22 de març, 2010

MultiLiveUSB amb les principals distros *buntu

Durant el cap de setmana, mentre em descarregava les primeres beta de Lucid Linx, s'ha publicat, també, la versió 4.9 de la Parted Magic, una de les distribucions auxiliars més lleugeres (al voltant de 80 MB) de l'actualitat. Com que encara arrenca amb GRUB Legacy, decideixo incloure-la en la nova versió del MultiLiveUSB i combinar-la (o, per ser més exactes, "combinar-l'hi") el SuperGrubDisk 0.9799, que és el que adrian15 de SuperGrubDisk va deixar preparat per poder arrancar particions lògiques d'una unitat USB.

Si voleu preparar-vos una unitat USB de 4 GB de múltiple inici que inclogui el Parted Magic, el quatre sabor bàsics d'Ubuntu més una versió Alternate, podeu intentar seguir les següents instruccions.

1 - Descarreguem les distribucions a emprar:


2 - Particionem la unitat USB (amb GParted o amb l'eina que més ens agradi) de la següent manera:

  • /dev/sdb1 amb 100 MiB per a SGD sobre Parted Magic
  • /dev/sdb2 amb 705 MiB per a Alternate Xubuntu
  • /dev/sdb3 amb 705 MiB per a Ubuntu
  • /dev/sdb5 amb 705 MiB per a Kubuntu
  • /dev/sdb6 amb 705 MiB per a Xubuntu
  • /dev/sdb7 amb 500 MiB per a Lubuntu
  • /dev/sdb8 amb 450 MiB per al magatzem
Hem considerat que l'USB es troba a /dev/sdb: adapteu-ho al vostre cas, si cal. És pràctic anomenar les particions en funció de quina distribució van a contenir. Totes les particions han de ser de tipus fat32 (o fat16).
Fins que no en surtin les versions definitives, no instal·laré la versió Alternate, però ja li reservo una partició. Per cert, recordeu que les versions Alternate s'han d'instal·lar sempre sobre una partició primària, mai sobre una partició lògica (no funcionarà l'instal·lador).

3 - Amb USB Startup Disk Creator, instal·lem les *buntu a les particions corresponents.

És un procés senzill, totalment gràfic: crec que no cal explicar-hi res, oi?

4 - Descomprimim Parted Magic en el disc dur.

Això crearà un directori anomenat pmagic-usb-4.9, que contindrà els directoris boot i pmagic.

5 - Descomprimim SuperGrubDisk en el disc dur.

Això crearà el directori boot.

6 - Copiem la carpeta "boot" del SuperGrubDisk sobre la mateixa carpeta de Parted Magic.

Això sobreescriurà la major part de l'estructura del boot original del Parted Magic (haurem d'acceptar quan el sistema ens hi demani confirmació).

7 - Modifiquem el menu.lst del SGD (ja sobreescrit sobre el del Parted Magic).

Editem el fitxer menu.lst que es troba al directori boot del Parted Magic i, a continuació de la línia
color white/brown yellow/cyan
i abans de la línia
#title Inicio normal / Normal Boot
afegim les següents:


## Menús de les Live instal·lades: adapteu-lo, si cal, després
## de cada instal·lació.
title PartedMagic 0.4.9
rootnoverify ($(grub_drive),0)
chainloader +1

title Xubuntu 10.4 Alternate - Beta 1
rootnoverify ($(grub_drive),1)
chainloader +1

title Ubuntu 10.4 Live Desktop - Beta 1
rootnoverify ($(grub_drive),2)
chainloader +1

title Kubuntu 10.4 Live Desktop - Beta 1
rootnoverify ($(grub_drive),4)
chainloader +1

title Xubuntu 10.4 Live Desktop - Beta 1
rootnoverify ($(grub_drive),5)
chainloader +1

title Lubuntu 10.4 Live Desktop - Beta 1
rootnoverify ($(grub_drive),6)
chainloader +1

title PARTICIÓ DISPONIBLE: MAGATZEM
rootnoverify ($(grub_drive),7)
chainloader +1


I guardem aquesta nova versió al mateix lloc.

