13 de febrer, 2010

Firefox per a netbooks


Fausto, de Seamos realistas..., ha publicat un post on comenta una sèrie de complements del Firefox que ajuden a aprofitar la pantalla millor, cosa especialment interessant en els netbooks. La idea seria deixar la presentació a pantalla completa (F11) com a recurs final.
Com que el tema m'interessa, els provo, els il·lustro i els comento, tractant de mostrar-ne els efectes individuals.

App Tab
Amaga el text que apareix a les pestanyes i les redueix a la icona de la pàgina (favicon). Però cal triar aquesta opció pestanya per pestanya, no he trobat la manera que ho faci per totes de cop o de manera automàtica.




Bookmarks Toolbar Button
Ens permet afegir una icona a la barra de navegació (clic secundari sobre la barra de navegació / Personalitzar), amb la qual podrem amagar o mostrar la barra de navegació; també ho podem fer amb Visualitza / Barres d'eines / Barra de les adreces d'interés, però ho reduïm a un únic clic.


Fixeu-vos en l'espai ocupat per la barra d'adreces.


La barra d'adreces està amagada; observeu
la icona de l'esquerra (el llibre amb l'estrella):
és la que ens permet recuperar-la i tornar-la a ocultar.


Compact Menu 2
Substitueix la barra de menús per una icona a la barra de navegació; l'inconvenient és que ens caldrà un clic més per accedir a qualsevol submenú.


La barra de menús ha estat substituïda per la icona a l'esquerra del tot.

Hide Title Caption Plus
Elimina el marc de la finestra; sobretot, l'estalvi es produeix per la desaparició del títol de la finestra. Observeu que els botons de minimitzar, restaurar i tancar s'han traslladat a la dreta de la barra de navegació.




Omnibar
Integra el quadre dels motors de cerca amb el quadre d'adreces; si introduïm paraules, actuaran el motors; si introduïm una adreça, obtindrem la pàgina requerida. Per canviar el motor actiu, caldrà fer clic sobre la icona que el mostra a la banda dreta. L'avantatge principal és que podem llegir una part més llarga de l'adreça que estem visitant.


    [omnibar.png]

Smart Stop-Reload
En funció de si la pàgina actual està en procés de càrrega o si el procés ja s'ha completat, veurem una única icona en la barra de navegació: Stop o Reload; així, estalviem l'espai corresponent a una icona.


Aquí tenim encara els dos botons, dels quals només u pot estar actiu.


... i aquí en tenim només u, el que es troba actiu.


Strata Stripe
I, per acabar, una opció senzilla: emprar un tema amb icones més petites.



El resultat final recorda bastant el Chromium, tot i que no és tan lleuger.





Powered by ScribeFire.

10 de febrer, 2010

Richard M. Stallman visita València

La setmana passada, Richard M. Stallman, pare del concepte de "programari lliure", va passar per València, on va oferir dues xerrades. La primera va tenir lloc el dimecres, 3, al Centre de Cultura Contemporània Octubre, un dels referents culturals de la ciutat del Túria; la segona, el dijous, 4, organitzada per Vicent Cubells, es va dur a terme a la Universitat Politècnica de València.

La primera va versar sobre la cultura lliure i els drets d'autor i consistia en una mà a mà amb Jorge Cortell, un dels pioners, o dels rebels, en aquest àmbit, conegut per haver patit (presumptament: cal dir "presumptament" per evitar possibles acusacions) la persecució de diverses associacions partidàries radicals dels drets d'autor, per haver defensat la legalitat de les descàrregues P2P. Més d'un centenar de persones ens vam sorprendre en veure que les posicions de Jorge Cortell, en aquest àmbit, són més extremes que les de RMS: mentre que Stallman proposava la reducció dels drets d'autor a només 10 des de la publicació d'una obra literària, Cortell defenia l'absoluta desaparició d'aquests drets; RMS només defensa aquest extrem per a les obres tècniques, els manuals didàctics i, en general, les obres que impliquen la difusió de coneixements teòrics i pràctics.

