30 de gener, 2010

Instal·lant Clibuntu sobre una targeta SDHD


Després d'aconseguir una targeta SDHD de 4 GB, classe 6, em va faltar temps per instal·lar-hi Clibuntu; sempre sobre Pneumàtix, el Latitude 2100.

El procés no va tenir gaires detalls emocionants: des d'una Xubuntu 9.10 Alternate, convenientment instal·lada sobre un llapis USB, immediatament després de triar la llengua a emprar, vaig prémer F4 i vaig accedir al menú que ofereix l'opció d'instal·lar un sistema en línia d'ordres:



A partir d'aquí, la instal·lació va continuar normalment (recordeu, si ho heu oblidat, que les Alternate presenten una interfície en mode Ncurses: no és tan atractiu com en les Desktop, però em sembla que és una mica més ràpid).

En arribar al pas de les particions, el programa em va recordar que estava instal·lant des de la unitat /dev/sdb, i que, sobre aquesta, no podria modificar particions: es referia a l'USB on estava l'Alternate.

Vaig formatar a ext4 la targeta (/dev/sdc1, en aquell moment) i vaig indicar que la partició /dev/sda2 (el /home en la instal·lació "fixa" de Pneumàtix) s'havia de muntar, també aquí, en el /home, però sense formatar-la, és clar. Faria servir com a swap la partició /dev/sda3, que ja té aquesta missió normalment. I la instal·lació va continuar de forma rutinària.

En quinze minuts va acabar tot i vaig poder entrar al nou sistema, acabat d'instal·lar.



Vaig actualitzar amb un

$ sudo apt-get update && sudo apt-get upgrade


i ho vaig deixar aquí.









Powered by ScribeFire.

24 de gener, 2010

Clibuntu 9.10

A veure, per on començo: pel final o pel principi? Doncs, pel final.

Disculpeu si aquesta entrada d'avui és especialment caòtica, tant pel que fa al contingut com pel que fa a la forma. El cas és que estic intentant (no sé si ho aconseguiré, és la primera volta en la vida que faig això) editar i publicar aquest post des d'Elinks, el meu navegador de text preferit. Que per què faig una cosa tant rara?

Bé, doncs, resulta que, anit, mentre intentava instal·lar la Kubuntu 9.10 Netbook Remix al Pneumàtix, donant per acabada l'experiència amb la Ubuntu Moblin Remix, vaig observar que el procés anava a pedals: arribar al punt on s'ha de particionar el disc dur em va costar 35 minuts. Escamat, vaig aturar tallar-ho tot i vaig tornar a crear l'USB instal·lador; vaig recomençar, però tornàvem a estar igual: lentííííííssim!

Vaig canviar d'estratègia i vaig preparar un altre USB, aquesta vegada amb una Xubuntu Alternate, vaig triar, amb F4, l'opció "Instal·lar un sistema base", vaig realitzar tot el procés en 15 minuts, vaig reiniciar, vaig actualitzar, vaig afegir alguns paquets imprescindibles (screen, vim, elinks, htop, gpm, txt2tags), i ho vaig donar per bo. Fa una estona m'he fet una còpia de seguretat de la partició arrel (amb tar: partimage sembla que no reconeix les particions ext4) per si necessito tornar enrere i m'he permès un descans.

I, fa una estona, mentre visitava un bloc que vaig descobrir ahir (Seamos realistas) i que té una secció setmanal dedicada a programes en línea d'ordres (Ncurses), m'he preguntat si podria emprar Elinks per publicar un post des de la interfície de Blogger. Recordo haver utilitzat el correu de Gmail de la mateixa manera, així que la idea no era tan esbojarrada. I vet-me aquí, escrivit tot un article que no sé ben bé si aconseguiré publicar, o si presentarà una estructura desastrosa (sense separar paràgrafs, per exemple), o ves a saber què.

Que per què m'ha vingut al cap una idea tan peregrina? Doncs perquè no tinc pressa, de moment, per posar Pneumàtix en condicions normals de treball, i m'ha semblat que podia ser divertit i educatiu treballar un parell de dies en mode text. I, la veritat, m'estic plantejant fer aquesta mateixa instal·lació sobre una targeta SD i, així, poder exercitar-me de tant en tant amb aquest entorn tan curiós.

Bé, us deixo: ha arribat el moment de la veritat i de veure si aconsegueixo publicar aquesta entrada...

