09 d’octubre, 2007

Crueltats i vergonyes

Crueltats

Aquest migdia, mentre tornava cap a casa, anava escoltant la ràdio. Ja feia temps que no escoltava la COPE, però tenia curiositat per saber què deien sobre la Fira del Llibre de Frankfurt i sobre la presència de la literatura catalana en aquest event. Els comentaris han estat els previsibles: que si quina mala fe, no deixar anar-hi als escriptors catalans en espanyol; que si quina mala fe, invitar-los a anar-hi en l'últim moment i de qualsevol manera perquè no hi poguessen acceptar; que si quina mala fe, voler mostrar al món una literatura catalana en català, com si no hi hagués literatura catalana en espanyol...
Poc abans de les dues del migdia, han interromput l'anàlisi (o la crítica) sobre la Fira del Llibre per introduir una notícia sobre un atemptat al País Basc. El meu instint d'analitzador de textos s'ha disparat i, per un moment, he pensat que es tractava de la repetida estratègia de enllaçar qualsevol notícia política catalana amb algun apunt de violència al País Basc, una estratègia que tracta de dur a l'inconscient de l'oient (o a l'oient inconscient) una hipotètica relació entre nacionalisme català i violència etarra. Aquesta volta, però, es tractava d'una notícia real, tristament real, d'una nova acció terrorista amb el resultat d'un ferit.
Ferit? Als pocs minuts (abans de les dues), els reporters de la COPE confirmaven la mort de l'escorta, sorprès per una bomba lapa, i en donaven nom i cognoms.
De sobte, el meu instint d'analitzador s'ha tornat a disparar i he canviat d'emissora: per a sorpresa meua, l'escorta, en la RNE 1, encara estava ferit, de consideració, però viu; també era viu a la SER. Sense saber què pensar-hi, m'he guardat el judici per als noticiers de la nit, i ara ja tinc clar que, a llarg del matí, he presenciat diversos actes de crueltats:
  1. He contemplat la crueltat d'un mitjà de comunicació que s'ompli la boca acusant la societat catalana d'agressió a la llengua castellana, quan no fa més que intentar sobreviure i recuperar el lloc que li pertoca, lloc que li ha estat arrabassat després de tres-cents anys de prohibicions, condemnes, xantatges, persecucions i ultratges.
  2. He contemplat la crueltat d'una banda d'assassins que pretenen justificar la barbàrie en una societat que, millor o pitjor, és una societat democràtica, i on qualsevol idea es pot defensar democràticament (encara que alguns no ho vulguen acceptar).
  3. He contemplat la crueltat d'un mitjà de comunicació que no ha dubtat en intoxicar l'opinió pública donant per confirmada una notícia que cap altre mitjà s'ha arriscat a confirmar abans d'hora, i portant la inquietud i el dolor a la família i als amics de la víctima que, en aquest moment, encara es troba hospitalitzada i a qui li desitgem la millor de les recuperacions.

Vergonyes

Aquesta tarda he escoltat part del discurs del president Montilla a la Fira de Frankfurt. Quan ha saludat la presència dels representats dels governs català, andorrà i balear, m'he sentit molt avergonyit: ja em temia que el senyor Francisco Camps hauria vetat qualsevol participació valenciana en aquesta celebració. Una vegada més, el PP valencià ens ha deixat sense representació en un esdeveniment internacional, i ha recolzat les tesis del secessionisme lingüístic que tan bons resultats electorals li produeixen: els polítics són els humans més proclius a justificar qualsevol classe de mentida.
Més endavant, Montilla, en el seu discurs, ha reconegut l'aportació dels autors valencians al Segle d'Or (hi ha citat expressament Ausiàs March, Roís de Corella, Joanot Martorell), i ha destacat la capitalitat cultural de la Corona d'Aragó que va assumir la ciutat de València al llarg d'aquell segle XV.
Bona l'ha feta, senyor President! Un Nou d'Octubre, diada nacional (o regional) dels valencians, se li ha acudit parlar de nosaltres ni més ni manco que a la Fira de Frankfurt, i com a part integrant de la literatura i de la llengua catalanes! Senyor Montilla, demà se'n faran ressò tots els periòdics valencians, i no pense vosté que serà per agrair-li que haja assumit la representació que el senyor Francisco Camps ha defugit, ni per agrair-li que haja reconegut públicament i davant de tot el món cultural el valor de les aportacions valencianes a la literatura: serà, en la major part dels casos, per a cridar-li lladre catalanista que vol furtar als valencians les nostres glòries nacionals... les mateixes glòries que, en escoles i instituts, els xiquets (amb el vist-i-plau dels pares) es neguen a llegir al·legant que "eso está en catalán y yo no leo catalán."
I demà tornaré a sentir vergonya.



Powered by ScribeFire.

05 d’octubre, 2007

Pingüins al New York Times

Gràcies a CeeC, d'Entre tuxes y pepinos, m'assabente de la publicació d'un article sobre GNU/Linux en el New York Times. CeeC en fa una ressenya bastant detallada (en castellà) en aquest post.

És agradable saber que el pla d'en Tux per a dominar el món va avançant inexorablement.


Powered by ScribeFire.

03 d’octubre, 2007

Diccionaris i navegadors

Una de les eines que més valore de la xarxa són els diccionaris; pel meu treball i pels meus estudis, sovint els he de consultar, i el fet de no haver de recórrer al suport CD, com fa uns anys, em facilita la feina.
Especialment, trobe molt útils aquells que, mitjançant JavaScript o similar, em permeten accedir a un menú de consulta sense haver d'entrar prèviament en llurs webs (facilitat que estalvia temps). En aquest aspecte, el Diccionario de la Real Academia de la Lengua Española és bastant ben organitzat, i en aquesta pàgina proporciona un sistema còmode (arrossegar i enganxar) per instal·lar el gadget que ens en permetrà la consulta: cliqueu sobre "Añada el diccionario a su navegador" i anireu a parar a una pàgina on apareixen llistats els navegadors més comuns de diversos sistemes operatius. Si voleu instal·lar-lo sobre Firefox, seguiu les instruccions de l'apartat Mozilla: funciona bé.
Observareu que sembla indicar que la opció per a Opera només funciona sobre Windows: res d'això, és igual d'efectiu sobre GNU/Linux :-) .

Llàstima que el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans no ens oferisca un via tan directa per realitzar-hi consultes.

Rectificació (3-10-07)

Gràcies al comentari d'en Rafael m'assabente que no només hi ha un sistema equivalent per a cercar paraules en el diccionari de l'IEC, sinó també en d'altres diccionaris catalans. Si mireu a aquesta pàgina de Softcatalà (que, per cert, acaben de complir nou anys), hi trobareu una sèrie de motors de recerca (DIEC, Diccionari de l'Enciclopèdia, Diccionari Multilingüe, Viquipèdia...) que podeu afegir al Firefox sense més que fer clic sobre aquells que us interessen.
A més, en Josep em fa conèixer aquesta extensió del Firefox que, una volta instal·lada, us permetrà, amb un parell de clics, buscar qualsevol mot que escriviu sobre un quadre (com quan deixeu un comentari a un post, per exemple) dins de qualsevol dels motors de recerca que teniu instal·lats.

(Que fàcil és quedar-se desfasat!)


Segona rectificació (3-10-07, una mica més tard)


No hi dos sense tres. En Lluís em passa l'adreça d'una pàgina
que recull un llistat molt més ample d'aquests motors de recerca, on
podem trobar motors per a multitud de diccionaris de diverses llengües.



Powered by ScribeFire.