L'endemà, dijous, RMS, que havia d'haver parlat a la sala d'actes de l'Escola Superior d'Enginyeria Informàtica, ho va haver de fer a una altra sala: el públic congregat superava de bon tros l'aforament de la sala i, al final, al voltant de quatre-centes persones el vam escoltar parlar.
Stallman, que es va expressar en castellà més que acceptable, es va mostrar tranquil i relaxat, seguint un esquema que deu de resultar més que familiar a qui li ha escoltat en altres intervencions o a qui ha llegit el seu recull d'assajos Programari lliure per a una societat lliure:
  1. definició de programari lliure i repàs de les quatre llibertats, insistint en els efectes de cadascuna sobre les llibertats de l'usuari, així com en llurs efectes sobre la societat;
  2. orígens del projecte GNU com un efecte natural de les quatre llibertats: RMS sabia que no podia construir tot sol un sistema operatiu complet, de manera que va involucrar-hi altres programadors en el projecte, cosa que va portar, també, al naixement de la FSF; no hi podien faltar referències i explicacions sobre els primers "cismes" del moviment, com ara l'aparició del concepte codi obert (open source) (terme que RMS es nega sistemàticament a utilitzar) o la moda d'anomenar Linux al sistema GNU/Linux;
  3. conseqüències de l'ús del programari privatiu amb codi secret; aquí va parlar de les utilitats ocultes de diversos programes, i no hi van mancar referències a les portes del darrere que Microsoft inclou en els sistemes Windows perquè la policia pugui esbrinar què fem amb els nostres ordinadors, ni a la famosa i significativa "desaparició" de totes les còpies legals de 1984 dels aparells Kindle de fa pocs mesos;
  4. finalment, va tocar el torn del programari lliure a l'educació, i RMS va insistir en els valors ètics que aporta ("compartir és bo", va repetir), docents (la possibilitat d'aprendre a programar estudiant directament el codi font de programes reals), destacant que els econòmics, tot i ser molt importants en un sistema educatiu que no disposa de tans recursos com seria desitjable, no són els principals.
Al llarg del seu discurs, Stallman va destacar una vegada i una altra que la base del programari lliure no és tecnològica, sinó ideològica, amb implicacions ètiques, socials i polítiques (crec que no va esmentar directament les implicacions econòmiques, però opino que estan implícites en totes les altres). Els valors tecnològics, la capacitat d'evolucionar molt més ràpidament que el programari privatiu gràcies a la possibilitat de prendre com a punt de partida el treball que han fet altres i no haver de reinventar la roda a cada pas, no semblaven preocupar gaire a Stallman, tot i que, evidentment, com a professional, els comprèn i els aprecia.

En acabar la conferència (i en acabar el show de sant IGNUci), abans de passar al torn obert de preguntes, RMS va tenir un gest que mostra, una vegada més, la seva preocupació per les llibertats: va oferir a Jorge Cortell la possibilitat d'explicar els fets que havien tingut lloc cinc anys enrere, quan el llavors professor de la UPV no va poder dur a terme una conferència sobre les descàrregues P2P, incident que es va tancar amb la seva expulsió de la universitat. La major part del públic semblava massa jove per a haver sentit parlar d'aquells fets, però tothom se'l va escoltar en un silenci expectant i respectuós; l'ovació que va rebre en acabar em va fer pensar que, si més no, la possibilitat que una universitat pública pogués cedir a pressions externes i exercir algun tipus de censura no els resultava gaire atractiva.


Personalment, m'agradaria destacar el gran coneixement que té Stallman sobre el poder de les paraules; no sé si aquest coneixement deriva de l'afició americana a les demandes per difamació (potser allí els advocats van més barats que aquí), o d'uns coneixements sobre retòrica que al nostre país ja es van perdent. El cas és que, amb la seva negació a emprar alegrament termes com "pirata" o com "computació en núvol", RMS ens avisa constantment del perill que suposa emprar termes metafòrics, fins i tot simples comparacions, ja que aquests termes juguen amb les connotacions, positives o negatives, que poden tenir per al parlant, al temps que amaguen llur significat real ("pirata", tot i el seu valor romàntic i aventurer, és un terme negatiu, criminal; els "núvols", en canvi, ens fan pensar en entitats lleugeres, de les que no ens hem de preocupar, sempre que deixen caure la pluja en el lloc i moment oportuns; usar l'u o l'altre ens evita analitzar les realitats a què fan referència, i aquest és el perill que vol evitar Stallman).

Des d'aquí vull agrair a Vicent Cubells tota la feina que deu d'haver suposat fer venir a València el profeta del programari lliure: uns quatre-cents futurs enginyers informàtics han tingut l'oportunitat d'escoltar-lo en directe, i aquesta és una experiència que no s'oblida fàcilment.




Powered by ScribeFire.

31 de gener, 2010

Clibuntu, ajustaments inicials (I): eines generals

Quan instal·lem un nou sistema, ens calen unes eines mínimes per treballar-hi amb comoditat: eines generals, eines per treballar amb els paquets i eines per activar la connexió via wifi. Començarem pel principi, per les eines generals.


Ens cal un editor de text en condicions (Vim), un navegador web que admeti UTF-8 (Elinks) i, molt important, un multiplexor per poder tenir diverses consoles obertes a l'hora i tants programes executant-s'hi com ens puguin fer falta (GNU Screen). Pel que fa a l'editor i al navegador, hi hauria altres opcions; però em penso no hi ha cap competidor digne per a Screen.
Executem:
$ sudo apt-get install vim elinks screen
Observem que Screen ha fet que s'hi instal·lés Byobu, que en facilita la configuració, proporciona un barra inferior amb informacions variades, etc.


