de pota, proveu amb un gestor de finestres com Menysquebox".

I, és clar, qui diu entorns d'escriptori, diu programes, sistemes operatius, cotxes, llocs per viure... tot en particular i no res en general.


Ops, disculpeu, però no he trobat cap captura de pantalla ni de Totxobox, ni de Molabox, ni de Senzillbox, ni de Menysbox, ni de Friquibox, ni del gestor de finestres Menysquebox; però de segur que algun us sona familiar.



Powered by ScribeFire.



21 de gener, 2010

20 segons

És el temps que triga el meu Pneumàtix (Latitude 2100) des de l'"ON" fins a l'escriptori LXDE; com que la BIOS ja consumeix 5 segons, estem parlant d'un sistema que es posa en condicions de treball en només 15, i sense que jo hagi fet res de l'altre món per configurar-lo (llevar algunes aplicacions durant l'arrancada i dir-li que combini els dos processadors de l'Atom 270, com diuen aquí; però no m'he atrevit a instal·lar-li uns paquets misteriosos que ningú explica ben bé què fan ; bé, sí, algú hi diu alguna cosa).

En un servidor que es passa mesos engegat i que pot arribar a arrancar tres o quatre voltes a l'any, aquests 20 segons són pura anècdota. En canvi, valen un Potosí en un ultraportàtil que haurà d'apagar-se i engegar-se moltes voltes al dia, i que sovint s'engegarà per treballar cinc minuts escassos abans de tornar a apagar-se.

Per als curiosos, es tracta d'una Ubuntu 9.10 Moblin Remix instal·lada sobre un disc sòlid formatat com a ext4 i amb GRUB2. Els resultats dels entorns gràfics que hi he instal·lat són els següents:
  • Escriptori del Moblin: 26 segons.
  • Openbox (sense res de res): 23 segons.
  • Fluxbox: 23 segons.
  • IceWM: 22 segons
  • LXDE sobre Openbox: 20 segons.
Em sorprèn molt que LXDE trigui una mica menys que l'Openbox "a pèl", hauré de mirar-ho amb més detall amb aquella utilitat que et cronometra i t'analitza el procés d'arrancada.

Per cert, cal anar amb cura amb l'escriptori del Moblin: si Myzone està ple d'icones de pàgines web visitades, pot arribar a trigar 5 segons més.

Ho comentaré més endavant amb més detall, però aquests segons extra que el Moblin necessita queden compensats per la velocitat de treball que ofereix. Ja en parlarem, que el tema Moblin està molt interessant (fins i tot tractant-se d'un Moblin barrejat amb Gnome, com aquest).





Powered by ScribeFire.

19 de gener, 2010

Aniversari


Si la data que vaig escriure sobre el CD no està equivocada, avui fa 5 anys que em vaig descarregar la Knoppix 3.7. Va ser la primera vegada que veia, gràcies al miracle dels LiveCD, un escriptori KDE (versió 3.3.1, si hi teniu curiositat). En aquell moment, l'aspecte (icones, menús, finestres) em va semblar tosc; però el funcionament era tan similar a l'entorn que coneixia, que vaig perdre-hi la por de cop.



M'hi van sorprendre (gratament) moltes coses. El menú, per exemple, estava agrupat per categories, i no pas pels fantasiosos noms dels fabricants del programari: Editors, Gràfics, Internet, Multimèdia, eren etiquetes que deixaven ben clar el que hi trobaries; en canvi, quina mena d'indicació donaven noms com Adobe o Macromedia? I aquell detall tan senzill i tan pràctic de poder amagar el panell inferior i recuperar-lo quan realment et calgués, guanyant espai en la pantalla per treballar-hi amb les aplicacions; o aquella novetat espectacular dels espais de treball que t'ajudaven a organitzar la feina.

El camí, però, abans d'arribar a la Ubuntu 6.06, va ser llarg i solitari, i vaig haver d'aprendre, a cop de manual descarregat d'Internet i durament interpretat, a batallar amb conceptes totalment nous per a mi, com partició, sistema de fitxers, muntar i desmuntar, compilar un paquet, resoldre dependències.

I és precisament per aquella soledat dels primers dos anys que valoro tant i tant el col·lectiu d'Ubuntaires, no tant pel fet de saber que sempre hi trobaràs algú que et doni un cop de mà com per haver transformat un itinerari aspre, feixuc i seriós, en una experiència enriquidora, amena i, fins i tot, divertida. Gràcies, companys!

14 de gener, 2010

Pneumatix, primera quinzena


Valoració (subjectiva, molt subjectiva) del Lenovo 2100


Després de quinze dies amb Pneumàtix, us he de confessar que hi estic molt content. Amb la versió d'Ubuntu Jaunty, adaptada per Dell a les característiques especifiques del Latitude 2100, he pogut comprovar que tot funciona correctament, fins i tot la pantalla tàctil, la decisió més agosarada en el procés de personalització de la màquina.

Dins del conjunt de proves que estic realitzant, fa uns dies vaig instal·lar-hi la Ubuntu Karmic Netbook Remix (però sobre un disc dur extern, per no haver de prescindir de la Jaunty), i vaig comprovar que la targeta wifi, que no era reconeguda en el primer moment (se'm disparava l'avís proposant-me'n controladors privatius), passava a ser plenament reconeguda en reiniciar després de la primera actualització (que incloïa el kernel 2.6.31-17). També la pantalla tàctil funcionava després d'instal·lar-hi el paquet xserver-xorg-input-evtouch (requereix un procés de calibrat i el reinici del sistema gràfic).

Ara, mentre medito a conciència quin sabor concret d'Ubuntu li clavaré de manera definitiva, vaig provant: Ubuntu Netbook Remix, Kubuntu Netbook Remix i, en aquest moment, Ubuntu Moblin Remix (realitzo la instal·lació mentre escrit aquestes línies).

