24 de gener, 2008

Nostàlgia bitaire: GEM (de Digital Research)

Aquests dies m'he llançat a explorar noves possibilitats i m'he instal·lat el Kde 4.0. Més enllà d'alguna prova molt superficial, no havia tastat encara aquest escriptori: amb només 512 MB de RAM, preferisc opcions més lleugeres, com ara Xfce. Però la promesa d'una millor gestió de memòria m'ha animat a experimentar, i aquí estic, fent provatures i descobrint noves maneres d'organitzar la pantalla.

Entre les coses que més m'estan agradant (i n'hi ha moltes, però avui no pensava parlar del Kde, en realitat), està el magnífic Centre d'ajuda del KDE: no només s'hi troben, amb facilitat i amb una presentació còmoda i atractiva, els manuals dels programes, sinó que, a més a més, la quantitat de manuals traduïts al català em sembla molt alta (felicitacions a l'equip de traducció!).
Mirant de familiaritzar-me amb el procediments més bàsics d'aquesta interfície (amb Alt-Tab no canvia de finestra: com és possible?), he agafat el Centre d'ajuda i he buscat una introducció general ( Benvingut al KDE / Una guia ràpida de l'escriptori / Introducció / Introducció ), i quina no haurà estat la meva sorpresa en topar-me amb aquest fragment:
Assumim que ja esteu familiaritzat amb almenys una interfície gràfica d'usuari, per exemple CDE™, Geos™, GEM™, NeXTSTEP™, Mac®, OS/2™ o Microsoft® Windows®.
La memòria (la meva, no la RAM!) m'ha fet un salt en el temps. Corria l'any 1989 (crec). Els primers PC començaven a arribar-nos a un preu "gairebé" accessible i eren governats per un esotèric MS-DOS 3.21, pantalla negra i línia de comandaments on calia escriure una mena de "paraules màgiques" per fer qualsevol tipus de tasca. Sí, era màgic.


Els que accedíem per primera vegada a una d'aquelles meravelles (un 8088 amb 640 KB de RAM, disquetera de 5"25, disc dur de 30 MB, monitor de 13 polsades de fòsfor beix) no compreníem què era allò de "sistema operatiu"; com a molt, intuíem que era indispensable per al funcionament de la màquina, però li atribuíem una d'aquelles indispensabilitats inútils (com la dels polítics, per exemple, que ningú sap per a què serveixen, però que ni hi ha manera de llevar-se'ls de sobre). Encara trigaríem anys, molts anys, a sentir parlar de coses com UNIX, o com CP/M, o com GNU/Linux (els més picats de curiositat, és clar; la resta, s'han deixat arrossegar cap a Windows i allà s'estan, agafant tots els virus del món).

I, dins d'aquella pantalla negra, tan poc intuïtiva, tan esquerpa, descobríem GEM, una manera més amable de treballar que, disortadament, no disposava de molts programes, de manera que, fins l'adveniment dels primers Windows, continuàvem treballant sobre MS-DOS (Internet?, també trigaria molts anys; la forma de compartir programes més comuna era copiar disquets, cosa lenta i entretinguda, però que fomentava el contacte directe entre persones).


Us hi heu fixat? Allà hi havia totes les característiques d'un escriptori modern: la interfície gràfica, el ratolí, les finestres, els menús, les icones; fins i tot la icona de la paperera (que va ser objecte de litigi entre dues grans multinacionals: sembla un acudit!).

GEM, que va arribar a MS-DOS procedent de CP/M, va morir ofegat sota el pes de Windows i MacOS. Però, com passa sovint al món de la informàtica, la mort significa deixar de ser un programa comercial, en mans d'una empresa que obté beneficis pel seu lloguer (diuen que te'l vénen, però tu no n'ets més que un usuari autoritzat: el programa no és mai "teu"), i transformar-se en un projecte de programari lliure en mans d'una comunitat que s'hi dedica per amor a l'art (o, i em sembla una explicació molt més sòlida, per tal d'aprendre i de fer currículum). En el cas que ens ocupa, podeu trobar el projecte de OpenGEM, que ofereix versions de GEM que treballen sobre MS-DOS (o sobre algun dels seus clons lliures).