8 - Copiem el directoris boot i pmagic a la primera partició de l'USB.

Des del directori on hem descomprimit pmagic-usb-4.9, copiem els directoris boot i pmagic a la primera partició de l'USB. Després d'aquesta operació, encara ens faltarà instal·lar-hi el gestor d'inici syslinux perquè aquesta distribució pugui engegar-se. Quan hem instal·lat els quatre sabors d'Ubuntu, USB Startup Disk Creator haurà instal·lat automàticament aquest programa en cada partició i no ens hi hem hagut de preocupar; en canvi, cal fer-ho manualment per a Parted Magic tal i com es descriu al punt següent.

9 - Instal·lo el syslinux des d'un Parted Magic anterior

La versió de syslinux present a Ubuntu és força antiga (3.63) i Parted Magic necessita una de més moderna. Per solucionar-ho, instal·larem syslinux a partir d'alguna distro que en faci servir una versió més actualizada (ja va per la 3.85); una manera còmoda és iniciar el sistema des d'una versió relativament recent de Parted Magic (o des de l'actual, si l'heu cremada en un CD). Així, doncs:
- iniciem l'ordinador des d'un Parted Magic anterior (en el meu cas, ha estat la 4.7);
- inserim la unitat USB;
- obrim la utilitat Mount-gtk, observem quina és la primera partició de la clau i la muntem;
- obrim un terminal i executem la següent ordre per instal·lar syslinux a la partició del Parted Magic:
syslinux -d /boot/syslinux /dev/sdx1
on caldrà modificar sdx1 en funció del punt exacte de muntatge de la nostra clau.


10 - Amb grub, redirecciono l'arrencada a la primera partició.

Sempre des de Parted Magic, i encara en la consola, emprem GRUB per fer que l'MBR de la unitat USB apunti cap a la primera partició (la que inclou tant el Parted Magic com el SGD):


# grub
grub> find /boot/grub/stage2 # Per identificar la unitat i partició on es troba el SGD.
(hd0,0) # Normalment, la unitat interna (no ens interessa)
(hdx,y) # Probablement, la que estem cercant (x i y seran xifres).
grub> root (hdx,y) # Les xifres que l'última resposta del pas anterior (si no
# hem inserit cap altra clau USB).
# Obtindrem un missatge avisant-nos que la partició està
# formatada com a fat32, del que no en farem ni cas.
grub> setup (hdx) # Sempre amb la primera xifra de la darrera resposta
# de la consulta.
grub> quit
# sync # Ens assegurem que s'ha escrit la informació a la unitat USB.

I ara només ens faltarà apagar l'ordinador, extraure la clau, tornar-la a connectar al port USB (és curiós, però si no ho faig així, arranca des de la unitat interna) i tornar a engegar. Ara, hauríem d'obtenir el menú del Super Grub Disk amb totes les opció que hi hem afegit en el pas 7 (seguides de les pròpies del SGD, si no les hem esborrades, cosa que no seria intel·ligent, perquè perdríem l'accés a aquesta eina).

És clar que, tant per a aquest pas com per a l'anterior, podeu emprar qualsevol altra distribució que faci servir una versió actualitzada de syslinux, així com el GRUB Legacy.

En cas de dubte, recordeu que trobareu els articles anteriors sobre aquest argument a l'etiqueta multiliveusb del bloc, així com un tutorial una més mica extens a la wiki d'Ubuntu.

Bona sort, si ho intenteu!





Powered by ScribeFire.

13 de febrer, 2010

Firefox per a netbooks


Fausto, de Seamos realistas..., ha publicat un post on comenta una sèrie de complements del Firefox que ajuden a aprofitar la pantalla millor, cosa especialment interessant en els netbooks. La idea seria deixar la presentació a pantalla completa (F11) com a recurs final.
Com que el tema m'interessa, els provo, els il·lustro i els comento, tractant de mostrar-ne els efectes individuals.

App Tab
Amaga el text que apareix a les pestanyes i les redueix a la icona de la pàgina (favicon). Però cal triar aquesta opció pestanya per pestanya, no he trobat la manera que ho faci per totes de cop o de manera automàtica.




