17 d’octubre, 2009

Linkat 3.0

Dijous, 15 d'octubre, es va publicar la versió definitiva de la Linkat 3.0, la distribució GNU/Linux basada en OpenSuSe del Departament d'Educació de Catalunya. Es tracta d'una fita important, tant per al sistema educatiu català com per a la comunitat d'usuaris de programari lliure. Dissortadament, no puc recomanar-la; tractaré d'explicar per què.

El DVD, per a sorpresa meva, ha resultat ser un simple instal·lador i no una versió Live: es facilita (o sembla que es vol facilitar) la instal·lació com a servidor o com a client en un aula d'informàtica; però es deixa de costat l'usuari domèstic en no proporcionar-li una Live que li permeti de fer una ullada abans de decidir-se (potser en trauran una més endavant, no ho sé | confirmat: estan previstes la LiveCD, la LiveDVD i la LiveUSB).

Cal tenir en compte que l'usuari domestic potencial majoritari és l'estudiant de secundària, acostumat des de sempre a Windows i amb una gran desconfiança envers un sistema que no coneix i del que sospita que no li servirà per jugar amb els centenars de jocs de què disposa, i, en general, sense coneixements específics en aquest àmbit.

Per no entrar en avorrits detalls tècnics, direm que, a més d'aquest instal·lador poc intuïtiu, la Linkat presenta altres problemes per a l'usuari domèstic:
  • es presenta com a DVD en lloc de com a CD (més temps de descàrrega; impossible de descarregar sobre un disc VFAT perquè sobrepassa els 4 GB);
  • utilitza un kernel antic (de la família 2.6.27, quan ja anem per la sèrie 2.6.31);
  • no té un bon reconeixement de maquinari (continua sense reconèixer la meva targeta wifi, cosa que sí que feia la Ubuntu 6.06 fa més de tres anys);
  • requereix una màquina relativament nova i potent, Pentium IV o superior, perdent així una de les majors virtuts tècniques dels sitemes GNU/Linux, la d'aprofitar maquinari antic i poc potent (la possibilitat d'emprar-la com a terminal ximple només és aplicable, en la pràctica, a entorns educatius);
  • es basa en OpenSuSE, cosa que representa disposar d'una quantitat de paquets (programes) inferior a la que ofereixen altres distribucions;
  • no hi ha encara una gran comunitat d'usuaris en català on consultar en cas de dubtes (almenys, no he trobat cap web de cap "Comunitat d'usuaris d'OpenSuSE en català").



Ara sí, entrant una mica més en detalls tècnics, parlem de l'instal·lador, que ja coneixem i que fa moltes preguntes. És a dir, permet una instal·lació molt personalitzada, adaptada a les necessitats de l'usuari i a les limitacions de la màquina; però li ho posa molt difícil al jove debutant que s'hi apropa per primera vegada i que no disposa dels coneixements necessaris ("Particions? LVM? Això què és?").

L'instal·lador, arribat el moment de decidir la distribució de l'espai sobre el disc dur (al principi, doncs), comença amb una proposta de particions. En el meu cas, m'ha envaït el terror en veure que pretenia destruir el meu /home per instal·lar-se ben ample sobre els seus 100 GB; davant del risc de quedar-me sense els meus documents, he intentat convèncer-lo i fer que es conformés amb la partició sda2, que amb 27 GB és molt més que suficient per instal·lar-hi la partició arrel.

El problema és que en sortir del partidor (força intuïtiu, això sí; però que no he trobat per on dir-li que volia formatar la partició arrel com a ext4, suposo que el nucli no ho permet) continuava llegint la línia vermella (vermella, color del perill) on s'explicava que el meu /home seria arrasat i ocupat per nou sistema. Ho he intentant per segona vegada (es pot fer per dues vies diferents, com a modificació menor de la proposta inicial o com a canvi radical), però la línia vermella continuava allí, amenaçadora.

He desistit de la instal·lació ex novo i he procedit a intentar l'actualització des la beta 3 que tenia instal·lada des de l'estiu. He de dir que ha estat un procés senzill i que ha funcionat correctament: engegues l'ordinador amb la Linkat beta 3, introdueixes el DVD, te'l detecta i et pregunta si vols instal·lar l'actualització; a partir d'aquí, tot senzill. En acabar, reinicies el sistema i ja ho tens.


Si un usuari amb més tres de anys d'experiència en el món GNU/Linux no veu clar el procediment d'instal·lació (i estem parlant d'un dels passos més bàsics, la partició del disc dur), quina serà la reacció del debutant que, il·lusionat amb l'ètica del programari lliure, es descarregui el DVD de la Linkat?

