05 de gener, 2010

Interconnectant ordinadors (nivell elemental)


Poder accedir a un ordinador des d'un altre és, sovint, una manera còmoda de treballar o de resoldre problemes; GNU/Linux ens permet fer-ho de moltes formes diferents, les més senzilles de les quals es basen en el Secure Shell (ssh).

Obrir una sessió de consola en una màquina des d'una altra

El primer pas requereix instal·lar el paquet openssh-server en cada màquina a connectar: $ sudo apt-get install openssh-server . En general, no caldrà instal·lar el paquet openssh-client, perquè Ubuntu el porta ja per omissió.

Ara, amb l'ordre ssh podem, des de la màquina local, accedir a l'usuari usuari de la màquina remota: només caldrà indicar l'adreça de la màquina (en el nostre exemple, 192.168.1.36) i l'usuari a què volem accedir:


$ ssh -X usuari@192.168.1.36


La primera volta que ens connectem, se'ns demanarà confirmació per crear-hi una clau: haurem de contestar "yes". Després, ens preguntarà la contrasenya: es refereix a la contrasenya de l'usuari usuari en la màquina remota. Tot seguit, ens trobarem en una sessió de terminal en la màquina i usuari que havíem demanat:


usuari@remota$ _



Amb l'argument "-X", hem habilitat l'ús de les X d'una màquina a l'altra, de manera que podrem, des de la màquina local, executar qualsevol tipus de programa en la màquina remota: la sortida apareixerà sobre la pantalla de la màquina local.

Abandonar la sessió, dissortadament, requereix un sistema molt complicat que haurem d'apuntar en una xulla i tenir-lo sempre a mà:



usuari@remota$ exit



Si les IP locals de les nostres màquines són fixes, podem simplificar l'execució de ssh identificant màquines i IP en el fitxer /etc/hosts; editant-lo amb sudo vim /etc/hosts, hi podem afegir les línies:


192.168.1.36 remota
192.168.1.37 gamma
192.168.1.38 delta



I ara reiniciem el servei amb $ service networking restart . A partir d'aquest moment, ja podem executar amb $ ssh -X usuari@192.168.1.36 , que és més senzill de recordar.

Una manera extraordinària de millor les possibilitats que ens ofereix ssh és combinant-lo amb screen. Però aquest és mereix una entrada pròpia.


Muntar un directori d'una màquina en un directori d'una altra


Una altra opció bàsica, però tremendament útil, consisteix a muntar un directori d'una màquina remota en la nostra màquina local; així podrem manipular des de local qualsevol fitxer present en remota, o copiar-los a local, o copiar fitxers a la màquina remota. Sí, des de local podrem veure les pel·lícules que tenim en remota :-) . La màgia, en aquest cas, corre a càrrec del paquet sshfs, de manera que començarem per instal·lar-lo: $ sudo apt-get install sshfs .

Cal tenir en compte els següents conceptes:
  • màquina remota: remota;
  • usuari de la màquina remota: usuari;
  • directori de remota que volem muntar: /home/usuari/Documents
  • directori on el muntarem en la nostra màquina: /home/jo/remot


Muntem el directori amb:


sshfs usuari@remota:/home/usuari/Documents /home/jo/remot/



Com es pot deduir, l'ordre anterior respon a la sintaxi sshfs usuari@maquina_remota:directori_remot directori_local .

Ara, si obrim qualsevol administrador de fitxers, en entrar al directori /home/jo/remot (o si fem un ls /home/jo/remot), veurem el fitxers que hi ha a la màquina remota, al directori que hem muntat; podrem treballar amb ells com si es trobessin a la màquina local.

Desmuntarem el directori amb l'ordre $ fusermount -u puntdemuntatge .



Powered by ScribeFire.

02 de gener, 2010

Pneumatix (DELL Latitude 2100)


L'últim dia de l'any em va arribar, per missatger UPS, el Dell Latitude 2100 que m'he regalat. Vaig realitzar la comanda el 19 de desembre, de manera que ha trigat només 12 dies (el lliurament estava previst per al 8 de gener). Mentre l'esperava, he tingut temps per meditar quin nom posar-li i, després de pegar-li moltes voltes, he decidit que Pneumatix, l'humil carter de l'aldea d'Asterix, és el més adequat, ja que la seva principal funció serà la de mantenir-me en contacte amb el món. Així, doncs, us presento Pneumatix, la darrera adquisició de la meva particular aldea gala.


