21 de gener, 2008

OLPC, o l'èxit d'un fracàs

Potser és massa aviat per assegurar que el projecte OLPC ha fracassat. És veritat que els successius retards, els intents de boicot, les sorprenents i de vegades absurdes entrades i sortides d'aliats, i, finalment, la quasi segura impossibilitat d'arribar a oferir aquestes màquines al preu quasi simbòlic de 100 $ (simbòlic per als qui vivim al "primer món", però probablement una fortuna per als destinataris inicials d'aquests ordinadors), no responen a la imatge d'un projecte triomfador. Tanmateix, és innegable que OLPC, abans fins i tot d'arribar a completar-se, ha tingut un impacte inesperat en el mercat informàtic.
Des que, el 2005, Nicholas Negroponte va presentar el projecte OLPC, s'han produït una sèrie de canvis importants. El més cridaner és els fabricants d'ordinadors "normals" (o els fabricants "normals" d'ordinadors) han descobert un mercat que, fins aquell moment, ignoraven: el que podríem anomenar de màquines "mínimes" (pel que fa a la configuració) o "essencials" (perquè només poden fer les coses més bàsiques). El fabricants s'han adonat (per fi!) que hi ha molta gent que no es gastarà 1.200 € (més la quota mensual de connexió a Internet) en una màquina que només han de fer servir per navegar, per mirar el correu i, molt de tant en tant, per escriure algun document senzill; però que hi ha gent (i sembla que també és molta) que sí que es gastaria entre 200 i 500 € en una màquina més modesta que els permetés fer totes aquestes coses.
Així, en els darreres anys (crec que, sobretot, en el darrer any), hem assistit al naixement d'una oferta que, fins ara, no existia: per dotzenes es poden comptar, ara, els ordinadors, de sobretaula i portàtils, que no arriben als 600 € i que satisfan perfectament les necessitats habituals d'un usuari domèstic, d'un usuari no especialitzat i no professional.
Tot i això, no crec que el sector privat tradicional arribe, de moment, a cobrir el sector a què va dirigit l'OLPC, de manera que desitge molta fortuna als impulsors d'aquest somni i continue esperant el moment en què els europeus (i no només els americans, com fins ara) també podrem col·laborar-hi adquirint-ne un pel preu de dos.


Powered by ScribeFire.

01 de gener, 2008

On us ha agafat el canvi d'any?

Per als qui estem fins al nas de celebracions comercials, com sant Valentí o Nadal, no és estrany que aquestes ens agafen totalment desprevinguts. L'Any Nou, a més, per ser tan puntual, ens pot arribar a trobar fent les coses més inversemblants.

Aquesta volta, per exemple, les campanades m'han pillat estudiant: espere que siga un bon auguri.

I, ja que hi som, us desitge un any ple de satisfaccions i de llibertats; de quatre llibertats, almenys.






Powered by ScribeFire.

25 de desembre, 2007

Experiments amb la Linkat

A principis de novembre, vaig instal·lar la Linkat 1.1 a una partició lliure del meu portàtil, un HP Compaq nx6110 (a febrer farà dos anys que el tinc i, curiosament, ja està descatalogat). L'experiment no va anar bé: no va reconèixer la targeta de vídeo, de manera que em mostrava la pantalla amb una resolució de 800x600 (crec). No em va fer gens de gràcia i, com que s'acostava el final del trimestre, no m'hi vaig ficar més.
A principis de desembre, però, em va sorprendre el llançament de la primera beta de la Linkat 2.0, i, com que semblava haver tanta diferència (tant de temps) en l'una i l'altra, la vaig instal·lar sobre l'anterior. He de dir que, aquesta vegada, sembla haver reconegut tots els components del meu equip (cosa que ja havia fet la Ubuntu 7.10).
Encara no he tingut temps de fer gaires experiments, però voldria remarcar que la instal·lació se m'ha fet molt llarga: acostumat al procés simplificat (només 7 passos) dels Ubuntu, instal·lar la Linkat m'ha recordat els interrogatoris del cinema negre americà.

Ara ja n'han tret la versió en CD (de primer, només havien publicat el LiveDVD) que permet instal·lar-la si es té connexió a Internet, així que miraré si funciona sobre el meu Pentium III.

L'altra qüestió és l'ús del programari lliure (de Linux, no cal ni parlar-ne) al meu centre: continue predicant en el desert. Però, bé, temps al temps.



Powered by ScribeFire.