Perquè, la veritat, no em sembla gaire assenyat emprar sobre una màquina de poca potència de CPU, RAM moderada o escassa, pantalla petita i teclat menut, cap de les distros actuals, pensades per funcionar sobre màquines ben diferents; màquines, a més a més, que realitzaran funcions ben diferents a les dels nostres , tasques molt més exigents i amb uns ritmes d'utilització que no tenen res a veure. I, sembla mentida, però molts usuaris no ho tenen clar: un ultraportàtil no és un portàtil més petit i més barat.

Treballar amb un netbook


Des que vaig començar a llegir les primeres notícies i descripcions sobre els models que ASUS anava traient a mercats llunyans, vaig comprendre que llur ús estava enfocat a unes poques tasques concretes (administrar el correu, consultar alguna pàgina; eventualment, connectar-lo a un projector durant una conferència, i poca cosa més) i a un modus operandi decididament nòmada: durant el curt i incòmode trajecte entre dues estacions de tren o de metro; mentre prenen quelcom de lleuger en un bar; mentre esperem que ens atengui el metge de la Seguretat Social.

En unes condicions de treball com les que acabem de descriure, està clar que no emprarem l'ultraportàtil ni per a l'edició de textos (massa temps escrivint en condicions precàries), ni per a la composició de publicacions o d'imatges (pantalla massa petita), ni per elaborar complicats programes en C++ (impossible concentrar-s'hi; impossible consultar, d'una manera còmodo, textos auxiliars)

Per aquest motiu, la interfície simplificada que presentaven les versions de la Xandros, amb grans icones organitzades per pestanyes, funcionaven molt millor que els petits (petitíssims en una pantalla de set polsades) menús d'un KDE 3.5 normal, o d'un Gnome o qualsevol altre. A més, la Xandros s'engegava i arribava a l'escriptori en només 25 segons, tota una proesa (estic parlant de fa any i mig, de fa dos anys, sobre ext3 i amb GRUB Legacy).

Però molts usuaris no ho entenien. Altres, en canvi, ho veien més clar, i si referien com a un candidat a "tercer ordinador", després d'un "segon ordinador" que seria el portàtil normal (el de 15", perquè quedi clar).


Alguns intents d'adaptació al netbook


Sí que ho van entendre els responsables dels projectes que he esmentat més amunt i que ara estic provant com un desesperat i que ara comentarem breument.

Si bé la Xandros no tenia rival en velocitat d'engegada (si disposeu de 10 minuts i se us en van dos en iniciar i un i mig en apagar, malament rai) i presentava una interfície pulcra, clara, pràctica i, si no recordo mal, configurable, el conjunt de la distribució fallava, sobretot, en els repositoris: oferia pocs paquets (no arribava a tres mil, però torno a citar de memòria) i una mica antics. A més a més, si hi afegies repositoris d'altres distribucions, com Debian o Ubuntu (ja que utilitzava el mateix sistema de paqueteria), et trobaves abocat a una sèrie inacabable de dependències trencades que t'impedia fer-hi res de profit. Per aquest motiu, molts usuaris la vam substituir en poc de temps per les nostres respectives distribucions habituals.

Després, amb la Jaunty, si no recordo mal, va arribar la Ubuntu Netbook Remix i el seu netbook-launcher (aproximadament al mateix temps que la Eeebunty o la Easy Peacy, i ja no recordo quina va ser la primera en emprar-lo). A primera vista, semblava millor adaptat a la mida de la pantalla; però es va mostrar terriblement lent, i molts la vam descartar i vam tornar als escriptoris habituals.
Ara, la versió de netbook-remix de la Karmic ha millorat molt pel que fa a presentació, encara més clara, i diria que també és molt més lleugera. Però es comporta molt malament si vols modificar-hi qualsevol detall, com ara el fons de pantalla, i a la mínima torna a mostrar una gran inestabilitat.


En canvi, quan hi he instal·lat l'escriptori adaptat als netbooks de la Kubuntu, un Plasma lleuger i agradable a la vista, m'he dut una grata sorpresa: és molt més amigable, molt més estètic (com sempre en ca KDE) i m'ha fet efecte que és una mica més ràpid; al menys, amb les aplicacions d'aquest mateix escriptori. I, de moment, no hi he notat cap símptoma d'inestabilitat.

També li he clavat LXDE amb l'LXLauncher, que proporciona una interfície similar a la que portava la Xandros per omissió en els EeePC. Lleuger i eficient, aquest LXLauncer; però poc (molt poc) estètica i sense possibilitats de configuració. Com que LXDE és molt recent, no és gaire sorprenent; però l'usuari no està per a romanços: vol la perfecció i la vol ahir, i de bades.

La versió que m'ha captivat, però, ha estat la de l'Ubuntu Moblin Remix. Fins ara, només l'he tastat en versió USBLive; però ara mateix, com us comentava, l'estic acabant d'instal·lar sobre una targeta SD de 8 GB. És extremadament ràpida a l'hora d'engegar aplicacions, i sembla dissenyada expressament per moure-s'hi sense emprar ni teclat ni ratolí: no només les icones, sinó tota l'estructura de l'escriptori, tot sembla pensat per fer treballar amb una pantalla tàctil.

Bé, aviat us en podré dir alguna cosa m´es detallada.





Després d'algunes hores amb Ubuntu Moblin Remix


Bé, companys, doncs fa unes hores vaig acabar la instal·lació i no he deixat d'astralejar amb aquesta Moblin adaptada. És una mica tard, però us comentaré només que aquest és un altre món. I ús en donaré més detalls aquest cap de setmana.