Descripció

Partint del model base, he fet afegir-hi alguns canvis, de manera que la configuració actual és la següent:

  • Intel Atom N270
  • 2 GB de RAM (un més que l'original)
  • Pantalla N-Series 10.1 Widescreen WSVGA (1024x576),  amb Touch Screen i càmera web
  • Disc dur sòlid de 16 GB (en lloc del disc dur convencional de 80 GB de la versió original)
  • Bateria de 6 cel·les (en lloc de tres)
  • Ubuntu 9.04 amb algunes adaptacions de DELL (en lloc de la versió 8.10 que apareix a la web de DELL)

I la resta: wifi, ethernet, tres ports USB, un per a targeta SD, sortida de vídeo, entrada i sortida d'àudio.

L'ordinador ve acompanyat, a més de pel carregador, per un CD amb diversos drivers (inclou versió per a GNU-Linux) i un DVD d'Ubuntu 9.04.


Funcionament

En engegar-lo per primera vegada, m'ha demanat per l'idioma, la configuració del teclat, l'usuari i la contrasenya i,uns segons després, ha aparegut la interfície del Gnome amb total normalitat. A partir d'aquest moment, he realitzat les operacions habituals d'actualització de paquets i d'instal·lació d'alguns programes.

L'instal·lador ocupa les tres primeres particions dels disc, consumint uns 4 GB, cosa que deixa només unes 12 GB per al sistema. Més endavant, naturalment, faré una instal·lació neta i podré disposar de tot l'espai del disc.

És interessant observat que, a més de l'USB Creator, hi ha un Dell Recovery Media Creator, que encara no he provat, però que sembla que serveix per crear un USB de recuperació del sistema.

De bon començament, la pantalla no responia al tacte, fins que he descobert, als Accessoris, una utilitat anomenada Touch Screen que m'ha servit per activar-la i per calibrar-la; a partir d'aquell moment, el tacte del dit sobre la pantalla actua com un clic del ratolí (no ho he investigat gaire i no sé si em serà de molta utilitat, però la curiositat ha pogut amb mi, com sempre). Per als curiosos, aquí teniu la descripció que m'he empescat al Synaptic:

This XFree/X.Org driver provides support for touchscreens input devices. The driver is actually an evdev-driver which supports events for moving in absolute coordinates, relative coordinates and mouse-buttons.

I des d'aquí us podeu descarregar el driver en qüestió i en podeu trobar més informació.

A més a més, hi ha pel mig un repositori específic de Dell (http://ppa.launchpad.net/dell-team/ppa/ubuntu jaunty main); no sé què hi haurà, però potser afegeix alguns controladors específics d'aquesta màquina.

I una altre detall curiós: l'Ubuntu porta preinstal·lats gairebé tots (tots!) els paquets lingüístics disponibles, de manera que he hagut de llevar-los i m'he estalviat prop de 2 GB d'espai de disc (era molt rar que Ubuntu ocupés més de 5 GB!).


Primeres impressions

Acostumat a l'Idéfix, Pneumatix em sembla una mica massa gran i pesat, en el límit superior (sempre parlant de mida i pes) del que seria un ultraportàtil. Al seu favor, però, juga una molt millor usabilitat proporcionada per un teclat només un parell de centímetres més estret que el d'un portàtil normal. El teclat té dues particularitats notables (a més de la seva mida gairebé "natural"): la tecla Entrar és tan estreta com una tecla normal, tot i que ocupa dues línies de tecles; i no disposa de la tecla Menú que sol aparèixer a la banda dreta del teclat, entre AltGr i Control (en el seu lloc, hi ha una segona tecla Control; en alguns ultraportàtils, en canvi, es manté la tecla Menú i se sacrifica el Control dret): no he trigat gaire a mapejar el Control dret com a tecla Menú, crec que em resultarà més útil.



Detall del teclat. Observeu la tecla Enter, més estreta del que és habitual, així com la mancança de tecla Menú entre el Control dret i la tecla Alt Gr.

En resum, suposo que es podria dir que l'ASUS EeePC 701 és un netbook, mentre que el Latitude és un ultraportàtil. El temps dirà si el pes i la mida de Pneumatix no acaben sent excessius; la resta, però, és d'allò més agradable, incloent-hi el tacte de la seva coberta de goma rugosa.



Compareu les mides: en primer terme, un ASUS Eee PC 701 (un netbook?); després, el Dell Latitude 2100 (un ultraportàtil?); a sota, el HP Compaq nx6110 (un portàtil normalet).

De moment, estic més content que un gínjol!





Powered by ScribeFire.

10 de novembre, 2009

MultiLiveUSB

He penjat a la wiki d'Ubuntu el tutorial sobre la realització d'un MultiLiveUSB (una unitat USB amb diverses distros que poden ser arrancades a partir d'un menú). Està basat en el guió que vaig seguir al taller que vam fer a l'IES Torre-Vicens, de Lleida, el dissabte, 7 de novembre.

És encara una versió molt "tendra", no hi he pogut revisar ni la redacció ni els errors més grossos, de manera que agrairé qualsevol comentari al respecte.


Powered by ScribeFire.