03 de desembre, 2006

Gnome-bloc

Rebuscant en el Synaptic, he trobat Gnome-bloc, un applet per a Gnome que, en teoria, m'hauria de permetre publicar un post fàcilment. Sembla que funciona amb Blogger, Advogato i LiveJournal. No té més opcions de format que la negreta i la cursiva; a més, pot generar enllaços a altres documents.


Una bírria, a primera vista. Però que podria cobrir unes necessitats mínimes (minimalistes), i gràcies.


Ara, anem a veure si funciona.

24 de novembre, 2006

Programari lliure i correctors ortogràfics

Un dels motius que em van acostar al programari lliure va ser el meu interés per les llengües i, conseqüentment, per tot allò que em pogués ajudar a estudiar-les. Fa molts anys, quan vaig començar a estudiar català, en vaig adonar de l'extraordinària utilitat dels correctors ortogràfics dels processadors de text; no només serveixen per redactar texts més presentables, sinó que, amb una mica d'imaginació, ajuden l'estudiant autodidacta a l'hora de millorar la pròpia ortografia. Dissortadament, els paquets ofimàtics a pagament de l'omnipresent sistema operatiu a pagament no ofereixen un gran ventall d'aquests instruments: castellà i anglés; en els darrers anys, també les llengües autonòmiques. Però si vols els d'alguna altra llengua estrangera (res d'exotismes: italià, francés, portugués...), els has de comprar a banda (sempre a pagament!) i, generalment, via Internet.
Per sort, vaig descobrir OpenOffice.org, una de les suites ofimàtiques que rivalitzen amb el Microsoft Office (ja sabeu, Word, Excel, Access, PowerPoint...). I, oh sorpresa, aquesta suite sí que disposa d'una trentena de diccionaris (corregesc: de diccionaris en una trentena de llengües, alguns amb una bona col·lecció de versions territorials) tan gratuïtes com la mateixa suite: a un clic de distància, com tot en la xarxa. I, a partir d'OpenOffice.org, vaig arribar a Linux. D'acord, GNU/Linux per als puristes!
I Linux és, dia a dia, una font de sorpreses: descobrir que l'editor de text per defecte de la meua versió (l'equivalent al Bloc de Notes) porta un mòdul de correcció ortogràfica (algun dia parlarem de la modularitat de Linux) anomenat aspell que està, crec, en la base del correctors de la suite de què parlàvem. Sempre a un clic de distància: bengali, breton, bulgarian, catalan, czech, danish, dutch, english (american, british, canadian), esperanto, faroese, finnish, french, galician, german, greek, hebrew, hindi, hungarian, icelandic, irish (gaeige), italian, kurdish, lithanian, marathi, norwegian, oriya, polish, portuguese (european and brasilian), punjabi, russian, slovak, swedish, tagalog, tamil, telugu, ukrainian, uzbek, welsh. Les he deixades en anglés perquè algunes em resulten absolutament desconegudes; en total, disposem dels correctors de 38 llengües! I estem parlant només d'un simple editor de text pla (que també és un editor més que acceptable per a programadors, entre moltes altes qualitats).

Com més treballe amb Linux, més incomprensible em resulta haver utilitzat Güindous durant tants anys...

publicado con Flock

19 d’agost, 2006

Problemes (per fi!)


Després de mig any amb l'Ubuntu instal·lat, anit, per fi, em va donar el primer ensurt seriós.



Buf! Vaig dir jo

Buf! vaig dir jo...



Em trobava navegant per Internet amb tot normalitat, quan, de sobte, es va posar a escriure en el disc dur d'una manera desaforada. El ratolí es movia amb lentitud desesperant per la pantalla, que es va quedar congelada, i els seus clics eren absolutament inútils: el sistema no responia.


Després d'uns quants minuts, vaig començar a sospesar dues possibilitats: o bé el sistema havia decidit (pel seu compte?) posar-se a desfragmentar el disc dur, o bé l'estava atacant algun tipus de virus. Vaig fer l'escurada, vaig llevar la pols, vaig agranar i vaig fer altres feines domèstiques per no menys de dues hores, però l'ordinador seguia penjat i el disc dur continuava pegant voltes com un desesperat. Desesperat del seu escàs voler, el vaig apagar a les braves i el vaig reiniciar, preparant-me per a la catàstrofe.




Però, oh, sorpresa!, el GRUB havia sobreviscut i, per curiositat, vaig entrar en el Windows. Tot estava bé, per allà; tret del Panda, que em va informar, inquiet i preocupat, que feia 20 dies que no l'actualitzava: "Ostres!", vaig dir, "porte tres setmanes sense entrar en Windows, i treballant de valent! I encara hi ha qui dubta de les possibilitats reals del Linux..."


Apague el Windows, torne al GRUB i entre, tot decidit, al meu Ubuntu. Xe, tu!, ni un problema! Tot estava perfecte, en el seu lloc, amb aquell color café, tan relaxant, com si no hagués passat res. Buf!, vaig dir jo.


Continue sense saber què li va passar.