23 de gener, 2010

Entorns d'escriptori: qui, que, com

Mentre remeno la xarxa a la recerca de pistes sobre com fer això o allò amb el gestor de finestres Menysquebox, dins de la llarga sèrie d'assajos que m'estic permetent abans de fer neteja de primavera i reinstal·lar tota la meva aldea gal·la, trobo, una vegada i una altra, els típics comentaris pontificals que afirmen que "Totxobox és una merda, color de merda: passa't a Molabox, és més guai perquè és color del cel", o aquells altres de "si no fas servir Friquibox, torna-te'n a les Finestrous, pringat!", o encara els de "no us escalfeu el cap, Senzillbox és la millor solució per a tothom"; o, pitjor, aquells de "no necessites un entorn d'escriptori, posa-t'hi el gestor de finestres Menysquebox i la teva màquina volarà", sense parar-se a considerar que no tothom té carnet de pilot.

Jo comprenc que, per a un nouvingut des del món dels sistemes monolítics, monocords i monòtons, tanta varietat a nivell d'entorns d'escriptori i de gestors de finestres arriba a ser angoixant; de fet, el nouvingut no sabia res d'aquests conceptes, li vénen totalment de nou. I comprenc que, en la seva innocència (com jo en la meva fa cinc anys), el nouvingut pregunti "quin és el millor entorn d'escriptori?". Ell no ho sap encara (esperem que ho descobreixi aviat), però, en realitat, el que està preguntant és "quin és millor escriptori per a mi, en aquest moment i amb aquesta màquina?"

El que no comprenc, però, és que persones que diuen tenir experiència en el món GNU/Linux, puguin arribar a fer afirmacions tan categòriques, tan rotundes, tan universals, sense que els caiguin els xips de pura vergonya. I és que, al meu entendre, a poc que coneguis el complexíssim món de la informàtica (i no cal arribar a ser-ne un professional), t'adonaràs que la varietat de solucions és incomptable; cosa lògica, perquè la varietat de problemes i de situacions és infinita.

Així, doncs, davant de qualsevol pregunta, com ara la de "quin és el millor entorn d'escriptori", com a mínim, penso, hom s'ha de plantejar tres qüestions bàsiques:
  • per a fer què;
  • perquè ho faci qui;
  • per fer-ho com.
El tipus de feina a realitzar (què) ens marcarà una sèrie d'exigències: s'ha de fer amb tal programa, o amb tal tipus de programa, que exigeixen una màquina de tal i tal característiques i un usuari amb tal i qual coneixements. Les característiques de l'usuari (qui) poden ser una font de limitacions: té tots els coneixements que cal tenir? està acostumat a aquest tipus de feina? o és la primera volta que seu davant d'un ordinador? quant de temps pot dedicar a l'aprenentatge del que encara no sap? està disposat a aprendre, o és d'aquells que es passen la vida bufant davant de les novetats? I, finalment, en quin entorn (com) anem a treballar? Un administrador de sistemes competent i simpàticde quina màquina disposem? hi haurà algú a prop a qui consultar els dubtes? hi haurà algú que ens resolgui els problemes? (Benauirats aquells que tenen a mà un administrador de sistemes competent i simpàtic.)

Així, i tornant al cas dels comentaris sobre els entorns de sistemes, jo preferiria que els defensors o detractors d'aquest o d'aquell fossin una mica més explícits i donessin alguna raó de les seves preferències; a ser possible, és clar, raons entenedores, a l'abast dels nouvinguts, que els les agrairan de tot cor. Raons de l'estil de "Totxobox està bé per als debutants, perquè no és gaire diferent del que ja coneixeu, els programes i les unitats són fàcils de localitzar i és sòlid, no l'espatllareu"; o com "si us perdeu per l'estètica, o si voleu un escriptori molt integrat, on no s'arriba a percebre el canvi d'un programa a un altre, Molabox és una gran opció"; o potser "si la vostra màquina va justeta de recursos, però no voleu renunciar a un entorn còmode, proveu amb Senzillbox; i, si encara voleu quelcom de més lleuger, intenteu-ho amb Menysbox"; o "si voleu tenir l'entorn més lleuger i, alhora, més estètic i més configurable i més modern, tan modern que els autors s'han compromès a tenir-lo sempre en fase prealfasuperinestable, no ho dubteu, instal·leu-vos Friquibox"; i, per acabar, "si el que voleu és toquetejar-ho tot, remenar-ho tot, muntar-ho tot al vostre gust fins a l'últim detall i no teniu por ni als fitxers de configuració ni a les clavades de pota, proveu amb un gestor de finestres com Menysquebox".

I, és clar, qui diu entorns d'escriptori, diu programes, sistemes operatius, cotxes, llocs per viure... tot en particular i no res en general.


Ops, disculpeu, però no he trobat cap captura de pantalla ni de Totxobox, ni de Molabox, ni de Senzillbox, ni de Menysbox, ni de Friquibox, ni del gestor de finestres Menysquebox; però de segur que algun us sona familiar.



Powered by ScribeFire.