Bookmarks Toolbar Button
Ens permet afegir una icona a la barra de navegació (clic secundari sobre la barra de navegació / Personalitzar), amb la qual podrem amagar o mostrar la barra de navegació; també ho podem fer amb Visualitza / Barres d'eines / Barra de les adreces d'interés, però ho reduïm a un únic clic.


Fixeu-vos en l'espai ocupat per la barra d'adreces.


La barra d'adreces està amagada; observeu
la icona de l'esquerra (el llibre amb l'estrella):
és la que ens permet recuperar-la i tornar-la a ocultar.


Compact Menu 2
Substitueix la barra de menús per una icona a la barra de navegació; l'inconvenient és que ens caldrà un clic més per accedir a qualsevol submenú.


La barra de menús ha estat substituïda per la icona a l'esquerra del tot.

Hide Title Caption Plus
Elimina el marc de la finestra; sobretot, l'estalvi es produeix per la desaparició del títol de la finestra. Observeu que els botons de minimitzar, restaurar i tancar s'han traslladat a la dreta de la barra de navegació.




Omnibar
Integra el quadre dels motors de cerca amb el quadre d'adreces; si introduïm paraules, actuaran el motors; si introduïm una adreça, obtindrem la pàgina requerida. Per canviar el motor actiu, caldrà fer clic sobre la icona que el mostra a la banda dreta. L'avantatge principal és que podem llegir una part més llarga de l'adreça que estem visitant.


    [omnibar.png]

Smart Stop-Reload
En funció de si la pàgina actual està en procés de càrrega o si el procés ja s'ha completat, veurem una única icona en la barra de navegació: Stop o Reload; així, estalviem l'espai corresponent a una icona.


Aquí tenim encara els dos botons, dels quals només u pot estar actiu.


... i aquí en tenim només u, el que es troba actiu.


Strata Stripe
I, per acabar, una opció senzilla: emprar un tema amb icones més petites.



El resultat final recorda bastant el Chromium, tot i que no és tan lleuger.





Powered by ScribeFire.

10 de febrer, 2010

Richard M. Stallman visita València

La setmana passada, Richard M. Stallman, pare del concepte de "programari lliure", va passar per València, on va oferir dues xerrades. La primera va tenir lloc el dimecres, 3, al Centre de Cultura Contemporània Octubre, un dels referents culturals de la ciutat del Túria; la segona, el dijous, 4, organitzada per Vicent Cubells, es va dur a terme a la Universitat Politècnica de València.

La primera va versar sobre la cultura lliure i els drets d'autor i consistia en una mà a mà amb Jorge Cortell, un dels pioners, o dels rebels, en aquest àmbit, conegut per haver patit (presumptament: cal dir "presumptament" per evitar possibles acusacions) la persecució de diverses associacions partidàries radicals dels drets d'autor, per haver defensat la legalitat de les descàrregues P2P. Més d'un centenar de persones ens vam sorprendre en veure que les posicions de Jorge Cortell, en aquest àmbit, són més extremes que les de RMS: mentre que Stallman proposava la reducció dels drets d'autor a només 10 des de la publicació d'una obra literària, Cortell defenia l'absoluta desaparició d'aquests drets; RMS només defensa aquest extrem per a les obres tècniques, els manuals didàctics i, en general, les obres que impliquen la difusió de coneixements teòrics i pràctics.

