Per sort, vaig descobrir OpenOffice.org, una de les suites ofimàtiques que rivalitzen amb el Microsoft Office (ja sabeu, Word, Excel, Access, PowerPoint...). I, oh sorpresa, aquesta suite sí que disposa d'una trentena de diccionaris (corregesc: de diccionaris en una trentena de llengües, alguns amb una bona col·lecció de versions territorials) tan gratuïtes com la mateixa suite: a un clic de distància, com tot en la xarxa. I, a partir d'OpenOffice.org, vaig arribar a Linux. D'acord, GNU/Linux per als puristes!
I Linux és, dia a dia, una font de sorpreses: descobrir que l'editor de text per defecte de la meua versió (l'equivalent al Bloc de Notes) porta un mòdul de correcció ortogràfica (algun dia parlarem de la modularitat de Linux) anomenat aspell que està, crec, en la base del correctors de la suite de què parlàvem. Sempre a un clic de distància: bengali, breton, bulgarian, catalan, czech, danish, dutch, english (american, british, canadian), esperanto, faroese, finnish, french, galician, german, greek, hebrew, hindi, hungarian, icelandic, irish (gaeige), italian, kurdish, lithanian, marathi, norwegian, oriya, polish, portuguese (european and brasilian), punjabi, russian, slovak, swedish, tagalog, tamil, telugu, ukrainian, uzbek, welsh. Les he deixades en anglés perquè algunes em resulten absolutament desconegudes; en total, disposem dels correctors de 38 llengües! I estem parlant només d'un simple editor de text pla (que també és un editor més que acceptable per a programadors, entre moltes altes qualitats).
Com més treballe amb Linux, més incomprensible em resulta haver utilitzat Güindous durant tants anys...
publicado con Flock