Ho sento molt, però crec que aquest no és el camí per portar la Linkat fora de les aules (als centres, on se suposa que hi ha personal qualificat, ja veurem que hi passa). No puc recomanar una cosa tan complicada ni als meus alumnes ni als meus companys; perquè, per a mi, és evident que la Linkat (o, com a mínim, el seu instal·lador) es dissenya pensant en un usuari professional de la informàtica: el coordinador TIC o el professor d'informàtica, o aquesta és la impressió que fa.

De fet, aprofitaré la sortida de l'Ubuntu 9.10 per recuperar l'espai de la partició que ocupa en aquest moment la Linkat 3.0 i me n'oblidaré, com a mínim, fins que la vegi instal·lada als ordinadors del meu centre (no sé si ha quedat prou clar que estava fent les proves sobre el meu ordinador i durant el meu temps lliure).


Powered by ScribeFire.

16 de setembre, 2009

Estudiant a distància

No voldria fer-me pesat i acabar transformant L'aventura del pingüí en un diari escolar sobre el meu dia a dia en el cicle ASI de l'IOC, però sí que m'agradaria fer-ne un parell de comentaris.



En primer lloc, se'ns està animat a treballar amb formats estàndards i oberts —indirectament, a emprar programari lliure—. No sé com anirà la cosa al llarg de tot el cicle, però el principi ha estat molt positiu.



D'altra banda, els intercanvis de comentaris amb altres estudiants ja m'ha fet descobrir que les PortableApps (el tutor del petit crèdit d'introducció ens n'ha parlat) no només funcionen sobre Windows i GNU/Linux (a través de Wine, en aquest cas), sinó també sobre Mac (amb una utilitat anomenada Darwine); i, de pas, m'han donat la pista de d'altres utilitats similars a les PortableApps: FrameKey i PSMenu.



El que dèiem: no hi ha res com compartir la informació per generar coneixement (i això també val per als aprenents, com jo).




Powered by ScribeFire.

03 de setembre, 2009

Configurar els comptes de Gmail sobre Claws-mail




Entre el programari lleuger que estic triant per a l'Idèfix, li ha tocat el torn a Claws mail, un client de correu que ja coneixia, però que no havia utilitzat gaire. A més d'ocupar molt poc d'espai en el disc dur (3,5 MB escassos), de tenir totes les opcions que necessito i d'estar organitzat d'una manera clara, disposa també d'una vista per a pantalles petites que resulta molt i molt còmoda per a les 7 polsades del meu EeePC. Ara bé, la configuració del compte amb Gmail no acabava de quadrar, fins que vaig trobar aquest article al forum d'Archlinux-es que us tradueixo (i us adapto una mica) tot seguit.





Obrim Claws mail i accedim al menú Configuració / Crear nou compte... (si ja l'havíem creat i no funcionava, anem a Configuració / Editar comptes i editem el que volem configurar). S'obrirà una finestra amb vuit pestanyes, on ens caldrà introduir la informació del compte.


En la pestanya Bàsiques completarem els següents camps:

  • Nom del compte: és només un identificador;

  • Nom complet: es refereix al nom que mostrarà del remitent, el nostre nom o àlies:

  • Adreça de correu: elnostreemili@gmail.com

  • Organització: en el meu cas, la fàbrica d'embotits on treballo :-P ; però ho podeu deixar en blanc;

  • Servidor de recepció: pop.gmail.com ;

  • Servidor SMTP (enviar): smtp@gmail.com ;

  • ID d'usuari: elnostreemili@gmail.com (cal posar l'adreça completa, no hi ha prou amb l'usuari):

  • Contrasenya: la vostra, és clar.



En la pestanya Rebre, no marquem Usar autentificació segurar (APOP); ja sé que sona estrany, però és així com funciona.


En la pestanya Enviar, marquem, ara sí, Autentificación SMTP (SMTP AUTH); però deixem en blanc els camps ID d'usuari i Contrasenya, així com el requadre Autentificació amb POP3 abans d'enviar.


En la pestanya SSL, marquem Usar SSL per a la connexió POP3 i Usar SSL per a la connexió SMTP, i activem Usar SSL no-bloquejant.


Finalment, en la pestanya Avançades, indiquem els ports SMTP (465) i POP3 (995).


Fem clic sobre Aplica i sobre D'acord i ja ho tenim.




Powered by ScribeFire.