L'endemà, dijous, RMS, que havia d'haver parlat a la sala d'actes de l'Escola Superior d'Enginyeria Informàtica, ho va haver de fer a una altra sala: el públic congregat superava de bon tros l'aforament de la sala i, al final, al voltant de quatre-centes persones el vam escoltar parlar.
Stallman, que es va expressar en castellà més que acceptable, es va mostrar tranquil i relaxat, seguint un esquema que deu de resultar més que familiar a qui li ha escoltat en altres intervencions o a qui ha llegit el seu recull d'assajos Programari lliure per a una societat lliure:
  1. definició de programari lliure i repàs de les quatre llibertats, insistint en els efectes de cadascuna sobre les llibertats de l'usuari, així com en llurs efectes sobre la societat;
  2. orígens del projecte GNU com un efecte natural de les quatre llibertats: RMS sabia que no podia construir tot sol un sistema operatiu complet, de manera que va involucrar-hi altres programadors en el projecte, cosa que va portar, també, al naixement de la FSF; no hi podien faltar referències i explicacions sobre els primers "cismes" del moviment, com ara l'aparició del concepte codi obert (open source) (terme que RMS es nega sistemàticament a utilitzar) o la moda d'anomenar Linux al sistema GNU/Linux;
  3. conseqüències de l'ús del programari privatiu amb codi secret; aquí va parlar de les utilitats ocultes de diversos programes, i no hi van mancar referències a les portes del darrere que Microsoft inclou en els sistemes Windows perquè la policia pugui esbrinar què fem amb els nostres ordinadors, ni a la famosa i significativa "desaparició" de totes les còpies legals de 1984 dels aparells Kindle de fa pocs mesos;
  4. finalment, va tocar el torn del programari lliure a l'educació, i RMS va insistir en els valors ètics que aporta ("compartir és bo", va repetir), docents (la possibilitat d'aprendre a programar estudiant directament el codi font de programes reals), destacant que els econòmics, tot i ser molt importants en un sistema educatiu que no disposa de tans recursos com seria desitjable, no són els principals.
Al llarg del seu discurs, Stallman va destacar una vegada i una altra que la base del programari lliure no és tecnològica, sinó ideològica, amb implicacions ètiques, socials i polítiques (crec que no va esmentar directament les implicacions econòmiques, però opino que estan implícites en totes les altres). Els valors tecnològics, la capacitat d'evolucionar molt més ràpidament que el programari privatiu gràcies a la possibilitat de prendre com a punt de partida el treball que han fet altres i no haver de reinventar la roda a cada pas, no semblaven preocupar gaire a Stallman, tot i que, evidentment, com a professional, els comprèn i els aprecia.

En acabar la conferència (i en acabar el show de sant IGNUci), abans de passar al torn obert de preguntes, RMS va tenir un gest que mostra, una vegada més, la seva preocupació per les llibertats: va oferir a Jorge Cortell la possibilitat d'explicar els fets que havien tingut lloc cinc anys enrere, quan el llavors professor de la UPV no va poder dur a terme una conferència sobre les descàrregues P2P, incident que es va tancar amb la seva expulsió de la universitat. La major part del públic semblava massa jove per a haver sentit parlar d'aquells fets, però tothom se'l va escoltar en un silenci expectant i respectuós; l'ovació que va rebre en acabar em va fer pensar que, si més no, la possibilitat que una universitat pública pogués cedir a pressions externes i exercir algun tipus de censura no els resultava gaire atractiva.


Personalment, m'agradaria destacar el gran coneixement que té Stallman sobre el poder de les paraules; no sé si aquest coneixement deriva de l'afició americana a les demandes per difamació (potser allí els advocats van més barats que aquí), o d'uns coneixements sobre retòrica que al nostre país ja es van perdent. El cas és que, amb la seva negació a emprar alegrament termes com "pirata" o com "computació en núvol", RMS ens avisa constantment del perill que suposa emprar termes metafòrics, fins i tot simples comparacions, ja que aquests termes juguen amb les connotacions, positives o negatives, que poden tenir per al parlant, al temps que amaguen llur significat real ("pirata", tot i el seu valor romàntic i aventurer, és un terme negatiu, criminal; els "núvols", en canvi, ens fan pensar en entitats lleugeres, de les que no ens hem de preocupar, sempre que deixen caure la pluja en el lloc i moment oportuns; usar l'u o l'altre ens evita analitzar les realitats a què fan referència, i aquest és el perill que vol evitar Stallman).

Des d'aquí vull agrair a Vicent Cubells tota la feina que deu d'haver suposat fer venir a València el profeta del programari lliure: uns quatre-cents futurs enginyers informàtics han tingut l'oportunitat d'escoltar-lo en directe, i aquesta és una experiència que no s'oblida fàcilment.




Powered by ScribeFire.