22 de gener, 2008

Programari lliure per als Mac


A través del Planeta Ubuntu.cat, m'arriba un post d'en Toni Hermoso Pulido i m'assabente de l'existència de programari lliure per als Mac; ja n'havia sentit parlar, però com que mai no he tingut un d'aquests aparells, no hi havia parat atenció.
Em sorprèn que, fins i tot en la plataforma més privativa del mercat (no només el programari és tancat, sinó que també ho és el maquinari), hi haja persones interessades a fer servir programari lliure. Causes econòmiques? No sé: sempre havia pensat que cal tenir la butxaca plena per ser maquero, i que no els importaria funcionar exclusivament amb programari de pagament. Potser no és així.
Siga com siga, i per la raó que siga, m'afanye a prendre nota d'un parell d'adreces amb programari lliure per a Mac (una i dos), no siga cosa que algun dia decidisca canviar de plataforma i em puguen fer falta. I, és clar, sempre podria caure per ací algun maquero, ni que fos per equivocació.

(Disculpeu pel duplicat, ubuntaires.)


Powered by ScribeFire.

21 de gener, 2008

OLPC, o l'èxit d'un fracàs

Potser és massa aviat per assegurar que el projecte OLPC ha fracassat. És veritat que els successius retards, els intents de boicot, les sorprenents i de vegades absurdes entrades i sortides d'aliats, i, finalment, la quasi segura impossibilitat d'arribar a oferir aquestes màquines al preu quasi simbòlic de 100 $ (simbòlic per als qui vivim al "primer món", però probablement una fortuna per als destinataris inicials d'aquests ordinadors), no responen a la imatge d'un projecte triomfador. Tanmateix, és innegable que OLPC, abans fins i tot d'arribar a completar-se, ha tingut un impacte inesperat en el mercat informàtic.
Des que, el 2005, Nicholas Negroponte va presentar el projecte OLPC, s'han produït una sèrie de canvis importants. El més cridaner és els fabricants d'ordinadors "normals" (o els fabricants "normals" d'ordinadors) han descobert un mercat que, fins aquell moment, ignoraven: el que podríem anomenar de màquines "mínimes" (pel que fa a la configuració) o "essencials" (perquè només poden fer les coses més bàsiques). El fabricants s'han adonat (per fi!) que hi ha molta gent que no es gastarà 1.200 € (més la quota mensual de connexió a Internet) en una màquina que només han de fer servir per navegar, per mirar el correu i, molt de tant en tant, per escriure algun document senzill; però que hi ha gent (i sembla que també és molta) que sí que es gastaria entre 200 i 500 € en una màquina més modesta que els permetés fer totes aquestes coses.
Així, en els darreres anys (crec que, sobretot, en el darrer any), hem assistit al naixement d'una oferta que, fins ara, no existia: per dotzenes es poden comptar, ara, els ordinadors, de sobretaula i portàtils, que no arriben als 600 € i que satisfan perfectament les necessitats habituals d'un usuari domèstic, d'un usuari no especialitzat i no professional.
Tot i això, no crec que el sector privat tradicional arribe, de moment, a cobrir el sector a què va dirigit l'OLPC, de manera que desitge molta fortuna als impulsors d'aquest somni i continue esperant el moment en què els europeus (i no només els americans, com fins ara) també podrem col·laborar-hi adquirint-ne un pel preu de dos.


Powered by ScribeFire.

01 de gener, 2008

On us ha agafat el canvi d'any?

Per als qui estem fins al nas de celebracions comercials, com sant Valentí o Nadal, no és estrany que aquestes ens agafen totalment desprevinguts. L'Any Nou, a més, per ser tan puntual, ens pot arribar a trobar fent les coses més inversemblants.

Aquesta volta, per exemple, les campanades m'han pillat estudiant: espere que siga un bon auguri.

I, ja que hi som, us desitge un any ple de satisfaccions i de llibertats; de quatre llibertats, almenys.






Powered by ScribeFire.