I tot açò, perquè buscant una combinació de tecles per passar d'una finestra a una altra en Kde... i continuo buscant-la!


------------------------------------------------------------------

El logo de Kde 4 procedeix de la pàgina de l'equip de traducció al català.
Les imatges del GEM i de l'MS-DOS procedeixen de la Wikipedia.


Powered by ScribeFire.

22 de gener, 2008

Programari lliure per als Mac


A través del Planeta Ubuntu.cat, m'arriba un post d'en Toni Hermoso Pulido i m'assabente de l'existència de programari lliure per als Mac; ja n'havia sentit parlar, però com que mai no he tingut un d'aquests aparells, no hi havia parat atenció.
Em sorprèn que, fins i tot en la plataforma més privativa del mercat (no només el programari és tancat, sinó que també ho és el maquinari), hi haja persones interessades a fer servir programari lliure. Causes econòmiques? No sé: sempre havia pensat que cal tenir la butxaca plena per ser maquero, i que no els importaria funcionar exclusivament amb programari de pagament. Potser no és així.
Siga com siga, i per la raó que siga, m'afanye a prendre nota d'un parell d'adreces amb programari lliure per a Mac (una i dos), no siga cosa que algun dia decidisca canviar de plataforma i em puguen fer falta. I, és clar, sempre podria caure per ací algun maquero, ni que fos per equivocació.

(Disculpeu pel duplicat, ubuntaires.)


Powered by ScribeFire.

21 de gener, 2008

OLPC, o l'èxit d'un fracàs

Potser és massa aviat per assegurar que el projecte OLPC ha fracassat. És veritat que els successius retards, els intents de boicot, les sorprenents i de vegades absurdes entrades i sortides d'aliats, i, finalment, la quasi segura impossibilitat d'arribar a oferir aquestes màquines al preu quasi simbòlic de 100 $ (simbòlic per als qui vivim al "primer món", però probablement una fortuna per als destinataris inicials d'aquests ordinadors), no responen a la imatge d'un projecte triomfador. Tanmateix, és innegable que OLPC, abans fins i tot d'arribar a completar-se, ha tingut un impacte inesperat en el mercat informàtic.
Des que, el 2005, Nicholas Negroponte va presentar el projecte OLPC, s'han produït una sèrie de canvis importants. El més cridaner és els fabricants d'ordinadors "normals" (o els fabricants "normals" d'ordinadors) han descobert un mercat que, fins aquell moment, ignoraven: el que podríem anomenar de màquines "mínimes" (pel que fa a la configuració) o "essencials" (perquè només poden fer les coses més bàsiques). El fabricants s'han adonat (per fi!) que hi ha molta gent que no es gastarà 1.200 € (més la quota mensual de connexió a Internet) en una màquina que només han de fer servir per navegar, per mirar el correu i, molt de tant en tant, per escriure algun document senzill; però que hi ha gent (i sembla que també és molta) que sí que es gastaria entre 200 i 500 € en una màquina més modesta que els permetés fer totes aquestes coses.
Així, en els darreres anys (crec que, sobretot, en el darrer any), hem assistit al naixement d'una oferta que, fins ara, no existia: per dotzenes es poden comptar, ara, els ordinadors, de sobretaula i portàtils, que no arriben als 600 € i que satisfan perfectament les necessitats habituals d'un usuari domèstic, d'un usuari no especialitzat i no professional.
Tot i això, no crec que el sector privat tradicional arribe, de moment, a cobrir el sector a què va dirigit l'OLPC, de manera que desitge molta fortuna als impulsors d'aquest somni i continue esperant el moment en què els europeus (i no només els americans, com fins ara) també podrem col·laborar-hi adquirint-ne un pel preu de dos.


Powered by ScribeFire.