Vim

Explicar com funciona Vim no és cosa que es pugui fer en un post: és un dels programes amb més opcions que he trobat fins ara. Per sort, en instal·lar-lo, s'intal·la també vimtutor, tot un curset d'introducció a Vim (en català) que, a través d'unes senzilles explicacions i d'unes pràctiques breus, però escalonades, ens permetrà d'utilitzar-lo a nivell de supervivència en molt poques sessions.
Sí, ja ho sé: ara estareu pensant que cap dels editors que heu emprat fins ara us ha exigit de fer pràctiques per poder utilitzar-lo a un nivell bàsic. Bé, sí, i per treure'm el carnet de conduir, amb deu pràctiques de 45 minuts va ser suficient: però, amb això hagués pogut conduir un Fórmula 1? Doncs, no, de cap manera. Molt bé, dons us presento el Fórmula 1 dels editors de text: Vim.

Per a qui vulgui aprendre a usar-lo, un possible itinerari (bastant complet, per qui en tingui temps i ganes) inclouria:
  • vimtutor: la guia d'aprenentatge que obtindreu en instal·lar Vim; mostra com arribar a un nivell de supervivència, imprescindible en Vim. Només heu d'executar "vimtutor" en una consola, llegir i seguir les instruccions.
  • "Vim. Pequeño pero matón". Er Escribano. A OCCAM's Razor, núm. 3, pàgs 7-13. Presenta, en només set pàgines, algunes de les característiques avançades de Vim més interessants.
  • Manual de Vim, de Santiago Romero. Trenta-cinc pàgines que expliquen amb més detall tot el que mostren els documents anteriors. A la part inferior de la pàgina web hi ha un botó que us permetrà exportar el manual a format odt.
  • Vim: Referencia rápida, de Joaquín Ataz López. Amb el títol, l'autor demostra un cert sentit de l'humor, ja que la tal referència ràpida té 116 pàgines. El nivell bàsic queda enrere i hom va entrat en el nivell mitjà.
  • Ajuda de Vim (Vim help). Mentre estem executant Vim, podem accedir a la seva guia oficial (en anglès, d'unes 400 pàgines) si, en mode comandament, teclegem ":help". També podem anar directament al tema que ens interessa escrivint ":help tema". Descriu totes les característiques implementades en Vim. El podeu consultar des de l'enllaç si no el teniu instal·lat.

Elinks

Acostumats com estem a navegar entre pàgines plenes d'imatges, de vídeos, de gifs animats, molts ignorem que la definició inicial d'HTML estava pensada per a documents de text, només de text, i que els primers navegadors es limitaven a presentar lletres blanques sobre una pantalla negra. Amb Elinks (i amb altres: Linx, Links, w3m...) podem recuperar aquell estat inicial.
Avantatges? Molts! No veureu ni un sol anunci, res de publicitat dissenyada per distreure la vostra atenció. I, com que no descarregareu bytes i bytes d'imatges inútils, les pàgines apareixeran amb major velocitat. En particular, Elinks destaca perquè accepta sense problemes pàgines en UTF-8, dibuixa bé marcs i taules, i permet interactuar bé amb moltes pàgines: deixar comentaris als blocs, utilitzar el correu de Gmail, publicar un post en Blogger. Podreu descarregar fitxers de la xarxa, gestionar llistes d'enllaços d'interès, obrir pàgines en diferents pestanyes.
A més a més, el control d'Elinks es senzill gràcies a un còmode sistema de menús; però també hi podreu fer servir dreceres de teclat, és clar.
Si voleu fer-hi una ullada, des d'aquesta pàgina en trobareu unes quantes captures.


GNU Screen

Un dels grans avantatges dels entorns gràfics és la possibilitat de tenir diverses aplicacions obertes, cada una en una finestra diferent. Si treballem en consola, és cert que en podem obrir fins a mitja dotzena (per omissió) i que podem passar d'una a una altra amb Alt + FX, on FX és qualsevol de les sis primeres tecles de funció (si estem en mode gràfic, fem Control+Alt+FX); això, però, implica fer un login per cada consola, al temps que ens imposa una limitació força restrictiva.
Amb GNU Screen, però, podem multiplicar (multiplexar) una consola i convertir-la en tantes com en necessitem. Usant comandaments de teclat que sempre comencen amb Control+a, podrem obrir noves consoles, canviar de consola, tancar una consola, sortir de la sessió d'Screen deixant-la en suspens per reprendre-la més tard (o per obrir-la des d'una màquina remota)... El concepte és molt més complex i amb possibilitats que superen la meva imaginació, de manera que renuncio a explicar-lo aquí.









Powered by ScribeFire.